índex - Castellnou Edicions

índex 

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 

Utilització de la guia didàctica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 

Objectius generals de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 

Continguts per al quart curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 

Procediments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 

Fets, conceptes i sistemes conceptuals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 

Valors, normes i actituds . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 

Objectius terminals del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 

Definició dels continguts i objectius terminals de l’àrea per crèdits. . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 

Crèdit 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 

Continguts de l’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 

Objectius terminals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 

Crèdit 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 



Crèdit 12. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 



Orientacions metodològiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 

Continguts transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 

Atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 

Elements per elaborar la programació en crèdits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 

Crèdit 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 

Avaluació del crèdit 10 (unitats 1, 2, 3 i 4) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 

Avaluació contínua: full de seguiment del crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 

3

4 

Crèdit 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 

Avaluació del crèdit 11 (unitats 5, 6, 7 i 8) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 


Crèdit 12. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 

Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 

Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 

Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 

Avaluació del crèdit 12 (unitats 9, 10, 11 i 12). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 


Solucionari del llibre de l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 

Solucionari de la guia didàctica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244 

Solucionari de les activitats d’avaluació dels crèdits 10, 11 i 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266

presentació 

Toc és un llibre de llengua catalana i literatura pensat per als alumnes del quart curs de l’Educació 

Secundària Obligatòria. Els autors creiem que el llibre s’ajusta perfectament a les exigències del final 

d’etapa que es demanen a quart d’ESO, tant per a la formació lingüística i literària dels alumnes, com 

per a la seva formació humana i cultural. 

Des de l’òptica didàctica i de la planificació escolar, es dividex en tres blocs o crèdits: el primer inclou 

de la unitat 1 a la 4; el segon, les quatre següents: de la 5 a la 8, i finalment el tercer crèdit, de la unitat 

9 a la 12. 

Cada unitat segueix una estructura similar: un apartat d’Història de la literatura, que inclou l’estudi dels 

gèneres literaris més importants i dels principals autors de la literatura catalana del segle XX. En aquest 

apartat, s’hi troba una especial abundància de textos literaris que han d’ajudar a completar la formació 

i la sensibilització literària de l’alumnat. Un apartat d’Ús de la llengua o Llengua i societat, amb una doble 

intenció: aprendre a escriure i a organitzar els textos, i reflexionar sobre la situació i la realitat sociolingüística 

de Catalunya. Un altre apartat, amb les explicacions i els exercicis de Gramàtica, en què es repassen 

sobretot els diferents aspectes de sintaxi, sempre amb la idea de millorar els escrits dels alumnes. 

Un apartat de Lèxic ajudarà a enriquir el vocabulari dels nois i les noies i a sistematitzar-lo i organitzarlo 

en nuclis coherents. I també s’hi ha inclòs un Repàs d’ortografia perquè es puguin acabar de perfeccionar 

els aspectes de la normativa ortogràfica que encara no es dominen. 

La concepció que tenim els autors sobre l’aprenentatge de la llengua i de la literatura es basa en la necessitat 

de realitzar un treball eminentment pràctic, de manera que, fent les activitats que es proposen, 

l’alumnat arribi a dominar els conceptes tèorics o a entendre millor les explicacions que se li dóna. 

En aquesta guia didàctica s’ofereixen diversos elements per elaborar el projecte curricular del centre (incloent-hi 

instruments de seguiment, orientacions didàctiques i per a l’avaluació, i per a l’atenció a la diversitat) 

i per programar cada un dels crèdits. Igualment s’hi trobaran més exercicis de reforç ( ● 

) i 

d’ampliació ( ▲ ), que completen els que ja hi ha en el llibre de l’alumnat. I finalment hi hem inclòs el 

solucionari de tots els exercicis. 

Desitgem que la guia sigui ben útil per a tot el professorat i, com sempre, volem agrair els suggeriments 

de millora que se’ns facin arribar. 

ELS AUTORS 

5

utilització de la guia didàctica 

Aquesta guia didàctica ofereix molts recursos didàctics. Esperem col·laborar amb el professorat mitjançant un material 

molt obert, pràctic i flexible. 

Hi distingim els apartats següents: 

Elements per elaborar el projecte curricular del centre 

1. Objectius generals de l’àrea 

2. Definició dels continguts/objectius terminals de l’àrea 

per crèdits 

3. Orientacions metodològiques 

4. Continguts transversals 

5. Atenció a la diversitat 

Elements per elaborar la programació d’aula en crèdits 

Per a cada crèdit s’inclou: 

Introducció 

Objectius del crèdit 

Orientacions didàctiques 

6 

Relació dels objectius generals que estableix el currículum de 

l’ESO. 

Relació per crèdits dels continguts procedimentals, conceptuals 

i actitudinals amb els objectius terminals assolibles a partir 

d’aquests continguts. 

Exposició d’una metodologia i una estratègia didàctica per impartir 

l’àrea. 

Descripció d’estratègies per treballar els continguts transversals 

més representatius de l’àrea. 

Descripció de com aquest projecte atén la diversitat de l’alumnat. 

Especificació de la situació dels crèdits en l’etapa, les unitats 

didàctiques que comprèn, l’estructura de cada unitat i la selecció 

dels seus continguts. 

Relació dels objectius que l’alumnat hauria d’assolir en finalitzar 

el crèdit. 

Pautes que contenen les explicacions per dur a terme les activitats 

d’ensenyament-aprenentatge i les d’avaluació.

Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents: 

Temporització 

Objectius didàctics 

Continguts 

Activitats d’ensenyament-aprenentatge 

Activitats d’avaluació dels crèdits 

Avaluació contínua 

Solucionari del llibre de l’alumnat 

Conté totes les solucions de les activitats del llibre de l’alumnat. 

Solucionari de la guia didàctica 

Conté totes les solucions de les noves activitats que es proposen en aquesta guia. 

Solucionari de les activitats d’avaluació 

Conté totes les solucions de les activitats d’avaluació dels tres crèdits. 

Recomanació del temps que s’ha de dedicar a cada unitat. 

Descripció del que s’ha d’assolir com a resultat de l’aprenentatge. 

Programació de la unitat: procediments, fets, conceptes i sistemes 

conceptuals, actituds, valors i normes. 

Les activitats d’ensenyament-aprenentatge es classifiquen de la 

manera següent: 

1. Llibre de l’alumnat: 

bàsiques 

reforç 

ampliació 

2. Guia didàctica (models fotocopiables): 

reforç 

ampliació 

S’hi inclouen activitats per avaluar els diferents continguts. 

S’hi inclou un full de seguiment per crèdit per poder dur a terme 

l’avaluació contínua de cadascun dels alumnes. 

7

Objectius generals de l’àrea 

presentació 

elements per elaborar 

el projecte curricular del centre 

Els objectius generals són les fites genèriques que l’alumnat ha d’assolir al llarg de l’etapa, en aquest cas, 

l’Educació Secundària Obligatòria. Expressats en forma de capacitats que s’han de desenvolupar, aquests 

objectius concreten els que s’han descrit per al currículum de l’àrea. En el nostre cas, segons el que prescriu 

el Departament d’Ensenyament, en finalitzar l’etapa, l’alumne ha de ser capaç de: 

1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l’edat. 

2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació, de lleure i de projecció personal. 

3. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies per cercar, elaborar i transmetre informació. 

4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals 

i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia. 

5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa 

i al tipus de discurs. 

6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament. 

7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element 

de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües. 

8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les seves 

obres. 

9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més significatius. 

10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu; 

afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament 

i participació en la cultura pròpia, i de relació amb altres pobles. 

11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, de l’Estat espanyol i del món actual, 

i ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte. 

12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. 

9

10 

CONTINGUTS PER AL QUART CURS 

Procediments Fets, conceptes 

Valors, normes 

i sistemes conceptuals i actituds 

1. Ús de la llengua: rebre missatges i produir-ne. 

1.2 Comprensió i producció de missatges 

orals i de textos escrits dels 

tipus següents: exposició, argumentació. 

1.5 Pràctica de funcions comunicatives 

d’expressió d’actituds emocionals. 

1.7 Pràctica de funcions comunicatives 

verbals i no verbals. 

2. Recollida d’informació i consulta. 

2.1 Recerca d’informació en suports 

tradicionals (biblioteques, fitxes) 

i d’altra índole (CD-ROM, Internet, 

televisió i vídeo). 

2.2 Ús de diferents tipus de diccionaris, 

enciclopèdies i altres obres 

de consulta en suports tradicionals 

i electrònics. 

2.3 Ús de diccionaris de traducció o 

vocabularis (bilingües o plurilingües) 

que comparin les diverses 

llengües d’aprenentatge. 

2.4 Ús dels diccionaris de sinònims, 

de locucions i frases fetes i similars. 

3. Manipulació de la informació. 

3.1 Tècniques d’ampliació (anàlisi) i 

de reducció (síntesi) de textos. 

3.2 Tractament informàtic i audiovisual 

de textos. 

3.3 Resum de missatges orals i de 

textos escrits. 

3.4 Elaboració d’esquemes. 

3.5 Ús del corrector ortogràfic de textos. 

3.6 Repàs i correcció de textos escrits. 

3.7 Tècniques de reescriptura i transformació 

de textos escrits. 

3.8 Anàlisi i comentari de textos no 

literaris. 

I. Ús de la llengua 

1. Llengua oral i codi escrit. 

1.2 Tipologia textual: conversa, narració, 

descripció (II). 

1.3 Tipologia textual: exposició, argumentació 

(II). 

1.4 Textos formals: currículum, sol·licitud, 

carta, correu electrònic. 

1.5 Propietats del text: coherència i 

cohesió textuals; adequació al registre; 

correcció gramatical. 

4. Funcions comunicatives bàsicament 

orals. 

4.2 Expressió d’actituds morals (disculpar-se, 

perdonar, lamentar, 

agrair, demanar). 

(Llengua catalana, ítems 1, 4. Llengua 

castellana, ítem 4) 

II. Història de la literatura 

4. El segle XX: característiques generals. 

5. El modernisme. Joan Maragall i l’Escola 

Mallorquina. Víctor Català. 

Santiago Rusiñol. 

6. El noucentisme. Eugeni d’Ors. Josep 

Carner. 

7. Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. 

J. V. Foix. 

8. La literatura fins als anys quaranta. 

Poesia: Carles Riba. 

Teatre: J. M. de Sagarra. 

9. La literatura de postguerra. 

Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, 

Mercè Rodoreda, Manuel de 

Pedrolo, Pere Calders. 

Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu. 

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa. 

10. La literatura contemporània: la narrativa, 

la poesia, el teatre. 

III. Llengua i societat 

5. La situació sociolingüística a Catalunya. 

6. Llengües de l’Estat espanyol i normativa 

legal. 

1. Relacionats amb la comunicació. 

1.1 Valoració positiva de la comunicació 

verbal, no verbal i audiovisual. 

1.2 Participació i iniciativa en activitats 

orals. 

1.3 Respecte per les opinions d’altri. 

1.4 Atenció a la genuïnitat de l’expressió 

oral. 

1.5 Interès per l’expressió escrita personal. 

2. Relacionats amb la literatura. 

2.1 Interès per la lectura. 

2.2 Sensibilització per la literatura. 

2.3 Hàbit de lectura de textos adequats 

a l’edat. 

2.4 Actitud crítica raonada. 

3. Relacionats amb la societat. 

3.3 Atenció a la situació sociolingüística 

de Catalunya. 

3.4 Sensibilització crítica envers els 

prejudicis lingüístics. 

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la 

llengua. 

4.1 Valoració de la llengua com a instrument 

del propi creixement intel·lectual. 

4.2 Interès per conèixer la llengua 

com a sistema. 

4.3 Adequació a les normes convencionals 

de l’expressió escrita. 

4.4 Adequació del registre al context.


i sistemes conceptuals 

4. Literatura. 

4.1 Lectura expressiva de textos en 

prosa i en vers. 

4.2 Memorització de textos breus i recitació 

de poemes. 

4.3 Dramatització de textos teatrals 

breus singulars, duals o plurals. 

4.4 Lectura i comentari de textos literaris 

i de relats cinematogràfics. 

4.5 Lectura comprensiva d’obres literàries. 

4.6 Recensió de lectures. 

4.7 Situació de les obres i els textos 

llegits en el seu context històric i 

literari. 

4.8 Producció de textos breus amb 

intenció literària, si cal, a partir 

de models. 

5. Llengua i societat. 

5.2 Treball de camp sobre aspectes 

socials de la llengua. 

5.3 Ús dels mitjans de comunicació 

social per rebre informació sociolingüística 

i, si s’escau, per oferirne. 

6. Estudi de la llengua. 

6.1 Inducció de regles ortogràfiques, 

morfològiques i sintàctiques. 

6.2 Anàlisi gramatical. 

6.3 Anàlisi esquemàtica de l’oració 

simple i composta. 

6.4 Relació entre puntuació i sintaxi 

en un text. 

6.6 Reconeixement i ús dels diversos 

significats d’un mot (polisèmia i 

homonímia). 

6.7 Reconeixement i ús de mots i 

construccions que poden tenir 

significats semblants en un context 

determinat (sinonímia). 

6.8 Reconeixement i ús de les relacions 

d’antonímia entre mots d’ús 

corrent. 

6.9 Pràctica de vocabulari temàtic. 

(Llengua catalana, ítem 5. Llengua castellana, 

ítem 6) 

IV. Estudi de la llengua 

1. Fonètica i ortografia. 

1.7 Abreviacions. 

2. Gramàtica. 

2.3 Funcions sintàctiques. 

2.5 L’oració composta: subordinació. 

3. Lèxic. 

3.3 Relacions pel significat: sinonímia, 

antonímia, polisèmia i homonímia. 

3.4 Formació de paraules: mots populars, 

cultismes, préstecs o manlleus, 

neologismes. 

3.5 Vocabulari temàtic: els esports, 

els vehicles, els oficis, l’empresa, 

el comerç i l’administració. 

(Llengua catalana, ítems 1, 2, 3.5. Llengua 

castellana, ítem 1, 3). 


i actituds 

11

12 

OBJECTIUS TERMINALS DEL CURS 

28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat pugui tenir un 

paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, 

anuncis) com de la vida escolar, cultural i social. 

29. Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin estrictament vinculades a la vida 

escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta. 

30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (satisfacció-insatisfacció, 

interès, intenció) i morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar). 

33. Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, 

currículum, anuncis, correu electrònic, segons les normes convencionals (dades d’identificació, 

marges, espais, cal·ligrafia i ortografia). 

34. Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, 

com ara processadors de textos, i correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes d’autoedició. 

35. Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits 

i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees. 

36. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb 

veu i entonació adequades i d’acord amb les regles ortològiques. 

37. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l’edat, tant si 

és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions 

quan escaigui. 

38. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat. 

39. Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb les manifestacions literàries en d’altres 

llengües, especialment les que són a la base de la nostra tradició cultural. 

40. Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri 

personal i un cert grau d’autonomia. 

41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana del segle XX, atenent la relació amb el context 

historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins 

el marc de referència adequat. 

42. Comentar textos poètics i en prosa, atenent els aspectes formals i de contingut, l’autor o autora i l’època, 

i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada. 

43. Llegir, durant el cicle, obres programades de la literatura catalana, tenint en compte els factors externs 

sota els quals han estat produïdes. 

44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió), informacions pertinents sobre 

una obra llegida, pel que fa a l’autor o autora i a l’època de producció, als elements literaris i humans, 

procedents de fonts diverses –explicacions del professorat i consulta bibliogràfica– de manera que 

es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada. 

45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat 

espanyol. 

46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de 

l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets 

lingüístics. 

47. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant l’entonació amb 

la puntuació i els canvis que aquestes poden produir. 

48. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació. 

49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament.

52. Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, 

polisèmics i homonímics. 

53. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de 

coherència textual i d’adequació al registre. 

54. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’un paràgraf, d’una oració o d’una paraula. 

55. Reconèixer el registre de llengua d’un text a partir dels recursos (lèxics o d’altra índole) emprats. 

56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s’apliqui les habilitats lingüístiques 

practicades durant el curs. 

13

Definició dels continguts i objectius terminals de l’àrea per crèdits 

Crèdit 10 

14 

Els objectius generals de l’àrea es tracten mitjançant diversos continguts, que poden ser de diferents tipus: 

conceptes, procediments i actituds, valors i normes. A quart curs d’ESO, els continguts seleccionats 

s’estructuren en tres crèdits, en cada un dels quals hi ha aspectes referits a comprensió i expressió oral 

i escrita, ortografia, gramàtica i lèxic. 

Els tres crèdits que corresponen a aquest curs seran el 10, l’11 i el 12 del projecte curricular de l’àrea, 

en els quals es treballen els continguts que s’especifiquen a continuació: 

CONTINGUTS DE L’ÀREA 



1. Lectura expressiva de textos literaris 

d’acord amb els signes de puntuació i 

d’entonació. 

2. Resum d’un tema literari per demostrar-ne 

la comprensió global. 

3. Comentari de textos literaris segons 

els aspectes formals i de contingut. 

4. Pràctica de funcions comunicatives 

d’expressió d’actituds emocionals. 

5. Producció de textos escrits, amb estructura 

interna diferenciada de tipologia 

diversa: argumentacions, cartes, 

missatges breus, correu electrònic. 

6. Reconeixement dels elements constitutius 

d’un sintagma: nucli i complements. 

7. Relació entre forma i funció d’un element 

gramatical. 

8. Memorització de regles sintàctiques a 

partir d’exercicis d’aplicació. 

9. Producció de textos atenent la coherència, 

la cohesió i l’adequació a la situació 

comunicativa. 

10. Reconeixement de les característiques 

del lèxic d’un text pel seu origen, procedència 

o registre: mots populars, cultismes, 

manlleus, neologismes. 

11. Reconeixement d’interferències lèxiques 

i substitució per la forma genuïna. 

12. Pràctica de vocabulari temàtic: els esports 

i els vehicles. 

13. Ús del diccionari: distinció i aplicació 

de les diferents accepcions d’una paraula 

segons el context. 

1. Història de la literatura. 

1.1 El modernisme (I). Poesia: Joan 

Maragall. L’Escola Mallorquina. 

1.2 El modernisme (II). La narrativa. 

Víctor Català. 

1.3 El modernisme (III). El teatre 

modernista. Santiago Rusiñol. 

1.4 El noucentisme. Eugeni d’Ors. 

Josep Carner. 

2. Ús de la llengua. 

2.1 Expressió d’actituds morals: disculpar-se, 

perdonar, lamentar, 

agrair, demanar. 

2.2 Propietats del text. 

2.3 L’argumentació. 

2.4 La carta. El correu electrònic. Missatges 

breus. 

3. Gramàtica 

3.1 El sintagma nominal. Estructura. 

3.2 El sintagma verbal. Estructura. 

3.3 Els complements verbals (I). CD, 

CI. Substitució pronominal. 

3.4 Els complements verbals (II). 

CPrep, CC. Substitució pronominal. 

4. Lèxic 

4.1 La formació del lèxic català: mots 

patrimonials i cultes; préstecs o 

manlleus; neologismes. 

4.2 Adequació i precisió lèxica. 

4.3 Els esports. 

4.4 Els vehicles. 


i actituds 

1. Interès i sensibilització per la literatura. 

2. Valoració positiva del fet literari com 

a mirall d’una època. 

3. Consciència que la literatura afavoreix 

l’enriquiment personal. 

4. Consciència que el coneixement de 

la normativa i el funcionament de la 

llengua com a sistema pot ajudar a 

millorar l’expressió personal. 

5. Curiositat i interès per conèixer l’origen, 

la formació i el significat de les 

paraules. 

6. Consciència de la importància d’assolir 

una expressió personal lliure d’interferències 

lèxiques. 

7. Interès per enriquir el vocabulari i 

aplicar-lo adequadament a les produccions 

personals orals i escrites. 

8. Valoració de la llengua com a coneixement 

del propi creixement intel·lectual.

14. Ús correcte de les abreviacions més 

usuals. 

15. Correcció ortogràfica de textos escrits 

especialment pel que fa a l’accent, 

la dièresi i les vocals a/e àtones. 

5. Ortografia 

5.1 Les abreviacions. 

5.2 L’accent i la dièresi. 

5.3 Les vocals a/e àtones. 

OBJECTIUS TERMINALS 



30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals i morals (disculpar-se, 

perdonar, lamentar, agrair, demanar). 

33. Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, missatges 

breus, correu electrònic, segons les normes convencionals (dades d’identificació, marges, espais, 

cal·ligrafia i ortografia). 





36. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, amb veu i entonació adequades i d’acord 

amb les regles ortològiques. 


és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions quan 

escaigui. 






41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana del segle XX, atenent la relació amb el context 







44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una 

obra llegida, pel que fa a l’autor o autora i a l’època de producció, als elements literaris i humans, 

procedents de fonts diverses –explicacions del professorat i consulta bibliogràfica– de manera que es 

contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada. 



52. Usar el vocabulari específic dels esports i els vehicles. 




15

Crèdit 11 

16 




1. Lectura expressiva de textos literaris d’acord 

amb els signes de puntuació i d’entonació. 

2. Identificació del tema d’un text. 

3. Producció de textos literaris ampliats a 

partir de resums o fragments. 

4. Distinció dels recursos i les convencions 

dels registre literari en un text. 

5. Comentari guiat de textos literaris diversos. 

6. Producció de textos escrits, amb estructura 

interna diferenciada de tipologia diversa: 

narracions i descripcions literàries, 

currículums, sol·licituds, exposicions. 

7. Reconeixement dels complements verbals 

atributius, predicatius i la seva substitució 

pronominal. 

8. Elaboració de combinacions pronominals 

a partir de la detecció i pronominalització 

de complements. 

9. Ús d’oracions subordinades per ampliar 

la capacitat d’expressar-se. 

10. Memorització de regles sintàctiques a partir 

d’activitats d’aplicació. 

11. Pràctica de vocabulari temàtic: els oficis i 

les eines, l’empresa, el comerç i l’administració. 

12. Identificació de mots polisèmics. 

13 Adequació, precisió i correcció en l’ús 

del lèxic. 

14. Ús del diccionari com a eina per a la utilització 

de les diferents accepcions d’una 

paraula segons el context, i per a la precisió 

lèxica. 

15. Correcció ortogràfica de textos escrits, 

especialment pel que fa a les vocals àtones 

o/u i les grafies s/ss/z/c/ç, g/j, x/ix, 

t/ig i b/v. 

1. Història de la literatura 

1.1 L’avantguardisme. Joan Salvat- 

Papasseit. J. V. Foix 

1.2 La literatura de postguerra . La 

poesia. Carles Riba. Salvador 

Espriu. 

1.3 La literatura de postguerra . La 

narrativa (I). Josep Pla. Mercè 

Rodoreda. 

1.4 La literatura de postguerra. 

La narrativa (II). Manuel de 

Pedrolo. Pere Calders. 

2. Ús de la llengua. 

2.1 El currículum. La sol·licitud. 

2.2 L’exposició oral. 

2.3 La narració literària. 

2.4 La descripció literària. 

3. Gramàtica. 

3.1 Els complements verbals: 

CAtrib, CPred. Substitució pronominal. 

3.2 Els complements verbals: resum. 

3.3 Combinacions pronominals. 

3.4 L’oració composta. L’oració subordinada 

substantiva. 

4. Lèxic. 

4.1 Els oficis i les eines. 

4.2 L’empresa i el comerç. 

4.3 L’administració. 

4.4 La polisèmia. 

5. Ortografia. 

5.1 Les vocals o/u àtones. 

5.2 s/ss/z/c/ç. 

5.3 g/j, x/ix, tx/ig. 

5.4 b/v. 


i actituds 

1. Actitud positiva envers la literatura 

per interpretar i veure d’una altra 

manera la realitat que ens envolta. 

2. Valoració positiva del fet literari 

com a mirall d’una època. 



4. Valoració positiva de la literatura 

com a mitjà d’arrelament d’un país. 





6. Interès per enriquir el vocabulari 

personal i aplicar-lo adequadament 

en les produccions personals orals i 

escrites. 

7. Adequació de l’expressió escrita a 

les normes convencionals. 


del propi creixement 

intel·lectual.


28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat pugui tenir un 

paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, 

anuncis) com de la vida escolar, cultural i social. 



33. Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: sol·licitud, 

currículum. segons les normes convencionals (dades d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia). 







37. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l’edat 






41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana del segle XX (literatura de postguerra), atenent 

la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal 

de situar les lectures dins el marc de referència adequat. 







procedents de fonts diverses –explicacions del professorat i consulta bibliogràfica– de manera 

que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada. 



49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament. 

52. Usar el vocabulari específic del cicle (eines i oficis, empresa, comerç i administració), i relacionar 

els mots pel seu significat: polisèmics. 


17

Crèdit 12 

18 




1. Lectura expressiva de textos literaris 

d’acord amb els signes de puntuació i 

d’entonació. 

2. Identificació del tema en un text. 

3. Distinció dels recursos i les convencions 

del registre literari en un text. 

4. Comentari guiat de textos literaris diversos 

(prosa, poesia, teatre). 

5. Anàlisi i comentari de la situació sociolingüística 

a Catalunya. 

6. Utilització d’oracions subordinades 

adjectives i adverbials per ampliar la 

capacitat d’expressar-se. 

7. Memorització de regles sintàctiques a 

partir d’activitats d’aplicació. 

8. Identificació de mots polisèmics i homonímics. 

9. Adequació, precisió i correcció en 

l’ús del lèxic. 

10. Identificació i ús de sinònims i antònims. 

11. Interpretació i utilització de refranys, 

locucions i frases fetes d’ús corrent. 

12. Correcció ortogràfica de textos escrits 

especialment pel que fa a les grafies 

p/b, t/d, c/g; -r final; h; l·l; m/n/mp; 

l’apòstrof; la contracció, i el guionet. 

1. Història de la literatura. 

1.1 La literatura de postguerra. El 

teatre. Josep M. de Sagarra. Pere 

Quart. 

1.2 La narrativa contemporània. 

1.3 La poesia contemporània. 

1.4 El teatre contemporani. 

2. Ús de la llengua 

2.1 El diàleg en l’obra literària. El 

text teatral. 

2.2 El text poètic. 

3. Llengua i societat. 

3.1 La situació sociolingüística a 

Catalunya. 

4. Gramàtica 

4.1 L’oració subordinada adjectiva. 

4.2 L’oració subordinada adverbial. 

4.3 L’oració subordinada: repàs. 

5. Lèxic 

5.1 La polisèmia (II). 

5.2 L’homonímia. 

5.3 Sinonímia i antonímia. 

5.4 Locucions i frases fetes. Els refranys. 

6. Ortografia 

6.1 p/b,t/d,c/g. 

6.2 -r final. 

6.3 h. 

6.4 l·l. 

6.5 m/n/mp. 

6.6 L’apòstrof. La contracció. El 

guionet. 


i actituds 

1. Actitud positiva envers la literatura 

per interpretar i veure d’una altra 

manera la realitat que ens envolta. 

2. Valoració positiva del fet literari com 

a mirall d’una època. 



4. Valoració positiva de la literatura com 

a mitjà d’arrelament d’un país. 





6. Interès per enriquir el vocabulari personal 

i aplicar-lo adequadament en 

les produccions personals orals i escrites. 

7. Adequació a les normes convencionals 




9. Valoració de la riquesa que aporta la 

diversitat lingüística i respecte pels 

usuaris dels diversos parlars. 

10. Atenció a la situació sociolingüística 

de Catalunya.









és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions 

quan escaigui. 






41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana del segle xx, atenent la relació amb el context 









procedents de fonts diverses –explicacions del professorat i consulta bibliogràfica– de manera 

que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada. 

45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat 

espanyol. 

46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de 

l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets 




49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament. 

52. Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, 

polisèmics i homonímics. 




56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s’apliqui les habilitats lingüístiques 

practicades durant el curs. 

19

20 

Resum dels objectius terminals per a cada crèdit d’aquet curs. 

En el quadre següent es recull el número que fa referència a l’objectiu terminal proposat pel currículum 

oficial, assolit, parcialment o total, en cada crèdit. 

crèdits objectius terminals 

10 29, 30, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 47, 52, 53, 55 

11 28, 29, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 47, 49, 52, 55 

12 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 49, 52, 53, 55, 56

Orientacions metodològiques 

Els materials didàctics que es presenten en el llibre Toc tenen les característiques següents: 

Lectures 

Totes les lectures (literàries o no) tenen una unitat de sentit, encara que a vegades es tracti de fragments 

d’obres més àmplies (les orientacions didàctiques del currículum recomanen la lectura de «textos o discursos 

coherents»). Poden ser motivadores, no solament per al jovent al qual van destinades majoritàriament, 

sinó també per al professorat i per a altres persones que ocasionalment poden consultar els crèdits 

(pares, germans, amics). Es pretén que l’alumnat descobreixi i augmenti la seva passió per la lectura. 

Les lectures són molt diverses, tant pel que fa als gèneres com als temes, i pertanyen a autors catalans, ja 

que en aquest curs es tracta la història de la literatura catalana del segle XX. 

Comprensió lectora 

Cada lectura va acompanyada d’activitats sobre el contingut del text i duu un glossari de mots i expressions 

que serveix per ampliar el bagatge lingüístic de l’alumnat. 

Activitats 

Són nombroses i en molts casos no caldrà fer-les totes per aconseguir els objectius marcats. Amb aquestes 

activitats es pretén insistir en la importància dels procediments. S’ha procurat abordar un mateix objectiu 

amb activitats diverses per atendre, sempre que es pugui, la diversitat d’aptituds o interessos de l’alumnat. 

Els exercicis es refereixen a tots els contiguts treballats i serviran perquè els alumnes s’exercitin 

en diverses habilitats, tot interioritzant continguts nous i repassant-ne d’altres apresos abans. 

En atenció a la diversitat, es proposen activitats de distinta complexitat (reforç i ampliació), en els apartats 

de gramàtica, lèxic i ortografia, que seran d’utilitat per al professorat quan ho consideri convenient. 

Aquest projecte inclou un solucionari que resol totes les activitats i s’hi proposen orientacions didàctiques 

d’ensenyament-aprenentatge i avaluació útils per al professorat. El projecte ofereix, doncs, la possibilitat 

d’un ensenyament plural i personalitzat. 

Una altra consideració que cal tenir en compte és que no s’aprèn simplement per repetició, sinó per 

comprensió. No n’hi ha prou de fer moltes activitats, sinó que també cal entendre, interioritzar, allò que 

s’ha d’aprendre. Un cop aconseguit aquest propòsit, la repetició en millorarà l’ús i l’alumnat aconseguirà 

d’usar la llengua amb fluïdesa. 

Activitats orals 

En l’ensenyança tradicional l’estudi dels textos escrits era el centre de l’activitat escolar. Avui, però, es 

dóna també molta importància a l’ensenyament de la llengua oral. Per aquest motiu, en els crèdits d’aquest 

projecte hi ha activitats orals que estimulen la participació a classe, faciliten la capacitat de relació 

i integració dels alumnes a l’aula i serveixen per millorar la seva expressió oral. 

Activitats escrites 

Tots sabem que escriure en un text el nostre pensament de manera lògica i ordenada no és fàcil. No en 

tenim prou d’escriure amb correcció (d’acord amb les normes gramaticals, ortogràfiques, de puntuació...). 

El procés de l’escriptura és més complex i difícilment es pot ensenyar. En aquest projecte es proposen 

models de textos escrits per tal que l’alumnat assimili i interioritzi les normes de redacció. Així 

mateix, s’hi inclouen exercicis progressius, amb diferents graus de dificultat, perquè l’alumnat posi en 

pràctica, a poc a poc, la bona redacció, capacitat que li resultarà de gran utilitat en la seva vida laboral i 

social. 

Tant si són escrites com si són orals, individuals o col·lectives, les activitats del llibre de l’alumnat incideixen 

en l’àmbit dels procediments, com hem dit abans. 

21

Literatura 

Els textos literaris que hi ha a cada crèdit pretenen que l’alumnat augmenti la seva creativitat i descobreixi 

que la literatura és una font de coneixement, diversió, fantasia i noves experiències. No obstant 

això, i d’acord amb el currículum, en els crèdits d’aquest curs, el quart i darrer de l’ESO, l’alumnat continua 

en l’estudi de la història de la literatura catalana i dels seus trets característics (períodes, gèneres, 

autors....) iniciat a tercer de l’ESO per tal d’incitar-lo a descobrir els elements que caracteritzen autors, 

moviments i gèneres per mitjà dels textos. 

Ús de la llengua 

Les activitats i els continguts que apareixen en la secció Ús de la llengua pretenen, des d’òptiques diferents 

o des de camps diversos (literatura, premsa, cartes...) desenvolupar els procediments necessaris 

perquè l’alumnat pugui parlar i redactar correctament i amb una bona base. En darrer terme, es pretén 

que l’alumnat sigui capaç d’idear, organitzar i expressar correctament les seves experiències, sentiments 

o invencions. La recitació també és una de les activitats que incorpora aquest apartat. 

Llengua i societat 

La presència de dues llengües oficials a Catalunya ha de facilitar la reflexió sobre la situació i la realitat 

sociolingüística. Així, doncs, d’acord amb el que prescriu el currículum de l’àrea, aquest projecte presenta 

activitats referides a llengua i societat centrades en la realitat més propera a l’alumnat. En aquest 

curs, es fa una reflexió sobre aquest apartat de manera més sistemàtica, ja que creiem que l’alumnat té 

més maduresa per encarar un aspecte que sovint ha esdevingut problemàtic, a causa de la càrrega política 

o afectiva que pot contenir. 

Gramàtica 

Els continguts d’aquest apartat parteixen de l’experiència i acaben en la pràctica de la llengua. També es 

pretén iniciar l’alumnat en els coneixements de la terminologia lingüística, sense la qual seria impossible 

transmetre els conceptes. El que cal és que la reflexió condueixi l’alumnat a millorar l’ús de la llengua. No 

interessa tant que els alumnes sàpiguen gramàtica, com el fet que aquest ensenyament repercuteixi en un 

ús més adequat de la llengua parlada i escrita; en definitiva, que aprenguin a parlar i a escriure millor. 

Lèxic 

22 

La finalitat d’aquest apartat és que l’alumnat ampliï el seu cabal lèxic per mitjà d’exercicis, així com que 

reflexioni sobre els mecanismes de creació lèxica (per exemple, la derivació i la composició). 

L’adquisició d’un bon nivell de lèxic és un objectiu fonamental en aquesta etapa de desenvolupament 

dels nois i de les noies adolescents. 

Ortografia 

Aquest apartat es presenta com un repàs per mitjà d’exercicis guiats, intuïtius i amens. Convindrà, evidentment, 

fer-ne ús en la mesura de les necessitats de cada alumne o alumna. 

Grafies amb més dificultat i accentuació constitueixen els dos eixos a l’entorn dels quals es fa la pràctica 

ortogràfica. 

Activitats d’avaluació inicial i final 

En els quatre llibres d’aquest projecte hi ha activitats d’avaluació inicial i final. D’aquesta manera, el professorat 

podrà esbrinar quin és el nivell inicial del seu alumnat i el nivell assolit en acabar cada crèdit. 

Globalització de continguts i objectius 

Tot i la divisió en unitats i apartats, els crèdits d’aquest projecte tendeixen a una visió de conjunt. Els materials 

didàctics parteixen de la llengua viva i condueixen a aplicar-la a la pràctica. Amb aquests materials 

l’alumnat no tan sols millorarà el coneixement teòric de la llengua, sinó també el pràctic. Així, els estudiants, 

al llarg del curs, aconseguiran expressar-se cada vegada amb més fluïdesa i seguretat. La globalització 

de què es parla s’ha de reflectir amb l’ús de la llengua en les diferents àrees curriculars i també 

en la vida extraescolar. No serà sobrera, doncs, la recomanació que el professorat de llengua i literatura 

treballi coordinat amb el de les altres àrees i integri a l’estudi de la llengua les activitats que fan els alumnes 

fora de les hores lectives o de l’àmbit escolar.

Continguts transversals 

Un dels objectius de qualsevol projecte educatiu és el desenvolupament de l’alumnat en diferents àmbits de 

la vida perquè en un futur es pugui integrar com a membre actiu en una cultura i una societat determinades. 

Per aconseguir aquest objectiu plenament, cal que determinats problemes o qüestions de la nostra societat, 

com ara els drets humans i la pau, el consum, la salut, la igualtat entre els sexes, la circulació viària, la 

tecnologia de la informació, la prevenció d’incendis, etc., també formin part del currículum, tot i que no 

apareguin formulats amb continguts i objectius en les diferents àrees i crèdits de l’etapa. 

Els projectes curriculars dels centres educatius han de preveure aquests aspectes, anomenats temes o eixos 

transversals, i articular i coordinar les diferents àrees a fi que aquests tipus de continguts travessin totes 

les àrees, o gairebé totes. 

Els temes transversals són, així, processos actius i permanents, actitudinals i preventius que pretenen informar 

i formar l’alumnat. Contenen temes molt actuals que són presents, en diferents graus, en els mitjans 

d’informació social i reclamen la seva presència en l’educació per tal de lluitar contra els seus efectes 

negatius. 

L’àrea de Llengua, com la resta de les àrees curriculars, ha de potenciar aquests ensenyaments transversals; 

per aquesta raó, els dotze crèdits de Llengua catalana i literatura d’Arc, Bruc, Nau i Toc estan creats 

per contribuir a la difusió d’aquests ensenyaments i fer de l’alumnat ciutadans i ciutadanes responsables. 

En l’àmbit de l’educació cívica i moral, els crèdits d’aquest projecte fomenten l’explicitació dels criteris 

propis a través de la participació activa a l’aula en debats, discussions, etc., tot interpretant i valorant les 

idees dels altres. Es potencia el treball cooperatiu i, per tant, la responsabilització personal en l’acompliment 

de les tasques, la contrastació de diversos punts de vista i l’acceptació de decisions col·lectives. 

