Nº 18, estiu de 2009 - GOB

Es Busqueret, núm. 18 estiu de 2009
les ales “en punta”, amb la tercera
primària molt destacada i les demés
poc visibles).
En quant a la coloració, les
femelles i els joves de l’esparver
d’albufera C. cyaenus tenen el blanc
del carpó més gran i destacat. Les
secundàries de l’àguila d’albufera
C. pygargus són molt més fosques,
donant un aspecte general més obscur
a l’ala (sobretot a la part inferior).
Els mascles de l’esparver
d’albufera C. cyaneus solament tenen
negres les primàries, molt contrastades
sobre el color gris-cendra general.
Destaca el carpó molt visible i les
parts inferiors ben blanques. L’àguila
d’albufera C. pygargus mascle té
una llarga línia fosca a la base de
les secundàries, molt visible, i rares
vegades té el carpó blanc (quan li té
és molt més reduït i poc observable).
Presenta les parts superiors de color
gris-plom i les inferiors pigallades de
manera irregular.
Recordem:
“Mascle adult d’arpella cendrosa /Circus pygargus/. Foto Pere Garcias”
L’esparver d’albufera C.
cyaneus té les ales lleugerament més
gruixudes. Les femelles i els joves
tenen el carpó blanc ben visible.
Els mascles són grisos sense ratlles
negres a la part superior de les ales,
amb el carpó blanc perfectament
visible. Es pot veure regularment a
l’hivern, li agraden les marines obertes
d’interior i les zones humides.
L’àguila d’albufera C. pygargus
és més esvelta, amb les ales més
primes i acabades en punta (la tercera
primària és més llarga que les
altres). La majoria dels joves i de les
femelles tenen el carpó blanc poc
visible i la part inferior de les ales
més fosca que el pit. El mascle adult
té una línia fosca a la part superior
de les ales i el pit favat de color
rogenc. Solament és observable a les
migracions, encara que alguns anys
ha criat a àrees cerealistes.
55