Nº 18, estiu de 2009 - GOB

Es Busqueret, núm. 18 estiu de 2009
de l’emissor (o sigui quan s’acaba la
pila) i quan les aus perden les plomes
de la cua durant el període de muda,
l’emissor es desprengui per a què les
aus no segueixin duent una cosa innecessària
com és un emissor que ja no
emet senyals.
Així i tot, tant la petita mida
d’aquests emissors (el que implica
poca durada per la mida de la
pila) com la mobilitat d’aquestes aus
(volen de manera gairebé constant
d’un costat a l’altre), duu aparellada
alguns problemes pel seu seguiment.
L’abast de recepció de
la senyal no supera els 450 m en
terreny sense vegetació alta i es
redueix a 150-200 m quan s’amaguen
Dos voluntaris col·laboren en el cens de mascles territorials.
entre el canyet i la pila no sol
durar més de 20-25 dies, això unit
a un comportament gairebé nerviós,
impliquen un seguiment diari i fins
i tot de vàries localitzacions al dia
del mateix individu per ubicar amb
la major exactitud possible el lloc on
s’alimenta, dorm o roman descansant.
A vegades trobar un exemplar
en concret és una tasca de vàries
hores degut al poc abast que aquests
emissors tenen a conseqüència de
la seva mida però en contrapartida
doten de molta exactitud les senyals
rebudes ja que és possible aproparse
fins a menys de 40 metres de
l’exemplar seguit i fins i tot en ocasions
observar que està fent en aquell
35