Així, doncs, a través de les activitats que es proposen, l’alumnat interioritza i elabora normes, i d’aquesta 

manera avança en la construcció del seu jo moral. 

El currículum de l’àrea de Llengua, diu, amb relació al sexisme: «Una consideració especial cal dedicar 

a l’anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelen un ús del llenguatge tenyit de prejudicis sexistes, 

socials o de classe, territorials (urbans/pagesívols), etc.» És tasca de l’àrea de Llengua, però no únicament 

d’aquesta àrea, fer notar aquests aspectes i donar a l’alumnat els elements necessaris per tal d’analitzar-los 

i evitar-los i potenciar les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes. Els alumnes 

han de prendre consciència que un idioma no és solament un codi diferent i intercanviable per 

passar informació, sinó un vehicle de pensament, una exteriorització de la pròpia personalitat i una manifestació 

de tradició i cultura. I un dels continguts d’actituds valors i normes d’aquesta àrea que l’alumnat 

ha d’assolir és la «sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixin valors i 

prejudicis (classistes, racistes, sexistes) per tal d’eliminar-los.» 

En efecte, en un context internacional com el nostre, l’educació cívica i moral implica conèixer i prendre 

consciència de les diferències socials, culturals i ètniques de la societat. Els crèdits que componen 

aquest projecte de Llengua catalana i literatura contenen textos i activitats adreçats a reflexionar sobre 

les actituds discriminatòries per raó de sexe, raça, religió, etc., i a rebutjar-les. 

Amb algunes activitats dels crèdits d’aquest projecte, també es pretén que l’alumnat valori la diversitat 

lingüística i cultural com una manifestació de la riquesa individual i social. 

Pel que fa al tema transversal d’educació per a la pau, aquest projecte de Llengua pretén col·laborar a 

formar ciutadans i ciutadanes solidaris, tolerants i ajudar-los a interpretar críticament la realitat, complexa 

i conflictiva, en relació amb els grans problemes que té plantejats el món d’avui. 

Altres activitats participen dels principis de l’educació mediambiental tot conscienciant l’alumnat sobre 

la necessitat de prevenir el deteriorament i l’empobriment del nostre entorn i del nostre planeta. 

Altres continguts transversals, com ara l’educació en les tecnologies de la informació, també són presents 

en aquest projecte: al llarg de tota l’etapa els crèdits presenten activitats per treballar els diferents gèneres 

periodístics, la publicitat, els llenguatges i els codis utilitzats, etc. 

23

Atenció a la diversitat 

24 

Des dels crèdits comuns 

El context social i l’evolució psicològica de l’alumnat amb totes les seves variants (edat, sexe, comportament, 

relacions amb l’entorn) determinen unes diferències lògiques i palpables en el grup classe. La gestió 

d’aquesta heterogeneïtat és un dels pilars més importants en què es basa l’Educació Secundària 

Obligatòria i que ateny, especialment, l’àrea de Llengua. En funció d’aquest repte, el projecte de l’àrea 

de Llengua catalana i literatura ha estat creat a partir d’una sèrie de criteris organitzadors que es detallen 

a continuació: 

1. S’ha partit d’una tipologia textual diversa basada en la forma (textos narratius, descriptius, expositius, 

instructius, argumentatius, poètics, de teatre...), en la intenció comunicativa (informar, convèncer, incitar...) 

i en els diferents àmbits d’ús (mitjans de comunicació, acadèmics, quotidians, laborals...). 

2. Es varia l’estructura de treball tot combinant situacions col·lectives i individuals. 

3. S’ha tingut en compte la funcionalitat de l’aprenentatge i els diversos contextos culturals de l’alumnat 

–que va des dels més propers (còmics) fins als més allunyats (literatura). 

4. Els continguts estan pensats perquè l’alumnat pugui fer un inventari dels coneixements ja treballats 

que li permeti l’adquisició de nous aprenentatges. 

5. La majoria d’activitats pensades per a l’adquisició de les quatre habilitats bàsiques (llegir, escriure, 

parlar i escoltar) possibiliten la intervenció del professorat en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, 

fet que afavoreix l’avaluació formativa. 

6. El gran nombre d’activitats dels dotze crèdits comuns de l’etapa facilita que durant una part del 

temps escolar el professorat pugui establir plans de treball individual o col·lectiu sobre continguts i 

problemes diversos (d’ortografia, gramàtica, de redacció...) encara no resolts. 

Tot partint del projecte curricular i de la programació d’aula, el professorat haurà de fer les adaptacions 

necessàries per atendre la diversitat de l’alumnat. Caldrà, en aquest sentit, delimitar els objectius mínims 

que es volen aconseguir amb l’alumnat perquè pugui continuar el seu aprenentatge. Una vegada decidits, 

caldrà tenir en compte els diferents recursos que possibiliten l’atenció a la diversitat, i que poden 

ser els següents: 

• Adaptar el material didàctic. 

• Variar la metodologia segons les necessitats de cada alumne o alumna. 

• Proposar activitats d’aprenentatge diferenciades. 

• Organitzar grups de treball flexibles. 

• Augmentar o disminuir el ritme de presentació dels continguts. 

• Ampliar o reduir els blocs de continguts segons l’interès i la capacitat de l’alumnat. 

En l’elaboració de les activitats de gramàtica, lèxic i ortografia de cada crèdit, hem tingut molt en compte 

l’atenció a la diversitat a l’aula. Per aquest motiu, l’àmplia gamma d’exercicis s’ha dividit en tres tipus: 

de consolidació, de reforç i d’ampliació. 

Òbviament, l’adscripció dels exercicis (de consolidació, reforç o ampliació) dependrà sempre del tipus 

d’alumnat. Per aquesta raó, només han estat assenyalats a títol orientatiu. Serà el professorat qui, en darrer 

terme, decidirà quins exercicis són els més convenients per al grup d’alumnes. 

Els exercicis d’ampliació es marquen amb el símbol ▲ 

, i els de reforç, amb aquest altre: ● . La resta d’exercicis 

s’entén que són de consolidació, és a dir, que serveixen perquè l’alumnat treballi els continguts 

i els procediments nous o antics de les parts de lèxic, gramàtica i ortografia de cada unitat.

Des dels crèdits variables 

Pel que fa al currículum variable que ha de cursar l’alumnat, el Departament d’Ensenyament ha establert 

dos tipus de crèdits variables: 

• Crèdits de reforç, per tractar de suplir les mancances lingüístiques de l’alumnat, a fi que assoleixi els 

objectius curriculars bàsics, que podem resumir en el domini oral i escrit de la llengua catalana i de 

la llengua castellana. 

• Crèdits d’aprofundiment i d’iniciació, que han de fer possible que l’alumnat millori els seus coneixements 

de totes dues llengües i literatures. 

Amb la finalitat d’atendre la diversitat de l’alumnat al llarg de tota l’etapa en l’àrea de Llengua, concretament 

de Llengua catalana i literatura, Castellnou Edicions ha elaborat per a cada cicle diversos crèdits 

variables que han estat dissenyats a partir dels objectius i continguts tipificats pel Departament 

d’Ensenyament o a partir d’experiències docents a les aules de secundària. 

Crèdits variables per al segon cicle 

Durant el segon cicle els alumnes hauran de cursar, obligatòriament, dos crèdits variables de l’àrea de 

Llengua, que poden ser de Llengua catalana i literatura, de Llengua castellana i literatura o un de cada 

tipus, segons el grau d’assoliment dels objectius generals de l’etapa per part de cada alumne o alumna. 

Per als dos cursos d’aquest segon cicle, Castellnou Edicions ha elaborat els crèdits variables següents: 

– Aprendre a escriure. La composició del text, expressió escrita 

Autor: C. Ribó 

Tot i que està pensat com a reforç de l’expressió escrita, els continguts d’aquest crèdit (elaboració de 

textos amb coherència, cohesió i adequació) el fan també idoni per aprofundir en aquesta habilitat. 

– Lletres de batalla. Reforç d’ortografia catalana 

Autor: J. Balcells 

Tot i que l’aprenentatge de les convencions ortogràfiques de la llengua s’ha d’haver assolit en acabar el 

primer cicle de l’ESO, l’experiència als centres de secundària indica que hi ha grups d’alumnes que encara 

presenten deficiències en el domini de l’ortografia. Per a ells i elles s’ha elaborat aquest crèdit tipificat 

d’ortografia, el qual segueix el mateix mètode iniciat en el crèdit de reforç del primer cicle: Al peu 

de la lletra. 

– Narrar i descriure 

Autors: J. Balcells i I. Puig 

Aquest crèdit tipificat s’adreça, d’una banda, a l’alumnat que accedeix al segon cicle amb un nivell baix 

de comprensió de textos narratius i descriptius i, de l’altra, al grup d’alumnes que tinguin interès per 

millorar i ampliar la seva capacitat de narrar i descriure. Conté pràctiques a partir de la reescriptura de 

textos periodístics, autobiogràfics i literaris, i activitats per aprendre a descriure persones, animals, plantes, 

paisatges i objectes. 

– Poesia 

Autors: J. Badia i J. Balcells 

Crèdit tipificat per ampliar els continguts de poesia treballats en els crèdits comuns. A través de la lectura 

de poemes i de l’estudi dels diferents recursos estilístics que utilitzen els poetes, es pretén iniciar l’alumnat 

en l’escriptura poètica i la recitació. 

– Publicitat 

Autor: J. Fernández 

Com a crèdit variable interdisciplinari entre les àrees de Llengua i d’Educació visual i plàstica, s’ha elaborat 

aquest crèdit tipificat d’ampliació, que pretén, entre altres objectius, fer conèixer els estadis d’elaboració 

d’un anunci i fer reflexionar l’alumnat sobre els tipus de missatges i de llenguatges que utilitza la publicitat. 

– Viure la literatura 

Autora: R. Armengol 

25

26 

Per a l’alumnat que vulgui aprofundir en el coneixement de la literatura catalana, s’ha concebut aquest 

crèdit tipificat. L’objectiu d’aquest material didàctic és que aquest grup d’alumnes gaudeixi de i amb la 

literatura a partir de la lectura i el comentari de textos literaris atractius i adequats a l’edat. 

– Mitologia 

Autores: M. V. Bescós i C. Romero 

Seguint el cicle de Troia i l’Odissea, es proposa una sèrie de textos i activitats per iniciar-se en el coneixement 

dels aspectes més bàsics del món clàssic que han influït en la nostra cultura. 

– S’aixeca el teló 

Autor: J. Giramé i J. M. Martorell 

Aquest crèdit és un valuós material d’iniciació al món teatral, que tant atreu els alumnes adolescents. 

Pensat i organitzat des de la pràctica de les representacions teatrals en un centre de secundària, el crèdit 

també ajuda a adquirir una visió cultural del fenomen teatral. 

– Comentari de textos 

Autores: R. Pou i Í. Vera 

Comentar textos és una activitat necessària, tant en l’àmbit de llengua com en altres àmbits, per aconseguir 

una comprensió completa dels textos, sobretot dels literaris. Les autores proposen una metodologia 

eficaç i útil per dominar aquesta tècnica. 

–Parlem-ne. Expressió oral 

Autor: I. Puig 

Aquest llibre és un instrument útil per millorar la comprensió i l’expressió orals en llengua catalana d’acord 

amb les exigències de la societat actual. Consta de tres unitats, cadascuna de les quals gira a l’entorn 

d’un tema relacionat amb diverses situacions de la vida quotidiana. Les unitats comencen amb unes 

activitats preparatòries de comprensió oral, i, al final, es proposa un projecte de treball que sintetitza el 

contingut de les activitats relatives al tema de la unitat. 

Aquest crèdit posa a disposició del professorat un CD per fer pràctiques d’audició a classe. 

– Lèxic 2 

Autor: J. Badia 

Aprendre lèxic i semàntica és un aspecte important per al futur. Els estudis posteriors a l’ESO i el món 

laboral exigeixen la comprensió i l’ús d’una gran varietat de mots. Ser capaç d’expressar-se correctament 

esdevé una qualitat indispensable. 

Amb aquest crèdit és possible fer-ho d’una manera lúdica. L’objectiu és que l’alumnat perfeccioni la seva 

capacitat de comprensió i expressió per enfrontar-se amb èxit als reptes acadèmics i professionals que 

se li presentaran. 

– Reforç d’ortografia 2 


Aquest crèdit s’adreça als nois i les noies que estudien el segon cicle de l’Educació Secundària 

Obligatòria i que encara no han aconseguit escriure textos (personals o acadèmics) correctes des del 

punt de vista ortogràfic. Totes les activitats d’aquest crèdit ajudaran els nois i les noies a enriquir la seva 

competència ortogràfica, necessària tant si pensen seguir estudis de Batxillerat, cicles formatius o ensenyaments 

artístics, com si volen incorporar-se immediatament al món laboral. 

– Reforç de llengua 4 


Aquest quadern ofereix l’oportunitat d’acabar l’ESO amb un bon domini de l’expressió escrita (vocabulari, 

ortografia i gramàtica). Aquest curs seguiran practicant l’ús de les grafies s/ss/z/c/ç; b/v; g/j; h; l·l; 

etc., així com les normes de puntuació i accentuació. També s’hi plantegen activitats en què es treballen 

les paraules d’escriptura dubtosa i aquelles qüestions que solen ser conflictives a l’hora d’escriure.


Crèdit 10 

Es proposa dedicar 7 hores per a cada unitat i unes 2 hores per a l’avaluació. En total, serien unes 36-40 

hores efectives de feina comptant el que es pugui fer a classe i a casa. 

Crèdit 11 



Crèdit 12 



27

elements per elaborar 

la programació en crèdits 

Crèdit 10 

Introducció 

28 

El crèdit comença amb una unitat d’avaluació inicial seguida de quatre unitats didàctiques que contenen 

els apartats següents: Història de la literatura, Ús de la llengua, Gramàtica, Lèxic i Repàs d’ortografia. 

Pel que fa a l’apartat Història de la literatura, en les quatre unitats es presenta una visió panoràmica de 

la literatura catalana del segle XX, des del modernisme fins al noucentisme. 

L’apartat Ús de la llengua és un repàs de pràctiques comunicatives orals i escrites ben diverses, com l’argumentació, 

la carta personal, els missatges breus, la sol·licitud, etc. 

En l’apartat Gramàtica es treballen els sintagmes nominal i verbal, i els complements directe, indirecte, 

preposicional i circumstancial. 

En la secció dedicada al lèxic es treballa la formació del lèxic català, l’adequació i precisió lèxica i el 

vocabulari dels esports i vehicles. 

El Repàs d’ortografia se centra en les abreviacions, l’accent i la dièresi i les vocals àtones a/e. 


1. Llegir de manera expressiva textos literaris de diversos gèneres d’autors del segle XX (modernisme 

i noucentisme). 

2. Distingir un text literari segons el gènere i explicar-ne els principals recursos, característiques i convencions. 

3. Comentar textos literaris diversos segons els aspectes formals i de contingut. 

4. Identificar el tema en un text literari i resumir-lo per demostrar-ne la comprensió global. 

5. Reconèixer els elements constituents d’un sintagma i d’una oració. 

6. Analitzar sintagmes i oracions reconeixent-hi formes i funcions. 

7. Aplicar regles sintàctiques amb correcció en textos personals i escolars. 

8. Reconèixer les característiques del lèxic d’un text pel seu origen o registre. 

9. Usar correctament el vocabulari dels esports i dels vehicles. 

10. Fer ús del diccionari per trobar-hi el significat d’un mot i altres elements ortogràfics o morfològics. 

11. Usar les abreviacions més usuals. 

12. Aplicar les normes ortogràfiques pel que fa a l’accent, la dièresi i les vocals a/e àtones. 

13. Produir textos orals i escrits amb estructura interna diferenciada de tipologia diversa. 


Per a les activitats d’ensenyament-aprenentatge 

Història de la literatura 

S’enceta en aquest crèdit l’estudi de la literatura catalana del segle XX amb el modernisme, moviment 

que, tot i que iniciat a final del segle XIX, va significar posar la literatura i la cultura catalanes al dia, 

«modernitzar-les». Aquest és el primer aspecte que l’alumnat n’hauria de copsar. Tot i que sigui una 

mica maniqueu, convé fer entendre aquesta visió: fins als modernistes, la cultura catalana (i dins d’ella, 

la literatura) vivia en una situació d’endarreriment respecte de l’europea; amb els modernistes, es 

produeix un salt endavant i es desenganxa de la cultura espanyola (més aviat entotsolada i girada cap 

a les glòries del passat) per projectar-se en l’europea. Caldrà fer un esforç de contextualització.

Cal fer veure aquest afany modernitzador sobretot en la poesia. Per això es parlarà de simbolisme i d’altres 

corrents poètics. Tot i que són difícils de comprendre, s’intentarà que en quedi el més essencial i, sobretot, 

que en vegin alguns textos a tall d’exemple. 

De manera especial s’hi treballarà Joan Maragall, un poeta tan popular com capaç d’introduir l’alumnat 

pels camins de l’expressió poètica moderna. Caldrà estudiar-ne els diferents vessants: el de 

poeta de la natura, el de poeta de l’amor, el de poeta cívic, etc. Per això hi ha una diversitat de textos 

entre el llibre de text i la guia didàctica –ampliables amb antologies diverses, que es mirarà de 

treballar amb especial intensitat. Molts poemes de Maragall són fàcils de comprendre; per això, són 

indicats per fer-hi un treball més aprofundit pel que fa a les metàfores, als símbols i a les diverses 

figures retòriques. Caldrà, doncs, aprofitar-los per practicar el comentari de text i saber relacionar 

el fons amb l’expressió formal. 

En aquest darrer aspecte, el de l’expressió formal, es poden treballar els poemes dels representants 

de l’Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover ens ofereixen textos més que interessants, 

d’una notable pulcritud formal, que poden ser aprofitats per observar-hi i estudiar-ne els 

aspectes més formals. Entre el llibre i la guia, s’hi poden trobar alguns dels poemes (fragments) 

més destacats d’aquest corrent. 

En la segona unitat es veuran els autors i autores més destacables en el camp de la novel·la i el conte. 

També aquí caldrà fer veure el trencament radical que van suposar els modernistes respecte dels seus 

antecessors, els realistes i naturalistes. Aquest canvi es podria exemplificar amb la trajectòria de Narcís 

Oller i llegint-ne una obra com Pilar Prim; però, sens dubte, això quedaria fora de l’abast de la comprensió 

de molts alumnes d’aquesta edat. Per això, es proposa de substituir l’exemplificació per una 

bona explicació del professorat, subratllant les diferències entre els corrents anteriors (realisme i naturalisme) 

i la prosa modernista, farcida de símbols i altres tècniques més modernes, que acosten la novel·la 

i el conte cap als corrents psicologistes del segle XX. 

Sobretot, però, caldrà llegir textos dels autors i autores proposats (que creiem que són sens dubte els 

més importants): Víctor Català, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. En els textos s’afegeix un fragment 

de Joaquim Ruyra, autor a cavall entre el modernisme i el noucentisme, però amb molts trets del 

primer corrent. No cal dir que hi ha altres autors que podrien haver resultat també ben interessants; 

tanmateix ha calgut fer una tria per raons d’espai. Un aspecte important dels prosistes modernistes és 

el seu gran domini del llenguatge. Cal aprofitar aquest fet per augmentar el cabal lèxic de l’alumnat 

i per millorar la seva expressió escrita. 

La unitat següent, la tercera, proposa de treballar sobretot el teatre modernista. Hi veurem autors importants 

com Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol. Caldrà, en primer lloc, contextualitzar 

dins dels principals corrents (teatre d’idees i teatre simbolista) cada autor i, en alguns casos, 

cada obra de teatre. Això es pot fer tant per mitjà d’una bona explicació del professorat, com a través 

de la lectura de textos que mostrin clarament els principals trets diferenciadors. Els fragments que oferim 

entre el llibre i la guia creiem que permeten aquest doble treball. Pot ser interessant intentar la representació 

d’alguna obra relacionada amb aquests autors o amb altres de l’època. Però encara pot ser 

más factible i profitós assistir a una representació teatral o veure’n alguna obra en vídeo o DVD. 

Finalment, a la darrera unitat del crèdit s’estudiarà el noucentisme, corrent que es va presentar a si mateix 

com el primer realment modern, tot i que els estudis més actuals el presenten com la continuació, 

en molts aspectes, del modernisme. Caldrà fer veure a l’alumnat de manera clara i esquemàtica les diferències 

principals entre ambdós corrents. Però sobretot s’hi treballarà a fons els aspectes formals relacionats 

amb la poesia que ateny, amb Josep Carner, un dels cims més alts del segle XX. Els textos que 

s’hi proposen són prou senzills i fàcils de copsar i de treballar: valguin com a iniciació per a d’altres més 

complicats que es veuran més endavant (de Carner o d’altres autors). Pel que fa a la figura teòrica 

d’Eugeni d’Ors, caldrà utilitzar-la per fer comprendre el context històric i cultural del noucentisme. 

29

30 

En tot el treball de literatura s’intentarà consolidar els aspectes següents: 1) Com comentar un poema: 

tema, anàlisi de les parts o estructures, aspectes expressius (figures i recursos fònics i morfosintàctics), 

aspectes més formals (mètrica, rima, ritme...), opinió personal. 2) Resum i anàlisi d’un fragment en prosa 

(d’una novel·la o d’un conte): tipus de text (narració, descripció, diàleg...), recursos utilitzats... 

3) Resum i anàlisi d’un fragment teatral: ubicació dins de l’obra, diàleg, acotacions, caracterització dels 

personatges... 4) Contextualització del text estudiat: relació amb l’obra general de l’autor, característiques 

del corrent estudiat, influència en la història de la literatura. Mitjançant aquests aspectes, però sobretot 

amb la lectura assídua de textos i inquirint als alumnes la seva opinió personal, es procurarà que 

vagin formant-se una educació literària que els ajudi a continuar llegint literatura fora de l’àmbit escolar. 

Aquest és, sens dubte, l’objectiu principal del treball d’aquest apartat del currículum. 


Aquest apartat començarà amb un repàs de les funcions comunicatives. És un aspecte que s’ha vist en cursos 

anteriors; per tant, convindria fer-hi referències i indagar què en sap l’alumnat per prendre-ho com 

a punt de partida. En aquesta mateixa unitat, i relacionat amb la comunicació, s’hi veuran alguns aspectes 

de la comunicació no verbal, tan importants en la vida quotidiana per entendre com es relacionen les persones. 

Cal treballar-ho fent referència a situacions quotidianes i mostrant a l’alumnat que tard o d’hora 

poden haver de fer servir fórmules per disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar... Va bé conèixerne 

algunes expressions que ens ajudaran a convertir aquestes situacions en «normals». 

La segona unitat està dedicada a repassar aspectes que tenen molt a veure amb la construcció o elaboració 

d’un text: la coherència i la cohesió, l’adequació al registre i la correcció gramatical. Massa sovint 

s’ha insistit només en aquest darrer aspecte, i s’han oblidat la resta de punts. Tanmateix, en els escrits de 

l’alumnat hi ha molts punts que tenen a veure amb la resta. Convindrà, doncs, treballar-los progressivament: 

aquí es posaran les bases, però en els textos dels mateixos alumnes es trobarà abundant matèria 

i exemples per anar-los treballant durant tot el curs. Aprofiteu-ho. 

La tercera unitat d’aquest crèdit està dedicada a parlar de tipologia textual i, sobretot, del tipus de textos 

més difícils: els textos argumentatius. S’agafen com a mostra els textos argumentatius dels mitjans de 

comunicació oral: ràdio i televisió. No cal dir que, a més dels exemples que hi ha, anirà bé que el professor 

o professora n’aporti d’altres de vius, captats del moment concret en què es faci aquesta unitat: alguns 

comentaris de ràdio, algunes tertúlies, etc. Val la pena de treballar aquests textos perquè l’alumnat 

en rep contínuament a través d’aquests mitjans de comunicació. 

La quarta unitat està dedicada a veure una sèrie de textos formals adreçats a un interlocutor concret: la 

carta, el correu electrònic i els missatges a un contestador. Caldria veure’ls com textos d’un mateix tipus, 

amb les diferències pròpies del vehicle escrit i oral. A més d’exercicis específics, se n’hi proposen alguns 

de correcció de textos extrets de la realitat dels mateixos alumnes. Pot ser un bon camí per augmentar 

el nombre d’exercicis en els casos en què el professor o professora consideri que fa falta. 

Gramàtica 

Les quatre unitats giren a l’entorn del sintagma nominal i, especialment, del sintagma verbal, els CD, CI, 

CPrep i CC, i una reflexió sobre el seu funcionament i pronominalització. Les activitats estan encaminades 

a practicar el coneixement i l’ús d’aquests complements. 

Lèxic 

El treball sobre el lèxic en aquest crèdit pretén ajudar l’alumnat a sistematitzar els seus coneixements i, 

alhora, propiciar el creixement i la millora del seu vocabulari. S’estudiarà l’origen del lèxic català, les 

aportacions d’altres llengües i les interferències lingüístiques. També l’adequació i precisió lèxica i el vocabulari 

dels esports i els vehicles. 

En totes les activitats s’ha de procurar que l’adquisició de conceptes es faci sempre mitjançant l’observació 

d’exemples i exercicis pràctics.

No s’ha de descuidar el treball procedimental relacionat amb la significació. Caldrà insistir en la utilitat 

dels diccionaris per enriquir el cabal lèxic i l’aclariment de dubtes. Per tant, és aconsellable disposar de 

diccionaris a classe per consultar-los com a elements auxiliars en la realització de les activitats. Paral·lelament, 

s’exercitarà la capacitat de deduir el significat dels mots a part del context. 

Per argumentar i consolidar el vocabulari de l’alumnat s’han de tenir en compte les altres matèries del 

currículum i el seu lèxic específic. Aquest aspecte es podrà treballar a partir de l’estudi dels afixos cultes 

i la formació de neologismes. 

Hem de tenir present que l’adquisició i el domini del lèxic no es poden deslligar de l’expressió oral i escrita. 

En aquest sentit, caldrà que l’alumnat s’adoni de les interferències lèxiques (entre català i castellà 

o altres llengües) i les sàpiga substituir per la forma genuïna. 

Repàs d’ortografia 

Les dues primeres unitats d’aquest crèdit, d’acord amb el currículum, se centren en l’estudi de les abreviacions 

més usuals i que, sovint, poden fer-se servir en els escrits. Després de les abreviacions, comença 

el repàs d’ortografia. De fet, al quart curs de l’ESO l’alumnat ja no hauria de fer faltes d’ortografia. 

Malgrat això, hem inclòs un repàs d’ortografia (solament activitats) en els crèdits 10, 11 i 12 per dues 

raons. En primer lloc, perquè, tot i que s’hagi treballat l’ortografia al llarg dels cursos anteriors, l’experiència 

demostra que encara cal fer un repàs a quart curs per tal d’afermar-ne el coneixement. En 

segon lloc, perquè convé que l’alumnat no passi un curs sencer sense dedicar unes hores al repàs de 

l’ortografia abans d’acabar els seus estudis de l’ESO i incorporar-se al món laboral, a un cicle formatiu 

o al Batxillerat. 

Aquest repàs consisteix només a fer activitats diverses sobre les qüestions plantejades en cada unitat: correcció 

de mots i de frases, escriptura de frases i, si el professorat ho considera convenient, dictats. 

Per a l’avaluació 

La prova d’avaluació inicial que es presenta ha de servir per detectar els coneixements previs de l’alumnat 

en iniciar el quart i últim curs de l’ESO. 

La prova es pot realitzar i corregir en una sola sessió, o com a màxim en dues. Cada alumne o alumna 

pot comprovar en què ha encertat i en què ha fallat, i fer el recompte d’encerts que ha tingut. D’aquesta 

manera es podran sentir més implicats i motivats. Pel que fa al professorat, haurà de prendre nota del 

que saben els seus alumnes i les seves alumnes, sobretot d’allò que no saben i d’allò que saben malament. 


L’avaluació haurà de tenir en compte els objectius bàsics que s’han esmentat: 

1) Com comentar un poema: tema, anàlisi de les parts o estructures, aspectes expressius (figures i recursos 

fònics i morfosintàctics), aspectes més formals (mètrica, rima, ritme...), opinió personal. Al final, 

caldrà veure si l’alumnat és capaç de fer, individualment, un comentari global d’un poema, seguint 

un determinat mètode que se li pot haver proposat. És important no esclavitzar-se amb un 

mètode, però si cal fixar uns mínims que tots han de saber i copsar en la lectura d’un poema. Els 

exercicis proposats hi poden ajudar. Cal fixar-se, sobretot, en la capacitat de raonament i d’expressió 

de la pròpia opinió que tinguin els alumnes. 

2) Resum i anàlisi d’un fragment en prosa (d’una novel·la o d’un conte): tipus de text (narració, descripció, 

diàleg...), recursos utilitzats... A més dels aspectes assenyalats, cal fixar-se també en la capacitat 

de resum de cada alumne i en si pot mostrar l’estructura del text, la situació i les característiques 

dels personatges, etc. Aquí caldrà recordar a l’alumnat que en cursos anteriors els textos 

narratius han estat molt treballats. 

31

32 

3) Resum i anàlisi d’un fragment teatral: ubicació dins de l’obra, diàleg, acotacions, caracterització dels 

personatges... Cal fixar-se, ara, en la capacitat de reconèixer, descriure i comentar els aspectes propis 

i característics d’un text teatral. No cal dir que si els alumnes van per lliure a veure obres de teatre, 

se’ls ho haurà de tenir en compte. 

4) Contextualització del text estudiat: relació amb l’obra general de l’autor, característiques del corrent 

estudiat, influència en la història de la literatura. Aquest és el punt més relacionat amb el contingut 

teòric de cada unitat. S’intentarà avaluar-lo de manera objectiva, però rigorosa, i fixar-se sobretot en 

la capacitat de l’alumnat de retenir dades bàsiques i de saber consultar i resumir. 


L’avaluació d’aquest apartat es farà més aviat a través d’exercicis pràctics que seran del mateix tipus que els 

que es proposen de resoldre en cada unitat. Per tant, més que exercicis diferents, es pot utilitzar algun dels 

exercicis (o algun de nou del mateix tipus), per tal que es mostri el nivell de domini que pugui tenir l’alumnat 

de cada apartat concret. Anirà bé de proposar treballs individuals, ja que el treball en grup no permetria 

avaluar les mancances específiques i concretes de cada alumne o alumna. En conseqüència, caldrà 

preveure nous exercicis per al grup d’alumnes que no assoleixin el nivell mínim fixat. Es recomana que, 

entre aquests mínims, hi figurin sempre els aspectes relacionats amb la correcció ortogràfica, en el cas dels 

escrits, i de l’elocució correcta (ortologia) en el cas de l’oral. Cal anar acostumant l’alumnat que una cosa 

és escriure i parlar espontàniament i una altra, molt diferent, utilitzar un registre formal, en què es demana 

a tothom un mínim de correcció, tant oral com escrita. Cal pensar que són al final de l’escolaritat obligatòria; 

per tant, cal assegurar-se que l’alumnat domina un mínim el registre formal de la llengua. 

Gramàtica 

En l’àmbit de la gramàtica, caldrà avaluar si l’alumnat sap segmentar les diverses unitats que formen part 

d’una oració o d’un sintagma, si sap reconèixer els tipus de verbs segons la seva relació amb el subjecte 

o amb els complements verbals i, sobretot, si sap identificar els complements verbals i substituir-los pels 

pronoms febles adequats. 

Lèxic 

Pel que fa al lèxic, l’alumnat també ha de ser capaç de reconèixer les característiques del lèxic d’un text 

pel seu origen, procedència o registre, i discriminar entre mots populars, cultismes i manlleus d’altres 

llengües. S’ha de posar èmfasi en la detecció d’interferències lèxiques (barbarismes) i la seva substitució 

per la forma genuïna.També ha de demostrar que coneix els mecanismes de precisió lèxica i adequació 

a l’hora d’escriure un text. 

Amb relació al vocabulari sobre vehicles i esports, és important avaluar l’ús correcte d’aquells mots que, 

per interferències lingüístiques, es diuen o s’escriuen malament. 

És recomanable que les activitats d’avaluació no es basin únicament en exercicis explícits de lèxic, sinó que 

també es tingui en compte l’ús correcte del vocabulari en les produccions orals i escrites de l’alumnat. 


En aquest curs l’avaluació de l’ortografia s’ha de fer a partir de textos en els quals l’alumnat ha de demostrar 

que ja els sap escriure sense faltes d’ortografia. Per exemple, una manera de corregir l’ortografia, 

com també la gramàtica, pot ser a partir dels comentaris i els treballs personals sobre la literatura, 

que, en aquest curs, té un espai molt rellevant. Així mateix, també es pot avaluar l’ortografia a partir dels 

escrits proposats en l’apartat Ús de la llengua.

unitat 1 


7 hores i unes 2 hores per a l’avaluació. 


1. Mostrar coneixements sobre la literatura modernista de l’inici del segle XX. 

2. Comentar fragments literaris dels autors modernistes més importants. 

3. Utilitzar les fórmules adequades en situacions comunicatives en què calgui disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair o demanar 

alguna cosa. 

4. Identificar els diferents elements dels sintagmes nominals. 

5. Reordenar paraules per tal de formar sintagmes nominals. 

6. Identificar les mots pel seu origen: mots populars, cultismes, neologismes. 

7. Reconèixer expressions genuïnes i mots manllevats d’altres llengües. 

8. Escriure correctament les abreviacions i els noms de persona. 

Continguts 

Procediments 

1. Anàlisi de poemes des del punt de 

vista de la forma i del contingut, i 

contextualització dins l’obra de l’autor 

i el corrent literari a què pertany 

(el modernisme). 

2. Identificació dels principals recursos 

de la llengua literària en un poema. 

3. Recompte de síl·labes d’un vers i identificació 

de les rimes i de les estrofes 

en un poema. 


d’expressions d’actituds emocionals. 


verbals i no verbals. 

6. Reconeixement dels elements del 

sintagma nominal. 

7. Reconstrucció de sintagmes nominals 

a partir d’un conjunt de paraules. 


del lèxic en un text pel seu origen, 

procedència o registre: mots populars, 

cultismes, préstecs o manlleus, 

neologismes. 

9. Reconeixement d’interferències lèxiques 

(barbarismes i substitució per la 

forma genuïna). 

10. Identificació dels mecanismes de formació 

de neologismes. 

11. Ús de les principals abreviacions. 

Fets, conceptes 



El modernisme (I). Poesia. 

– Introducció a la societat de l’època. 

– El modernisme. 

– La poesia modernista. 

– Joan Maragall. 

– L’Escola Mallorquina. 


Algunes funcions comunicatives orals. 

– La comunicació oral. 

– Algunes funcions de la comunicació 

oral. 

– Disculpar-se, perdonar, lamentar, 

agrair, demanar. 

3. Gramàtica 

– El sintagma nominal. Estructura. 

– Nucli. Funció. 

– Determinants. Funció. 

– Complement. Funció i estructura. 

4. Lèxic 

– La formació del lèxic: mots patrimonials 

i cultes; préstecs o manlleus; 

neologismes. 

– Interferències lèxiques: barbarismes. 

5. Repàs d’ortografia 

– Les abreviacions (I). 

– Les abreviatures. 


i actituds 

1. Valoració positiva envers la literatura 

com a mitjà per interpretar la realitat. 

2. Interès per utilitzar les formes adequades 

en situacions comunicatives. 

3. Interès per conèixer l’estructura i el 

funcionament dels sintagmes nominals. 

4. Interès per la lectura i l’expressió escrita. 


de l’expressió escrita i oral. 

6. Curiositat i interès per conèixer l’origen, 

la formació i el significat de les 

paraules. 

7. Interès per distingir les paraules i les 

expressions genuïnes de les que són 

manllevades d’altres llengües. 

8. Consciència de la importància d’assolir 

una expressió personal lliure 

d’interferències lèxiques. 

9. Valoració de la llengua com a mitjà 

de reflexió de comunicació i anàlisi. 

33


Història de la literatura 1, 2, 3 

34 

llibre de l’alumnat 

bàsiques reforç ampliació 

Ús de la llengua 1, 2 3, 5 4 

Gramàtica 1, 2, 3, 5 4 6 

Lèxic 1, 2, 3 6 7 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

4 

2 

1, 2, 3 

1, 2, 

1, 2, 3 

guia didàctica 

Full de seguiment per fer l’avaluació contínua (guia didàctica, pàg. 82) 

ampliació ▲ 

1, 2, 3 

1 

4, 5 

3, 4

Centre: Curs: 

Nom de l’alumne/a: Data: 


▲ 

▲ 

1. Com a ampliació del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre, consulteu 

les pàgines web següents per tenir més informació sobre el tema en general o sobre algun 

dels autors treballats: 

– El modernisme: www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/index.html 

– L’Avenç: www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/index.html 

– Joan Maragall: www.uoc.edu/lletra/noms/jmaragall/index.html 

– Gabriel Alomar: www.uoc.edu/lletra/noms/galomar/index.html 

– Miquel Costa i Llobera: www.uoc.edu/lletra/noms/mcostaillobera/index.html 

– Joan Alcover: www.uoc.edu/lletra/noms/jalcover/index.html 

– Apel·les Mestres: www.escriptors.com/autors/mestresa/index.html 

– Maria Antònia Salvà: www.uoc.edu/lletra/noms/masalva/index.html 

2. Llegeix el poema següent, que podria ser un bon exemple de poesia decadentista. Pensa a qui es 

refereix aquesta misteriosa dama vestida de negre: 

L’eterna enamorada 

De negre va vestida 

passant pel llarg camí de nostra vida, 

son cap voltat de llum. 

Una figura que amb suaus petjades 

fa créixer per on passa flors morades 

de delicat perfum. 

Té trista la mirada 

perquè sent els neguits d’enamorada 

per tot el món en pes, 

folla d’amor damunt un cos se llença 

i omplint-lo de petons el recompensa 

i dant-li la llum després. […] 

ADRIÀ GUAL 

a) Digues quin seria el tema del poema. 

b) Per què podem dir que es tracta d’una poesia decadentista? 

35

36 

Centre: Curs: 


▲ 

c) Analitza’n la forma en dos aspectes: 1. Quines característiques diu el poeta que té aquesta dama? 

2. Quina estructura mètrica tenen les dues estrofes que has llegit: nombre de versos, síl·labes 

de cada vers, rima? 

1. 

2. 

3. Joan Maragall va adoptar, durant molts períodes de la seva vida, una actitud clarament vitalista, 

d’exaltació del fet de viure, de lluita de la vida contra la mort i de victòria de la primera. A veure 

si ho notes en aquest poema: 

En la mort d’un jove 

Te’n vas anâ amb aquell ponent dolcíssim... 

Caigueres, lluitadô al marxâ a la lluita. 

Somreies a la força dels teus muscles 

i glaties per guerres i corones, 

i tot de cop t’has esllanguit per terra 

amb els ulls admirats... 

Ai, la Mort, i que n’ets d’embellidora! 

Aquell teu primer vel, quan el llançares 

damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem 

sota els plors estroncats, que una serena 

va començâ a regnâ en el pit i en el rostre 

del moribund. L’alè anava i venia 

suaument emperesit, fins que esperàrem... 

I no tornà... Llavores esclataven 

més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... 

Prô a fora, al camp, era un ponent dolcíssim... 

Octubre, 1895 

a) A què compara el poeta la part final de la vida del jove? 

b) El poema, quina sensació t’ha produït: de dolor, d’alegria, de plantar cara a la mort...? Explicaho 

amb un raonament il·lustrat amb fragments del poema.

Centre: Curs: 


● 

c) Comenta la segona part del poema (des de: «Ai, la Mort...») sota el punt de vista del ritme 

i relaciona’l amb el que expressa aquesta part. Quin paper hi juguen els punts suspensius? 

4. Joan Alcover va perdre en poc temps dos fills i la seva dona. Ens en va deixar com a testimoni 

aquest gran poema. Llegeix-lo tenint en compte aquesta informació: 

Desolació 

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, 

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; 

mes branques una a una va rompre la tempesta, 

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. 

Brots de migrades fulles coronen el bocí 

obert i sense entranyes, que de la soca resta; 

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, 

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi. 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, 

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort. 

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca; 

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; 

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort 

a) Com era l’arbre en el passat? Quin fet explica que ara es trobi així? 

b) A què compara la part que ja no té l’arbre? 

c) Com se sent el poeta ara? 

d) Per a quina finalitat ens diu que viu? 

e) Explica el poema en paraules teves afegint-hi també la teva opinió. 

f) Aquest poema és un sonet. Busca informació sobre aquest tipus de composició i analitza’l des 

del punt de vista mètric. 

37

38 

Centre: Curs: 



▲ 

1. Escriu una carta a un diari per explicar els fets següents: 

Vas anar de vacances amb els teus pares a un càmping; la primera nit va resultar molt accidentada perquè 

va ploure a bots i a barrals i les tendes van quedar inundades o aixafades. Sort en vau tenir dels amos del 

càmping, que us van deixar aixoplugar en el restaurant. Algunes persones, però, no es van fer càrrec de la 

situació i van ocasionar destrosses al local. Els amos es van enfadar molt. 

Exposa els fets i digues-hi la teva opinió. Utilitza els verbs que s’han vist a la unitat per disculparse, 

perdonar, lamentar, agrair o demanar. 

● 2. En una conversa (a l’hora del pati, en entrar o sortir del centre...) fixa’t en els gestos d’un company 

o companya i descriu-los. Explica en quin context s’han produït, de què parlàveu, etc.

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

1. Analitza els SN següents, que són títols de llibres. Segueix aquests passos: 

1) Identifica’n primer el nucli (nom o pronom): 

Ex.: Els millors anys de la meva vida 

N 

2) Assenyala’n a continuació els possibles complements en forma de SPrep o de SAdj que hi pugui 

haver: 


SAdj N SPrep 

3) Finalment assenyala’n la resta de constituents: 


det. adj. N prep. det. det. N 

a) El carrer estret f) Les històries naturals 

b) Unitats de xoc g) Narracions per a infants i joves 

c) Els vençuts h) La vida i la mort d’en Jordi Fraginals 

d) Poemes de l’alquimista i) El temps de les cireres 

e) Vint-i-set poemes en tres temps j) Una primavera per a Domenico Guarini 

39

40 

Centre: Curs: 


● 

● 

2. Precisa ara quina classe de determinant és el de cada frase: 

a) aquella nit: 

b) el seu germà: 

c) algun dia: 

d) trenta-tres anys: 

e) aquells seus somnis: 

f) quins anys aquells!: 

g) aquests tres amics teus: 

h) dos cotxes qualssevol: 

i) molt pocs problemes: 

j) un altre parell de mitjons teus: 

3. Canvia el complement del nom d’aquests sintagmes nominals per un adjectiu equivalent. 

Ex.: un castell d’Irlanda → un castell irlandès 

a) una pel·lícula que m’ha divertit → 

b) un arbre que té flors → 

c) una qüestió que cal resoldre urgentment → 

d) un palau del Renaixement → 

e) anuncis de publicitat → 

f) una sèrie de televisió → 

g) un sintagma que té com a nucli un nom →

Centre: Curs: 


▲ 

4. Canvia els adjectius en negreta següents per un SPrep equivalent: 

a) Duia una americana fosca ratllada: 

b) Els dies feiners tenen obert fins a les tres: 

c) És un producte xinès: 

d) Els guanys mensuals no li arribaven per cobrir les despeses: 

e) Hi havia un públic bàsicament juvenil: 

f) És un país aturonat, però d’una gran bellesa paisatgística: 

g) Ens va fer un temps tempestuós que ens va obligar a romandre tancats a casa: 

h) El moviment veïnal ha organitzat un gran concert nadalenc: 

i) Els elements forans predominen en la seva obra: 

j) Té uns cabells pèl-rojos: 

k) És una obra teatral del segle XIX: 

l) Els alumnes universitaris han fet els exàmens aquesta setmana: 

m) Aquest capítol introductori és la clau per poder entendre el llibre: 

n) Aquesta escriptora és brasilera: 

41

42 

Centre: Curs: 


▲ 

5. Relaciona els adjectius de B amb els substantius de A i escriu-ne un text descriptiu en què apareguin 

tots: 

A B 

a) boca 1 arrugat 

b) cabells 2 somiadors 

c) cames 3 xato 

d) celles 4 fina 

e) coll 5 llarg 

f) color 6 arrenglerades 

g) dents 7 xuclades 

h) front 8 primes 

i) galtes 9 espesses 

j) mans 10 punxegudes 

k) nas 11 bru 

l) orelles 12 estirats 

m) pestanyes 13 delicades 

n) ulls 14 massisses 

a b c d e f g h i j k l m n

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. A cada una de les frases següents hi ha dues paraules o expressions que no són correctes en català. 

Digues quines són i substitueix-les per la forma genuïna: 

a) Hi havia un desfase molt gran entre el que deia i el que feia; pel seu cumpleanys ho va veure 

claríssim. 

b) La casa estava molt destartalada. Hi havia tot de coses desperdigades per terra. 

c) Hasta el més cego podia veure que s’equivocava. 

d) Hem de ser tots a l’ensaig d’avui: no s’hi val a escaquejar-se’n. 

e) Hi havia un container al costat de la farola, però ara el n’han tret. 

2. Classifica els mots següents segons que siguin mots populars o que tinguin un origen culte: 

obra/òpera axil·la/aixella 

múscul/muscle viatge/viàtic 

òrgan/orgue ullada/ocular 

article/artell pectoral/pitet 

rodó/rotund agenollar-se/genuflexió 

mots populars cultismes 

43

44 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Classifica els mots següents en els grups de més avall. En els casos en què no en sàpigues el significat, 

no dubtis a buscar-lo en el diccionari: 

comando, beixamel, piano, robot, còctel, carnet, bidet, tómbola, ràtzia, níquel, sarau, casino, 

xampany, patata, cabaret, tabac, autostop, tomàquet, bivac, clixé, batuta, zinc, comitè, xocolata, 

confeti, garatge, blindat, pampa, parapet, sabre, hotel, curaçao, cacauet, camerino, menú, eslògan, 

repòrter, xalet, xòfer 

francès 

anglès 

eslau 

4. Escriu la forma catalana de cada un dels mots següents: 

a) affaire: f) footing : 

b) toilette: g) peatón: 

c) rendez-vous: h) week-end: 

d) christmas: i) vivienda: 

e) apeadero: j) reprise: 

italià alemany 

llengües ameríndies 

gallec/portuguès 

àrab

Centre: Curs: 



● 

● 

● 

1. Escriu les abreviatures dels mots següents: 

a) assignatura: h) atmosfera: 

b) institut: i) aproximadament: 

c) pàgina: j) batxillerat: 

d) per exemple: k) etcètera: 

e) títol: l) telèfon: 

f) edició: m) volum: 

g) biblioteca: n) article: 

2. Escriu les abreviatures dels mots següents relacionats amb l’àmbit administratiu i comercial: 

a) factura: h) si us plau: 

b) correus: i) telegrama: 

c) director: j) suplement: 

d) document: k) comptabilitat: 

e) fàbrica: l) departament: 

f) número: m) descompte: 

g) referència: n) import: 

3. Escriu les abreviatures d’aquests altres mots: 

a) avinguda: e) Honorable: 

b) carrer: f) Il·lustríssim: 

c) plaça: g) doctor: 

d) passatge: h) Molt Honorable: 

45

unitat 2 






3. Produir textos amb coherència, cohesió i adequació al context comunicatiu. 

4. Identificar els diferents tipus de verbs. 

5. Utilitzar mots o construccions amb precisió i adequació al context. 

6. Identificar i substituir les interferències lèxiques d’altres llengües. 

7. Escriure correctament les abreviacions corresponents a sigles, acrònims i símbols. 

Continguts 

Procediments 

1. Lectura i anàlisi de textos narratius 

per tal de distingir-ne les característiques 

formals i de contingut, i contextualització 

dins l’obra de l’autor i 

el corrent literari a què pertany (el 

modernisme). 

2. Distinció i reconeixement dels aspectes 

que permeten donar coherència i 

cohesió als textos i la seva adequació. 

3. Reconeixement dels diversos tipus 

de verbs. 

4. Creació de textos a partir d’uns verbs 

determinats. 

5. Reconstrucció d’oracions sense verbs. 

6. Ús de mots o construccions amb precisió 

i adequació al context. 

7. Substitució d’interferències lèxiques 

d’altres llengües. 

8. Ús de les abreviacions (sigles, acrònims 

i símbols). 

46 




El modernisme (II). La narrativa. 

– La prosa modernista. 

– La novel·la. 

– Víctor Català. 

– Prudenci Bertrana. 

– Josep Pou i Pagès. 


Del text a la frase. 

– L’adequació. 

– La coherència. 

– La cohesió. 

3. Gramàtica 

– El sintagma verbal. Estructura. 

– Tipus de verbs. 

4. Lèxic 

– Adequació i precisió lèxica. 


– Sigles, acrònims, símbols. 


i actituds 

1. Valoració positiva de la narrativa en 

el seu context literari. 

2. Interès per comentar textos del modernisme. 

3. Interès per conèixer la llengua com a 

sistema. 

4. Preocupació per conèixer els diferents 

tipus de verbs i saber-los usar 

amb correcció. 

5. Interès per conèixer l’estructura i el 

funcionament dels sintagmes verbals. 



7. Interès per la lectura i l’expressió escrita 

i oral.





Ús de la llengua 1, 2, 3 4, 6 5, 7 

Gramàtica 1, 2, 3 5 4 

Lèxic 1, 5, 6, 8 3, 4, 7, 9 2, 10 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 7 4 5, 6 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

2 

1, 2 

1, 2 

1, 2, 3, 4 

1, 2 




1 

3 

3 

5 

3 

47

48 

Centre: Curs: 



▲ 

● 




– Prosa modernista: www.uoc.edu/lletra/generes/prosamodernista 

– Víctor Català: www.uoc.edu/lletra/noms/vcatala/index.html 

– Prudenci Bertrana: www.escriptors.com/autors/bertranap/index.html 

– Josep Pous i Pagès: www.esquerra.org/cultura/homenots.htm 

– Joaquim Ruyra: www.uoc.edu/lletra/noms/jruyra/index.html 

– Raimon Casellas: www.escriptors.com/autors/casellasr/index.html 

– Joan Puig i Ferreter: www.escriptors.com/autors/puigiferreterj/index.html 

– Josep M. Folch i Torres: www.uoc.edu/lletra/noms/jmfolchitorres/index.html 

2. Ara llegiràs el fragment final de la novel·la de Josep Pous i Pagès La vida i la mort d’en Jordi 

Fraginals. Es tracta del que se’n diu un final obert. El protagonista sap que s’ha de morir d’un càncer; 

ho ha comunicat a la seva esposa, l’Alberta. Després d’una bona estona de parlar... 

Era ja de matinada, quan, retuda del tràgic batallar contra la mort hores i hores, caigué en una mena de 

desmai, tota deixada anar de braços del seu home. El dolor de tan fortes emocions la feia estar com estabornida, 

buit el pensament, perduda la voluntat, sense sentir-se ella mateixa de la pròpia persona. Fins el petit 

esforç de badar els ulls li hauria estat impossible. 

Lentament, suaument, en Jordi la deixà damunt del pedrís, abrigant-la tota amb una llarga mirada de tendresa; 

després saltà la paret i va desaparèixer rost avall, per entre les vinyes. 

Sentint-se sola, l’Alberta revingué amb un surt del seu defalliment. Girà la vista entorn, cercant en Jordi. 

Enlloc ja no el va veure. I, aixecant-se d’un salt, cridà enfollida, esteses les mans a les tenebres que havien 

engolit el seu home: 

—Jordi!... Jordi!... 

D’enllà de la fosca, la veu llunyana del marit respongué amb estrany ressò, com si ja vingués de passat la vida: 

—Pensa en els fills, Alberta! 

Quelcom esclatà en el cor de la dona i caigué aplomada. 

La fredor matinal la féu tornar en si quan ja era de dia. Allà en l’horitzó damunt de la ratlla del mar, com 

adormit i sense lluïsors encara, vermellejaven les calitges, enceses pel sol a punt d’eixir entre les aigües. 

Deixondint-se del son de la nit, la terra s’anava desvetllant, amb aquella mena d’infantil encantament que 

donen a les coses els alegres matins de primavera. 

Tèrbol el cap, cruixits els ossos, la dona s’aixecà, tota estranyada. Les terribles imatges d’aquella nit d’agonia 

se li havien esborrat de la memòria. I tombava la vista d’una banda a l’altra, fent esforços per esbrinar 

el misteri d’haver-se trobat, en aquella hora matinal, ajaguda al capdavall de l’era, amb les robes humides de 

la rosada. 

De sobte s’estremí. L’horrible record s’havia esbadellat en la seva ànima, sagnosa flor d’incurable ferida. I va 

caure en el pedrís, plorant desesperadament, tota vinclada damunt dels genolls, la tràgica soledat dels seus 

futurs dies.

Centre: Curs: 


Vocabulari 

– retuda: rendida. – aplomada: com si caigués a plom. 

– estabornida: sense sentits. – lluïsors: brillantor, reflexos. 

– badar: obrir. – calitges: boires o bromes fines. 

– pedrís: banc de pedra, on se seia per parlar. – cruixits: molt fatigats, cansats. 

– rost: terreny amb pendent, abrupte. – era: terreny pla i ferm. 

– revingué: es despertà, es desvetllà. – s’estremí: tremolà, tingué un calfred. 

– defalliment: desmai, pèrdua dels sentits. – esbadellat: obert, revelat. 

– enfollida: embogida. – vinclada: ajupida, doblegada. 

a) Explica breument, amb paraules teves, què passa en aquest fragment. 

b) Què pensa l’Alberta, després de comprovar que en Jordi ja no era amb ella? 

c) Ja hem dit que en Jordi Fraginals sabia que tenia una malaltia mortal. Com creus que va reaccionar, 

després del que has llegit? Tenia altres sortides? 

d) Quin final t’imagines que va tenir en Jordi? Discutiu-ho entre tots. El fet de veure el mar 

a prop, podria suggerir alguna mena de decisió? 

e) Argumenta per què es diu que aquesta obra té un final obert. 

49

50 

Centre: Curs: 



● 

● 

▲ 

1. Ordena els fragments del text següent fins que en resulti un text coherent. Digues quins elements 

t’han permès endevinar l’ordre dels fragments: 

N’hi ha en què domina el gust de l’àcid; en d’altres, el picant; i en d’altres, el gust d’herbes 

i espècies. 

A Itàlia hi ha diverses receptes d’albergínies –marinades o escabetxades. 

Els ingredients bàsics, és clar, són albergínies, oli, vinagre, sal, pebre i, a partir d’aquí, herbes 

o espècies com el pebre, el pebre vermell, el comí... 

algunes d’aquestes receptes, que de forma similar trobem als Països Catalans, al Magrib, 

a Turquia o a Espanya, han arribat fins i tot a Suïssa, a través, suposo, del cantó italoparlant 

de Lugano. 

O sigui, albergínies fredes, normalment amb vinagre o escabetx. 

2. Puntua el text següent de manera que tingui sentit: 

JAUME FÀBREGA, El Temps, 880 

7 de juliol 

Vaig a ciutat calor gent que pren orxata noies ben vestides (sense capell) trobo en Teixidor que tem que la guerra 

serà molt llarga cap al tard vaig a Premià mar tranquil núvols daurats de posta cullo prunes i peres a 

l’hort dormo sol a casa –sol amb el record dels avis amb una vaga por dels listeners dels «escoltaires» nocturns 

em desperta una tronada que em sembla un bombardeig i em sobresalto veig que cauen gotes a les acàcies i al 

til·ler. 

MARIÀ MANENT, Dietari dispers (1918-1984) 

3. A les frases següents hi ha alguns errors de coherència o de cohesió. Torna-les a escriure correctament: 

a) L’Albert li explicava que s’ha casat i ha tingut dos fills. En canvi, la Laia li explica que ella encara 

estudia. 

b) Ens agradaria que vostè, si sou tan amable, ens pogués ajudar a trobar la persona adequada. 

c) El llibre és el diari d’una noia, la Raquel, on hi explica gran part de les coses que li passen. 

d) La seva evolució personalment l’he trobat força lenta. 

e) El temps del llibre en ser un diari té una durada des del dia 28 d’octubre fins al 29 de juny. 

f) Les tècniques més utilitzades, en ser el diari d’una jove, és una mica pobra. 

g) La Raquel pensa que aquest curs li passarà alguna cosa extraordinària. Així és. L’amiga de la 

Raquel emmalalteix de càncer i es mor. 

h) Us recomano llegir aquest llibre ja que, com que és curt, no et robarà gaire temps.

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

● 

1. Converteix en transitius els verbs següents afegint un CD en els espais en blanc: 

a) Cantava mentre es dutxava. 

b) Va menjar després de sopar. 

c) Plegueu quan siguin les vuit. 

d) Sempre que surten de nit beuen a tots els bars. 

e) Em va escriure des d’Itàlia. 

f) Van suplicar als seus pares. 

g) En entrar, vaig saludar i vaig anar a seure. 

h) Ens havien recomanat i no n’havíem fet cas. 

i) Estudieu , per si de cas. 

j) Escolteu i digueu-me què han dit. 

2. Subratlla el verb de les oracions següents i digues si és impersonal, copulatiu, transitiu, intransitiu, 

reflexiu o pronominal: 

a) Amb tant soroll, aviat no hi sentireu. 

b) L’àvia es vesteix amb dificultats. 

c) Van néixer el mateix dia. 

d) El seu nebot té una bona col·lecció de còmics. 

e) No sentia la seva veu. 

f) Em sembla que està malalta. 

g) No han tornat encara. 

h) Tota la tarda va tronar i ploure. 

i) Es van agenollar tots a terra. 

j) He pujat fins al cim. 

51

52 

Centre: Curs: 


▲ 

3. Escriu una oració amb cada un dels verbs següents i classifica’ls després en els dos grups de més 

avall: 

a) aplaudir: 

b) escoltar: 

c) donar: 

d) sentir-hi: 

e) jugar: 

f) picar: 

g) buscar: 

h) morir: 

i) ferir: 

j) saltar: 

necessiten un complement no necessiten un complement

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. Indica en cada cas quin dels dos mots s’ajusta més a cada una de les definicions que et donem: 

a) Ornament que hom es posa al voltant del coll: (coll/collaret) 

b) Endocarpi llenyós de la drupa d’alguns fruits: (pinyol/os) 

c) Línia que hom es fa al cap tirant els cabells d’una banda cap a un costat, i els de l’altra al costat 

oposat: (clenxa/ratlla) 

d) Vas portàtil de vidre, plàstic, etc., de coll llarg i estret, destinat a contenir líquids: 

(ampolla/botella) 

e) Temps assenyalat per a alguna cosa: (terme/termini) 

f) Cadascuna de les branques més altes d’un arbre portadores de fulles: 

(branca/rama) 

2. Fes el mateix que en l’exercici anterior. 

a) Nom donat a cada una de les valves d’un mol·lusc bivalve: (closca/petxina) 

b) Peça teixida, de llana, fibra, cotó, etc., amb lligats i colors diversos que s’usa com a abrigall al 

llit: (manta/flassada) 

c) Unitat de mesurament, amb exclusió de les de capacitat i pes: (mesura/mida) 

d) Cadascun dels extrems d’un pa de forma allargada: (crostó/punta) 

e) Òrgan parell de l’audició i de l’equilibri: (oïda/orella) 

f) Part superior i lateral de l’espatlla humana: (muscle/múscul) 

g) Qualsevol objecte que pugui servir per falcar: (falca/cunya) 

53

54 

Centre: Curs: 


● 

● 

3. Relaciona cada definició amb la paraula que més s’hi ajusti de les que tens més avall (te n’han de 

sobrar nou): 

a) Instrument de fusta, metall o plàstic, format per dos regles perpendiculars entre si que formen 

una L: 

b) Excrescència òssia coberta d’una beina de substància epidèrmica que alguns animals tenen al 

front: 

c) Part de les mandíbules dels ocells revestida d’una beina còrnia, que els serveix per agafar els 

aliments, etc., i d’arma d’atac i de defensa: 

d) Text d’un autor que se sol adduir en suport d’una opinió, d’una regla, etc.: 

e) Acció de destinar; fi a què es destinada alguna cosa: 

f) Dit d’una persona que ha donat a una altra paraula de casar-s’hi: 

g) Tros de roba separat per un estrip de la resta d’una peça de vestit: 

h) Posar en lloc segur alguna cosa per tal de tenir-la-hi ben guardada mentre no ens n’hem de 

servir: 

i) Posar en bon ordre, disposar o arranjar bé: 

j) Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol: 

asta, banya, bec, cita, citació, desar, destí, destinació, drap, endreçar, escaire, esgarrapar, 

esgarrinxar, esquadra, guardar, nuvi, parrac, pic, promès 

4. Uneix cada mot de l’esquerra amb dos sinònims: 

1 agarrat 

2 maldestre 

3 intolerant 

a) intransigent 4 benèvol 

b) inepte 5 fastigueig 

c) garrepa 6 deixat 

d) tedi 7 caparrut 

e) condescendent 8 impassible 

f) apàtic 9 complaent 

10 avorriment 

11 avariciós 

12 incompetent 

a b c d e f

Centre: Curs: 


▲ 

5. Busca en el diccionari el significat exacte de cada mot. A continuació, fes-ne una frase amb cada un: 

a) pla – plànol – planell 

b) lliurar – alliberar – deslliurar 

c) recolzar – sostenir – donar suport 

d) trencar – partir – estripar 

e) real – reial – ral 

a) 

b) 

c) 

d) 

e) 

55

56 

Centre: Curs: 



● 

● 

▲ 

1. Escriu dos exemples de: 

a) sigles: 

b) acrònims: 

c) símbols: 

2. Escriu els símbols que corresponen als noms d’aquests països europeus: 

a) Espanya: e) Àustria: 

b) Bèlgica: f) Alemanya: 

c) Dinamarca: g) Portugal: 

d) Regne Unit: h) Itàlia: 

3. Classifica aquestes abreviacions en la columna que correspongui: 

a) DNI e) EUA 

b) RENFE f) m 

c) $ g) IRPF 

d) IES h) @ 

sigles 

acrònims símbols

unitat 3 






3. Exposar oralment el punt de vista personal sobre diversos temes. 

4. Escriure textos argumentatius. 

5. Identificar el complement directe i el complement indirecte i analitzar-ne l’estructura. 

6. Substituir el CD i el CI pels pronoms febles corresponents. 

7. Utilitzar amb precisió i correcció paraules pròpies de l’esport. 

8. Accentuar i posar dièresi en els mots que n’hagin de dur. 

Continguts 

Procediments 

1. Lectura i anàlisi de textos teatrals des 

del punt de vista de la forma i de contingut, 

i contextualització dins l’obra 

de l’autor i el corrent literari a què 

pertany (el modernisme). 

2. Comentar fragments teatrals modernistes. 

3. Elaboració de textos argumentatius. 

4. Reconeixement del complement directe 

i complement indirecte d’oracions. 

5. Pronominalització del complement 

directe i complement indirecte. 

6. Ús correcte de mots propis de l’esport. 

7. Correcció de mots i textos segons les 

normes de l’accent i la dièresi. 




El modernisme (III). El teatre. 

– El teatre modernista. 

– Ignasi Iglésias. 

– Joan Puig i Ferreter. 

– Santiago Rusiñol. 


– L’argumentació. 

– Estructura. 

– Característiques lingüístiques. 

3. Gramàtica 

– El complement directe. Estructura. 

– Substitució pronominal del complement 

directe. 

– El complement indirecte. 

– Preposicions que introdueixen el 

complement indirecte. 

– Substitució pronominal del complement 

indirecte. 

4. Lèxic 

– Els esports. 


– L’accent. 

– La dièresi. 


i actituds 

1. Consciència de la importància que té 

el teatre modernista. 

2. Interès per comentar textos teatrals. 

3. Interès per conèixer la llengua com 

a sistema. 

4. Interès per treballar activament en la 

pronominalització del complement 

directe i el complement indirecte. 

5. Interès per l’ús correcte del vocabulari 

dels esports. 



7. Interès per la lectura i l’expressió escrita 

i oral. 

57



58 



Ús de la llengua 1, 2 4 3 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5 7, 8 6 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 10, 12, 13 11, 14 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 9 10 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

2 

1 

1, 2, 3 

2 

1, 2 




1, 3 

2 

1 

3, 4

Centre: Curs: 



▲ 

● 

▲ 




– Teatre modernista: www.xtec.es/~malons22/personal/teatrexx.htm 

– Santiago Rusiñol: www.uoc.edu/lletra/noms/srusinol/index.html 

www.escriptors.com/autors/rusinols/index.html 

– El Cau Ferrat: www.sitgestur.com/turisme/catt3m.htm#cau 

– Joan Puig i Ferreter: www.escriptors.com/autors/puigiferreterj/index.html 

– Ignasi Iglésias: www.bcn.es/ignasiiglesias/ignasiiglesias.htm 

– Josep Pous i Pagès: www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#pous 

– Henrik Ibsen: www.hf.uio.no/ibsensenteret/henrik_e.html (entre moltes altres) 

– Maurice Maeterlinck: www.imagination.com/moonstruck/clsc88.html (entre altres) 

2. Sobre L’auca del senyor Esteve: tot i que la lluita de fons de L’auca és entre l’artista (representat per 

en Ramonet) i la societat (que és representada per la família i especialment pel seu pare), el conflicte 

que veiem en primer pla és entre pares i fills. Què en penses, d’aquest conflicte? Escriu una 

redacció d’unes quinze ratlles sobre les relacions entre pares i fills. Intenta d’exposar els diferents 

punts de vista. 

3. Les garses és una obra d’Ignasi Iglésias en què el protagonista, Pelegrí, rebutja l’opció de fer diners 

de manera fàcil i proposa com a valor absolut el treball i el guany honest treballant. Després 

de saber-se que li ha tocat la grossa de Nadal, la gent (les «garses») va a cobrar els diners i al final 

se li enduen tot. Et proposem de llegir-ne el fragment final en què diverses persones han entrat 

al menjador de Pelegrí per cobrar els diners: 

Les garses (fragment) 

(Gran crits i confusió. Tots amb més feresa que mai, volen passar l’un davant de l’altre, abocant-se a la porta 

de l’esquerra. Més crits i protestes generals.) 

VICENTET (cridant, no podent-los contenir): Endarrere! 

TRESONA (amb gran prec): Paciència! Paciència! 

(Segueixen els crits i els estiregassaments.) 

PELEGRÍ (des de dins, cridant, fora de seny): Endarrere tothom! 

(Uns quants homes del poble no en fan cas, i entren precipitadament, atropellant-se, al menjador, enmig 

d’una gran cridòria.) 

TRESONA (desesperada): Vicentet! Vés a cridar la justícia! 

(Se sent gran terrabastall i soroll de monedes, produït per la taula del menjador, que en Pelegrí, fet una 

fúria, bolca cridant desesperat.) 

PELEGRÍ (des de dins): Teniu! Arregleu-vos! 

JERONI: Què és això? 

JANOT: Quin daltabaix! 

59

60 

Centre: Curs: 


ANDREU (corrent a mirar a la porta): En Pelegrí ha bolcat la taula! 

BERNAT: L’estafador! 

TRESONA: Reina santíssima! 

BERNAT: Lladres! 

(Es precipiten tots al menjador, cridant amb frenesí. Els de dins també criden: «Lladres! Estafadors!») 

TRESONA (escabellant): Pobres de nosaltres! 

PELEGRÍ (apareixent, desesperat, amb els cabells eriçats i els ulls sortint-li del cap): Assedegueu-vos! 

TRESONA (amb desesperació): Què has fet, Pelegrí? 

PELEGRÍ: Garses! 

ANDREU (sortint al replà de l’escala): Què passa? 

PELEGRÍ: Garses! Ganduls! A fora. 

ANDREU (baixant per ajudar el seu pare): A fora tothom! 

(Els crits i els insults no paren. En Pelegrí i l’Andreu, després de grans esforços, aconsegueixen tancar la 

porta del fons.) 

PELEGRÍ: Treballeu, garses maleïdes! 

TOTS: Lladres! Estafadors! 

PELEGRÍ (amb sarcasme): Em diuen lladre... i han fet net! 

TRESONA (amb desesperació): S’ho han endut tot? 

PELEGRÍ: Fins la nostra part. 

ANDREU: Mal profit els faci! 

(Se sent una gran trencadissa de vidres i crits esgarrifosos.) 

LLUÏSA (sortint al replà de l’escala, esverada): Andreu! Andreu! 

ANDREU: No tinguis por! 

(En Vicentet, esporuguit, no es mou del racó de l’esquerra del fons. Es torna a sentir una grossa trencadissa 

de vidres i crits de: «Lladres! Estafadors!») 

LLUÏSA: (corrent vers l’Andreu): Mare meva! 

ANDREU: Assegureu bé la porta, pare! 

PELEGRÍ (que se senti bé): Fills meus! No cregueu en la sort! Confieu en vosaltres mateixos i en el 

vostre esforç! 

ANDREU (amb entusiasme): Així m’agradeu! 

PELEGRÍ: Sigueu bons i dignes! 

ANDREU: Com vós, pare! 

(La Tresona s’acosta, esporuguida, a en Vicentet, la Lluïsa s’abraça amb l’Andreu, i en Pelegrí, triomfant, 

crida amb tota la seva ànima.) 

PELEGRÍ: Visca el treball! 

(Grans crits de «Lladres!» i «Estafadors!», més fort que de primer, i furiosa trencadissa de vidres.) 

a) Quina relació tenen els diferents personatges: Pelegrí, Andreu, Tresona i Lluïsa? 

b) Què creus que vol dir el terme «garses», com a insult, en aquesta obra? 

c) Què en penses tu, del fet de guanyar diners de manera fàcil, mitjançant una rifa? Escriu-ne 

un text d’unes quinze ratlles. 

d) Feu un debat a la classe sobre les loteries i els jocs d’atzar. Parleu de la ludopatia.

Centre: Curs: 



● 

▲ 

1. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges 

i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema 

següent i utilitzant els connectors més convenients: 

a) Introducció: plantejament general. 

b) Avantatges: arguments, exemples. 

c) Desavantatges: arguments, exemples. 

d) Conclusió: valoració global i opinió personal. 

2. Has llegit la carta següent al diari i truques a un programa de ràdio per exposar la teva opinió sobre 

aquest tema. Escriu què hi diries: 

N’estic farta!! 

L’altre dia vaig carregar el mòbil des d’un caixer i no vaig rebre confirmació per part de la companyia 

M............ en forma de missatge, així que l’endemà vaig trucar al servei d’atenció al client de la companyia. 

Quina va ser la meva sorpresa quan vaig parlar en català: em van penjar! Vaig decidir tornar a trucar i no 

em van atendre fins al cap de mitja hora i, a més, per molt que volgués penjar el telèfon, no em deixaven i 

encara m’ocupaven la línia amb la seva música d’espera. Ara, a qui li haig de reclamar aquesta mitja hora 

d’espera en què no em deixaven ni penjar el telèfon? Ho trobo vergonyós! 

C.C.T. Olesa de Montserrat (Avui, 19-7-2003) 

61

62 

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

1. Escriu una frase amb cada un dels verbs següents. Procura que tingui tots els elements que t’indiquem: 

aclarir 

advertir 

anunciar 

dir 

perdonar 

prometre 

recordar 

servir 

suggerir 

vendre 

● 

2. Digues quin complement substitueix el pronom en cada cas: 

a) Algunes coses les recordo molt vagament. 

b) L’home es va treure una guia i la va fullejar. 

c) Digues al Dionís que li he de donar un encàrrec. 

d) —Creus que l’Anna hi serà? –No ho sé pas. 

e) Es va mirar el professor i li va respondre a poc a poc. 

f) Si vénen els pares, els feu passar a la saleta. 

g) Quan va veure com venien els nens, la mare els va tirar la cavalleria al damunt. 

h) Mira’t el gerro, però no el toquis. 

subjecte verb CD CI 

i) Si agafes els gots així, pots trencar-los. 

j) Va mirar-lo de dalt a baix sense que el pobre noi se n’adonés. 

a) f) 

b) g) 

c) h) 

d) i) 

e) j)

Centre: Curs: 


● 

3. Quin verb relacionaries amb cada complement? Escriu una oració amb cada combinació: 

a) vendre 1 la grip 

b) beure 2 tres quilos de taronges 

c) agafar 3 un exercici 

d) amanir 4 una persona cega 

e) ajudar 5 la roba 

f) celebrar 6 una taronjada 

g) copiar 7 un arbre 

h) exposar 8 la victòria 

i) esquitxar 9 una plata d’enciam 

j) tallar 10 la seva solució 

a) 

b) 

c) 

d) 

e) 

f) 

g) 

h) 

a b c d e f g h i j 

i) 

j) 

63

64 

Centre: Curs: 


Lèxic 

▲ 

● 

1. Escriu les instruccions per jugar a un esport que coneguis bé. Descriu-ne el reglament i les principals 

accions que s’han de fer per guanyar. Procura que el text tingui forma d’instruccions: 

1 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

8 

9 

10 

11 

12 

2. Corregeix les paraules mal escrites de les frases següents: 

a) I quan l’àrbit va pitar el final, tothom va protestar. 

b) Els campeons d’hivern no són els que més bé juguen. 

c) Al camp no quedava dingú. 

d) De lluny se sentia música d’acordeó. 

e) Cada setmana jugaven un partit de fútbol sala. 

f) Si et descuides el casco no et deixaran jugar. 

g) Amb aquell vestit semblava que duguéssim un disfràs de carnestoltes. 

h) No es pot pujar als colúmpios. 

i) No m’agrada gens la lutxa grecoromana. 

j) Deixa’m el pito un moment.

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Relaciona les dues columnes segons el significat: 

a) adéu 1 despatxes 

b) déu 2 domini feudal 

c) deu 3 ha de pagar 

d) véns 4 la Terra 

e) vens 5 a reveure 

f) bé 6 correcte 

g) be 7 compareixes 

h) món 8 el meu 

i) mon 9 divinitat 

j) féu 10 anyell, xai 

k) feu 11 va fer 

a b c d e f g h i j k 

2. A cada una de les frases següents hi ha d’haver un mot amb accent i un altre amb dièresi. Els sabries 

trobar? 

a) En Lluis va viure molts anys a Suissa. 

b) Agraiem a la veina les atencions que ens havia tingut. 

c) El pais era productor de cafeina. 

d) En Marius vivia amb uns amics que el miraven de reull. 

e) A l’aiguera hi havia tot de plats de l’apat que acabaven de fer. 

f) La gracia era que hi havia molta fluidesa en el que feia. 

g) Estava malament de l’oida i el metge li ho digue. 

h) Encara es petit per demanar-li que estudii tots aquests temes. 

i) Li faltava continuitat per aprendre a tocar l’harmonium. 

j) Agafaran l’autobus fins a la plaça dels Paisos Catalans. 

65

66 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Escriu els accents i les dièresis en els mots en què calgui: 

L’endema Antoni de Montpalau rebe un missatge precipitat del marques de La Gralla pregant-li que, com mes 

aviat millor, l’anes a veure. Es tractava d’un afer de la maxima urgencia. 

El nostre protagonista troba el marques excitadissim. Es passejava d’una banda a l’altra del seu gabinet de 

treball. Anava enfundat en un bati de seda llistada, color de tabac. Quan el veie, obri els braços i digue: 

—Ah, per fi! Seieu, estimat amic. Gracies per la vostra promptitud a venir. Ha succeit una cosa realment extraordinaria. 

He convocat, també, amb la maxima urgencia el doctor Samsó Corbella, el canonge Matons, el 

filoleg Garriga i Segimon Ferrer. Amb el vostre permis em reservo de dir-vos que es tracta que hi siguem tots. 

Sera, per a mi, una mica mes comode. 

Montpalau obei encuriosit. Al cap de poca estona arribaren Ferrer, Garriga i Corbella. L’ultim d’apareixer fou 

el majestuos canonge, que el marques feu seure darrere la seva taula, presidint la reunio. 

4. Fes una frase amb cadascuna d’aquestes parelles de mots: 

a) bota/bóta 

b) mora/móra 

c) pel/pèl 

d) os/ós 

e) te/té 

a) 

b) 

c) 

d) 

e) 

JOAN PERUCHO, Les històries naturals

unitat 4 




1. Mostrar coneixements sobre el noucentisme literari català. 

2. Conèixer la figura i l’obra d’Eugeni d’Ors. 

3. Comentar poemes dels poetes noucentistes, especialment de Josep Carner. 

4. Compondre cartes personals i distingir-ne les parts fonamentals. Enviar correus electrònics. 

5. Enregistrar missatges en un contestador automàtic. 

6. Identificar els complements preposicionals i els complements circumstancials i analitzar-ne les estructures. 

7. Substituir els CPrep i els CC pels pronoms febles corresponents. 

8. Identificar i anomenar diversos tipus de vehicles i tot allò que es relaciona amb el transport. 

9. Escriure correctament les grafies de la vocal neutra a/e. 

Continguts 

Procediments 

1. Relació de la literatura noucentista 

amb el context social com a cultural 

i històric de l’època. 

2. Lectura i anàlisi de poemes dels poetes 

noucentistes més significatius. 

3. Lectura i anàlisi d’una glossa d’Eugeni 

d’Ors. 

4. Elaboració de cartes personals i missatges 

breus. 

5. Reconeixement dels complements 

preposicionals i dels complements circumstancials 

d’oracions. 

6. Compleció de buits amb la preposició 

a, de, per, amb o en. 

7. Construcció de frases amb un complement 

preposicional. 


preposicional i del complement circumstancial. 

9. Pràctica i ús correcte del vocabulari 

sobre els vehicles. 

10. Utilització del diccionari general. 


normes de les vocals neutres a/e. 




El noucentisme. 

– Introducció a la societat de l’època. 

– El noucentisme. 

– Eugeni d’Ors. 

– Josep Carner. 


– La carta personal. 

– El correu electrònic. 

– Missatges en un contestador. 

3. Gramàtica 

– El complement preposicional o de 

règim verbal. 

– Estructura dels complements preposicionals. 

– Pronominalització del complement 

preposicional. 

– El complement circumstancial. 

– Estructures del complement preposicional. 


circumstancial. 

4. Lèxic 

– Els vehicles. 


– La vocal neutra a/e. 


i actituds 

1. Interès per comentar poemes d’autors 

noucentistes. 

2. Valoració de la importància de les 

aportacions del noucentisme en la literatura 

catalana. 

3. Interès per distingir i pronominalitzar 

adequadament els complements 

preposicionals i els complements circumstancials. 

4. Valoració de la importància del context 

en la comunicació oral i escrita. 

5. Interès per compondre cartes personals 

i missatges breus. 


sobre els vehicles. 

7. Interès per la lectura i l’expressió escrita. 



67


68 



Història de la literatura 1, 2, 3 4 

Ús de la llengua 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 9, 10 11 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6 7 8, 9 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 5, 6 7, 8 9, 10 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 8 9 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

3 

1 

1, 2 

1, 3 

1, 2, 3 




1, 2 

2 

3, 4 

2 

4, 5

Centre: Curs: 



▲ 

▲ 




– Noucentisme: www.uoc.edu/lletra/moviments/noucentisme/index.html 

– Poesia: www.xtec.es/~malons22/personal/poesia%20noucentista.htm 

– Eugeni d’Ors: www.uoc.edu/lletra/noms/edors/index.html 

www.escriptors.com/autors/orsed/index.html 

– Guerau de Liost: www.uoc.edu/lletra/noms/gdeliost/index.html 

– Josep Carner: www.uoc.edu/lletra/noms/jcarner/index.html 

www.escriptors.com/autors/carnerj/index.html 

2. A més de Josep Carner, l’altre poeta important del noucentisme va ser Guerau de Liost, pseudònim 

de Jaume Bofill i Mates. Llegeix el poema següent dedicat a una pomera i comenta’l: 

Pomera 

L’herba dallada novament rebrota 

els prats vestint d’una altra primavera. 

Carregada de fruita, la pomera 

s’hi aixeca al mig, esquarterant-se tota. 

Com prolífica mare, consumida, 

d’aspres en forca s’arrepenja lassa, 

en fruites prodigant la vida escassa 

amb una hermosa profusió de vida. 

I la corona el devessall de pomes, 

impregnant-la de rústiques aromes, 

i criden per ses branques els aucells 

disputant-se les fruites ja madures, 

i somniant maternitats futures, 

mor la pomera quan la deixen ells. 

Vocabulari 

– dallada: tallada amb una dalla. 

– esquarterant-se: obrint-se, esquerdant-se. 

– prolífica: que té molts fills, que dóna molts fruits. 

– consumida: que ha perdut el vigor, la vitalitat. 

– aspres: pal o canya plantada a terra per sostenir arbres. 

– lassa: cansada. 

– profusió: gran abundància, prodigalitat. 

– devessall: multitud, gran quantitat. 

69

70 

Centre: Curs: 


● 

a) Aquest poema té catorze versos. Analitza’l des del punt de vista de la forma: tipus de vers, rima, 

possibles estrofes, elisions i sinalefes, ritme, etc. 

b) En els dos primers versos trobem un hipèrbaton força clar. Digues com seria l’ordre lògic de 

les paraules. 

c) En diversos llocs del poema trobem una personificació de la pomera. Explica-la. 

d) Digues què et sembla aquest poema, de manera justificada. 

3. Josep Carner va viure molts anys fora de Catalunya: primer perquè seguia la carrera diplomàtica; 

després, a causa de la guerra d’Espanya i de l’exili. Molts poemes estan tenyits de la nostàlgia pel 

país. Llegeix aquest: 

De lluny estant 

Qui veiés, quan l’estiu s’acomiada, 

el camí –la serp blanca i somrient– 

i, al marge d’una cala refiada, 

el pàmpol mort sota d’un pi vivent. 

Qui veiés una dansa damunt l’era 

i una serra morada enllà de mi; 

qui topés un aloc de torrentera 

o enmig d’un pedruscall, un romaní. 

Més val, però, que a aquests bedolls s’acari 

el meu esment, i a aquest boiram somort. 

En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi 

un àngel trist amb el seu glavi tort.

Centre: Curs: 


Vocabulari 

– refiada: tranquil·la. 

– pàmpol: fulla d’un cep, que cau a la tardor. 

– era: un pla com el que hi havia davant algunes cases de pagès. 

– aloc: arbret caducifoli de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, de flors blaves i de fruits petits 

i arrodonits. 

– bedolls: arbre caducifoli, de fulles triangulars i dentades, més aviat propi de països freds. 

– s’acari: doni la cara, s’enfronti. 

– esment: consciència, enteniment. 

– glavi: espasa. 

a) Podríem dir que el tema d’aquest poema és la pèrdua del paradís. Com ho podries explicar 

i justificar? Et donem una pista: un àngel amb una espasa torta recorda la imatge de l’àngel 

que va expulsar Adam i Eva del paradís terrenal. 

b) Si haguessis de dividir el poema en dues parts, una en què el poeta enyora el paradís perdut 

i l’altra en què decideix enfrontar-se al seu present, quins versos anirien a cada part i com les 

resumiries? 

c) Explica què enyora el poeta del seu país/passat perdut. Per què creu que no hi ha de tornar? 

d) Explica les imatges següents: «la serp blanca i somrient» / «aquest boiram somort» / «un àngel 

trist amb el seu glavi tort». 

e) Comenta el poema des del punt de vista mètric: estrofes, tipus de versos, elisions i sinalefes, 

rima... 

f) Com relacionaries aquest poema amb la vida personal de Josep Carner? Digues la teva opinió 

sobre aquest poema. Justifica-la. 

71

72 

Centre: Curs: 



● 

▲ 

1. Aquí tens l’enunciat per a un contestador i un missatge d’un alumne demanant a un company informació 

sobre l’horari del curs. Però hi ha algunes faltes. Les hi podries corregir?: 

a) Has trucat a la família Pons Benito. En aquests moments no hi som. Si desitja deixar un missatge esperi 

després de la senyal. Gràcies. Piiiip 

b) Bon dia. Sóc en l’Anna Pérez. Truco perquè he perdut l’ horari escolar . Em podríeu trucar per tornarme’l 

a dir, si us plau? El meu número és: 93 845 69 97. Gràcies per les molèsties. 

Signat: Anna Pérez 

2. Una amiga teva ha de llegir un llibre que tu ja has llegit durant l’estiu, per a la classe de català. 

Fes-li’n un resum de l’argument i digues-li com podria orientar el comentari del llibre. Tingues 

en compte els aspectes següents: 

a) resum de l’argument 

b) personatges 

c) espai 

d) temps 

e) punt de vista narratiu 

f) opinió personal

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

● 

1. Relaciona cada verb amb un complement i fes-ne una frase: 

a) barrejar 1 amb farina: 

b) dividir 2 de verd: 

c) dissoldre 3 de la desgràcia: 

d) descompondre 4 amb cafè: 

e) cobrir 5 en menjar: 

f) encertar 6 en el pronòstic: 

g) plànyer-se 7 en factors: 

h) obligar 8 a marxar: 

i) tenyir 9 en parts: 

j) gastar 10 de fulles: 


2. Ara substitueix els pronoms de les oracions següents per un complement circumstancial: 

a) S’hi dirigeix: 

b) Hi ha aterrat: 

c) En buidava l’aigua: 

d) S’hi belluguen molt bé: 

e) N’hi creixen moltes: 

f) T’hi enfonsaràs: 

g) En dobleguen les vores: 

h) N’omplia la meitat: 

i) En sortirem a les deu: 

j) Hi renten els plats: 

73

74 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Substitueix els complements de les oracions de l’exercici 1 de la pàgina anterior per pronoms febles. 

a) 

b) 

c) 

d) 

e) 

f) 

g) 

h) 

i) 

j) 

4. Completa cada verb amb els complements circumstancials que creguis necessaris, però un ha de 

ser el que t’indiquem: 

a) Vine (CC Temps) 

b) Estudiava (CC Lloc) 

c) Parlava (CC Manera) 

d) S’ho menja (CC Instrument) 

e) Ho ha aconseguit (CC Causa) 

f) Estava treballant (CC Companyia) 

g) No et sento (CC Causa) 

h) T’operaran (CC Manera) 

i) Passejava (CC Lloc) 

j) Escriurem (CC Instrument)

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

▲ 

● 

1. Identifica almenys dotze parts d’una moto en aquesta sopa de lletres: 

2. Classifica els vehicles següents segons que serveixin per anar per mar, per terra o per l’aire: 

ambulància, iot, transatlàntic, descapotable, metro, planador, bulldozer, aeroplà, jet, funicular 

3. Relaciona els conceptes de l’esquerra amb els vehicles de la dreta que hi semblin més adequats: 

a) descarrilament 

b) aterratge 

c) atracar 

d) mareig 

e) vol 

f) creuer 

g) rebentar-se (una roda) 

h) bolcar 

i) travessia 

P A R A F A N G H F R 

N J A T R F S D T O C 

E S T R E P K I F R A 

U C V O J H S B A Q R 

M G H F R O Q P T U B 

A L W P P Q F G H E U 

T N E I E S U Z X T R 

I N D N I M J E K A A 

C C G U D A I G U B D 

V N O X A L C X S A O 

E S M O R T E Ï D O R 

terra mar aire 

1 vaixell 

2 tren 

3 cotxe 

4 avió 

a b c d e f g h i 

75

76 

Centre: Curs: 



● 

● 

● 

1. Dictat: 

S’havia aturat davant d’un aparador ple de paraigües, i la seva amiga, que ja era endavant, s’havia girat tot 

d’una: «Carme, a veure si et perdré!». Es deia Carme. Les havia seguides des de la Travessera, on treballava 

feia onze anys, fins al carrer de Pàdua. 

Ara, repenjat a la barana de la galeria, era com si encara veiés aquell vestit vaporós, gris perla, amb flors estampades 

d’un color de rosa molt pàl·lid, una mica malva. 

2. Completa amb a/e els espais en blanc de les frases següents: 

a) Aquest mon stir és una m r vella. 

b) El s rgent duia l’est ndard del r giment. 

c) Sobre la màrf ga hi havia l’ass ssí mort. 

d) D vant de la reina Cat rina comp r ixia el seu criat Llàtz r. 

e) Vam tenir tr balls per m nar el r mat a la cleda. 

f) Una ràf ga molt forta va av riar el motor. 

g) Sense r ncor ni nyorança van tornar a l’ass mblea. 

h) L’ mb ixada almogàv r va arribar a S rdenya. 

i) Enmig de la pols guera es veia r spl ndir una pedra pr ciosa. 

j) Els nens feien unes s nefes suaus, gens punx gudes. 

3. Completa amb a/e i fes-ne un derivat: 

a) mbaixada: 

b) tr ball: 

c) r ncor: 

d) d vant: 

e) feminat: 

MERCÈ RODOREDA, «Estiu», a Vint-i-dos contes

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

4. Assenyala les diferències entre els mots següents i escriu-ne una frase: 

a) acta/acte: 

b) espacial/especial: 

c) entra/entre: 

d) marcat/mercat: 

e) remat/ramat: 

f) lliurement/lliurament: 

g) plegat/plagat: 

h) efecte/afecte: 

5. Tradueix aquests mots al català: 

a) rebaño: 

b) avería: 

c) Amparo: 

d) añorar : 

77

Avaluació del crèdit 10 (unitats 1, 2, 3 i 4) 

78 


1. Llegeix el poema de Joan Maragall i respon les preguntes de més avall: 

Tardor 

Ah!... l’Octubre... primeres fredorades. 

L’aire fa olor d’hivern, eixut, coent; 

comença com un gran ressecament 

i les grogors de sol en les fatxades. 

Comença el desmaiar en els passeigs 

la fulla, i en el cel, buit d’orenetes, 

les fredes transparències dels oreigs 

i els captards del color de les violetes. 

Al vesprejar les tardes més escasses 

s’agita repoblada la ciutat, 

i va escampant-se per carrers i places 

fum olorós del fruit d’hivern torrat. 

a) Explica les imatges i metàfores següents: 

– «el desmaiar en els passeigs / la fulla» (versos 5-6) 

– «en el cel, buit d’orenetes» (vers 6) 

– «els captards del color de les violetes» (vers 8) 

– «fum olorós del fruit d’hivern torrat» (vers 12) 

b) Comenta la mètrica i la rima d’aquest poema. 

c) Dóna la teva opinió raonada sobre el poema. 

2. Resumeix breument la vida de Joan Maragall i explica, després, els blocs de la seva poesia i les característiques 

de cada un. 

3. En el fragment següent, la Mila, la protagonista de Solitud, fa una excursió amb el pastor de l’ermita. 

El paisatge, però, li fa tanta impressió que li agafa por: 

La Mila sentí aleshores el que ja havia sentit forces altres vegades: que mentre li estava a prop i percebia fortament 

la presència d’aquell home, ell, dut per les ales de pensaments misteriosos s’absentava d’ella, oblidant-la enterament. 

Semblant revelació, que sempre li era nova, i la feia amb la mateixa sorpresa, la feia apartar-se del pastor amb 

una mena de pudibundesa avergonyida. Així li passà també aquesta volta. Atravessaven les pinedes de la doble 

vessant per a agafar un viarany de cabres que seguia pels repeus intricats del Roquís Alt. La dona deixà que ell 

anés tot davant per entre la mitja fosca destenyida, i ella l’anà seguint a retaló. 

Les primeres lluïssors del jorn començaven a caure imperceptiblement com una polsina suavíssima, i sa mateixa 

vaguetat, més que les plenes tenebres, farcia el bosc de sospites i recels. Els termes i les proporcions es confonien i 

tot prenia aparences màgiques, com en els contes del pastor. La Mila, tot marxant d’esma, anà girant, sempre 

més sovint, el cap d’una banda a l’altra, sentint desvetllar-se-li en el fons de son ésser una por il·lògica, folla, que 

l’havia martiritzada molt quan era petita. Tantost la sorprenia la sensació de que caminava sense tocar-li els peus 

a terra, tantost li semblava que de cada replec de roques, de cada grop de bardissa, havia d’eixir-ne una blanca 

mà d’ossos per a estirar-li les faldilles; i els pins, aquells pins de siluetes fantàstiques i borroses que deixaven grans 

clarianes de tant en tant per a agombolar-se a colles ça i enllà, prenien a sos ulls l’aspecte d’aparicions dolentes 

que, immòbils i sotjadores, esperaven que ella passés per a juntar-se després totes i córrer-li al darrere amb inten-

cions perverses. I aleshores ella sentia impulsos de córrer també bosc endintre, cap a no sabia on... Així caminà 

una estona fins que, d’improvís, l’unglot despullat d’un bruc li esgarrapà el davantal, i aleshores l’impuls fou 

tan viu que, incapaç de contenir-se, llançà un xisclet, precipitant-se barroerament cap al pastor. Aquest es girà 

com per ressort sobre ses cames i demorà sobtat. 

—Què teniu, ermitana? 

Sa veu era alterada per forta impressió. 

—Ai...! No ho sé... res... Una bogeria. –I la dona, avergonyida de sa basarda, s’enrojolà tota sota la mirada del 

pastor. 

Aquest va tranquil·litzar-se repentinament. 

Vocabulari 

– pudibundesa: sentiment de vergonya. 

– viarany: camí estret i pedregós. 

– d’esma: sense ser-ne conscient. 

– tantost: tan aviat. 

– grop de bardissa: grup d’esbarzers i altres lianes enredades. 

– agombolar-se: ajuntar-se. 

– sotjadores: que miraven de fit a fit, com si espiessin. 

– bruc: planta o arbust. 

– demorà: parà el seu pas. 

a) Comenta aquest fragment tenint en compte la importància de l’espai en la prosa modernista. 

b) Recordes de què tracta Solitud ? Explica’n breument l’argument tenint en compte aquest fragment. 

4. Aquest fragment que ara llegiràs és el final de L’auca del senyor Esteve, en versió teatral. Fixa’t en les 

relacions entre el pare i el fill: 

Escena última 

RAMONET: Pare! Pare! 

SENYORA TOMASA: Esteve! 

GRANER: Que Déu l’hagi perdonat. 

SENYOR PAU: Pobre senyor Esteve! 

SENYORA TOMASA (Abraçada amb el seu pare.): Ai, trista de mi! 

GRANER: Malaguanyat! Quina pèrdua! 

RAMONET: Pare! Pare! 

SENYOR PAU (A en Ramonet.): No hi ha res a fer. Ara podràs ésser escultor. 

GRANER: Ara podràs ésser escultor, però perquè ell paga el marbre. 

RAMONET (Abraçant-li els genolls.): A vostè ho dec tot, pare. Ho deuré tot. Vostè ha treballat per a 

fer-me home. I ho seré, pare! L’hi juro. L’hi juro. Pare! Pare! L’hi juro... 

Les Maries resten al fons. El Graner aconsola a la Tomasa. La Senyora del primer pis a un costat amb la 

Senyora Felícia. El Senyor Pau plora, en un racó, i en Ramonet va besant la mà del Senyor Esteve mentre baixa 

el 

TELÓ 

a) Qui són els personatges importants en l’Auca? Quin paper fan en aquesta escena? 

b) Què vol dir la frase del Graner: «Ara podràs ésser escultor, però perquè ell paga el marbre»? 

c) Relaciona aquesta frase amb la vida de Santiago Rusiñol. 

5. Escriu una nota d’agraïment per a la bibliotecària del teu centre, que t’ha deixat un llibre més dies 

del compte. 

79

80 

6. Comenta una obra teatral que hagis vist darrerament (en directe o per la televisió) omplint la fitxa 

adjunta: 

Pauta per avaluar una obra de teatre 

1. OBRA: 

2. AUTOR: 

3. REPRESENTACIÓ (lloc, dia i hora): 

4. COMPANYIA O GRUP: 

5. RESUM DE L’ARGUMENT: 

Fitxa de la interpretació dels principals personatges 

Escriviu SÍ o NO per a cada personatge (o almenys els principals): 

OBSERVACIONS: 

7. Escriu una carta a un amic que el curs passat feia tercer de l’ESO al teu centre i ara se n’ha anat a 

una altra població a viure i a estudiar. 

Gramàtica 

personatges 

1. Interpreta el seu paper 

correctament? 

2. La dicció és clara? 

3. Intervé en el moment 

precís? 

4. Capta la psicologia del 

personatge? 

5. La comunicació és expressiva? 

8. Indica el SN (subjecte) i el SV de les frases següents: 

a) A la tarda, vindrà el director de la coral. 

b) El camió ha descarregat les pedres al moll. 

c) En Pau ha vist el partit de futbol a la televisió. 

d) Corrien cap al refugi. 

e) Damunt la taula tinc els plats i les culleres. 

9. Digues els tipus de complements que tenen les frases següents: 

a) Vaig portar el vídeo a la Maria. 

b) Comprarem maduixes a la fruiteria. 

c) S’ha acostumat a patir massa. 

d) Demà al matí anirem a l’Auditori. 

e) Tots plegats visitarem la Teresa. 

f) El gat de l’Anna havia entrat a l’habitació. 

g) Escolto una cançó de Pep Sala.

10. Substitueix els complements verbals en cursiva pels pronoms febles corresponents. 

Lèxic 

a) He escrit la carta. 

b) Dono els carnets als socis. 

c) Vols te? 

d) Llegeix el que diu el diari. 

e) Els monitors es dediquen a altres tasques. 

f) Véns de França? 

g) Vaig a cal metge. 

11. Digues si aquests mots llatins provenen d’un molt popular o un mot culte. 

12. Corregeix aquests mots i després escriu-ne una frase amb cada un. 

a) boxeig 

b) balonvolea 

c) àrbit 

d) delanter 

e) patada 

f) saque 

13. Corregeix aquests mots i després escriu-ne una frase amb cada un. 

a) cercanies 

b) garaig 

c) limpiaparabrises 

d) freno 

Ortografia 

llatí 

CATHEDRA 

DIRECTU 

IGNORARE 

molt popular mot culte 

14. Escriu l’accent en els set mots que l’hagin de dur d’aquest text: 

La Candida va tornar al seu observatori i va maleir l’angles, les amigues tennistes ocupades i els germans americans 

de les amigues. 

Era un quart de sis. Perdria la tarda miserablement amb una familia fantasma, se li escaparia l’ocasio de fer manetes 

amb el seu tigre, no aprendria el misteri del do i faria el ridicul buscant un germa estranger amb cara de 

xines. 

15. Completa els buits d’alguns mots d’aquest text amb a o e. 

MAITE CARRANZA, Frena, Càndida, frena! 

L s tard s que plovia er n ll arguíssim s i vorrid s. Es fei n insuportabl s, sobretot, perquè, 

quan plovia no podí m anar a la cabanya i la cabanya s’havi convertit en el nostr r fugi i el 

nostr s cret, el nostr lloc per estar sols. Quan plovi miràv m la t levisió, alguna mar ens 

feia xocolata d sfeta, jugàv m a les màquin s i al billar. 

MARIA MERCÈ ROCA, Com un miratge 

81

Avaluació contínua: full de seguiment del crèdit 

82 

Alumne/a 

Distingir els trets bàsics del modernisme 

i del noucentisme. 

Llegir de manera expressiva textos literaris 

del modernisme i el noucentisme. 

Distingir un text literari segons el gènere 

i explicar-ne els recursos, les característiques 

i les convencions principals. 

Comentar textos literaris diversos (poesia, 

prosa, teatre i assaig) del modernisme i del 

noucentisme segons els aspectes formals 

i de contingut. 

Identificar el tema en un text literari 

i resumir-lo per demostrar-ne la comprensió 

global. 

Reconèixer els elements constituents d’un 

sintagma i d’una oració. 

Analitzar sintagmes i oracions reconeixent-hi 

formes i funcions.

Aplicar regles sintàctiques amb correcció 

en textos personals i escolars. 

Reconèixer les característiques del lèxic 

d’un text pel seu origen o registre. 

Usar el vocabulari dels esports 

i dels vehicles. 

Fer ús del diccionari per trobar-hi el significat 

d’un mot i altres elements ortogràfics 

o morfològics. 

Aplicar les normes ortogràfiques pel que 

fa al vocalisme a/e; l’accent; la dièresi 

i les abreviacions. 

Produir textos escrits, amb estructura interna 

diferenciada de tipologia diversa: argumentacions, 

cartes personals, missatges 

breus. 

Altres observacions 

Crèdit 10 

83

Crèdit 11 

Introducció 

84 

En aquest crèdit s’estudia la història de la literatura catalana a partir de l’avantguardisme fins a la poesia 

i narrativa de postguerra. L’alumnat podrà llegir textos literaris d’aquests períodes i, com en el 

crèdit anterior, es faciliten pautes per al comentari de textos, que van des de la comprensió lectora 

fins a l’anàlisi i la contextualització. 

En l’apartat Ús de la llengua s’ofereix una proposta per saber elaborar el currículum personal i la sol·licitud, 

el desenvolupament d’una exposició oral i s’estudien també les característiques dels textos narratius 

i descriptius literaris. 

La reflexió gramatical se centra en els complements verbals: predicatiu, atributiu i la seva substitució 

pronominal. També s’hi repassen les principals combinacions pronominals que cal saber. A més a més 

de tot això, s’hi estudia també l’oració composta (subordinada substantiva). 

En l’apartat de lèxic s’estudia el vocabulari referit als oficis i les eines, l’empresa, el comerç i l’administració, 

i les relacions de les paraules pel seu significat, en concret, la polisèmia. 

El Repàs d’ortografia se centra en activitats sobre les vocals o/u àtones, i les grafies s/ss/z/ç/c, g/j, x/ix, 

tx/ig i b/v. 


1. Llegir de manera expressiva textos literaris del segle XX(avantguardisme i postguerra) de diversos 

gèneres i autors. 

2. Distingir un text literari segons el gènere i explicar-ne els principals recursos, característiques 

i convencions. 

3. Comentar textos literaris diversos, segons els aspectes formals i de contingut. 

4. Identificar el tema en un text literari i resumir-lo per demostrar-ne la comprensió global. 

5. Distingir trets bàsics de l’avantguardisme i de la narrativa i poesia de postguerra en textos i autors 

d’aquest corrent o període. 

6. Reconèixer complements verbals i l’estructura que puguin tenir, inclosa la pronominal. 

7. Combinar correctament els pronoms febles. 

8. Reconèixer diferents tipus d’oracions subordinades substantives i utilitzar-los en textos propis. 


10. Usar amb correcció el vocabulari sobre oficis i eines, l’empresa, el comerç i l’administració. 

11. Reconèixer mots polisèmics, i utilitzar el significat més adequat al context. 

12. Fer ús del diccionari per trobar-hi el significat d’un mot i altres elements ortogràfics o morfològics. 

13. Aplicar les normes ortogràfiques pel que fa a les vocals o/u àtones i les grafies s/ss/z/ç/c, g/j, x/ix, 

tx/ig i b/v. 

14. Produir textos escrits, amb estructura interna diferenciada de tipologia diversa: currículum i sol·licitud.


Per a l’ensenyament-aprenentatge 


S’encerta el crèdit amb una unitat dedicada a la poesia avantguardista. Interessa que l’alumnat no simplifiqui 

i identifiqui només avantguarda amb un sol autor, sinó que sigui conscient que l’avantguarda 

va ser un moviment força ampli, amb manifestacions múltiples i, sobretot, amb extensions a les diverses 

arts: literatura, pintura, música... Caldrà fer, si és necessari, un paral·lelisme amb el modernisme, 

com a moviment predecessor en tants aspectes... Cal centrar-se en l’estudi i lectura de textos de dos autors 

realment emblemàtics: Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix. Del primer, en podem extreure moltes 

lliçons i podem fer que l’alumnat connecti amb la seva expressió, amb les vivències i amb els sentiments 

que expressa. Caldrà aprofitar-ho a fons. I pel que fa a J. V. Foix, cal tenir en compte el grau de dificultat 

que comporta la seva poesia. Això no vol pas dir que s’hagi de renunciar a treballar-lo i a llegirne 

fragments; simplement que cal tenir-ho en compte per fer-ne un treball més lent, més elaborat i més 

pensat a veure’n només alguns aspectes, deixant-ne altres fora per dificultat de comprensió. Se’n vol 

destacar, sobretot, el gran domini de la llengua, en tots els registres, una sintaxi realment pròpia i genuïna... 

La impressió que n’hauria d’extreure l’alumnat és la voluntat de Foix de conjuminar el nou i 

el vell: de relligar tradició i modernitat. 

A la unitat 6, segona d’aquest crèdit, es proposa de parlar de grans poetes a cavall entre els dos períodes 

importants: abans i després de la guerra espanyola. S’hi veuran autors com Carles Riba i Salvador Espriu. 

Caldrà començar contextualitzant el període, ja que els fets històrics marcaren un solc decisiu en la nostra 

literatura i molts autors reflectiren en els seus textos el que passava a la societat. Tant Riba com Espriu 

(més el segon que el primer) poden il·lustrar la dimensió cívica, a més de la personal, en els seus poemes. 

De totes maneres, caldrà mostrar a l’alumnat la idea que els textos literaris valen no solament per la 

conjuntura social i política que poden o no reflectir, sinó per uns valors intrínsecs relacionats amb els 

grans motius de l’ànima humana: l’amor, la mort, el sofriment, la joia, etc. Els poemes proposats en poden 

ser un bon exemple. Cloem la unitat amb un poema de Pere Quart, Corrandes d’exili, que poden ser 

un bon motiu per explicar el drama humà que va desencadenar la guerra espanyola en tants catalans. 

La tercera unitat del crèdit, la unitat 7 del llibre, tracta ja de la literatua de postguerra, en aquest cas, 

de la narrativa. S’hi veuran grans autors que van marcar la literatura catalana durant la segona meitat 

del segle XX: Josep Pla, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda. No cal dir que l’obra ingent de tots tres 

pot merèixer molts comentaris. S’hi tracten aspectes importants com és ara que Josep Pla és un autèntic 

«notari de la realitat», de la qual dóna comptes de manera magistral; que Llorenç Villalonga ens 

connecta amb una tradició europea, en aspectes com l’enyorança per un món que es perd i la voluntat 

dels seus protagonistes de reflectir la contradicció entre tradició i modernitat; que Mercè Rodoreda 

ens apropa al gran corrent de la novel·la psicològica, mitjançant una descripció de personatges, de les 

seves vivències i records, de la seva manera de ser i de viure els esdeveniments contemporanis, de manera 

tan senzilla com magistral. Els textos que s’hi proposen mostren, efectivament, aquests aspectes 

essencials. Poden ser completats amb molts altres. 

La darrera unitat d’aquest crèdit està dedicada a la narrativa dels anys seixanta i setanta. Aquesta unitat 

ha de ser vista com la continuació lògica de l’anterior. Així com els autors que es van treballar allà, 

tenen encara molt a veure amb la guerra i la postguerra, els autors que ara es veuran aquí ja marquen 

una nova etapa, de «normalització» (fins on això era possible) de la literatura catalana. Representen 

quatre tendències ben diferents i mostren com la narrativa catalana, malgrat les dificultats lògiques del 

moment, intentava connectar amb els corrents més internacionals de la literatura universal. Així, 

Manuel de Pedrolo és el gran autor, d’una prolixitat natrrativa (i literària) realment admirable. La seva 

obra, no per tan extensa, deixa de tenir un interès peculiar en alguns llibres emblemàtics (algun dels 

quals, com és ara el Mecanoscrit del segon origen, pot ser que l’alumnat conegui de cursos anteriors). 

85

86 

La voluntat normalitzadora i de connexió amb la literatura universal de Pedrolo queda palesa en el conjunt 

de la seva obra i, sobretot, en la gran varietat de tipus de novel·les que va escriure (i que va traduir). 

Pere Calders, en canvi, se situa en allò que es coneix com el «realisme màgic» i ens va deixar una obra 

admirable quant a concisió expressiva, però de gran interès narratiu i argumental. Caldrà aprofitar-lo per 

fer un treball a fons en relació amb els contes i els contistes contemporanis. Joan Perucho se situa en un 

paradigma semblant al de Pere Calders, però en el camp de la novel·la. Les seves novel·les han de ser llegides 

com una mostra de la gran base cultural de l’autor. I finalment Baltasar Porcel és el narrador que 

incorpora tècniques periodístiques a les seves novel·les i que demostra una gran capacitat narrativa amb 

els mitjans més moderns i actuals. 

Com ja es va dir en el crèdit anterior, en tot el treball de literatura es mirarà de consolidar els aspectes següents: 

1) Com comentar un poema: tema, anàlisi de les parts o estructures, aspectes expressius (figures i 

recursos fònics i morfosintàctics), aspectes més formals (mètrica, rima, ritme...), opinió personal. 2) Resum 

i anàlisi d’un fragment en prosa (d’una novel·la o d’un conte): tipus de text (narració, descripció, diàleg...), 

recursos utilitzats... 3) Resum i anàlisi d’un fragment teatral: ubicació dins de l’obra, diàleg, acotacions, caracterització 

dels personatges... 4) Contextualització del text estudiat: relació amb l’obra general de l’autor, 

característiques del corrent estudiat, influència en la història de la literatura. Mitjançant aquests aspectes, 

però sobretot amb la lectura assídua de textos i inquirint a l’alumnat la seva opinió personal, es procurarà 

que vagin formant-se una educació literària que els ajudi a continuar llegint literatura fora de l’àmbit escolar. 

Aquest és sens dubte l’objectiu principal del treball d’aquest apartat del currículum. 


Les quatre unitats d’aquest crèdit proposen de treballar aspectes diferents de la llengua, tots d’utilitat immediata 

per a l’alumnat. 

En la primera unitat, la 5 del llibre, hi ha textos formals de gran importància per a l’alumnat en el moment 

d’abandonar l’escolaritat i encarar-se amb el món del treball: el currículum i la sol·licitud. Atès que 

molts alumnes compliran els 16 anys durant aquest curs, és important que tots coneguin aquests textos, 

els treballin i sàpiguen com redactar-ne, independentment de si decideixen continuar estudis 

(Batxillerat, cicles formatius) o no, ja que pot ser que tots els hagin de menester. 

A la segona unitat es treballa l’exposició oral, un aspecte molt present en la vida de l’estudiant (no tant 

com seria necessari, però) i que també més endavant en la seva vida adulta, pot haver de practicar en 

moltes ocasions: presentant un informe, intervenint en alguna reunió, trucant a un programa de ràdio 

mitjanament formal, etc. Es tracta d’ajudar l’alumnat a preparar aquest tipus d’intervencions orals mitjançant 

l’ús d’un esquema que els ajudi a desenvolupar les intervencions orals de manera coherent i ordenada. 

Igualment caldrà ensenyar-los que en aquest tipus de textos ha de predominar el registre estàndard 

o formal i que cal evitar de fer-hi servir tota mena de col·loquialismes. 

A partir d’aquí el contingut de l’apartat Ús de la llengua va relacionat estretament amb l’apartat corresponent 

de la història de la literatura. Com si diguéssim, el tipus de text que es veia en el període contemporani 

de la història de la literatura, s’aprofundeix aquí veient-ne les característiques més rellevants, 

o algun aspecte concret. Així, en la unitat 7, s’hi veurà la descripció (tant de personatges, com d’espais o 

escenaris). Es tracta d’un element important de la narrativa, que tant Josep Pla, com Llorenç Villalonga 

i Mercè Rodoreda van utilitzar de manera magistral, sobretot el primer. Per això, aquí, s’hi tracten els aspectes 

més particulars. Els exemples es prenen dels mateixos autors i d’altres. 

En la unitat 8 s’estudia la narració, amb autors narradors contemporanis, alguns encara vius, com Joan 

Perucho o Baltasar Porcel. L’alumnat ha de veure les diferents tècniques narratives i fer un repàs als elements 

bàsics que qualsevol text narratiu ha de tenir: argument, personatges, espai, temps, punt de vista, 

etc. L’aplicació de la teoria es pot fer sobre qualsevol tipus de text. Valdrà la pena de relacionar els textos 

literaris narratius (o si l’alumnat llegeix algun llibre fora del programa del llibre de text) amb aquests 

elements aquí explicats.

Gramàtica 

En aquesta secció es continuen treballant els complements del verb, conjuntament amb la combinació 

entre pronoms, i es reflexiona sobre la manera com funcionen quan es combinen entre si. Vist això, s’ofereixen 

una sèrie d’activitats pràctiques de relacionar, substituir, completar, canviar o escriure. 

A continuació s’inicia l’estudi de les oracions compostes, especialment l’oració subordinada substantiva, 

i s’ofereixen a l’alumnat un conjunt d’activitats per identificar aquests tipus d’oracions, transformar-les 

en equivalents (especialment difícil en el cas de les subordinades substantives), substituir oracions per 

sintagmes o viceversa, completar oracions, determinar-ne la forma i la funció, etc. 

Lèxic 

L’objectiu de l’apartat dedicat a l’ampliació lexical és que l’alumnat enriqueixi el seu lèxic i en comprengui 

els mecanismes bàsics de funcionament. També caldrà facilitar-li els recursos necessaris per poder continuar 

progressant pel seu compte, com ara aprendre a manejar els diferents tipus de diccionaris, segons 

les necessitats (recerca de nous significats, aclariment de dubtes ortogràfics o semàntics, etc.). 

Per consolidar i ampliar els coneixements del noi i la noia, es proposa aprofundir en l’estudi dels elements 

bàsics que relacionen els mots pel significat, concretament la polisèmia. 

També s’haurà d’insistir en la correcció i la genuïnitat de l’expressió. En aquest sentit, l’alumnat ha de 

poder reconèixer i substituir diversos tipus d’interferències lèxiques (barbarismes) i altres defectes (vulgarismes, 

repeticions innecessàries, barreja de registres…). 


Com hem dit en el crèdit 10, en aquest últim curs de l’etapa l’alumnat ja no hauria de fer faltes d’ortografia. 

Per tal d’assegurar aquest criteri, ha estat inclòs en aquest crèdit un repàs d’ortografia a partir 

d’activitats diverses, com ara omplir buits de mots d’ortografia dificultosa, omplir buits o posar l’accent 

en determinats mots de textos literaris. L’important és que l’alumnat acabi de dominar les regles ortogràfiques 

perquè el curs següent comenci una nova etapa en els seus estudis, en la qual l’ortografia ja 

no sigui un problema a l’hora d’elaborar escrits. 



Igual com en el crèdit anterior, l’avaluació d’aquest apartat haurà de tenir en compte els objectius bàsics 

que ja s’han esmentat: 



caldrà veure si l’alumnat és capaç de fer, individualment, un comentari global d’un poema, 

seguint un mètode determinat que se li pot haver proposat. És important no esclavitzar-se amb un mètode, 

però sí fixar uns mínims que tots i totes han de saber i copsar en la lectura d’un poema. Els exercicis 

que s’hi proposen hi poden ajudar. Cal fixar-se, sobretot, en la capacitat de raonament i d’expressió 

de la pròpia opinió que tingui l’alumnat. 


diàleg...), recursos utilitzats... A més dels aspectes assenyalats, cal fixar-se també en la capacitat 

de resum de cada alumne i alumna i en si pot mostrar l’estructura del text, la situació i característiques 

dels personatges, etc. Aquí caldrà recordar a l’alumnat que, en cursos anteriors, els textos 

narratius han estat molt treballats. 



teòric de cada unitat. Es mirarà d’avaluar-lo de manera objectiva, però rigorosa i caldrà fixar-se 

87

88 

sobretot en la capacitat de l’alumnat per retenir dades bàsiques i per saber consultar i resumir. Pel que 

fa a aquest crèdit en concret, caldria que l’alumnat retingués la idea d’evolució i de canvi en la literatura 

del segle XX: des del trencament amb una tradició que va suposar l’avantguardisme en el camp 

de la poesia, fins a la novel·la psicològica en el camp de la narrativa. Igualment, caldrà que siguin ben 

conscients de com la realitat pot quedar més o menys reflectida en la literatura a través d’autors com 

Espriu o com Pla i Villalonga. 


Pel que fa a aquest apartat, valdrà el mateix que vam dir en el crèdit anterior: ens fixarem sobretot en 

les produccions de l’alumnat, les quals han de reflectir un progressiu domini dels recursos que es van estudiant: 

saber redactar correctament (no solament, però també, pel que fa a la correcció gramatical) un 

currículum o una sol·licitud; saber fer una exposició oral correcta; saber descriure un personatge o un 

escenari/espai determinats amb un mínim de recursos personals propis, i saber fer una narració literària 

amb prou elements com per demostrar que es domina també aquest apartat de l’escriptura. 

Val a dir que hi ha una diferència notable entre el contingut de les dues primeres unitats i les dues darreres. 

En les dues primeres (currículum, sol·licitud; exposició oral) cal exigir la realització de l’activitat, 

a més de l’observació i anàlisi o correcció de realitzacions d’altri. En canvi, en les altres dues unitats, només 

cal que l’alumnat sàpiga analitzar descripcions i narracions literàries. Amb tot, no cal renunciar a 

fer que també en aquestes dues darreres unitats l’alumnat demostri que ha entès el que se li proposa redactant 

individualment descripcions i narracions literàries. 

Gramàtica 

Les habilitats per a l’expressió oral i escrita estan condicionades per l’ús correcte de la gramàtica. Per 

tant, l’alumnat hauria d’haver desenvolupat capacitats d’anàlisi de complements, de combinació de pronoms, 

de discriminació entre diferents tipus d’oracions, d’ús de connectors més habituals i, finalment, 

de consciència de l’ús que es fa de les formes no genuïnes del català. 

Lèxic 

En acabar el crèdit, caldrà que l’alumnat domini el vocabulari dels àmbits estudiats en les unitats 5, 6 i 7 

i, sobretot caldrà avaluar l’ús correcte dels mots que, a vegades, s’escriuen o es diuen malament a causa 

de la interferència lingüística amb el castellà. 

Així mateix, caldrà que l’alumnat reconegui les diverses relacions que s’estableixen entre els mots pel 

significat, en concret, la polisèmia. Més enllà de la reflexió teòrica, és recomanable que l’assoliment d’aquests 

conceptes s’avaluï mitjançant exercicis pràctics. 

L’adquisició i l’ampliació del lèxic no es pot separar de la producció de textos orals i escrits. En aquest 

sentit, es valorarà l’adequació i la precisió en la utilització dels termes i la genuïnitat de l’expressió, que 

ha d’estar lliure d’interferències lèxiques com ara barbarismes. 

Finalment, caldrà valorar si l’alumnat, de forma autònoma, sap fer ús del diccionari com a eina per resoldre 

dubtes semàntics, ortogràfics i gramaticals. 


Els mateixos criteris que hem donat en el crèdit anterior (10) serveixen per a aquest crèdit. Així, doncs, 

l’avaluació de l’ortografia s’ha de fer a partir de textos en els quals l’alumnat hauria de demostrar que ja 

els sap escriure sense faltes d’ortografia. Com hem dit abans, es pot corregir l’ortografia, com també la 

gramàtica, a partir dels comentaris i treballs personals sobre la literatura, que en aquest curs té un espai 

molt rellevant. Així mateix, també es pot avaluar l’ortografia a partir dels escrits proposats en l’apartat 

Ús de la llengua.

unitat 5 


7 hores i unes 2 hores per a l’avaluació 


1. Mostrar coneixements sobre l’avantguardisme literari a Catalunya. 

2. Comentar poemes dels poetes avantguardistes, especialment de J. Salvat-Papasseit i de J. V. Foix. 

3. Redactar una sol·licitud i un currículum. 

4. Identificar els complements predicatiu i atributiu i analitzar-ne les estructures. 

5. Substituir els complements predicatiu i atributiu pels pronoms febles corresponents. 

6. Usar termes propis d’oficis i estris diversos. 

7. Escriure correctament les grafies de la o/u àtones. 

Continguts 



1. Relació de la literatura avantguardista 

amb el context social, cultural, històric 

de l’època. 

2. Lectura i anàlisi de poemes dels poetes 

avantguardistes més significatius. 

3. Elaboració d’una sol·licitud i un currículum. 

4. Reconeixement del complement atribut 

i del complement predicatiu d’oracions. 

5. Construcció de frases amb un complement 

atribut o un complement 

predicatiu. 

6. Redacció de frases amb ser o estar. 


atribut i del complement predicatiu. 

8. Pràctica de vocabulari dels oficis i de 

les eines. 


normes ortogràfiques de les grafies 

vocàliques o/u àtones. 


– L’avantguardisme. 

– L’avantguardisme: futurisme, dadaisme 

i surrealisme. 

– Trets de la poesia avantguardista. 

– Joan Salvat-Papasseit. 

– J. V. Foix. 


– La sol·licitud. 

– El currículum. 

3. Gramàtica 

– El complement atribut. 

– Estructures del complement atribut. 


atribut. 

– El complement predicatiu. 

– Estructures del complement predicatiu. 


predicatiu. 

– Ús de ser i estar. 

4. Lèxic 

– Els oficis i les eines. 


– o/u àtones. 


i actituds 

1. Valorar positivament les aportacions 

de l’avantguardisme a la literatura catalana. 

2. Interès per comentar poemes d’autors 

avantguardistes. 


adequadament els complements 

atributiu i predicatiu. 

4. Hàbit de consulta del diccionari. 


sobre oficis i eines. 



7. Actitud crítica raonada. 

8. Valoració de la llengua com a instrument 


89


90 



Història de la literatura 1, 2, 3 4 

Ús de la llengua 1, 2, 3, 4, 5 6 7 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6 7 8, 10 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 8, 10 9 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11 10 

Història de la literatura 3, 4 

Ús de la llengua 1 


reforç ● ampliació ▲ 

Gramàtica 2, 3 1, 4 

Lèxic 1, 2 3, 4 

Repàs d’ortografia 1, 2 3, 4, 5, 6 


Full de seguiment per fer l’avaluació contínua (guia didàctica, pàg. 139)

Centre: Curs: 



▲ 

▲ 




– Avantguardisme: www.xtec.es/~malons22/personal/avantguardes.htm 

www.xtec.es/~malons22/personal/avantguardes0.htm 

– Futurisme: www.xtec.es/%7Emalons22/personal/manifestos.htm#futurisme 

www.cv.uoc.es/%7E982_04_005_01_web/fitxer/futuri.html 

– Dadaisme: www.xtec.es/%7Emalons22/personal/manifestos.htm#dadaisme 

www.cv.uoc.es/%7E982_04_005_01_web/fitxer/dada.html 

– Marinetti: www.fausernet.novara.it/fauser/biblio/novecent/marinet.htm 

– Surrealisme: www.xtec.es/%7Emalons22/personal/manifestos.htm#surrealisme 

www.cv.uoc.es/%7E982_04_005_01_web/fitxer/surrea.html#4 

– Cubisme: cv.uoc.es/%7E982_04_005_01_web/fitxer/cubism.html 

– Joan Salvat-Papasseit: www.uoc.edu/lletra/noms/jsalvatpapasseit/index.html 

www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#salvat 

www.xtec.es/~rsalvo/articles/salvat.htm 

www.escriptors.com/autors/salvatpapasseitj/index.html 

www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0058379&PGMORI=A 

– Josep Vicenç Foix: www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#foix 

www.uoc.edu/lletra/noms/jvfoix/index.html 

www.escriptors.com/autors/foixjv/index.html 

– Josep Maria Junoy: www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#junoy 

Altres autors avantguardistes: 

– Joaquim Folguera: www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#folguera 

– Salvador Dalí: www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#dali 

2. Llegirem ara un text de Salvador Dalí, en què intenta d’exposar la seva visió d’una certa realitat 

mitjançant imatges pròpies del món dels somnis. 

Poema agafat al vol, no taquigràficament 

Veig una ossamenta pútrida i de qualsevol manera. Damunt els ossos una màquina de cosir. Sobre la màquina 

una ventada de vent subjectada per una palla. Més amunt, una bufetada que es rentava les dents amb 

una truita a la francesa d’alumini. A la màquina de cosir, el setrill del petroli i sobre el setrill un rellotge tou, 

com un formatge de Camemberg que regalima, i se li veia l’os, se li veia l’os de la punta del dit gros del peu. 

I tot allò no era més que un ruc podrit. L’ossamenta, la màquina de cosir era el ventrell, el vent subjectat per 

la palla el seu cap, i la bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d’alumini no era altra 

cosa que un eixam de mosques que voltaven el ruc mort i putrefacte. 

91

92 

Centre: Curs: 


● 

a) Veus aspectes del futurisme en el text? Quins? 

b) Què et recorden aquestes imatges? 

c) Quina visió creus que tenia Salvador Dalí de la realitat que l’envoltava? 

d) Exposa la teva opinió raonada del text. 

3. Llegiràs ara un altre poema de Joan Salvat-Papasseit, també pertanyent al llibre El poema de la rosa 

als llavis. Es tracta d’un poema que reflecteix el moment de màxima felicitat per l’amor aconseguit. 

Visca l’amor 

Visca l’amor que m’ha donat l’amiga 

fresca i polida com un maig content! 

Visca l’amor 

l’he cridada i venia 

–tota era blanca com un glop de llet. 

Visca l’amor que Ella també es delia: 

visca l’amor: 

la volia i l’he pres. 

a) Formula breument el tema del poema. 

b) Com és l’amiga, segons el poeta? Quina actitud té l’amiga en relació amb l’amor del poeta? 

c) Comenta’n la mètrica i la rima.

Centre: Curs: 


● 

d) Exposa la teva opinió raonada d’aquest poema. 

4. Josep Vicenç Foix va escriure també poemes en prosa. Llegeix el següent i respon les qüestions 

de més avall: 

Havíem deixat la moto... 

Havíem deixat la moto, que és la primera que hem vist esmaltada amb figures mitològiques, a la punta del 

moll. Desalgàvem les cordes d’una barcassa quan, de costat del dic, han aparegut quatre pirates esprimatxats 

i durs, més alts que persona humana, que navegaven a la deriva damunt un singular quadrat de fusta. 

Cadascun d’ells se sostenia, rígid, en cadascuna de les puntes extremes de la insòlita caixa. De boca a boca 

aguantaven, tibant, una corda prima per on lliscaven, amb perlejant frisança, papallones i flors. Refets, ens 

hi hem acostat sense escomesa. No eren però pirates, ni flors, ni papallones ans les quatre tiges dels roserars 

que, amb cremors de posta, fecunden els elements en amainar la tarda. Ens n’hem tornat a vila carregats d’inútils 

terrisses i ho hem contat, meravellats, al testaferro del setmanari de la vegueria. 

a) Hi trobes algun element de modernitat, que indiqui el caràcter avantguardista de Foix? 

b) Et sembla que el text té ritme? Llegeix-lo en veu alta i després digues què et suggereix la seva 

musicalitat. 

c) Hi ha alguna imatge que et sembli més suggeridora que les altres? Comenta-la. 

93

94 

Centre: Curs: 



● 

▲ 

1. Es busquen nois i noies de 16 anys per fer de cangurs. L’anunci ha aparegut en un diari local de 

la ciutat on vius i l’han posat una colla de matrimonis joves (en concret, quatre parelles), que tenen 

fills d’entre 1 i 10 anys. Envia’ls el teu currículum acompanyat d’una sol·licitud en què expliquis 

per què creus que serveixes per fer aquesta feina. 

2. L’estiu vinent tens intenció d’anar a un camp de treball, a Mallorca, on saps que agafen gent jove, 

i els ofereixen estada i allotjament a canvi de feina de pagès. Presenta el teu currículum i una 

sol·licitud justificant per què hi vols treballar. Demana també informació sobre on és el camp, les 

feines que caldrà fer, el possible sou i altres serveis necessaris (per rentar la roba...). 

Pensa abans si seria millor anar-hi sol o sola o en grup, amb altres amics i amigues. I en aquest 

segon cas, comenta-ho també a la carta.

Centre: Curs: 


Gramàtica 

▲ 

● 

1. Relaciona els verbs de la dreta amb el complement que et sembli més adient pel significat: 

a) tornar-se 1 adult 

b) esdevenir 2 el millor entrenador 

c) quedar-se 3 àrbitre 

d) trobar 4 sola 

e) restar 5 premi Llimona 

f) fer-se 6 estirat 

g) considerar 7 gran 

h) designar 8 espès 

i) elegir 9 per una bona mossa 

j) tenir 10 assegut 


2. Substitueix els mots en negreta pel pronom que hi correspongui: 

a) Aquesta avinguda és ampla: Aquesta avinguda és. 

b) L’habitació era molt espaiosa: 

c) Els coberts semblaven de plata: 

d) El príncep es va mostrar molt sever: 

e) El vi s’ha fet dolç: 

f) El seu germà es va doctorar jove: 

g) La Roser i la Montserrat eren les seves cosines: 

h) L’àguila és un ocell: 

i) La balena és el més gros dels mamífers: 

j) En Joan ja és avi: 

95

96 

Centre: Curs: 


● 

3. Ser o estar? Completa les frases amb la forma del verb ser o del verb estar que hi correspongui: 

a) quiet! No m’enredis més! 

b) Tu més jove que jo. 

c) Em fa l’efecte que els veïns de vacances. 

d) El meu barri als afores de la ciutat. 

e) Que a casa al vespre? Et trucaré a les nou. 

f) Ara no puc per vosaltres. Ho sento. 

g) Tot el dia va nevant. 

h) Quan a punt, aviseu-nos. 

i) La llet a la nevera. Porta-la. 

j) El meu cosí, el que vivia a Mallorca, aquí uns quants dies. 

▲ 4. Escriu una oració completa amb els verbs i també amb els complements predicatius anteriors. 

Després substitueix el predicatiu pel pronom feble corresponent.

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

▲ 

1. Busca cinc noms d’oficis per a cada sufix: 

a) -er, -era: 

b) -aire: 

c) -ador, -adora: 

d) -ista: 

e) -òleg, -òloga: 

2. Digues deu noms d’oficis femenins que acabin en -essa: 

Ex.: metgessa 

3. Amb quin ofici relacionaries cada mot de l’esquerra? 

a) eixam 1 apicultor 

b) teodolit 2 monja 

c) bufador 3 modista 

d) safata 4 meteoròleg 

e) hàbit 5 soldador 

f) teler 6 cartògraf 

g) micròfon 7 bomber 

h) didal 8 cambrer 

i) isobara 9 locutor 

j) mànega 10 teixidor 


▲ 4. Busca informació sobre un ofici que hagués fet un familiar teu i redacta’n, en un full apart, un 

text expositiu d’unes vint-i-cinc ratlles. 

97

98 

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Completa amb o/u els espais en blanc de les frases següents: 

a) El j vent d’avui és més h manitari que el d’anys enrere. 

b) El metge els va receptar un producte n tritiu per p der pal·liar la manca de ferr 

c) La b fetada va ress nar per tot l’atene 

d) A l’esc llera va aparèixer una t nyina morta. 

e) Un rèt l grandiós advertia dels perills de la tram ntana. 

f) Quin tít l té el màxim resp sable g vernatiu? 

g) És massa rig rós per haver escrit aquesta mon grafia. 

h) Els s borns es van p lir tot el seu press post. 

i) El tri mf va ser per a l’equip r manès. 

j) Tant els m ssols com els r ssinyols havien f git del bosc. 

2. Digues la diferència de significat que hi ha entre els mots següents. Utilitza’ls en una frase de manera 

que aquesta diferència es vegi ben clara: 

a) moral/mural: 

b) rosset/russet: 

c) expulsar/espolsar: 

d) vocal/bucal: 

e) ollada/ullada: 

f) puntet/pontet: 

g) follet/fullet:

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

▲ 

▲ 

3. Escriu una frase després de completar els mots següents amb o/u: 

a) b cal: 

b) j venil: 

c) tit lar: 

d) m cós: 

e) cons lat: 

4. Escriu un pseudoderviat (o derivat culte) de cadascun d’aquests mots: 

a) món: e) pols (el): 

b) home: f) pols (la): 

c) córrer: g) mocador: 

d) ploma: h) endolcir: 

5. Completa amb o o u els espais en blanc dels mots següents: 

a) rej venir f) s portar 

b) m ntanyenc g) g vernatiu 

c) pl via h) p guem 

d) tít l i) p lir 

e) b tifarra j) v lcà 

6. Completa els mots següents amb o/u i escriu-ne un derivat: 

a) Emp rdà: e) R mania: 

b) s born: f) t rment: 

c) músc l: g) capít l: 

d) av rrir-se: h) tram ntana: 

99

unitat 6 




1. Mostrar coneixements sobre la literatura catalana de postguerra. 

2. Comentar poemes dels poetes més importants, especialment de Carles Riba, Salvador Espriu i Pere Quart. 

3. Exposar oralment un tema de forma planificada. 

4. Identificar tota mena de complements verbals i analitzar-ne les estructures. 

5. Substituir els complements verbals pels pronoms febles corresponents. 

6. Conèixer i utilitzar correctament mots relacionats amb l’empresa i el comerç. 

7. Escriure correctament les grafies de la essa sorda i la essa sonora (s/ss/z/c/ç). 

Continguts 

Procediments 


més importants de la poesia de 

la postguerra. 

2. Comentari de poemes segons els aspectes 

formals i de contingut, i la seva 

contextualització. 

3. Exposició oral d’un tema formal amb 

planificació prèvia. 

4. Distinció dels diferents complements 

verbals. 

5. Pronominalització dels diferents complements 

verbals. 

6. Utilització correcta del vocabulari sobre 

l’empresa i el comerç. 

7. Correcció de mots i textos sobre les 

grafies s/ss/z/ç/c. 

100 

Fets, conceptes i 

sistemes conceptuals 


Literatura de postguerra. 

– El context social i polític. 

– La poesia de la postguerra. 

– Carles Riba. 

– Salvador Espriu. 


– L’exposició oral. 

– Estructura de l’exposició oral. 

– Aspectes formals que s’han de tenir 

en compte durant l’exposició. 

– Alguns elements verbals que poden 

ajudar en l’exposició. 

3. Gramàtica 

– Els complements verbals: resum. 

– CD, CI, CPrep, CC, CPred, CAtr. 

– Substitució pronominal dels complements. 

4. Lèxic 

– L’empresa i el comerç. 


– s/ss/z/ç/c. 


i actituds 

1. Interès per la poesia catalana de postguerra 


2. Predisposició per llegir i conèixer alguns 

dels poetes de postguerra catalans 

més importants. 


adequadament els diferents complements 

verbals. 

4. Hàbit de consulta del diccionari. 

5. Adequació a les normes de l’expressió 

escrita. 

6. Valoració de l’exposició oral. 

7. Interès per a conèixer la llengua com 

a sistema.


Història de la literatura 1, 2, 3, 4 



Ús de la llengua 1, 2 3 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 7, 10, 11, 12 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 11 12 



Història de la literatura 3 1, 2 


Gramàtica 1, 2 

Lèxic 1 2, 3 

Repàs d’ortografia 1, 2 3, 4 



101

102 

Centre: Curs: 



▲ 

▲ 




– Postguerra: www.uoc.edu/lletra/generes/assaigipaispostguerra/index.html 

– Exili: www.uoc.edu/lletra/tematica/exili/index.html 

– Carles Riba: www.uoc.edu/lletra/noms/criba/index.html 

www.uoc.edu/lletra/obres/elegiesriba/index.html 

www.uoc.edu/lletra/obres/dotzemestres/index.html 

– Clementina Arderiu: www.uoc.edu/lletra/noms/carderiu/index.html 

– Agustí Bartra: www.uoc.edu/lletra/tematica/exili/index.html 

www.escriptors.com/autors/bartraa/index.html 

– Joan Vinyoli: www.uoc.edu/lletra/noms/jvinyoli/index.html 

– Josep Palau Fabre: www.uoc.edu/lletra/noms/jpalauifabre/index.html 

www.escriptors.com/autors/palaufabrej/index.html 

– Joan Brossa: www.uoc.edu/lletra/noms/jbrossa/index.html 

– Salvador Espriu: www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/index.html 

www.escriptors.com/autors/esprius/index.html 

www.doc6.es/espriu 

– Joan Oliver «Pere Quart»: www.uoc.edu/lletra/noms/joliver/index.html 

– Realisme: www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=A&NDCHEC=0137205 

– Bartomeu Rosselló-Pòrcel: www.uoc.edu/lletra/noms/brosselloporcel/index.html 

– Poesia: www.uoc.edu/lletra/revistes/revistapoesia/index.html 

– Ariel: www.uoc.edu/lletra/revistes/ariel/index.html 

– Dau al Set: www.uoc.edu/lletra/revistes/daualset/index.html 

– Màrius Torres: www.uoc.edu/lletra/noms/mtorres/index.html 

www.escriptors.com/autors/torresm/index.html 

2. Un dels poemes més complexos de Salvador Espriu és el següent, en què exposa el seu sentiment 

respecte del país. Llegeix-lo primer: 

Assaig de càntic en el temple 

Oh, que cansat estic de la meva 

covarda, vella, tan salvatge terra, 

i com m’agradaria d’allunyar-me’n, 

nord enllà, 

on diuen que la gent és neta

Centre: Curs: 


i noble, culta, rica, lliure, 

desvetllada i feliç! 

Aleshores, a la congregació, els germans dirien 

desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, 

així l’home que se’n va del seu indret», 

mentre jo, ja ben lluny, em riuria 

de la llei i de l’antiga saviesa 

d’aquest meu àrid poble. 

Però no he de seguir mai el meu somni 

i em quedaré aquí fins a la mort. 

Car sóc també molt covard i salvatge 

i estimo a més amb un 

desesperat dolor 

aquesta meva pobra, 

bruta, trista, dissortada pàtria. 

a) Quin diries que és el tema d’aquest poema? 

b) Fes un resum del que hi diu. Divideix-lo en parts. Digues a quina conclusió arriba el poeta. 

c) Una de les coses que més sorprèn d’aquest poema és el contrast d’adjectius entre el «nord 

enllà» somiat i la realitat del país. Contraposa’ls i comenta-ho. 

d) Estàs d’acord amb la tesi general del poema? Justifica-ho. 

e) Quina opinió t’ha merescut aquest poema? Digues-la de manera raonada. 

103

104 

Centre: Curs: 


● 

3. Joan Oliver era el nom real del poeta «Pere Quart». La seva poesia és una mostra del corrent realista 

en la poesia catalana. Més endavant l’estudiarem com a autor dramàtic perquè el seu teatre 

també va ser molt important. Llegeix-ne aquest poema: 

Sàpigues, company 

Sàpigues, company, 

tu que ets conscient, 

que no tot és por, 

que no tot és plany, 

que no tot són crits 

i ràbies i cops. 

Ni desig d’amor 

ni amor compartit. 

Cal pensar també 

i molt aviat 

en aprendre bé, 

amb vocació 

i aplicadament, 

un ofici clar, 

un treball decent. 

Company, cal servir 

segons els teus dons, 

a) Explica amb paraules teves el poema. 

sense vanitat. 

Si no, què seràs? 

Un número més, 

un paràsit més, 

una nosa més. 

Si no vols ser esclau 

del podrit diner, 

del poder d’un sol 

o el poder de molts, 

fes-te abans esclau 

de les teves mans 

i del teu cervell, 

a profit de tu, 

a profit dels teus, 

a profit de tots. 

Tot depèn de tu 

i de cadascú. 

b) Aquest poema té clarament un to realista: el poeta dóna consells al lector sobre allò que ha de 

fer i allò que no ha de fer. Explica quina conclusió en podríem treure de la visió que té el poeta 

de les persones. 

c) Explica les metàfores que trobem a l’estrofa quarta: «Si no vols ser esclau…» 

d) Comenta la mètrica del poema. 

e) Digues de manera raonada la teva opinió sobre aquest poema.

Centre: Curs: 



● 

1. Aquí tens l’esquema d’una exposició oral sobre un problema relacionat amb el trànsit en una ciutat 

de Catalunya. Mira-te’l; si cal, adapta’l a la teva ciutat o poble; prepara’t un esquema semblant; 

i fes-ne una exposició: 

1. Introducció: 

1.1 Presentació del conferenciant. 

1.2 Presentació del tema: el trànsit a la nostra ciutat no deixa caminar els vianants amb tranquil·litat. 

Hi ha una situació d’agressivitat contra els vianants. 

1.3 Justificació del tema triat: 

• Tots som vianants. 

• El tema ens interessa. 

• Hi ha gent gran que va a peu. 

• La contaminació. 

• … 

2. Desenvolupament del tema: 

2.1 Caminant per alguns carrers de la ciutat: 

2.1.1 Què passa... 

2.1.2 Els passos zebra o per a vianants: cotxes que no s’aturen. 

2.1.3 Les dificultats per a les persones minusvàlides. 

2.1.4 Algunes cruïlles plenes de cotxes: no pots creuar. 

2.2 Què hi fa l’Ajuntament?: 

2.2.1 Els municipals no hi són: on són? 

2.2.2 Els senyals que hi falten. 

2.2.3 Conclusió: una normativa que no es compleix ni es fa complir. 

2.3 Alternatives: 

2.3.1 Fer ús del transport públic. Necessitat de millorar-lo. 

2.3.2 Anar més a peu. 

2.3.3 Respectar el vianant. 

2.3.4 Suprimir el trànsit de la zona comercial o de la zona antiga. Almenys durant la major 

part del dia. 

3. Conclusions: 

3.1 Un conflicte: trànsit contra vianants. 

3.2 Necessitat de «pacificar» el trànsit i respectar els vianants. 

3.3 Propostes finals → les alternatives. 

105

106 

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

● 

1. Digues de quin tipus són els complements verbals de les oracions següents: 

a) El vi es va tornar agre. 

b) El monitor és un noi molt simpàtic. 

c) Comprarem tres parells de guants. 

d) Demà aniré al cine. 

e) Vols donar aquesta carta al Josep? 

f) No es recorda del número del carrer. 

g) Aquest home sembla un ximpanzé. 

h) Camina lentament pel carrer. 

i) Compra pipes a l’entrada de l’estadi. 

j) Els nens estimen els seus germans i germanes. 

k) La Mercè va donar diners a la seva filla. 

2. Digues la funció sintàctica dels pronoms febles de les frases següents: 

a) En Jordi sempre em saluda. 

b) El guàrdia urbà et torna el carnet de conduir. 

c) Tu no li has donat res. 

d) Finalment no ho ha comprat. 

e) Vols el llapis o no el vols? 

f) En vinc. 

g) No hi pensa, en l’examen. 

h) La clau, porta-la a la Maria. 

i) Regala’ls un quadre. 

j) Ja les durà quan pugui.

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

▲ 

▲ 

1. Substitueix els barbarismes que trobaràs en aquestes frases pels mots correctes. 

a) El meu jefe em va encarregar un treball molt pesat. 

b) Avui hem fet moltes ventes. 

c) El treball que ara tinc no és fixo. 

d) He trucat al proveedor perquè ens porti gènero nou. 

e) Hem hagut d’omplenar aquests impresos. 

f) La Bàrbara ha sol·licitat un anticipo on treballa. 

g) L’ingenier ha anat a veure l’estat de les obres de la casa. 

h) Avui hem reanudat les classes. 

i) M’han donat un vale per dinar al restaurant xinès. 

j) La Caixa de Catalunya ens ha concedit un prèstam. 

2. Escriu un nom a partir d’aquests verbs: 

a) embargar: 

b) lliurar: 

c) estalviar: 

d) signar: 

e) acomiadar: 

f) cobrar: 

3. Escriu el significat d’aquests mots: 

a) fallida: 

b) holding: 

c) cooperativa: 

107

108 

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Completa amb s o ç i fes-ne el plural: 

a) pa : h) pi : 

b) calabó : i) sedà : 

c) esfor : j) arbo : 

d) pendí : k) espè : 

e) arrò : l) comer : 

f) capatà : m) aven : 

g) atro : n) endre : 

2. Completa els espais buits amb la grafia adient: 

a) Tenien dificultats per calcular l’àrea del trape i i per trobar l’ab i a d’una gràfica. 

b) Si falla la premi a val més que abandonem les nostres preten ions. 

c) Amb tant d’entu iasme sempre hi ha algun e altat que es pa a de rosca en algunes 

oca ions. 

d) La pre ió dels seus caps els e igeix estar amb molta ten ió. 

e) Les at avares són unes plantes que abunden a Mè ic. 

f) Sota el al e hi havia una don ella. 

g) Va agafar tanta embran ida que, de poc, que no arrenca l’al ina. 

h) El seu co í havia atre orat moltes rique es. 

i) Era molt intran igent i e igia l’adhe ió incondi ional de tots els seus seguidors. 

j) Es va sentir una gran e plo ió a l’interior del tra atlàntic. 

k) La hipòte i que els re idus siguin aprofitats no és gaire plau ible. 

l) L’anell de topa i em va caure quan el ta ista va parar el cotxe de sobte en un pas zebra.

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Llegeix atentament les frases següents i escriu al costat un mot amb s/ss/z/c/ç que vulgui dir el 

mateix: 

Ex.: S’han unit en matrimoni: S’han casat. 

a) Ha sobreeixit l’aigua: 

b) Li ha fet un petó: 

c) Té onze síl·labes: 

d) És la dona del marquès: 

e) En Felip ven carn: 

f) És la dona del duc: 

g) No hi tenim cap interès: 

h) Abans valia vint duros: 

i) L’hem de fer més espès: 

j) L’han deixat ras: 

4. Escriu la grafia que hi correspongui i fes-ne el plural: 

a) na : 

b) lla : 

c) gimnà : 

d) auda : 

e) llu : 

f) pallú : 

g) estru : 

h) capgrò : 

i) descal : 

109

unitat 7 




1. Mostrar coneixements sobre la narrativa de postguerra en català. 

2. Llegir i comentar textos de Josep Pla, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. 

3. Analitzar textos narratius identificant-ne els diferents elements. 

4. Escriure textos narratius a partir dels elements anteriors. 

5. Ordenar i col·locar correctament els pronoms febles. 

6. Fer les combinacions pronominals de CD + CI, i d’altres. 

7. Conèixer i utilitzar el vocabulari propi de l’administració. 

8. Escriure correctament les grafies g/j, x/ix, tx/ig. 

Continguts 




més importants de la narrativa 

catalana de postguerra. 

2. Comentari de textos narratius de postguerra 

segons els aspectes formals 

i de contingut. 

3. Col·locació i ordenació correcta dels 

pronoms febles. 

4. Elaboració de combinacions pronominals 

de complements. 

5. Pràctica del vocabulari de l’administració. 

6. Ús correcte dels diferents tractaments 

dels càrrecs públics de l’Administració 

de Catalunya. 



g/j, x/ix, tx/ig. 

110 


La narrativa catalana de postguerra. 

– Introducció. 

– Josep Pla. 

– Mercè Rodoreda. 

– Llorenç Villalonga. 


– El text descriptiu literari. 

– Descripció de personatges. 

– Descripció d’escenaris o espais. 

3. Gramàtica 

– Combinacions pronominals. 

– Ordre de col·locació dels pronoms. 

4. Lèxic 

– L’administració. 


– g/j, x/ix, tx/ig. 


i actituds 

1. Interès per comentar narracions d’autors 

de postguerra. 


dels narradors i narradores de 

postguerra catalans més importants. 

3. Interès per la lectura de textos literaris 

descriptius. 

4. Interès pels coneixements sobre la 

pronominalització de complements 

per fer les combinacions correctes. 

5. Valoració de la importància de conèixer 

les normes gramaticals per corregir 

els propis textos. 



7. Interès per conèixer el vocabulari específic 

de l’administració.





Ús de la llengua 1, 2, 3, 4 5 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5 7 6, 8 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 5, 7 6, 8 9 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6 7 8 



Història de la literatura 2 1, 3 

Ús de la llengua 1 2 

Gramàtica 1, 2, 3 

Lèxic 1, 2, 3 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5 



111

112 

Centre: Curs: 



▲ 

● 




– Josep Pla: www.uoc.edu/lletra/noms/jpla/index.html 

www.pie.xtec.es/recursos/socials/anypla 

www.pangea.org/~geus/pla.html 

www.escriptors.com/autors/plaj/index.html 

www.weblandia.com/cerdanyola/pla.html 

– Mercè Rodoreda: www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html 

www.escriptors.com/autors/rodoredam/index.html 

– Llorenç Vilallonga: www.uoc.edu/lletra/noms/lvillalonga/index.html 

centres.xtec.es/sedec/gust98/villa.html 

www.cmvillalonga.org/cat/index.html 

2. Aloma és el títol d’una excel·lent novel·la de Mercè Rodoreda que et pot agradar molt de llegir. Hi 

explica la història d’una noia adolescent, molt sensible, que és seduïda per un parent (un cunyat 

del seu germà) molt més gran que ella, en Robert, el qual, però, té una dona a Amèrica. Després 

d’enamorar-se i fer l’amor amb Aloma, se’n torna a Amèrica. Però Aloma es queda amb el fill de 

Robert dins seu... Llegeix-ne la descripció següent en què Aloma recorda un germà seu, Daniel: 

L’hora era bona de respirar. En un jardí feien foc i es sentia l’espetec dels branquillons. A dalt d’una paret 

molt vella hi havia un gruix de molsa i al mig del carrer, en un sot ple d’aigua, es veia un tros de cel amb 

un núvol blanc. Més enllà, vora de la casa nova, les branques del desmai a penes es movien. Era un tarda 

de començaments de primavera amb orenetes xisclant pel cel. L’aire arrossegava una mica de fum i Aloma gairebé 

va aturar-se: «És l’olor que agradava més al meu germà.» S’havia matat a divuit anys; es deia Daniel. 

Havia deixat un paper escrit per a ella: «Tot és trist i no tinc ganes de viure més, Aloma. Una abraçada molt 

forta.» Les lletres eren altes i amples, de persona orgullosa. A ella, després de tant de temps, li quedava encara 

una mica d’angoixa. El veia estirat, blanc com la cera, i pensava que no li parlaria mai més, amb aquella 

veu xopa de tendresa, de les coses que li agradava fer. Un dia, Joan, el seu germà gran, va cremar els llibres 

i els escrits que Daniel havia deixat. Ho havia anar esquinçant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en 

tant, girava la pluja contra els vidres. Els papers es van tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan 

deia que Daniel s’havia matat perquè els llibres l’havien fet tornar boig. La vida era una cosa esgarrifosa. 

Arraulida entre els llençols pensava sovint en el seu germà mort. Quan la casa reposava. Però els records s’anaven 

aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el to de la veu. I com més el perdia 

més s’adonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyorava aquell noi ple de vida que amagava el 

descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava d’un extrem a l’altre: de l’alegria més esbojarrada 

a la tristesa més negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts aquella olor de fulles cremades 

i de primavera a punt d’esclatar. I tot seria diferent. 

a) Quin element suscita en Aloma el record del seu germà Daniel? 

MERCÈ RODOREDA, Aloma

Centre: Curs: 


▲ 

b) Com havia mort? Per què? Quin record en tenia Aloma del final? 

c) Quina havia estat la reacció del germà gran d’Aloma i Daniel? Per què? 

d) Com el recordava Aloma? 

e) Quin element retorna Aloma a la realitat actual? 

3. Ara llegirem una descripció de Llorenç Villalonga que podria simbolitzar el tòpic latet anguis in 

herba, és a dir, «la serp s’amaga enmig de l’herba». Aquest tòpic vol dir que sota una situació de 

calma aparent, s’està preparant una gran tempesta: 

La tarda era molt bella. Des de la meva finestra el jardí que s’anava convertint en garriga anunciava una 

pròxima primavera. El cel era un domàs blau. Quin cel, Déu meu, i quin sol tan esplendorós. Quina indiferència 

la d’aquella naturalesa bellíssima, atenta sols a si mateixa... Pareixia que ja ens trobàvem als començaments 

d’estiu. Volaven les abelles, els arbres inflaven els seu botons a les branques tendres i la terra es 

cobria de flors. Damunt una alzina un ocell entonava notes voluptuoses. Li responien, de lluny, d’un altre 

arbre. Flors, abelles i ocells, tot era rítmic i harmoniós. Però davall aquella harmonia aparent es congriaven 

profundes desventures: els ocells destruïen els insectes, les ovelles devoraven les flors. Molt amunt, en el cel, 

vaig poder distingir com un falcó es tirava damunt un colom. La naturalesa continuava somrient enmig de 

la destrucció inevitable. Reia l’agressor i reia la víctima fins que la vida se li rompia en un crit d’espant. Una 

tarda així, en el Gòlgota, Crist tingué un moment de debilitat: «Déu meu, per què m’abandones?» 

LLORENÇ VILLALONGA, Bearn 

a) Quins elements serveixen a l’autor per dir que la naturalesa oferia una visió tranquil·la, plàcida 

i serena? 

b) I què passa després, en contrast? 

c) Completa el quadre següent: 

element abans després 

flors 

abelles 

ocells 

d) Busca informació sobre la referència al Gòlgota i a Crist i explica què vol dir que Crist, el fill 

de Déu, tingués un moment de debilitat. 

113

114 

Centre: Curs: 



● 

▲ 

1. Llegeix aquesta magnífica descripció de Josep Pla sobre un viatge en vaixell: 

3 de febrer. En mar 

En sortir a fora, miro el cel –el rellotge se m’ha parat– i veig el sol literalment sobre el vaixell. És l’hora de dinar. 

Abans de quedar completament enlluernat veig un avió molt alt que vola contra direcció; immergit en el 

devessall de llum, és una petita guspira radiant, un punt més brillant que la mateixa lluminositat solar. El 

dia és gloriós, encegador. El cel i el mar fan com una enorme magma, com si la matèria fos igual. No fa cap 

vent. El mar fa llargues onades de fons que passen amb una ineluctabilitat mecànica, que ens agafen per la 

popa i ens empenyen cap al sud com si rodéssim, ara una mica decantats a babord, ara una mica decantats 

a estribord. Caminem poc. El vaixell és vell i una mica tronat. Camina com adormit, d’una manera somnambúlica 

i vaga. Descarregat i poc llastat, curt, sembla una carbassa que va rodolant. 

a) Busca alguns recursos per a la descripció utilitzats per Josep Pla: 

1 Adjectius: «El dia és gloriós, encegador…» 

2 Comparacions: «Camina com adormit…» 

3 Verbs que indiquen contemplació, percepció: «miro…» 

JOSEP PLA, Un llarg viatge (1959-1960) 

b) Digues la teva opinió sobre aquesta descripció. Comenta si t’ha agradat o no i per què. 

2. Escull un dels temes següents i elabora’n una descripció (d’unes 150 paraules) utilitzant els recursos 

que has vist en el text anterior: 

– Passejant amb bicicleta per una carretera deserta. 

– Enmig d’un concert de rock. 

– Caminant per la fira. 

– Sol, al cementiri.

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

1. Substitueix tots els complements en negreta dels titulars següents per pronoms febles. Torna a escriure 

les oracions: 

a) Les institucions es comprometen a reconstruir el Liceu de manera immediata. 

b) Les institucions es comprometen a reconstruir el Liceu de manera immediata. 

c) El govern central reduirà les pensions públiques i afavorirà els plans privats. 

d) El ministre afirma que diàriament es fan 1.500 contractes nous . 

e) La competència obliga Ibèria a abaixar preus. 

f) El govern trametrà la nova llei al Parlament aquest mes. 

g) Ara hi ha una altra opció. 

h) El president serà el pregoner de les festes. 

i) El banc obre una línia de crèdit per als exportadors. 

j) Es declara desert el premi de novel·la. 

115

116 

Centre: Curs: 


● 

● 

2. En cada una de les frases següents hi ha una falta relacionada amb l’ús dels pronoms febles. A 

veure si la hi trobes: 

a) No tenen equip d’altaveus i hauran de llogar un. 

b) Falta aigua a la ciutat. No malgastis més (aigua). 

c) El primer autobús sempre arriba amb retard. El segon no sol arribar (amb retard). 

d) La resta de la setmana no va haver cap incident. 

e) Volen fer festa, però no tots estan d’acord. 

f) Li volen obrir un expedient, però no tenen proves. 

3. En les oracions següents hi ha unes formes de pronoms clarament col·loquials. Torna-les a escriure 

en la forma culta corresponent: 

Ex.: Vam coneixe’l a Cadaqués: Vam conèixer-lo a Cadaqués. 

a) Si voleu, emporteu-s’en més: 

b) Si no et fa res, aturem-s’hi una estona!: 

c) I aleshores ens va dir: –Aneu-se’n i que no us hi vegi més, per aquí!: 

d) Mare! Ens en anem! Adéu: 

e) Digue’ls-hi que passin per la direcció: 

f) Ell no els ho volia dir, però l’hi van fer cantar tot: 

g) Com que no n’hi ha poc, bevem-se’l tot!: 

h) Preneu-s’ho com vulgueu!: 

i) Va convence’ls tots: 

j) Tingue’ls presents en el que facis:

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

● 

1. Substitueix els barbarismes que trobaràs en aquestes frases pels mots correctes. 

a) El concejal de l’Ajuntament plega a les 18 hores. 

b) Ja hem pagat la tassa de les escombraries. 

c) Hisenda ha descobert un fraude molt escandalós. 

d) Hem decidit posar un pleit a l’empresa Coromines. 

e) Han fet un robo a l’Ajuntament de Mataró. 

f) L’alcalde ha llegit el bando des del balcó. 

g) Avui surt al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nombrament del nou conseller. 

2. Escriu els tractaments que s’escauen als càrrecs públics següents: 

a) President de la Generalitat de Catalunya: 

b) Conseller/a de Sanitat de la Generalitat de Catalunya: 

c) Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona: 

d) Rector/a de la Universitat de Tarragona: 

3. Tradueix al català les expressions castellanes d’ús administratiu següents: 

a) suma y sigue: 

b) al contado: 

c) a mediados de: 

d) en lo sucesivo: 

e) como mínimo: 

f) al por menor: 

g) dar cuenta: 

h) en abundancia: 

117

118 

Centre: Curs: 



● 

● 

● 

1. Completa amb x o ix segons convingui: 

a) anne h) cone 

b) conve i) circumfle 

c) xe j) ba 

d) fe k) El 

e) perple l) co 

f) dibu m) lin 

g) inconne n) mo 

2. Escriu el substantiu derivat dels mots següents: 

a) manejar: i) estotjar: 

b) batejar: j) embogir: 

c) despatxar: k) passejar: 

d) oratjol: l) trepitjar: 

e) cartutxera: m) desitjar: 

f) empatxar: n) gojós: 

g) escabetxada: o) enutjar: 

h) rajolí: p) enrogir: 

3. Escriu una oració amb cada un dels verbs que deriven d’aquests noms: 

a) capritx: 

b) esquitx: 

c) raig: 

d) assaig: 

e) engreix:

Centre: Curs: 


● 

● 

4. Escriu l’infinitiu i el gerundi corresponent als participis següents: 

PARTICIPI INFINITIU GERUNDI 

a) conegut 

b) crescut 

c) desaparegut 

d) nascut 

e) pascut 

f) merescut 

g) paregut 

h) decrescut 

i) renascut 

j) desconegut 

k) reconegut 

l) comparegut 

5. Entre els mots següents n’hi ha cinc que comencen amb tx-; la resta, amb x-. Completa’ls segons 

correspongui (tingues en compte els noms propis): 

a) ifra g) ixona 

b) èquia h) ad 

c) ocolata i) ina 

d) ofer j) istu 

e) apela k) etxè 

f) ec (taló) l) ut 

119

unitat 8 




1. Mostrar coneixements sobre la narrativa dels anys seixanta i setanta en català. 

2. Llegir i comentar textos de Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Joan Perucho i Baltasar Porcel. 

3. Analitzar textos narratius identificant-ne els diferents elements. 

4. Escriure textos narratius a partir dels elements anteriors. 

5. Distingir les oracions compostes per juxtaposició, coordinació i subordinació. 

6. Construir oracions subordinades substantives i saber-ne les funcions. 

7. Utilitzar els diversos significats de mots polisèmics tenint en compte el context. 

8. Escriure correctament els mots que duen b o v. 

Continguts 





catalana dels anys seixanta i setanta. 

2. Comentari de textos narratius dels 

anys seixanta i setanta segons els aspectes 

formals i de contingut. 


dels textos narratius literaris. 

4. Distinció de les oracions compostes 

per coordinació, juxtaposició i subordinació. 

5. Transformació de frases juxtaposades 

amb frases coordinades i subordinades 

amb la utilització del connector 

adequat. 

6. Creació d’oracions subordinades i reconeixement 

de les seves funcions. 

7. Distinció i aplicació de les diverses 

accepcions d’un mot segons el context. 

8. Utilització del diccionari general. 



b/v. 

120 


La narrativa dels anys seixanta i setanta. 


– Manuel de Pedrolo. 

– Pere Calders. 

– Joan Perucho. 

– Baltasar Porcel. 


– El text narratiu. 

– Característiques dels textos narratius 

literaris. 

– Algunes característiques lingüístiques 

dels textos narratius. 

3. Gramàtica 

– L’oració composta. 

– L’oració subordinada substantiva. 

4. Lèxic 

– La polisèmia (I). 


– b/v. 


i actituds 

1. Interès per la narrativa catalana dels 

anys seixanta i setanta. 


dels narradors catalans més importants 

dels anys seixanta i setanta. 

3. Interès per usar oracions juxtaposades, 

coordinades i subordinades en 

l’expressió personal. 

4. Valoració de la importància del context 

en la comunicació oral i escrita. 

5. Valoració de la riquesa lèxica com 

instrument del propi creixement intel·lectual. 


i aplicar-lo adequadament en 

les produccions personals, orals i escrites. 


de l’expressió escrita.




Història de la literatura 1, 2, 3 4 5 

Ús de la llengua 1, 2 

Gramàtica 1, 2, 3, 4 5 6 

Lèxic 1, 2, 3, 6, 7 4 5 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 8 



Història de la literatura 2 1 


Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5 6, 7, 8, 9 

Lèxic 1, 2 3, 4 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5 


Full de seguiment per fer l’avaluació contínua (guia didàctica, pàg. 139.) 

121

122 

Centre: Curs: 



▲ 

● 




– Manuel de Pedrolo: www.uoc.edu/lletra/noms/mdepedrolo/index.html 

www.escriptors.com/autors/pedrolomde/index.html 

www.xtec.es/~rsalvo/pedrolo/dossier/index.htm 

– Pere Calders: www.uoc.edu/lletra/noms/pcalders/index.html 

www.escriptors.com/autors/caldersp/index.html 

– Joan Perucho: www.escriptors.com/autors/peruchoj/index.html 

– Baltasar Porcel: www.mallorcaweb.net/iesbporcel/baltasar.htm 

www.escriptors.com/autors/porcelb/index.html 

– Terenci Moix: www.mobol.tv/intro/terencimoix 

2. Una de les novel·les de més èxit de Manuel de Pedrolo és el Mecanoscrit del segon origen, que ens 

narra la destrucció de la terra i dels seus habitants per uns extraterrestres. Aquest n’és el començament. 

Observa les tècniques narratives, de les quals parlarem després: 

(1) L’Alba, un noia de catoze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues 

negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que en pegaven a un altre i el feien caure al toll 

de la resclosa, i els va dir: 

—Què us ha fet? 

I ells li van contestar: 

—No el volem amb nosaltres, perquè és negre. 

—I si s’ofega? 

I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis. 

(2) I aleshores, quan l’Alba ja deixava el cistellet per tal de llançar-se a l’aigua sense ni treure’s la roba, puix 

que només duia uns shorts i una brusa sobre la pell, el cel i la terra van començar a vibrar amb una mena 

de trepidació sorda que s’anava accentuant, i un dels nois que havia alçat el cap, digué: 

—Mireu! 

Tots tres van poder veure una gran formació d’aparells que s’atansava remorosament de la llunyania, i n’hi 

havia tants que cobrien l’horitzó. L’altre noi va dir: 

—Són platets voladors, tu! 

(3) I l’Alba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avançaven de pressa cap 

a la vila mentre la tremolor de la terra i de l’aire augmentava i el soroll creixia, però va pensar de nou en el 

fill de la seva veïna Margarida, en Dídac, que havia desaparegut en les profunditats de la resclosa, i es va 

capbussar en l’aigua, darrere els nois, que s’havien oblidat del tot de llur acció i ara deien: 

—Guaita com brillen! Semblen de foc! 

(4) I dins de l’aigua, quan ja nedava cap a les pregoneses, l’Alba es va sentir com estirada per la puixança 

d’un moviment interior que volia endur-se-la altre cop a la superfície, però ella lluità enèrgicament i amb tot 

el seu braó contra les onades i els remolins, que alteraven la calma habitual del toll, i bracejà amb esforç per 

atansar-se a l’indret on havia vist desaparèixer en Dídac.

Centre: Curs: 


Una altra commoció de l’aigua, més intensa, l’apartà de la riba sense vèncer-la, car ella li oposà tota la seva 

voluntat i els recursos de la seva destresa i, per sota el vòrtex que estava a punt de dominar-la, s’enfonsà encara 

i va nedar cap a les lianes que empresonaven el noi. 

(5) I, sense tocar terra, ara en una aigua que tornava a encalmar-se sobtadament, va arrencar en Dídac de 

les plantes grimpaires, entre els circells de les quals d’altres infants havien trobat la mort, i, sense que ell li donés 

cap feina, puix que havia perdut el coneixement, va arrossegar-lo amb una mà, mentre l’altra i les cames 

obrien un solc cap a la superfície, on la respiració continguda va explotar-li, com una bombolla que es forada, 

abans de continuar nedant fins on la riba baixava a nivell de l’aigua. 

En enfilar-s’hi i hissar-hi el cos exànime del noi, encara va tenir temps de veure com el núvol d’aparells desapareixia 

per l’horitzó de llevant. 

(6) I sense entretenir-se, l’Alba va ajeure en Dídac de bocons sobre l’herba del marge, va fer-li treure tanta aigua 

com pogué, el girà de cara enlaire en comprovar que encara no donava senyals de vida i enfonsà la boca 

entre els seus llavis per tal de passar-li l’aire dels propis pulmons fins que el noi parpellejà i es va moure, 

com si aquella boca estranya li fes nosa. 

Va treure-li la roba xopa perquè el sol eixugués el seu cos, va friccionar-lo encara, tota abocada al seu damunt, 

i només llavors, quan ell ja es recobrava, se li acudí d’estranyar-se que els dos nois que l’havien empès no haguessin 

acudit. 

(7) I després va veure que tots dos eren ajaçats a terra, garratibats i amb les faccions contretes, com colpits per 

un atac d’apoplexia que els hagués deixat amb la cara groc-rosada. El cistellet s’havia capgirat i totes les figues 

eren escampades a llur entorn, però no n’havien menjat, car tenien els llavis nets. En Dídac, que es redreçava, 

preguntà: 

—Què fan, Alba? 

—No ho sé... Anem, que no et volen. 

—Vols dir que no són morts? 

(8) I llavors, l’Alba, que es girava en adonar-se que tenia un gran esquinç a la brusa, va alçar la vista cap 

al poble i obrí la boca sense que li’n sortís cap so. Al seu davant, a tres-cents metres, Benaura semblava un 

altre, més pla; sota la pols que hi penjava com una boira llorda i persistent, les cases s’amuntegaven les unes 

damunt les altres, com esclafades per una gran mà barroera. Tornà a tancar els llavis, va obrir-los de nou i 

exclamà: 

-—Oh! 

I tot seguit, sense recordar-se que la brusa ja no li amagava les sines, va arrencar a córrer camí avall 

123

124 

Centre: Curs: 


a) Busca el significat de les paraules que desconeguis i anota’l a la teva llibreta. 

b) Resumeix en una frase, com si fos el títol, cada apartat. A la columna de la dreta, anota-hi el 

contingut de cada un: 

1 L’Alba s’encara a dos nois 

2 

3 

4 

5 

6 

7 

8 

resum contingut 

Dos nois n’han tirat un altre, que és negre, 

a un toll. L’Alba els renya perquè el noi 

s’ofegarà.

Centre: Curs: 



● 

1. Ara analitza les tècniques utilitzades en els fragments del Mecanoscrit que has llegit a l’apartat anterior: 

a) Digues, primer: 

– Un fragment amb diàleg: 

– Un fragment en què es fa una descripció: 

b) Digues a quins apartats correspondria cada part: 

– L’Alba i els nois a fora abans de tirar-se a l’aigua: 

– L’Alba dins el riu intentant de salvar en Dídac: 

– L’Alba fora amb en Dídac, sense adonar-se del que ha passat: 

– L’Alba s’adona del que ha passat: 

c) Comenta els temps dels verbs de tots els fragments. 

d) Indica paraules o expressions que serveixen a l’autor per marcar el pas del temps o la successió 

de les escenes. 

e) Com són els personatges d’aquest fragment? Busca com són presentats i escriu-ho: 

l’Alba 

els dos nois 

en Dídac 

125

126 

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

● 

● 

1. Escriu en els espais en blanc un dels mots d’enllaç següents fixant-te bé en el seu sentit: 

i, o, ni, sinó, doncs, perquè, però 

a) Vam fer una bona actuació, hi va anar poc públic. 

b) Hem caminat molt ja és tard. 

c) Seré a casa hauré sortit només un moment. 

d) T’agrada aquest disc? compra-te’l! 

e) No dormia, que ho feia veure. 

f) No menja dorm: acabarà malament. 

2. Escriu en l’espai en blanc una de les dues conjuncions del final: 

a) No beguis tant, et farà mal. (doncs/perquè) 

b) No és a l’escola, a casa. (si no/sinó) 

c) hi vas a les nou en punt, no hi entraràs. (sinó/si no) 

d) Me’n vaig cap a casa ja és tard. (doncs/perquè) 

e) Va coix? és senyal que ha ensopegat. (doncs/perquè) 

3. Canvia el complement en cursiva per una frase introduïda per que o com: 

a) Ens han recomanat la visita al Museu d’Art Antic: 

b) No estan gens contents del tracte del cambrer: 

c) Es penedeix de la seva actuació: 

d) Tothom va poder adonar-se de la desesperació del director: 

e) Reclamaven la supressió de la selectivitat:

Centre: Curs: 


● 

● 

4. Omple els buits, quan calgui, amb una preposició o que: 

a) Penseu les vacances que us esperen. 

b) Penseu reservar els bitllets d’avió. 

c) Penseu ell està en contra d’això. 

d) Anava a escola aprendre de lletra. 

e) Ha après parlar italià molt de pressa. 

f) L’experiència ens ha fet aprendre la persona té un fons bondadós encara que no ho 

sembli. 

g) Han contribuït la selecció de deixalles. 

h) Han contribuït seleccionar les deixalles. 

i) Han contribuït les deixalles fossin seleccionades. 

5. Esmena les frases: 

a) T’aconsello no perdis el temps. 

b) És molt fàcil s’entenguin. 

c) Et demano reprenguis la conversa. 

d) Desitjo hi puguis participar. 

e) Li faig saber tinc tots els permisos. 

f) Us exposeu us cridin l’atenció. 

127

128 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

6. Uneix aquestes frases en una de sola utilitzant en cada cas la conjunció (o locució conjuntiva): 

Ex: La Fina corre. En Joan, no. → La Fina corre, però en Joan, no 

a) Hi ha goteres. Plou: 

b) Hi havia poc menjar i molt de beure. Hi havia moltes persones: 

c) L’obra va anar molt bé. Tots els actors i actrius n’estaven satisfets: 

d) Ha denunciat el botiguer. Li havia venut una fruita podrida: 

e) L’estudiant ja estava tip d’esperar. Aleshores va arribar el professor: 

f) El rellotge va quedar parat. Algú li va donar corda: 

7. Completa els verbs que trobaràs a continuació amb un complement introduït per la conjunció 

que: 

a) S’ha assabentat 

b) Accedirà 

c) Es queixava 

d) No s’ha recordat 

e) Heu de contribuir 

f) Us exposeu 

g) S’ha arriscat 

h) Us agrairé 

i) La impressió era 

j) Resulta

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

8. Fes el mateix que en l’exercici anterior: 

a) Somia 

b) Es pensava 

c) Vam acordar 

d) Plantejarem 

e) No explicarà 

f) M’atreveixo 

g) T’imaginaves 

9. Torna a escriure les oracions següents però canviant el text en cursiva per una oració introduïda 

per que. 

a) Han decidit la substitució del president. 

b) Em preocupa el començament de les obres. 

c) Recomanaven la suspensió del partit. 

d) Els havien proposat la venda de la parcel·la. 

129

130 

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. Relaciona cada mot de l’esquerra amb els de la dreta que li corresponguin: 

1) d’ànecs salvatges 

2) de cap 

a) banc 3) dels acusats 

4) de dansaires 

b) esbart 5) de sardines 

6) de les balances 

c) agulla 7) de sorra 

a b c 

8) del rellotge 

9) de cosir 

10) de seure 

2. Substitueix el verb donar de les oracions següents per un altre que sigui més precís dels de més 

avall: 

a) Dóna’m el martell, si us plau. 

b) És una acció que li donarà una gran fama. 

c) La seva casa dóna a la plaça. 

d) Va donar totes les seves riqueses als pobres. 

e) Li van fer donar tot el que duia. 

f) Li va donar la factura. 

g) L’empresa et donarà 200 euros a mig mes. 

h) Es va donar a la beguda i al joc. 

abandonar, allargar, avançar, dispensar, esquitxar, mirar, presentar, reportar

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Digues què tenen en comú aquests significats del mot ala: 

a) l’ala d’un ocell 

b) l’ala d’un reactor 

c) les ales d’una taula 

d) l’ala d’un edifici 

e) les ales d’un exèrcit 

f) l’ala d’un barret 

4. Busca en el diccionari els mots polisèmics següents i fes dues frases amb cadascun per il·lustrar 

els diversos significats que tenen. 

a) braç: 

b) serra: 

c) taula: 

131

132 

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Completa i relaciona: 

a) en ejós 1 acu 

b) di ertit 2 coquí 

c) tre allador 3 solací ol 

d) co ard 4 gelós 

e) sa i 5 gràcil 

f) no ell 6 atzurat 

g) agarós 7 no ençà 

h) uit 8 sa erut 

i) la ós 9 feiner 

j) es elt 10 ociós 

2. Completa els espais en blanc amb b/v: 

a) Quan sortien a dinar fora, de primer plat sempre menja en escali ada; i de segon, edella 

amb olets. 

b) Van ha er de fer i ac perquè no van arri ar a la ca ana. 

c) La cal ície deixa a eure un seguit de errugues. 

d) El camió de igues va olcar a la carretera de la alma. 

e) Era el millor llançador de ja elina de Sèr ia. 

f) A la ri a del riu hi ha ia un tro ador. 

g) Van construir un pa elló al ra al del poble. 

h) Quan li van treure la ena dels ulls, el primer de tot que va eure va ser el seu mò il. 

i) Era un sa i despistat; ara ha ia perdut la ga ardina i la ufanda. 

j) La sa a dels a ets va é per als constipats.

Centre: Curs: 


● 

● 

● 

3. Completa amb b/v els espais en blanc del text següent: 

Les aigües del Danu i són fredes i xucladores. Les sa ates em pesa en, però la mà de l’Helena m’estira 

a cap a la superfície. Mai no he estat un gran nedador i mentre usca a l’aire que encara no arri 

a a he tingut por de no poder resistir l’em at del corrent. Al capda all, els suïcides es llencen als rius 

perquè sa en que un riu ca alós és una garantia d’èxit per als seus propòsits. 

4. Completa amb b/v els espais en blanc del text següent: 

JOAN BARRIL, Tots els ports es diuen Helena 

El seu esperit, a esat al tre all, no li consentí ni un dia de aga. Es lle a a de on matí i conrea 

a les terres arrejat amb els seus maso ers; dina a, passa a la ida al costat d’aquests, com 

un senzill pagès que era; i la distracció del tre all i aquell caliu de la família apai agaren per uns quants 

dies el foc de la se a passió, adormiren la èstia i deixondiren l’home. 

A esat, pel comerç, al roll continu de diners, no li asta a ja la llarga contemplació que cada nit 

dedica a a les se es talegues, ni podia a enir-se amb la gansonera producció de la terra. Sentia fam 

d’arreplegar; una enyorança mortal de tràfec de diners el consumia. En eure que les se es talegues no 

creixien, l’assaltà el temor que min essin, i, lla ors, la retirada de la Cileta li proporcionà el goig de ficar-les 

dins la màrfega per guardar-les millor durant la nit. 

5. Escriu dos derivats de cada mot: 

a) saber: 

b) moure: 

c) corb: 

d) calb: 

e) llavi: 

f) cervell: 

g) provar: 

NARCÍS OLLER, L’Escanyapobres 

133


134 


1. Comenta el següent poema de Joan Salvat-Papasseit: 

Dóna’m la mà 

Dóna’m la mà que anirem per la riba 

ben a la vora del mar 

bategant, 

tindrem la mida de totes les coses 

només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 

prendran un aire fidel i discret, 

no ens miraran; 

miraran noves rutes 

amb l’esguard lent del copsador distret. 

Dóna’m la mà i arrecera la galta 

sobre el meu pit, i no temis ningú. 

I les palmeres ens donaran ombra. 

I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 

a l’amor, tota cosa prop del mar: 

i jo, aleshores, besaré ta galta; 

i la besada ens durà el joc d’amar. 

Dóna’m la mà que anirem per la riba 

ben a la vora del mar 

bategant, 

tindrem la mida de totes les coses 

només en dir-nos que ens seguim amant. 

a) Com comença i com acaba el poema? Quin efecte ens produeix aquest fet? 

b) Quina serà la reacció de les barques en veure els dos amants passejant agafats de la mà? 

c) Què diu el poeta que faci la seva estimada? Quina serà la seqüència d’amor entre ells dos? 

d) Comenta el poema pel que fa a al rima i a la mètrica. 

e) Exposa la teva opinió raonada sobre el poema. 

2. Llegeix aquest poema de Salvador Espriu i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el dia de Sant 

Jordi. Indica quina opinió té l’autor sobre els catalans: 

Oració al senyor Sant Jordi 

A mussitar-la, és clar, amb una 

molt relativa ingenuïtat. 

«Senyor Sant Jordi, 

patró, 

cavaller sense por, 

guarda’ns sempre 

del crim 

de la guerra civil. 

Allibera’ns dels nostres 

pecats

d’avarícia i enveja, 

del drac 

de la ira i de l’odi 

entre germans, 

de tot altre mal. 

Ajuda’ns a merèixer 

la pau 

i salva la parla 

de la gent 

catalana. 

Amén.» 

L’estampeta 

se’m perdia: 

no recordo 

l’any ni el dia. 

3. Ara llegiràs un text de cap al final de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. La protagonista retorna 

a la casa on havia viscut molts anys i tots els records li revénen a la memòria: 

Havia travessat. I em vaig posar a caminar per la meva vida vella fins que vaig arribar davant de la paret de 

casa, sota la tribuna... La porta estava tancada. Vaig mirar enlaire i vaig veure en Quimet, que al mig d’un 

camp, prop del mar, quan jo estava embarassada de l’Antoni, em donava una floreta blava i després es reia de 

mi. Volia pujar a dalt, fins al meu pis, fins al meu terrat, fins a les balances i tocar-les tot passant... Havia entrat 

feia molts anys per aquella porta casada amb en Quimet i n’havia sortit per casar-me amb l’Antoni i amb els 

nens al darrere. El carrer era lleig i la casa era lletja i l’empedrat era un empedrat només bo per carros i cavalls. 

El fanal era lluny i la porta era fosca. Vaig buscar el forat que en Quimet havia fet a la porta, damunt del pany, 

i el vaig trobar de seguida: tapat amb suro damunt mateix del pany. I vaig començar a treure miques de suro amb 

la punta del ganivet. I el suro saltava esmicolat. I vaig treure tot el suro i aleshores vaig adonar-me que no podria 

entrar. Amb els dits no podia agafar la corda i treure-la enfora i estirar i obrir la porta. Havia d’haver dut 

un filferro per fer ganxo. I quan anava a clavar dos cops de punt a la porta vaig pensar que faria massa soroll 

i vaig picar la paret i em vaig fer molt de mal. I em vaig girar d’esquena a la porta i vaig reposar i tenia molta 

matinada a dins. I em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lletres de diari 

vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre, i, com d’esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que no 

els passos, i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora. 

I al mig d’aquella tapadora hi vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases es van començar a gronxar 

com si tot ho haguessin ficat a dintre de l’aigua i algú fes bellugar l’aigua a poc a poc i les parets de les cases es 

van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent 

i començava a fer un embut. I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d’en Mateu i a la seva 

espatlla se li va posar un colom corbata de setí i jo no n’havia vist mai cap, però tenia plomes de tornassol i vaig 

sentir un vent de tempesta que s’arremolinava per dintre de l’embut que ja estava gairebé clos i amb els braços davant 

de la cara per salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts anys que duia 

a dintre i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica 

de cosa de no-res, com un escarbat de saliva... i aquella mica de cosa de no-res que havia viscut tant de temps tancada 

a dintre, era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era... ¿abandonament? Em 

van tocar el braç i vaig girar-me sense esglai i un home vell em preguntava si estava malalta i vaig sentir que 

obrien un balcó. ¿Que no es troba bé? I s’acostava una vella i el vell i la vella es van quedar plantats al meu davant 

i en el balcó hi havia una ombra blanca. Ja m’ha passat, vaig dir. 

a) Explica quins records evoca la Colometa? 

b) Quina és la seva reacció quan és a la plaça del Diamant? 

c) Comenta alguns recursos que fa servir la narradora per explicar-nos el punt de vista del personatge. 

135

136 

4. El text que has llegit, especialment el fragment en què la protagonista és a la plaça, és una excel·lent 

descripció d’ambient: la dona se sent com ofegada. 

a) Explica amb què compara la plaça i quina és la seva situació. 

b) A més d’una imatge, busca-hi altres recursos (comparacions, adjectius...) que s’hi utilitzen per fer 

aquesta descripció. 

5. Explica els recursos narratius que trobaràs en el següent conte de Pere Calders: 

L’arbre domèstic 

En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat 

oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar. 

Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: 

es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el 

sostre. 

Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes 

coses, vaig anar a trobar la policia. 

Em va rebre el capità, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l’elegància del qual no podria explicar, 

perquè el tapaven els galons. Vaig dir: 

—Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò, al marge de la meva 

voluntat. 

L’home, vós direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué: 

—No pot ésser. 

—Sí, és clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Però l’arbre és allí, prenent llum i fent-me nosa. 

Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se 

i m’agafà per la solapa. (Allò que fa tanta ràbia.) 

—No pot ésser, dic –repetí. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S’hauria de repassar tot el 

que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d’ull. Estaríem ben arreglats si en 

els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinàries! Els revolucionaris alçarien al cap, tornarien 

a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho 

compreneu? 

—Sí. Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les meves mans. 

—Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci. 

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar: 

—Que és d’interès nacional, això? 

—I tant! 

—Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria tot, sabeu? Podeu manar. 

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. ¿I qui, amb això, no se sentiria ben 

pagat? 

a) Resumeix breument el text. 

b) Quines reaccions té el policia? Per què? 

c) Creus que l’autor dóna un tractament humorístic a tot el fet? Per què? 

d) Quina és la teva opinió, raonada, d’aquest text? 

6. Busca informació sobre un dels autors següents i prepara’n una exposició davant els altres companys 

i companyes. Si el professor o professora ho creu oportú, ho podeu fer entre tres: 

– Carles Soldevila 

– Marià Manent 

– Josep Sebastià Pons 

– Tomàs Garcés 

– Joan Teixidor 

– Clementina Arderiu

Gramàtica 

7. Indica si els complements de les frases són atributius o predicatius i, després, substitueix-los pels pronoms 

febles corresponents. 

a) El gos és juganer. 

b) La Marta duia el vestit brut. 

c) Són les dues. 

d) El meló ha sortit bo. 

e) La meva amiga sembla simpàtica. 

8. Substitueix els complements en cursiva pels pronoms febles corresponents. 

a) Duia els llibres a la biblioteca. 

b) Compra el mòbil a l’Albert. 

c) Lliura les samarretes als nois. 

d) Em vaig llençar a la piscina. 

e) Deixa cromos a l’Enric. 

9. Digues quina funció fan les oracions subordinades substantives d’aquestes frases. 

Lèxic 

a) L’interessa que vinguis. 

b) Em va dir que ells comprarien el menjar. 

c) S’han oblidat que els responsables eren els policies. 

d) Un bon consell és que no us baralleu per aquest motiu. 

10. Escriu la professió a partir de les paraules següents: 

a) missatge: d) teixit: 

b) llibre: e) camió: 

c) fusta: f) vidre: 

11. Escriu el nom de la botiga o lloc en què es comercialitza cada un d’aquests productes: 

a) lleixiu: c) verdures: 

b) xoriços: d) ous: 

12. Escriu el nom que correspon a les definicions següents: 

a) Membre d’un ajuntament: 

b) Persona que ha estat nomenada per defensar els drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes: 

c) Representant d’un estat en un altre estat estranger: 

d) Persona que, per elecció, esdevé membre d’una assemblea deliberant: 

13. El mot cap té més d’un significat. Escriu una frase amb aquest mot d’acord amb el significat que et 

donem: 

a) Persona que ocupa el primer lloc jeràrquic: 

b) Punt de terra que entra mar endins: 

c) Intel·ligència, judici, talent: 

137

138 

Ortografia 

14. Completa els buits d’aquests mots amb o o u: 

a) embr tar e) f gir i) lice s 

b) s rtir f) av rrir-se j) esc rcoll 

c) cact s g) g vern k) incred litat 

d) j venil h) s spirs l) compass s 

15. Escriu el plural d’aquests mots: 

a) arròs: e) tros: 

b) gris: f) mes: 

c) ros: g) nas: 

d) envàs: h) ós: 

16. Completa els espais buits d’aquests mots amb la consonant o dígraf adient: 

a) conè er d) diri e o g) lu e 

b) oves e) ersei h) sandvi 

c) ifres f) ò id i) passe 

17. Completa aquest text amb b o v: 

Em an dir que me n’anés, aig aixar trotant les escales del pa elló i aig sortir al camp perquè el 

gran cross ja ana a a començar i els dos xicots que representa en Gunthorpe ja eren a la línia de sortida des 

de feia estona i tenien ganes de fotre’s a otar com cangurs lancs. El camp d’esports sem la a una festa 

major, tot en oltat de parades de te i de oleiar de anderes. 

ALAN SILLITOE, La solitud del corredor de fons


Alumne/a 

Llegir de manera expressiva textos literaris 

avantguardistes i de postguerra. 





prosa i teatre de l’avantguardisme i la literatura 

de postguerra) segons els aspectes 


Identificar el tema en un text literari i resumir-lo 

per demostrar-ne la comprensió 

global. 

Distingir els trets bàsics de l’avantguardisme 

i la literatura de postguerra en textos 

d’autors representatius d’aquests corrents. 

Reconèixer complements verbals i l’estructura 

que puguin tenir, inclosa la pronominal. 

Reconèixer diferents tipus d’oracions segons 

la relació entre frases (coordinació, 

juxtaposició i subordinació) i utilitzar-los en 

textos propis. 

139


en textos personals i escolars. 

140 

Reconèixer i usar oracions subordinades 

substantives. 

Utilitzar amb correció mots d’oficis i eines. 

Utilitzar amb correcció mots de l’empresa 

i el comerç i de l’administració. 

Reconèixer mots polisèmics. Utilitzar el significat 

més adequat al context. 




Aplicar les normes ortogràfiques pel que 

fa al vocalisme, o/u, i les consonants 

s/ss/z/c/ç; g/j, x/ix, tx/ig; b/v. 

Produir textos escrits, amb estructura interna 

diferenciada de tipologia diversa: currículum. 

Crèdit 11 

Altres observacions

Crèdit 12 

Introducció 

En aquest últim crèdit, l’apartat Història de la literatura s’inicia amb l’estudi del teatre de postguerra 

i se segueix amb la literatura contemporània (narrativa, poesia i teatre). Es tracta d’aplicar els conceptes 

i els mètodes de comentari vistos en unitats anteriors (de fet, al llarg de tot el llibre) a textos 

d’autors i autores clau en aquests tres gèneres literaris. Val la pena de recordar que seran més propers 

a l’alumnat i, en alguns casos, coneguts a través dels mitjans de comunicació. 

En l’apartat Ús de la llengua s’estudien les característiques dels textos teatrals i poètics i es fan exercicis 

de recitació de poemes. 

En el camp de la gramàtica, es culmina l’estudi de l’oració i ara es dediquen els esforços a estudiar les 

oracions de relatiu i les oracions subordinades adverbials. A aquest darrer tema, caldria dedicar-hi més 

temps del previst, sobretot per fer que l’alumnat incorpori aquestes construccions en els seus textos, 

els quals guanyaran complexitat i serviran per expressar el seu pensament. Amb aquesta finalitat, en 

l’última unitat es fa un repàs de l’oració subordinada. 

En l’apartat de lèxic s’estudien les relacions de les paraules pel seu significat, en concret l’homonímia, 

la sinonímia i l’antonímia, i també s’aprofundeix en els refranys, les frases fetes i les locucions. 

L’objectiu és enriquir en aquest final d’etapa l’expressió de l’alumnat en general. 

En la unitat 12 s’arrodoneix l’estudi dels elements bàsics de la sociolingüística amb la presentació de 

conceptes bàsics com ara el de bilingüisme, conflicte lingüístic…, per tal que l’alumnat prengui consciència 

de la situació sociolingüística de Catalunya. 

I, finalment, es continua el repàs d’ortografia amb activitats sobre les grafies p/b, t/d, c/g, la -r final, la 

h, la l·l i l’apòstrof, la contracció i el guionet. 


1. Llegir de manera expressiva textos literaris de la postguerra i contemporanis de diversos gèneres 

i autors o autores. 

2. Distingir un text literari segons el gènere i aplicar-ne els principals recursos, característiques i convencions. 

3. Comentar textos literaris (poesia, teatre i prosa), segons els aspectes formals i de contingut. 

4. Identificar el tema en un text literari i resumir-lo per demostrar la comprensió global. 

5. Distingir trets bàsics del teatre i la poesia contemporània en textos d’autors representatius catalans. 

6. Reconèixer diferents tipus d’oracions adjectives i adverbials, i utilitzar-los en textos propis. 


8. Reconèixer mots homònims, i utilitzar el significat més adequat al context. 

9. Utilitzar mots sinònims i antònims segons el context. 

10. Interpretar i utilitzar refranys, locucions i frases fetes d’ús corrent. 

11. Fer ús del diccionari per trobar-hi el significat d’un mot i altres elements ortogràfics o morfològics, 

i per conèixer locucions i frases fetes. 

12. Aplicar les normes ortogràfiques pel que fa a les grafies p/b, t/d, c/g, la -r final, la h i la l·l. 

13. Utilitzar correctament l’apòstrof, la contracció i el guionet. 

14. Conèixer els trets bàsics de la situació sociolingüística a Catalunya. 

141


Per a les activitats d’ensenyament-aprenentatge 

142 


El darrer crèdit se centra en la literatura catalana més coetània i s’hi treballen autors i autores que poden 

ser coneguts per l’alumnat o, almenys, els poden llegir, veure’ls o sentir-los en algun mitjà de comunicació. 

Aquest aspecte de coneixença i d’immediatesa ha de ser viscut en positiu per part de l’alumnat, és 

a dir, cal aprofitar qualsevol compareixença d’algun autor o autora per parlar-ne a classe i per estimular 

els nois i les noies a «connectar» amb aquests autors i autores. 

La primera unitat del crèdit o la novena del llibre, està dedicada al teatre de la postguerra. Tot i que 

queda llunyana en el temps per a l’alumnat, caldrà fer-los veure que alguns dels autors de l’època són 

presents de manera constant en els nostres escenaris. Caldrà parlar sobretot de la gran obra de Josep 

M. de Sagarra i de la seva presència permanent. De fet és el nostre gran autor «classic» contemporani. 

I pel que fa a Joan Oliver, que caldrà identificar amb el «Pere Quart» de la poesia, cal centrar-se sobretot 

en el caràcter iconoclasta d’algunes de les seves obres, així com en algunes versions de teatre 

contemporani d’autors estrangers (cal recordar sobretot el Pigmalió de B. Shaw). S’ha d’aprofitar els 

avantatges que ens pot oferir el vídeo per veure alguna producció teatral. 

A la segona unitat d’aquest crèdit encetarem l’estudi de la literatura catalana més contemporània. 

Veurem en primer lloc la poesia, amb grans autors i autores molt propers. Sobretot caldrà llegir-ne textos 

(els que proposem o d’altres) i practicar-hi el comentari de text i la recerca d’idees i sentiments de 

la poesia contemporània. Cal aprofitar la presència de Miquel Martí i Pol o de Narcís Comadira i d’altres 

en els mitjans de comunicació per fer-hi referència. 

Tot seguit, la unitat 11 del llibre se centrarà en la narrativa contemporània i s’estudiarà, es llegirà i comentarà 

textos d’autors i autores com Quim Monzó, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Ferran Torrent o 

Maria de la Pau Janer. La seva presència en els mitjans de comunicació també ha de ser aprofitada per 

sensibilitzar l’alumnat i fer que coneguin els narradors i narradores més importants de la literatura catalana 

actual. 

Finalment, aquest apartat s’acaba amb l’estudi d’autors teatrals. En aquest cas, caldrà comentar l’impacte 

que va suposar l’obra El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, amb representacions per arreu de 

Catalunya, que en molts casos encara es mantenen. I en estudiar Josep M. Benet i Jornet, es fa una referència 

explícita al que podria ser un vessant interessant de teatre popular: els serials de la televisió, 

que han consagrat aquest autor i, sobretot, han ajudat a crear un conjunt d’actors i actrius que són coneguts 

en la faceta televisiva, però també en la teatral. 


En aquest crèdit hi ha tres unitats d’Ús de la llengua i per acabar, una unitat dedicada a Llengua i societat, 

com a colofó de totes les reflexions fetes en els cursos anteriors sobre aquest punt. De manera congruent 

amb el que ja vam dir en el crèdit anterior, el contingut d’Ús de la llengua està relacionat amb el 

d’Història de la literatura. 

Així, a la unitat 9 es dedica l’apartat a treballar el text dramàtic o teatral. S’hi tracten diversos aspectes 

i se n’ofereixen mostres per ser analitzades i estudiades per l’alumnat. De totes maneres, convindrà sobretot 

aplicar el que s’aprèn als textos que es llegiran a Història de la literatura. I viceversa: el que es 

veurà allà en l’aspecte de la contextualització pot ser aplicat també als textos literaris que es vegin d’ara 

endavant en qualsevol apartat. 

La unitat 10 treballa el text poètic i s’hi fa un repàs d’alguns aspectes bàsics dels recursos poètics, de la 

mètrica i de les tècniques per a la lectura i recitació de versos. Aquest seria un bon moment per aprendre’s 

de memòria un poema i veure si l’alumnat ha après a recitar i dir de memòria un text poètic.

Igualment, es poden aplicar els coneixements retòrics a l’anàlisi de poemes i, al revés, la contextualització 

i les dades biogràfiques dels autors i autores ens poden ajudar a entendre alguns textos. 

A la unitat 11 el treball se centra en els textos narratius i, en concret, en el punt de vista narratiu, un dels 

aspectes que sol costar més en l’anàlisi d’aquest tipus de textos. Val a dir que també és un dels elements 

narratius que més han manipulat els corrents moderns de la narrativa: des de la novel·la psicològica 

ençà, la variació del punt de vista narratiu, la conjunció de diversos punts sobre uns mateixos fets, la polifonia 

de veus narratives, etc., són diferents maneres d’explicar que han donat lloc a innovacions profundes 

tant en la novel·la, com, per exemple, en el cinema. Aquí, però, això es limita a un plantejament 

més aviat senzill, de veure els diferents «narradors», en un esquema simple. 

Finalment, la unitat 12 es dedica, com s’ha dit, a Llengua i societat. S’hi fa un repàs de la normativa legal, 

de la situació sociolingüística, de la variació lingüística en els seus aspectes més coneguts (geogràfics, socials, 

funcionals i històrics), per acabar parlant de la llengua estàndard i el registre formal. Les activitats 

que s’hi proposen intenten de mostrar a través de casos pràctics, com el conflicte de llengües és una situació 

viva, amb la qual potser s’haurà d’aprendre a conviure fins que es decideixi què se’n fa, d’aquesta 

llengua. Caldrà tractar aquest punt intentant d’exigir tres actituds bàsiques: 1) Respecte per totes les 

opinions. 2) Coneixements reals de la situació sociolingüística. 3) Fermesa en la defensa de la llengua 

del país, el català. 

Gramàtica 

Els aspectes treballats en aquest apartat fan referència a l’oració adjectiva o de relatiu i a l’oració adverbial. 

Caldrà centrar-se en activitats de reconeixement d’aquest tipus d’estructures i també en les interferències 

castellà-català o de l’ús col·loquial d’alguns connectors (doncs/perquè, sinó/si no, article + que/article 

+ qual…). 

Lèxic 

Continua vigent l’objectiu que s’ha perseguit al llarg de tot el llibre pel que fa a aquest apartat: que augmenti 

el lèxic de l’alumnat, i que afini la seva expressió precisant el vocabulari i evitant les interferències 

amb el castellà. 

D’altra banda, per afavorir la millora de l’expressió oral i escrita, les activitats giraran entorn de l’adequació 

de les paraules al context, la precisió en l’ús de termes i la distinció de matisos significatius entre 

mots relacionats pel sentit. 

Finalment, caldrà posar de relleu la importància de conèixer i conservar les expressions genuïnes de la 

llengua (refranys, locucions, frases fetes), com a signe d’identitat i patrimoni cultural. 


Al final del llibre i del curs, caldrà assegurar-se que l’alumnat ha reduït els casos de dubtes ortogràfics 

i de faltes d’ortografia. Per ajudar-hi, les activitats de repàs d’aquest apartat tracten els aspectes que mancaven 

en la programació general d’ortografia de tot el llibre. Caldrà aprofitar els exercicis al màxim. 



Igual com en els crèdits anteriors, l’avaluació d’aquest apartat haurà de tenir en compte els objectius bàsics 

que s’han esmentat: 



caldrà veure si l’alumnat és capaç de fer, individualment, un comentari global d’un poema, se- 

143

144 

guint un mètode determinat que se li pot haver proposat. És important no esclavitzar-se amb un mètode, 

però sí fixar uns mínims que tots han de saber i copsar en la lectura d’un poema. Els exercicis 

que s’hi proposen hi poden ajudar. Cal fixar-se, sobretot, en la capacitat de raonament i d’expressió 

de l’opinió que tingui l’alumnat. 


diàleg...), recursos utilitzats... A més dels aspectes assenyalats cal parar esment també a la capacitat 

de resum de cada alumne o alumna i en si pot mostrar l’estructura del text, la situació i les 

característiques dels personatges, etc. Aquí caldrà recordar a l’alumnat que en cursos anteriors els 

textos narratius han estat molt treballats. 



teòric de cada unitat. Caldrà avaluar-lo de manera objectiva, però rigorosa i fixar-se sobretot en la capacitat 

de l’alumnat per retenir dades bàsiques i per saber consultar i resumir. Pel que fa a aquest 

crèdit en concret, caldria que l’alumnat retingués la idea que el final del segle XX ha estat de plena 

ebullició i canvis en la literatura catalana. D’una banda, s’ha normalitzat en aconseguir restablir la 

democràcia i poder circular amb tota llibertat; de l’altra, topa amb les dificultats lògiques de tota literatura 

en una llengua minoritzada: una difusió escassa de determinats productes, un públic no 

sempre predisposat a comprar qualsevol cosa en català, etc. De totes maneres, el panorama és prou 

interessant i val la pena de conèixer-lo. 


L’avaluació de les tres primeres unitats se centrarà sobretot en l’anàlisi de textos (dramàtics, poètics i narratius). 

Caldria que l’alumnat fos capaç d’aplicar els coneixements teòrics vistos en la unitat corresponent 

–i altres d’apresos en l’apartat Història de la literatura– en la lectura i comentari dels textos que se li 

proposen. 

Tanmateix, i atès que no es vol pas formar crítics literaris, caldrà tenir en compte diferents aspectes: 

1) El grau d’interès que l’alumnat mostri per la lectura literària (no cal matar l’interès o la motivació 

amb exercicis exhaustius de comentaris de text, que massa sovint han anul·lat la passió de llegir!). 

2) La capacitat de saber-se explicar oralment: hi ha alumnes a qui els pot anar més bé una explicació 

oral davant de la classe o al professorat directament, que no pas un exercici escrit, de caire acadèmic. 

Cal tenir-ho en compte! 3) El treball en grup: no s’ha de menysprear, ja que la interacció entre iguals 

pot resultar profitosa per consolidar o contrastar opinions; i l’alumnat pot aprendre moltes coses. 

La darrera unitat mereixerà una avaluació a part. S’hi exigirà, sobretot, el mínim coneixement de la normativa 

legal i dels conceptes de sociolingüística bàsics per comprendre la situació del català en els diversos 

dominis lingüístics. Pel que fa a la variació, caldrà que l’alumnat sàpiga distingir diferents textos i aplicar-hi 

els conceptes vistos. Però, sobretot, es promourà que entengui que el respecte a les opinions dels 

altres, així com la fermesa en la defensa de les pròpies conviccions, siguin actituds que calgui potenciar 

i valorar. 

Gramàtica 

L’ús correcte de la gramàtica condicionarà l’expressió oral i escrita. A aquest nivell, caldrà ser ja exigents 

en l’aplicació dels diferents aspectes que es van veient i que, en aquest sentit, afecten sobretot l’ús de relatius 

i dels trets més bàsics de les oracions subordinades adverbials. 

Lèxic 

En aquest punt, i relacionat amb la precisió de l’expressió (sinònims i antònims) i amb l’ús de locucions, 

frases fetes i refranys, caldrà tenir en compte que s’ha d’avaluar, sobretot, el coneixement passiu d’aquests

elements. Per tant, l’alumnat ha de ser capaç, fonamentalment, d’usar sinònims i antònims i d’interpretar 

refranys, locucions i frases fetes d’ús corrent. 


Continuant amb els criteris ja marcats, caldrà dir que és important detectar possibles mancances en els 

escrits pràctics de l’alumnat: en comentaris dels textos literaris, en textos de creació, en reflexions sociolingüístiques, 

etc. 

145

unitat 9 




1. Mostrar coneixements sobre el teatre català contemporani i els autors i autores principals. 

2. Conèixer la figura i l’obra de Josep M. de Sagarra i de Pere Quart (Joan Oliver). 

3. Comentar fragments d’obres de teatre contemporani. 

4. Distingir les característiques principals d’una obra teatral. 

5. Reconèixer i utilitzar els recursos propis del gènere teatral. 

6. Reconèixer i analitzar oracions subordinades adjectives o de relatiu i saber-les utilitzar correctament. 

7. Utilitzar els diversos significats de mots polisèmics tenint en compte el context. 

8. Escriure correctament mots amb les grafies p/b, t/d, c/g. 

Continguts 

Procediments 


més importants del teatre català 

de postguerra. 

2. Lectura expressiva de textos teatrals. 

3. Comentari de textos teatrals de postguerra. 

4. Distinció entre el que pronom i el que 

conjunció. 

5. Identificació de l’antecedent de pronoms 

relatius pertanyents a frases 

o textos. 

6. Compleció de buits amb la forma del 

pronom relatiu corresponent. 

7. Construcció de frases subordinades 

adjectives. 

8. Distinció i aplicació de les diverses 

accepcions d’un mot segons el context 

(polisèmia). 


normes ortogràfiques de p/b, t/d, c/g. 

146 




El teatre de postguerra. 


– Josep M. de Sagarra. 

– Joan Oliver. 


– El text dramàtic o teatral. 

– Parts del text teatral. 

– Els actes. 

– Les formes. 

– El títol. 

3. Gramàtica 

– L’oració subordinada adjectiva. 

– L’antecedent. 

– Les formes del pronom relatiu. 

– Funcions del pronom relatiu. 

– Oracions subordinades substantives 

de relatiu. 

4. Lèxic 

– La polisèmia. 

– Les comparacions i les metàfores 

lexicalitzades. 


– p/b, t/d, c/g. 


i actituds 

1. Interès pel teatre català de postguerra 



dels autors teatrals de postguerra 

catalans més importants. 

3. Predisposició a utilitzar correctament 

els pronoms relatius. 

4. Atenció a l’adequació o a la inadequació 

de mots o expressions en contextos 

diversos. 

5. Valoració de la importància d’assolir 

una expressió correcta. 



7. Interès per distingir els diferents significats 

de mots polisèmics.





Ús de la llengua 1, 2, 3 5 4 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 6 5 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 7 5, 8 6 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 13 9, 10 11, 12 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

1 

1 

1, 2 

1, 2 




1, 2 

2, 3, 4 

3 

3, 4 

147

148 

Centre: Curs: 



▲ 

▲ 




– Josep M. de Sagarra: www.uoc.edu/lletra/noms/jmdesagarra/index.html 

www.escriptors.com/autors/sagarrajm/index.html 

www.iec.es/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/josepmariadesagarra.html 

– Joan Oliver «Pere Quart»: www.uoc.edu/lletra/noms/joliver/index.html 


– Salvador Espriu: www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/index.html 

www.escriptors.com/autors/esprius/index.html 

www.doc6.es/espriu/ 

– Manuel de Pedrolo: www.uoc.edu/lletra/noms/mdepedrolo/index.html 

www.escriptors.com/autors/pedrolomde/index.html 

www.xtec.es/~rsalvo/pedrolo/dossier/index.html 

2. Homes i No és una obra de teatre de Manuel de Pedrolo que podem interpretar com una al·legoria 

de la vida de les persones en general, però també com una metàfora de la vida de les persones 

en una situació de dictadura. No és el guardià d’una presó, de la qual no pot escapar ningú. 

Llegeix-ne el principi, sobretot la descripció de l’escena: 

Acte primer 

Dues reixes parteixen l’escenari en tres cambres desiguals, la del mig sensiblement més estreta que les dues laterals. 

Dues parets blanques tanquen l’escena pels costats. Al fons una cortina fosca i molt aplomada, que corre 

al llarg de tot l’escenari. A cada una de les dues cambres més grans hi ha un banc de fusta, molt curt de 

potes, adossat a la paret. Un banc més petit a la cambra central. A cada cambra lateral hi ha un home i una 

dona encara joves. L’home de la cambra de la dreta, Fabi, gairebé ajagut a terra, i la dona, Selena, agafada 

a les reixes, miren cap a la cambra central, on hi ha un altre home, No, estirat, en actitud de dormir. Al seu 

costat, també per terra, mig plegat, un periòdic. L’home de la cambra esquerra, Bret, i la dona, Eliana, també 

miren cap a l’home, ella mig agenollada, ell dret. Al fons de la cambra de la dreta, assegut a terra, immòbil 

i absent, un xicot. Una noia en la mateixa positura, ocupa el fons de la cambra de l’esquerra. 

El teló s’aixeca sobre un silenci que es prolonga un minut. 

BRET: És mort? 

FABI: No, sembla que dorm. 

BRET: Mai no havia dormit, fins ara. 

ELIANA: El veig molt quiet... 

FABI: Dorm. 

ELIANA: No sento que respiri... 

FABI: Mou una mica els llavis. 

SELENA: Potser agonitza... 

FABI: Seria una agonia molt llarga.

Centre: Curs: 


BRET: Però un dia o altre s’ha de morir. 

FABI: Per què? No ens podem morir nosaltres abans? 

ELIANA: Som més joves. 

FABI: També és jove ell. No se sap l’edat que té. 

BRET (s’estira per terra, per estar més a prop de l’home): Si es morís... 

ELIANA: Seríem lliures. 

FABI: Mai no serem lliures. Hi ha les reixes... 

(Tots se les miren i hi ha uns segons de silenci. Després tornen a mirar l’home. Bret treu el braç per entre 

el reixat i intenta, sense aconseguir-ho, de tocar l’home.) 

BRET: No hi arribo. 

FABI: Mai no l’hem pogut tocar. 

BRET: Ni ens hem atrevit a tocar-lo. 

ELIANA: A vegades penso que si goséssim... si poguéssim tocar-lo, tot això s’enfonsaria. 

SELENA (tractant de sacsejar les reixes): Són unes reixes ben sòlides... 

BRET (renuncia a tocar l’home i s’asseu per terra): Més sòlid és el nostre temor. 

(No canvia de positura.) 

SELENA: S’ha mogut! 

(Tots es queden observant-lo.) 

FABI: Ja us ho deia, no és mort. (Es posa dret, sense allunyar-se de les reixes.) 

BRET: M’agradaria tenir un bastó, un objecte per colpejar-lo. 

a) Quins elements simbolitzen l’absència de llibertat dels personatges d’aquesta obra? 

b) Quin és el nom del carceller? Creus que pot ser simbòlic? 

c) Explica breument l’escena que has llegit. 

149

150 

Centre: Curs: 



● 

1. Una de les característiques de Josep M. de Sagarra és el gran domini del llenguatge. Ara veurem 

un fragment de La Rambla de les floristes que és ple de locucions i frases fetes, però aplicades al diàleg 

entre l’Antònia, la florista, i Don Ramon, un senyor del qual la florista voldria alguna cosa 

més. Llegeix-lo i després l’analitzarem: 

Escena IV 

Isabel a la seva parada. Antònia ofereix una cadira a Don Ramon, el qual es treu un diari de la butxaca. A 

mig diàleg entra la senyora Francisca Farinera. 

DON RAMON: Quina mena de talòs! 

No hi haurà brida que el freni! 

ANTÒNIA: Ens hem llevat amb mal geni? 

Avui no ve a comprar flors. 

DON RAMON: Vinc a seure... i a mirar-te 

i a riure’m de tot el món. 

ANTÒNIA: Doncs, escolti’m, don Ramon, 

jo ja en començo a estar farta... 

DON RAMON: I la causa es pot saber? 

ANTÒNIA: No rigui!... 

DON RAMON: La tinc ofesa! 

Vols dir què et passa... princesa? 

ANTÒNIA: Estic tipa... de vostè. 

De vostè i del seu posat 

i d’aquest aire que es dóna, 

d’aquesta cara de mona 

i aquest parlar desmenjat. 

DON RAMON:Ets fina. 

ANTÒNIA: Sóc tal com sona 

i a la llengua no hi tinc pèls... 

DON RAMON: El que és per donar miquels 

resultes una gran dona. 

ANTÒNIA: Home, és que sí! Ja m’entén, 

si vostè fos com la colla, 

que en pots tirar un tros a l’olla 

de ganyota i compliment; 

que et vénen a la parada 

per si poden pescar peix, 

i et diuen sempre el mateix 

perquè es pensen que una bada. 

Si fos així, com són tants, 

jo, miri, carabonica, 

si vol musica, musica, 

i tan amics com abans. 

Però, vostè, és diferent. 

DON RAMON: Com sóc?

Centre: Curs: 


ANTÒNIA:Ai, santa Maria! 

vostè té la fesomia 

d’una persona decent. 

DON RAMON: Moltes gràcies! 

ANTÒNIA: Està clar. 

Que no ho veu, que aquesta vida, 

tan mandra, tan ensopida, 

tan trista, no pot anar? 

DON RAMON: Ai, noia, que estàs de broma!... 

ANTÒNIA: Sí, caçant mosques al vol! 

DON RAMON: Jo m’entenc i ballo sol 

i vaig passant la maroma. [...] 

a) Digues amb quina classe de versos està escrit aquest fragment (i l’obra). Explica per què creus 

que Sagarra va escriure un obra popular com aquesta amb aquest tipus de vers. 

b) Assenyala almenys set locucions o expressions populars i comenta-les. 

c) Quina opinió t’ha merescut el fragment de Josep M. de Sagarra? 

151

152 

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

1. Canvia la forma de relatiu per una altra, sempre que es pugui: 

a) L’obra de la qual el professor ha parlat és a la biblioteca. 

b) Aquesta és la ciutat on va morir. 

c) La moda que arriba ara és la de la primavera. 

d) El llapis amb què t’escric és manllevat. 

e) Prestava atenció a tot el que li aconsellaven. 

f) És una empresa en la qual molts col·laboraran. 

g) És un cas al qual no estan acostumats. 

h) Ens va ensenyar una bona raconada on creixien molts bolets. 

i) Li van tocar dos milions, suma amb la qual va refer tota la casa. 

j) Li trucaven cada dos per tres a casa, la qual cosa feia posar molt nerviosa la seva mare.

Centre: Curs: 


▲ 

2. Un dels errors més corrents en l’ús dels pronoms relatius és l’ús de el que en lloc de el qual. 

Corregeix les frases següents que continguin alguna errada (hi pot haver diverses solucions): 

a) És la professora de la que et vaig parlar l’any passat. 

b) La font a la que havien arribat no rajava. 

c) L’Enric, amb el que vam sortir tantes vegades, ha tingut un accident de circulació. 

d) Era una jugada en la que es va lluir el porter. 

e) Aquest era l’home: el que tots buscaven. 

f) El seu entrenador i el que tenien els rivals eren del mateix país. 

g) Has de lliurar aquest paquet a canvi del que ells et donaran. 

h) És un sistema pel que tots haurien de passar. 

i) El títol del que no em recordava era Les multituds. 

j) La plaça a la que accedia li havia costat de guanyar. 

153

154 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Utilitzant un relatiu, digues una definició dels mots següents: 

a) vas: 

b) ploma: 

c) camió: 

d) escola: 

e) estadi: 

4. Uneix les dues frases de cada exemple en una sola oració de relatiu, subordinant sempre la segona 

a la primera (tingues en compte la puntuació): 

a) La vostra decisió sorprendrà els amics. La vostra decisió és molt noble. 

b) El vell camí ja no existia. Havia passat tants cops pel vell camí. 

c) El seu germà s’asseia al cap de taula. El seu pare havia deixat la casa al germà. 

d) Les seves amigues també hi van anar. Ningú no havia convidat les seves amigues. 

e) La seva situació era ridícula. El seu company s’havia adonat perfectament de la seva situació. 

f) El veí de dalt s’ha casat. Sortia amb la veïna del costat. 

g) Els amics d’en Pere Anton han vingut abans. Els amics d’en Pere Anton són més grans que ell. 

h) La casa nova era als afores. La façana de la casa nova lluïa al sol.

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. Relaciona les frases fetes de l’esquerra amb una expressió equivalent de la dreta: 

a) demanar la mà d’una noia 1 desentendre-se’n 

b) untar les mans 2 barallar-se 

c) parlar amb el cor a la mà 3 no fer cas 

d) anar-se’n amb les mans buides 4 subornar 

e) rentar-se’n les mans 5 ajudar 

f) tenir les mans foradades 6 ser sincer 

g) donar un cop de mà 7 impedir 

h) estar-se amb les mans a la butxaca 8 no obtenir el que es volia 

i) lligar les mans a algú 9 voler casar-se amb algú 

j) arribar a les mans 10 malgastar 


2. Relaciona els mots de A amb els de B segons correspongui: 

A B 

a) coneixements 1 neta 

b) treball 2 agre 

c) consciència 3 dolça 

d) orella 4 fina 

e) cop 5 viva 

f) mort 6 sòlids 

g) pintura 7 fred 

h) temperament 8 fresca 

i) geni 9 dur 

j) imaginació 10 sec 


155

156 

Centre: Curs: 


▲ 

3. Digues amb quina oració de més avall relacionaries les frases fetes següents: 

a) Fer els ulls grossos. 

b) En un tancar i obrir d’ulls. 

c) Fer uns ulls com unes taronges. 

d) Tenir pa a l’ull. 

e) Menjar-se (una cosa) amb els ulls. 

f) Costar un ull de la cara. 

g) Obrir els ulls a la vida. 

h) No poder aclucar l’ull en tota la nit. 

i) Ser tot ulls. 

j) No veure-hi de cap ull. 

1 Hi havia un xivarri de mil dimonis i no vam poder dormir gens. 

2 El seu fill va néixer a la matinada. 

3 Era evident: ho tenia al davant, però no se n’adonava. 

4 Quan van entrar els plats de croquetes, tothom se’ls mirava àvidament. 

5 No ho podíem comprar encara que ho volguéssim. 

6 Quan els van explicar a la pissarra les claus del problema, hi van posar tota l’atenció. 

7 Els seus pares li toleraven coses que nosaltres no li hauríem tolerat mai. 

8 Estava tan content que semblava boig de satisfacció. 

9 Quan ho vam veure, vam tenir una sorpresa de les més grans de la vida. 

10 No ens en vam adonar i ja havia desaparegut.

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Completa amb b/p i relaciona: 

a) ade te 1 fosc 

b) a domen 2 peoner 

c) ca girar 3 partidari 

d) ca davanter 4 distret 

e) su mís 5 dòcil 

f) ine te 6 comportament 

g) o scur 7 enderiat 

h) a sent 8 trabucar 

i) ca teniment 9 incapaç 

j) o sès 10 panxa 


2. Completa els espais en blanc amb t/d: 

a) Al su hi havia el nostre institu . 

b) Els vianan s a miraven la quietu del lloc. 

c) L’hori zó era ple d’a zavares. 

d) Per fer la gui za al ba lle, el ju ge va refusar la sol·licitu . 

e) Era un èxi que deixava qualsevol membre ben rígi . 

f) Era tan càndi en el tracte com elegan en les formes. 

g) Po ser l’a leta necessitaria un me ge. 

h) El suman i el minuen són termes ari mètics. 

i) L’illo era prop del tros més profun . 

j) Van declarar no vàli tot el parti de fu bol. 

157

158 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Escriu c/q i fes-ne un derivat: 

Ex.: cuina → cuiner 

a) uatre : f) e uànime : 

b) fre üent : g) uriós : 

c) uotidià : h) eva uar : 

d) innò ua : i) e uador : 

e) ua : j) promís ua : 

4. Completa els espais en blanc amb la grafia que li correspongui: 

Caigué la tarda, el ven es refredà ràpidamen i el mar s’anà fen més fos i opa . L’es uma blanca 

rivetejava com una rinera les onades de lau profun . El sol s’aca à ponen com un escla 

de color taronja, i qui més qui menys, tothom s’abri à. Les primeres estrelles po laren el firmamen i la 

humi a del vespre deixà amara a la nau i les nostres persones. 

[…] 

Perdérem la noció del tem s, del dia i de la ni , i gairebé la cons iència mateixa. Formàvem par d’aquell 

mar i d’aquell ven com si hagués enetra dins nostre. Ens miràvem sense parlar, am la vista 

enter olida. Un mateix cos enmi de les aigües. 

[…] 

Fou una ni tancada uan ens tra ueren fora. Al mig de l’era que formaven les cabanes havien encès 

una fo uera, els ossos s’hi havien endormisca al voltan i les mares tenien cura de la mainada 

que seia pro seu. Jo m’adormia contemplan l’espurneig del fo i em tornava a des ertar amb un 

sobresal , ara per un cri , després per un lladru o per la mateixa incomodi a de la posició. 

DANIEL PALOMERAS, El naufragi

unitat 10 




1. Mostrar coneixements sobre poesia catalana contemporània. 

2. Comentar poemes de poetes contemporanis com ara Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí 

i Pol, Narcís Comadira i Maria-Mercè Marçal. 

3. Reconèixer els recursos i convencionalismes propis del llenguatge poètic. 

4. Reconèixer i analitzar oracions subordinades adverbials i saber-les utilitzar correctament. 

5. Reconèixer i utilitzar mots homonímics tenint en compte el context. 

6. Escriure correctament mots amb -r final i amb h. 

Continguts 

Procediments 

1. Lectura i anàlisi de poemes de poetes 

contemporanis. 

2. Memorització i recitació de poemes. 

3. Classificació d’oracions subordinades 

adverbials segons la seva funció. 

4. Substitució de sintagmes preposicionals 

(complements circumstancials) 

per oracions subordinades adverbials 

equivalents. 

5. Construcció d’oracions subordinades 

adverbials. 

6. Ús d’oracions subordinades adverbials 

per ampliar l’expressió personal. 

7. Distinció entre mots homònims, homògrafs 

i homòfons. 

8. Distinció ortogràfica entre mots homòfons 

mitjançant el significat i la categoria 

gramatical a què pertanyen. 


normes ortogràfiques de les grafies -r 

final i h. 




La poesia contemporània. 


– Joan Brossa. 

– Gabriel Ferrater. 

– Vicent Andrés Estellés. 

– Miquel Martí i Pol. 

– Narcís Comadira. 

– Maria-Mercè Marçal. 


– El text poètic. 

– Les lleis de la mètrica. 

– Figures retòriques. 

– Lectura expressiva i recitació de 

poemes. 

3. Gramàtica 

– L’oració subordinada adverbial. 

– Formes. 

– Funcions. 

– Els connectors adverbials. 

4. Lèxic 

– L’homonímia. 


–-r final. 

– La h. 


i actituds 

1. Interès per conèixer la poesia catalana 

contemporània. 

2. Interès per distingir les lleis de la mètrica 

i les figures retòriques de la poesia. 

3. Hàbit de lectura de poesia. 

4. Sensibilització per la poesia. 


les oracions subordinades adverbials. 

6. Interès per les activitats que comporten 

reflexió sobre el funcionament 

de la llengua com a sistema. 



159


160 



Història de la literatura 1, 2, 3 5 4 

Ús de la llengua 1, 2, 3, 4, 5 6 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5 6 7 

Lèxic 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 8 9 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 10 11 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

3, 4 

1 

1 

1, 2 

1, 2 




1, 2 

2 

3 

3

Centre: Curs: 



▲ 

▲ 

● 





www.fundacio-joan-brossa.org/ 

– Josep Palau i Fabre: www.uoc.edu/lletra/noms/jpalauifabre/index.html 

– Gabriel Ferrater: www.uoc.edu/lletra/noms/gferrater/index.html 

– Miquel Martí i Pol: www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/index.html 

– Vicent Andrés i Estellés: www.uoc.edu/lletra/noms/vaestelles/index.html 

– Blai Bonet: www.uoc.edu/lletra/noms/bbonet/index.html 

– Marta Pessarrodona: www.xtec.es/~jducros/Marta%20Pessarrodona.html 

– Francesc Parcerisas: www.escriptors.com/autors/parcerisasf/index.html 

– Narcís Comadira: www.uoc.edu/lletra/noms/ncomadira/index.html 

– Pere Gimferrer: www.uoc.edu/lletra/noms/pgimferrer/index.html 

– Maria-Mercè Marçal: www.uoc.edu/lletra/noms/mmmarcal/index.html 

2. Rellegeix el poema «Vuit de març» de Maria-Mercè Marçal (pàg. 220) i contesta’n les preguntes 

de més avall: 

a) A qui es refereix l’autora quan parla de «les bruixes de totes les edats»? Fixa’t que aquestes 

bruixes tenen uns instruments màgics molt curiosos: escombres, cubells, sabó, fregalls, bolquers... 

b) Quina funció fa la foguera en la vida d’aquestes bruixes? 

c) Cada 8 de març es commemora el dia de la dona treballadora. Relaciona el títol del poema 

amb el seu contingut. Creus que l’autora hi incorpora el seu feminisme militant? Observa que 

en els darrers versos parla de «l’arbre de l’alliberament». A què es refereix? 

3. Fes un comentari sobre el poema següent de Francesc Parcerisas: 

Carpe Diem 

Aprofita aquest moment. Oblida 

els camins que t’han dut fins aquí 

i la foscor que, davant teu, amenaça 

161

162 

Centre: Curs: 


● 

amb el no-res. Aquest cos que dorm 

i que s’agafa de la teva mà entre somnis 

és llum en la llum i et fereix 

com el vent que infla la vela i t’extasia. 

Oblida la nit, oblida les fulles d’octubre, 

vine, asseu-te, feliç, als meus genolls. 

Fins ara ni t’havies adonat de la pluja 

que ha caigut, persistent, des del migdia. 

No et cal viure enfora, on no hi ha res, 

quan el silenci, a dins, és una música que estimes. 

Escolta les gotes timbalejant als vidres 

i deixa que el cor malmès se t’arrauleixi 

oblidat del temps, dels infortunis, 

vora aquest son bellíssim que et fa viure. 

a) Què et suggereix el títol? I el primer vers? 

b) A qui s’adreça el poeta? 

c) Quina és la situació descrita en el poema? 

d) Hi ha alguna imatge que t’hagi agradat especialment? Comenta-la. 

4. Joan Brossa també va escriure poemes d’amor, com el que ara llegiràs. Observa alguns recursos 

que després comentarem: 

Al clar dels teus petons 

Jo sóc el teu servent; de tu m’arriba 

el límit que no enganya i l’acció 

que salva: amor, t’invoco sempre i no 

separo els mots que dic de la saliva 

dels teus petons. Si el món va a la deriva, 

vida meva, a la fi, l’atracció 

brolla i brilla del so del teu color, 

que és per a mi l’olor més unitiva. 

Dins aquest cercle de la nostra amor, 

tota segona causa és un error, 

i en boca teva, amor, l’ordre de viure 

m’alia amb tu, i ho tens tot a favor; 

prenc el camí del món amb més rigor 

i al teu costat per sempre em sento lliure. 

a) Amb què es compara el poeta en relació amb la seva estimada? 

b) Quins elements l’uneixen amb el seu amor? 

c) Comenta el darrer vers i compara’l amb el primer. Quin contrast hi observes? 

d) Quina és la teva opinió, raonada, d’aquest poema?

Centre: Curs: 



● 

▲ 

1. Comenta els aspectes mètrics i retòrics del poema de Joan Brossa. Digues: 

a) Quina mena de composició és? (Compta’n els versos). 

b) Amb quina mena de versos està escrit? (Compta’n les síl·labes). 

c) Què pots dir de la rima? 

d) Busca quina mena de figura és la que hi ha en el vers 7: «brolla i brilla...» Comenta’n la sensació 

que fa. 

2. Llegeix aquest poema de Joan Margarit i comenta’n les metàfores que et suggerim. 

IV 

Som un país petit com una mà 

oberta a un mar tranquil color sulfat 

que dóna un to de grec o de romà 

al vigorós silenci del sembrat. 

Avui la pluja parla en català 

en caure mansament al Priorat; 

damunt la terra roja del secà 

les vinyes són un verd tapís mullat. 

A poc a poc, tornant pels rovellats 

camins de les cabanes, reflectim 

als ulls la claror arcaica del raïm. 

No cerquem, en la pàtria, conhort. 

La saludem, llunyana, entre la pluja 

amb el vi negre de brindar amb la mort. 

a) Explica la comparació dels versos 1-2: «Som un país petit com una mà / oberta a un mar tranquil 

color sulfat...». 

b) I ara comenta aquestes metàfores: 

– «Avui la pluja parla en català» (vers 5) 

– «les vinyes són un verd tapís mullat.» (vers 8) 

– «reflectim / als ulls la claror arcaica del raïm.» (versos 10-11) 

c) Hi trobes cap personificació, en aquest poema? Comenta-la. 

163

164 

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

1. Classifica les oracions següents en els grups de més avall: 

a) Quan l’Àngels va sentir el soroll, va sortir corrents. 

b) En Lluís ho va dir tal com li havia ordenat la professora. 

c) La Isabel i en Tom van anar on els havien indicat. 

d) Ho ha escrit com tu li vas suggerir. 

e) Quan arribis a casa, truca’m. 

f) En Joan no ha vingut perquè tenia mal de queixal. 

g) Si m’ho escrius a màquina t’ho agrairé. 

h) T’ho dic perquè ho sàpigues. 

i) Ni que vingués el teu pare, no ho podríem solucionar. 

j) Encara que no ho vulguis saber, jo t’ho he de dir. 

Temporals: 

Locatives: 

Modals: 

Comparatives: 

Causals: 

Finals: 

Condicionals: 

Consecutives: 

Concessives:

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. Digues si els mots següents poden ser: 

– només un verb (V) 

– només un nom (N) 

– un verb i un nom(VN) 

a) eixampla: f) consulta: 

b) anticipo: g) moro: 

c) conversa: h) suro: 

d) dubte: i) conte: 

e) gasto: j) lluita: 

2. Completa cada frase amb la forma que correspongui: 

a) Si veus tomàquets mig quilo. (compren/compra’n) 

b) No permetré que els nois m’ho tot del revés. (posin/posi’n) 

c) Aleshores ell va dir: — com vostè vulgui. (facis/faci’s) 

d) Agafa tot això i al teu germà per un missatger. (trameto/tramet-ho) 

e) Volen que els nois la festa. (preparin/prepari’n). 

f) — qui pugui!, –van cridar. (salvis/salvi’s). 

g) Què que és allò d’allà, tu? (diries/diria’s) 

h) Si et sobren segells, tres a l’Anna. (dóna’n/donen) 

i) El conte que t’has és molt imaginatiu. (inventat/ inventa’t) 

j) aquella vaixella, si us plau. (ensenyins/ensenyi’ns) 

165

166 

Centre: Curs: 


▲ 

3. Escriu una oració amb cada paraula de manera que en quedi clar el significat: 

a) bola: 

b) vola: 

c) buit: 

d) vuit: 

e) vull: 

f) bull: 

g) ball: 

h) vall: 

i) beure: 

j) veure: 

k) bena: 

l) vena:

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Completa i relaciona: 

a) ultra àpid 1 contrari a la religió 

b) a ítmic 2 anul·lar els efectes 

c) multi acial 3 retrat d’un mateix 

d) extra adi 4 de diverses races 

e) anti eligiós 5 anterior al romànic 

f) supra enal 6 afores 

g) auto etrat 7 damunt del ronyó 

h) contra estar 8 ràpid al màxim 

i) neo omàntic 9 que no segueix el ritme 

j) pre omànic 10 seguidor del romanticisme 

2. Completa amb h, si cal, els espais en blanc de les frases següents: 

a) Vam anar a l’ ermita amb un ve icle tot terreny. 

b) La sub asta d’ avui ha quedat sense compradors. 

c) Va ser una ecatombe total i els el·lènics hi van perdre l’ egemonia. 

d) Un polígon exagonal dóna sensació d’ armonia. 

e) Als sis anys va quedar orfe i passava els iverns amb els seus oncles. 

f) T’agrada l’ orxata? Et convidaré a beure’n una a l’ ostal. 

g) El seu umor ens va fer riure tant, que vam quedar ex austs. 

h) Quan van issar la bandera, es va sentir un urra entusiàstic. 

i) La ipòtesi dels metges és que no i avia prou igiene. 

j) Amb aquestes ulleres tindràs una visió ologràfica. 

167

168 

Centre: Curs: 


▲ 

3. Fes correspondre les definicions següents amb els mots de més avall després de completar-los amb h: 

a) Preparació narcòtica obtinguda del cànem: 

b) Menjar: 

c) Mala olor a l’alè: 

d) Corona lluminosa al voltant d’un cos: 

e) Esport consistent a alçar pesos de terra: 

f) Xarxa suspesa pels dos extrems en dos arbres o dues estaques: 

g) Conjunt de delinqüents més o menys relacionats: 

h) Cobert per aixoplugar-hi aeronaus, cotxes o mercaderies: 

i) Apartament de la casa d’un musulmà on habiten les seves dones: 

j) Animal mitològic amb cap i bust de dona: 

k) Ganxo petit que es lliga a l’extrem del fil d’una canya de pescar: 

l) Acord de sons agradables a l’orella: 

amaca arem 

alitosi am 

angar alar 

ampa aixix 

alterofília arpia 

alo armonia

unitat 11 




1. Mostrar coneixements sobre la narrativa catalana contemporània. 

2. Conèixer les figures i les obres de Quim Monzó, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Ferran Torrent i Maria de la Pau Janer, i comentar-ne 

textos. 

3. Reconèixer el punt de vista del narrador en un text narratiu. 

4. Reconèixer i analitzar oracions subordinades adverbials i utilitzar-les correctament. 

5. Reconèixer i utilitzar mots sinònims i antònims. 

6. Escriure correctament mots amb les grafies m/n/mp, i amb l·l. 

Continguts 

Procediments 



catalana contemporània. 

2. Comentari de textos narratius segons 

els aspectes formals i de contingut, i la 

seva contextualització. 

3. Construcció d’oracions subordinades 

adverbials d’ús problemàtic. 

4. Ús d’oracions subordinades adverbials 

per ampliar l’expressió personal. 

5. Reconeixement i ús dels diferents 

mots que poden tenir significats semblants 

en uns mateixos contextos (sinonímia). 

6. Ús de mots i construccions sinònimes 

segons el context, el registre o la 

varietat geogràfica de la llengua. 

7. Utilització de paraules sinònimes en 

un mateix text per evitar repeticions. 

8. Identificació i ús d’antònims. 


normes ortogràfiques de m/n/mp i l·l. 




La narrativa contemporània. 


– Quim Monzó. 

– Montserrat Roig. 

– Jaume Cabré. 

– Ferran Torrent. 

– Maria de la Pau Janer. 


– El punt de vista narratiu. 

– El narrador omniscient i el narrador 

subjectiu. 

– La narravió emmarcada. 

3. Gramàtica 

– L’oració subordinada adverbial (II). 

– Ús problemàtic d’algunes subordinades 

adverbials. 

4. Lèxic 

– Sinonímia. 

– Antonímia. 


– m/n/mp. 

– l·l. 


i actituds 

1. Interès per la narrativa catalana contemporània 



dels narradors contemporanis 

catalans més importants. 


les oracions subordinades adverbials. 

4. Valoració de la riquesa lèxica com a 

instrument del propi creixement intel·lectual. 


(sinònims i antònims) i aplicarlo 

adequadament en les produccions 

personals, orals i escrites. 



169



170 



Ús de la llengua 1, 2, 3 5 4 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 9 10 

Lèxic 1, 2, 3, 6, 8 5, 10 4, 7, 9 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 8, 9 10 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

2 

1 

1, 2 

1, 2 

1, 2, 3 




1 

2 

3, 4 

3, 4, 5 

4, 5

Centre: Curs: 



▲ 

● 




– Maria Barbal: www.uoc.edu/lletra/noms/mbarbal/index.html 

www.escriptors.com/autors/barbalm/index.html 

– Biel Mesquida: www.uoc.edu/lletra/noms/bmesquida/index.html 

– Quim Monzó: www.uoc.edu/lletra/noms/qmonzo/index.html 

www.monzo.info 

members.tripod.com/~monzo 

– M. Antònia Oliver: www.uoc.edu/lletra/noms/maoliver/index.html 

– Montserrat Roig: www.uoc.edu/lletra/noms/mroig/index.html 

www.escriptors.com/autors/roigm/index.html 

vilaweb.com/AREES/biblioteca/1991/3/3_16.html 

www.xtec.es/recursos/curricul/llengua/roig_tre 

– Pep Albanell: www.escriptors.com/autors/albanellp/index.html 

– Jaume Cabré: www.escriptors.com/autors/cabrej/index.html 

– Jordi Coca: www.escriptors.com/autors/cocaj/index.html 

– Jaume Fuster: www.escriptors.com/autors/fusterja/index.html 

– Maria de la Pau Janer: www.escriptors.com/autors/janermp/index.html 

– Jesús Moncada: www.escriptors.com/autors/moncadaj/index.html 

– Carme Riera: www.escriptors.com/autors/rierac/index.html 

– Maria Mercè Roca: www.escriptors.com/autors/rocamm/index.html 

– Ramon Solsona: www.escriptors.com/autors/solsonar/index.html 

– Ferran Torrent: www.escriptors.com/autors/torrentf/index.html 

2. Ara llegiràs el principi de la novel·la Natura d’anguila, de Maria de la Pau Janer. Hi podràs veure 

una descripció d’un personatge. Observa’n les característiques principals: 

Natura d’anguila 

Quan era un home jove i fort, n’Arnau s’imaginava la vida com una euga salvatge. Una euga recorrent desbocada 

els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la suor que li regalimava pel coll, 

que li recorria l’esquena ampla, que queia, gotellines diminutes, pel nas de l’animal fins al terra. O com una 

fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins la boca. Tota la barba roja, i les mans roges també de suc 

de magrana. Sempre deia que havia de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant, 

perquè hi havia massa camins per recórrer, massa coses a fer. 

Tenia la mirada somiosa. Encara que no hi tingués l’esperit, a punt per al somni. Ni les mans, ni els ulls. 

Va ser un nin amb els cabells banyats de sol i els ulls verds de mar. Un adolescent alt i fort –«sembles un pi 

ver», li deien els vells– i un adult amb el braços llests per a l’abraçada o per al combat. Amb els anys, els ulls 

171

172 

Centre: Curs: 


s’enfosquiren una mica i adquiriren grisors de cendra. S’acostumà a aclucar un poc els parpres, mentre parlava, 

i a mirar el món de cua d’ull. El somriure es féu esquerp i la rialla llarga, agosarada. Quan no podia 

caminar sense l’ajut del gaiato, perquè tenia les espatlles baixes i la passa lenta, en conservava quelcom, de 

l’atreviment de l’infant, del caràcter desenfreït de l’adult. Una ombra de procacitat a les pupil·les mig tancades, 

una espurna d’aquella habilitat que el feia observar les coses des de les altures, amb totes les seguretats, 

amb la certesa que donen la força del cos i el pensament. 

Els anys no havien suavitzat unes faccions que tenien la duresa de la pedra viva. La barba, abans retallada 

amb cura, creixia ara en un joc de clarobscurs. Contrasts que li constel·laven el perfil d’obagors. Només la inclinació 

de les espatlles i el tremolor a les mans constituïen els indicis d’una decrepitud que l’espantava. La 

veu era la mateixa que vint anys enrere havia atemorit els qui el conegueren. Una veu que posseïa els registres 

de la burla, que sabia mormolar, sensual i tènue, totes les provocacions, que es feia de sobte autoritària, 

exigent fins a extrems insospitats, que omplia la casa de llamps i de trons, amb la intensitat de les tempestes, 

que coneixia els registres de la blasfèmia i de la luxúria. 

Vocabulari 

– euga: femella del cavall. 

– sementers: camps, conreus. 

– polposa: carnosa, que té força substància. 

– parpres: parpelles. 

– gaiato: bastó per ajudar a caminar. 

– desenfreït: desenfrenat. 

– procacitat: obscenitat. 

– obagors: foscors. 

– decrepitud: vellesa. 

– mormolar: dir alguna cosa en veu baixa. 

– luxúria: desig sexual desenfrenat. 

a) Amb què compara la vida el personatge en el primer paràgraf? Què tenen en comú? 

b) Com eren els diferents aspectes del personatge en què es fixa l’autora? Resumeix-los breument. 

c) Fes una descripció semblant d’una persona que coneguis.

Centre: Curs: 



● 

▲ 

1. Llegeix aquest text de Ramon Solsona i comenta’n la tècnica utilitzada: 

Figures de calidoscopi 

Cada vegada sou més aprop de la muntanya, la carretera de sobte s’enfila per una rampa recta. En Josep 

Tomàs sempre deia: «En aquest punt exacte comencen les costes de Garraf.». 

Efectivament comença la llarga tirada de giragonses que no s’acaba fins a les envistes de Sitges. Potser et porta 

a Sitges, o a Vilanova. Tant se val, et deixes dur, sempre t’ha agradat aquest recorregut que coneixes bé. La 

muntanya nua és esquerpa i aspra, la costa brava de Garraf no té la violència èpica del cap de Creus, ni el 

mar és aquell mar transparent, gelat, d’onades valentes. Tanmateix és la companyia del mar que et plau, malgrat 

que la carretera el voreja temeràriament des dels penya-segats. Coneixes bé el litoral de punta a punta: 

quants quilòmetres no havíeu fet tu i en Josep Tomàs amb la moto per anar a banyar-vos! Llançà, Sa Riera, 

l’Estartit, Sant Pol, Sitges, Altafulla, Salou... Eren altres temps, rauxes de joventut que recordes amb complaença. 

Va ser a Caldetes on et vas aviciar a nedar, a fruir del sol i de l’aigua. En Josep Tomàs, que no era 

de la colla de Caldetes, i tu compartíeu la mateixa passió, havíeu fet autèntiques barbaritats per anar-vos-en 

a tal o tal platja, a una cala d’accés difícil. Fer cent quilòmetres per les carreteres d’aleshores sota el sol ardent 

o una escapada nocturna, sense banyadors, sense tovalloles, de pèl a pèl. [...] 

a) Qui és el narrador? A qui s’adreça? 

b) Què explica? Quins records evoca? 

c) Comenta el punt de vista narratiu d’aquest fragment. 

2. Llegeix aquest fragment de Mel i metzines, de Maria Barbal, i comenta’n el punt de vista narratiu: 

No em recordo de quants anys tenia, però devia ser xicotet que, un dia, la meua mare em va contar com havia 

nascut abans del temps. Segons va dir, tanta sort que no era a l’estiu perquè tot havia anat tan de pressa 

que, si hagués estat els cas, hauria vist la llum primera al bat del sol. A la vora d’un prat o potser per algun 

camí. I allò no hauria resultat cap cosa extravagant en la meua vida, perquè, més d’una nit, el meu 

teulat ha estat el cel ras i el meu llit un feis de palla. Però anem a pams. 

a) Qui creus que explica els fets en aquesta obra? 

b) Quan creus que els explica: en quin moment de la seva vida? 

c) Comenta el punt de vista narratiu. 

173

174 

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

● 

1. Sempre que es pugui, substitueix les frases en cursiva per d’altres que continguin un gerundi: 

a) Vaig veure en Lluís que llegia: 

b) Hi guanyareu en canviar aquests llibres: 

c) Se’n va recordar i després m’ho va venir a dir: 

d) Van fer-li una fotografia quan saludava el capità: 

e) En Pere se’n va sortir perquè feia l’orni: 

f) Si treballes de valent, pots aprovar el curs: 

g) Va caure de l’escala i es va trencar una cama: 

h) Mentre jugàvem a futbol, li va venir l’atac: 

2. Uneix les frases amb la conjunció adient: 

a) No cridis tant. Molestes. 

b) Li ho ha comunicat. Ja està tranquil·la. 

c) Véns. Ho podré fer. 

d) Li ho he confirmat. M’ho ha demanat.

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

3. Analitza les oracions següents. Després digues de quin tipus d’oracions adverbials es tracta: 

a) No enceneu la llenya, que es pot calar foc al bosc. 

b) Mira-t’ho bé, que no se’ns escapi. 

c) Vols obrir, si et plau, que truquen. 

d) Neteja’m les sabates, que me les pugui posar demà. 

e) Calleu, que no sento l’Anna. 

f) Apaga’l, que em molesta. 

g) Pren una decisió, que se’ns fa tard. 

h) Si no ho vol, que ho deixi. 

i) És més fàcil anar-hi que trucar-li. 

j) La teva ràdio és més bona que la meva. 

4. Escriu cinc oracions que continguin les conjuncions següents: 

a) com que: 

b) menys que: 

c) com si: 

d) quan: 

e) abans que: 

175

176 

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. Substitueix la paraula en negreta per una altra que vulgui dir el mateix: 

a) El van engarjolar després d’un judici molt llarg. 

b) S’obstinava a no cedir a les seves pretensions. 

c) Van maquillar els comptes perquè els resultats no fossin tan negatius. 

d) Cada vegada que se n’anava en Pere, estrafeia la seva veu. 

e) Hi va haver una gran estossinada, en aquella batalla! 

f) Per mitigar el dolor, doneu-li aquests calmants. 

g) Aquest vi es fa agre. 

h) Van aconseguir corbar la barra de ferro amb molt d’esforç. 

i) Són costums que s’hereten de generació en generació. 

j) Han traslladat els malalts a una altra ciutat. 

2. Tria el sinònim més apropiat per completar les frases següents: 

a) En Pere es va oferir a (fregar/rentar) els plats. 

b) No sabia el (nombre/número) exacte d’alumnes. 

c) Per resoldre aquests problemes hem de treballar amb nombres (enters/sencers). 

d) Ja cal que (llencis/llancis) tots les ampolles buides al contenidor. 

e) He desat tots els objectes en una (caixa/capsa) de cartó. 

f) (Guarda/Desa) les estovalles al calaix. 

g) (Posa’t/fica’t) el casc abans d’agafar la moto. 

h) Els edificis d’aquest barri (sofreixen/pateixen) aluminosi.

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

▲ 

3. Canvia els adjectius del text següent pels seus contraris: 

Vaig arribar a Frankfurt. El dia era espès, gris. El paisatge semblava estar sumit en aquell color monòton i brut 

que ho reduïa tot a un perfil d’estranya i gràvida tristesa, difícil de descriure. Sentia pesantor i dolor en tot 

el cos. Aquell color gris i aquella monotonia establien una rara analogia amb el meu estat moral: un negre 

penediment per tot el que feia i per tot el que havia deixat de fer. Del mateix color, endèmic, que semblaven patir 

totes les coses. 

4. Amb un prefix forma el mot contrari de cada un dels següents: 

a) raquític: f) proposta: 

b) artròpode: g) marcar: 

c) conforme: h) simètric: 

d) habilitar: i) freqüent: 

e) social: j) empaquetar: 

5. Fes una frase amb els mots contraris de l’exercici anterior: 

a) 

b) 

c) 

d) 

e) 

f) 

g) 

h) 

i) 

j) 

ANTONI MARÍ, El vals de plata 

177

178 

Centre: Curs: 



● 

● 

● 

1. Completa els mots següents amb con o com, segons correspongui: 

a) memorar f) batre 

b) moció g) federat 

c) plaure h) veniència 

d) frare i) firmar 

e) centració j) decorar 

2. Completa els mots següents amb l o l·l i relaciona: 

a) axi a 1 inflat 

b) cora í 2 estalvi 

c) ampu ós 3 grec 

d) me ós 4 vermellós 

e) he ènic 5 francès 

f) gà ic 6 inevitable 

g) infa ible 7 aixella 

h) ine udible 8 aïrat 

i) co èric 9 segur 

j) i ès 10 dolç 


3. Completa els buits amb n, m o mp: 

a) e fonsar f) i moble 

b) tra via g) co ferència 

c) desco tar h) circu ferència 

d) ate tat i) trio fal 

e) i flar j) ca viar

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

4. Completa els mots següents i fes una frase amb cada un d’ells: 

a) xa frà: 

b) circu val·lació: 

c) pre sa: 

d) è fasi: 

e) si fonia: 

f) a fibi: 

g) à fora: 

h) triu vir: 

5. Completa els buits amb m/n: 

A dalt hi ha els salo s i les ca bres. L’escala dese boca a una galeria amb tres portes grans, una 

a cada extre i l’altra al ce tre, e marcades per colu nes que sostenen fro tons d’estil clàssic… 

La porta ce tral comunica amb una peça ovalada, quasi se se mobles, decorada amb motius 

po peians i il·luminada per una claraboia. D’ella es passa al saló pri cipal amb dos balco s, entre 

els quals hi ha una xemeneia de marbre, que donen al jardí. A l’esquerra del gran saló hi ha la ca 

bra nupcial i a la dreta una porta que comunica amb uns altres dos salo s, on el senyor havia instal·lat 

el seu dormitori i la seva ca bra de treball: aquestes habitacions tenen accés directe al jardí per una escala de 

cargol. 

179

unitat 12 




1. Mostrar coneixements sobre el teatre català contemporani. 

2. Conèixer la figura i l’obra de Jordi Teixidor i Josep M. Benet i Jornet. 

3. Comentar textos teatrals d’autors contemporanis. 

4. Conèixer l’ús de la llengua en diferents àmbits de la vida social. 

5. Comprendre i prendre consciència d’algunes actituds lingüístiques. 

6. Identificar els diferents tipus d’oracions subordinades. 

7. Utilitzar correctament els diferents tipus d’oracions subordinades. 

8. Conèixer i fer ús de refranys i frases fetes. 

9. Escriure correctament l’apòstrof, la contracció i el guionet. 

Continguts 

Procediments 

1. Relació del teatre contemporani amb 

les vicissituds de l’època. 

2. Lectura expressiva de textos teatrals. 

3. Anàlisi i comentari de textos teatrals 

contemporanis. 

4. Treball sobre el marc jurídic de la 

llengua catalana. 

5. Treball de camp sobre els aspectes 

sociolingüístics de la llengua. 

6. Distinció entre bilingüisme, diglòssia, 

conflicte lingüístic i normalització 

lingüística. 

7. Creació d’oracions subordinades 

(substantives, relatives i adverbials) i 

reconeixement de les seves funcions. 

8. Ús d’oracions subordinades per ampliar 

l’expressió personal. 

9. Interpretació i utilització de refranys, 

locucions i frases fetes d’ús corrent. 

10. Reconeixement d’interferències lèxiques: 

calcs del castellà. 


normes de l’apòstrof, el guionet i la 

contracció. 

180 




El teatre contemporani. 


– Jordi Teixidor. 

– Josep M. Benet i Jornet. 

– Els nous autors. 

2. Llengua i societat 

– La situació sociolingüística a Catalunya. 

3. Gramàtica 

– L’oració subordinada: repàs. 

4. Lèxic 

– Locucions i frases fetes. 

– Refranys o dites populars. 


– L’apòstrof, el guionet i la contracció. 


i actituds 

1. Valoració positiva del teatre contemporani 

com a mitjà per interpretar la 

realitat de l’època. 

2. Interès per conèixer el fenomen teatral 

actual. 

3. Respecte per la pluralitat cultural lingüística 

i valoració de la pròpia identitat. 

4. Valoració de la riquesa que aporta la 

diversitat lingüística. 

5. Atenció a la situació sociolingüística 

de Catalunya. 

6. Sensibilització crítica envers els prejudicis 


7. Interès per usar oracions subordinades 

en l’expressió personal. 

8. Consciència de la importància de conèixer 

i conservar les expressions genuïnes 

en la mesura que són part del 

patrimoni cultural de cada poble. 


de l’expressió escrita.


Història de la literatura 1, 2 

Llengua i societat 1, 2, 3 

Gramàtica 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 



Lèxic 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10 4, 6, 11 7 

Repàs d’ortografia 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 8, 9 10, 11 



Gramàtica 

Lèxic 



reforç ● 

2 

1, 2 

1, 2 

1, 2 




1 

1 

3, 4 

3, 4, 5 

3, 4, 5 

181

182 

Centre: Curs: 



▲ 

● 




– Jordi Teixidor: rt000ksg.eresmas.net 

– Josep M. Benet i Jornet: www.escriptors.com/autors/benetjornet/index.html 

– Els Joglars: www.elsjoglars.com 

– Els Comediants:www.comediants.com/index_flash.html 

– El Tricicle: www.tricicle.com 

– La Fura dels Baus: www.lafura.com/entrada/index2.html 

– Dagoll-Dagom: www.dagolldagom.com 

– La Cubana: www.ciatre.com/pagines/catala/cubana.html 

– Lluís-Anton Baulenas: www.uoc.edu/lletra/noms/labaulenas/index.html 

www.escriptors.com/autors/baulenasla/index.html 

– Narcís Comadira: www.uoc.edu/lletra/noms/ncomadira/index.html 

– Jordi Coca: www.escriptors.com/autors/cocaj/index.html 

– Toni Cabré: www.escriptors.com/autors/cabret/index.html 

2. L’obra Navegants, de Toni Cabré, ens proposa un joc ben estimulant: dos internautes que s’intercanvien 

missatges per la xarxa decideixen un bon dia de conèixer-se i s’adonen que la realitat és 

ben diferent del que s’havien imaginat. Queden, però, atrapats en la realitat virtual... Llegeix-ne 

el començament: 

ELLA: No et pots ni imaginar el que per mi suposa poder-me comunicar a través d’aquest esplèndid 

invent. Escric i tu em llegeixes. Em respons i jo ho rebo d’immediat. Una comunicació 

així... De debò, Robert, és un miracle obrat per la tecnologia. La vida real no m’ha permès 

un diàleg així amb ningú. Qui m’ho havia de dir fa ben pocs mesos que aquest ordinador 

de segona mà i una simple línia telefònica em brindarien l’oportunitat d’entrar en contacte 

amb tu... Sí, Robert, he trencat les barreres. M’he acostat a tu, una persona disposada a 

escoltar. I a respondre, també, oi? Robert, que també estàs disposat a respondre? Oi? Oi? 

ELL: Perdona... Sí, que ho estic. És clar. Em desconcertes, Patrícia. Hi ha moments que sembla 

que m’endevinis el pensament. Per què parlar si l’altra persona ho fa per un mateix? 

Continua, Patrícia. No et vull interrompre. No pateixis si passo llargues estones com si no hi 

fos. Em sorprenc de la veritat que transmets. Per ràpids que em vagin els dits, em costa reaccionar 

davant tanta lucidesa. Sóc tot orelles. 

ELLA: Orelles... Si t’expliqués qui sóc realment, t’adonaries de la importància que per mi té això 

que em dius. Orelles... Receptacles de sons, veus, músiques... Però no! 

ELL: No...? No, què? 

ELLA: Millor mantenir les distàncies, no ens barregem... Potser només així, de lluny, podrem continuar 

en contacte.

Centre: Curs: 


ELL: Et neguiteja que jo sàpiga qui ets realment? No t’enganyis. De tu, en sé el més important: ets 

generosa. T’has creuat amb mi des d’algun punt de la xarxa i dediques el teu temps a intercanviar 

missatges amablement. Mal m’està reconèixer-ho: a la vida real... No res. La telemàtica 

és tan diferent... Em distreus, saps. 

ELLA: Em temo que no et distrauria tant si sabessis amb qui estàs parlant. A través de la xarxa es 

pot fingir tot. 

ELL: Qui ets? Potser no ets cap persona? Ets un ordinador que dóna conversa a navegants despistats?! 

ELLA: Res d’això. Sóc una persona. Encara que... diferent. 

ELL: Diferent? En què? 

ELLA: En res. No vull fer-te patir. 

ELL: Patiré si calles! La xarxa ens posa en contacte perquè ens coneguem. Parla, t’escolto. Allò que 

la tecnologia uneix, que l’home no ho separi. Digues-m’ho o continaré escrivint bestieses. 

ELLA: D’acord. Prego que, quan ho sàpigues, continuïs connectat amb el mateix bon humor. Em 

sabria greu que t’allunyessis. 

ELL: Continuaré. 

ELLA: Encara que pitjor seria que mantinguessis la comunicació només per llàstima. 

ELL: Llàstima? M’espantes. 

ELLA: Ho veus? Seria més prudent callar. I que pensessis que sóc un ordinador que entreté navegants 

avorrits. Les disminucions esgarrifen. 

ELL: Què et passa? Ets... manca? Tecleges l’ordinador amb els dits dels peus? 

ELLA: No puc vocalitzar el que teclejo. Ara no ho notes perquè escric. Els dits em corren gairebé 

tant com la imaginació. La veu, no. No puc parlar, saps? Tot això que llegeixes són pensaments 

que van del cervell a la pantalla, que no puc dir-los amb les cordes vocals. Vaig néixer 

sorda. Ningú no em va ensenyar a parlar. Ara ja ho saps. 

(Ell calla, sorprès. Silenci. Ella se n’adona.) 

ELLA: No saps què dir, oi? 

ELL: Això... això no canvia res! Res, em sents...? Em sents... Muda i sorda? I què? Fa quinze dies 

que connectem. I en fa dos que ho fem en privat fins a altes hores de la nit. Tot just comencem. 

Per mi és una tertúlia excepcional! Exacte: excepcional. 

a) Quin resum en faries, d’aquest fragment? 

b) Com t’imagines que continua l’obra? Quan es troben, realment ella és sorda? 

c) Comenta la frase: «Allò que la tecnologia uneix, que l’home no ho separi». Saps quina altra 

frase parafraseja? 

183

184 

Centre: Curs: 



▲ 

1. Comenta els articles següents de la Llei de normalització lingüística: 

Article 1 

L’objecte d’aquesta Llei 

Article 6 

2. Els objectius principals d’aquesta Llei són: 

a) Emparar i fomentar l’ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes. 

b) Donar efectivitat a l’ús oficial del català i del castellà, sense cap discriminació per als ciutadans i 

ciutadanes. 

c) Normalitzar i fomentar l’ús del català en l’Administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació 

social, les indústries culturals i el món socioeconòmic. 

d) Assegurar l’extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciutadanes. 

3. És també un objectiu d’aquesta Llei assolir la igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics dels 

ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui 

la dificulten. 

La unitat de la llengua catalana 

Article 7 

1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals 

constitueix una mateixa comunitat lingüística. La Generalitat ha de vetllar per la protecció de la 

unitat del català i ha de fomentar l’ús i la projecció exterior del català i la comunicació entre els diferents 

territoris de parla catalana. 

2. D’acord amb la legislació vigent, correspon a l’Institut d’Estudis Catalans l’autoritat lingüística. 

Reconeixement i protecció de l’aranès 

L’aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran, es regeix, pel que fa a l’ús, per la Llei 

16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, i, supletòriament, pels preceptes d’aquesta 

Llei, els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l’ús de l’aranès.

Centre: Curs: 


Gramàtica 

● 

1. Llegeix aquest text i, a continuació, digues quin tipus d’oració subordinada introdueixen els mots 

en negreta: 

Hi va haver un temps en què seduir era molt més senzill del que ens han volgut fer creure ara, quan els dies 

són massa grisos. Hi va haver un temps en què seduir era, alhora, un complicat exercici d’enginy i 

d’intel·ligència. 

Això passava abans, molt abans que alguns s’esforcessin a fer-nos creure que la seducció segueix uns patrons 

de conducta, unes formes predeterminades, uns camins previsibles. Vivim en un món que marca models de seducció: 

aquesta capacitat de fascinar l’altre, que neix d’una barreja entre allò que és inconcret i allò que és 

real, allò que resulta inexplicable i allò que ens commou perquè sorgeix de sobte, quan ens havíem arribat a 

creure que no ens arribaria a commoure res amb tanta força. 

a) en què: 

b) quan: 

c) en què: 

d) abans que: 

e) que: 

f) que: 

g) que: 

h) perquè: 

i) quan: 

j) que: 

MARIA DE LA PAU JANER, Patrons de seducció 

185

186 

Centre: Curs: 


● 

▲ 

▲ 

2. Analitza les oracions subordinades que trobaràs en les oracions següents: 

a) Em va dir que el paleta vindria a les 8 hores del matí. 

b) La noia que va sortir per la televisió era d’Andorra. 

c) Per més que m’ho expliquis, no ho entenc. 

d) Volia comprar un cotxe de segona mà. 

e) Segons com la expliquis, s’entendrà millor o no aquesta història. 

f) La bicicleta amb què circules és del meu cosí. 

g) L’interessa molt que vagis a Egipte. 

h) S’ha comprat una jaqueta perquè ha d’anar a una boda. 

i) Hem entrat a la casa on vaig néixer. 

j) Si vas a Mallorca, porta’m una ensaïmada. 

3. Escriu una oració amb els següents pronoms relatius: 

a) que: 

b) (preposició) + què: 

c) (preposició) + la qual: 

d) qui: 

e) els quals: 

4. Escriu una oració amb aquests elements subordinats: 

a) mentre que: 

b) perquè (causal): 

c) perquè (final): 

d) quan: 

e) com: 

f) per més que:

Centre: Curs: 


Lèxic 

● 

● 

1. Substitueix cada frase feta per un verb equivalent: 

a) fer un jurament: 

b) fer la verema: 

c) fer una abraçada: 

d) fer una carícia: 

e) fer un badall: 

f) fer ús: 

g) fer dejuni: 

h) fer una pregunta: 

i) fer una lectura: 

j) fer un crit: 

2. Relaciona cada part amb la corresponent per poder formar un refrany complet. Després explica’l: 

a) A un bon altar 1 ratolí tendre. 

b) Al bon vi 2 no li calen floretes. 

c) A gat vell 3 poc li basta. 

d) A qui diu que no 4 ensenya-li el camí. 

e) A qui poc gasta 5 no el casen. 

f) A l’enemic que fuig 6 no li cal pregó. 

a) 

b) 

c) 

d) 

e) 

a b c d e f 

f) 

187

188 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

▲ 

3. Identifica les frases fetes i les locucions del text següent: 

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, 

havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d’estudi. Per quins set sous els responsables no s’havien 

volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però 

sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent 

i barca nova. 

Ara sabem que la solució ha arribat a misses dites, i que de moment l’única esperança és continuar fent la 

viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun 

dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l’ull, perquè el més calent és 

a l’aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli. 

4. Fes una frase feta fent servir les paraules següents: 

a) cara: 

b) mà: 

c) cap: 

d) cor: 

e) ull: 

f) fetge: 

5. Relaciona les frases fetes amb el seu significat: 

1 Ficar la banya. a) Estar despistat. 

2 Ser un pou de ciència. b) No preocurar-se per res. 

3 Ser foc d’encenalls. c) Entossudir-se. 

4 Venir d’Arbeca. d) Sentiments vius de poca durada. 

5 Tirar-s’ho a l’esquena. e) Ser molt savi. 

1 2 3 4 5 

JOSEP M. ESPINÀS, Avui (1-3-1981)

Centre: Curs: 



● 

● 

1. Completa amb cal , ca l’, ca la: 

a) Heu arribat bé a Agustí? 

b) Van sortir de Isabel a les nou. 

c) Han vingut de Enriqueta. 

d) Volem anar a Pere. 

e) No sé pas on és a Hipòlita. 

f) Els seus pares eren de Isidre. 

g) Dormirem a Imma. 

h) A quina hora tornareu de Ibàñez? 

i) Com es torna de Irene? 

j) Viu al costat de Arnau. 

2. Completa amb la forma adient: 

a) Vam comprovar que s’havia del tot. (aturat/atura’t) 

b) I aleshores el professor em va dir: — ! On vas així? (aturat/atura’t) 

c) que vinguin tots a la festa. (animals/anima’ls) 

d) Són una colla d’ ! (animals/anima’ls) 

e) tot això del magatzem i al drapaire. (agafeu/agafeu-ho; doneu/doneu-ho) 

f) tot el menjar que t’han posat. (acabat/acaba’t) 

g) No han bé les cordes i poden caure. (fixat/fixa’t) 

h) S’han les existències. (acabat/acaba’t) 

189

190 

Centre: Curs: 


▲ 

▲ 

▲ 

3. Completa els espais en blanc del text següent amb una forma d’article o de preposició i article: 

La contaminació dels sòls 

sòl és fina capa superior escorça terrestre que s’ha anat formant lentament 

gràcies interacció de processos geològics, clima i éssers vius. Té una 

importància extrema perquè es pugui desenvolupar fenomen vida, però és un recurs 

molt delicat i no renovable a curt termini, ja que es requereixen milers d’anys per generar un sòl que sigui mínimament 

estable. 

M. MURIACH, Cavall Fort (931) 

4. Completa els espais buits següents amb els articles i les preposicions que creguis convenients: 

Quan va fer divuit anys, Pola va decidir deixar ’escola i anar-se’n 

viure París. Com que era major ’edat, no la podien obligar 

continuar estudiant. Feia temps que seva mare ho havia deixat córrer, filla se li escapava. 

Hauria donat qualsevol cosa esmunyir-se seu cap i veure 

seus propis ulls què era el que Pola tenia dintre. No l’arribava 

entendre, se li escapava un garbuix incomprensible xifres. 

5. Completa les frases següents amb els articles i les preposicions que calgui: 

PALOMA REDONDO, Els universos paral·lels 

a) gallines àvia sempre corren pati masia. 

b) Has escrit carta cosins Àvila? 

c) fulles arbre meu carrer són totes grogues però les 

arbres teu carrer són totes a terra.



1. L’hostal de la Glòria és una de les obres més famoses i més representades de Josep M. de Sagarra. El 

fragment que en llegiràs és un diàleg entre l’hostalera i el seu marit, de qui ella sospita que s’entén 

amb la Roser, germana de la Glòria: 

Escena VII 

GLÒRIA i ANDREU 

GLÒRIA: Aquesta mossa em fa molt mala espina! 

Que un ximple no me l’hagi entabanat! 

És millor que se’n vagi... És massa dina, 

per a un hostal té el peu molt delicat... 

ANDREU: Que se’n vagi?... 

GLÒRIA: A ajudar la meva mare; 

aquí amb nosaltres no ens serveix de res... 

ANDREU: Són pensament que se t’acuden ara 

ella et fa companyia... 

GLÒRIA: I no em fa el pes... 

ANDREU: Ets injusta i no parles amb franquesa 

si ho fas per mi... Ja saps que estic dejú 

de queixar-me... per mi... 

GLÒRIA: El teu vot no resa; 

jo sé el que li convé, millor que tu. 

ANDREU: És lleig això que fas... 

GLÒRIA: De bona gana 

et diria que callis... 

ANDREU: Jo? Per què?... 

GLÒRIA: Perquè sí... 

ANDREU: Tens mania a ta germana. 

Et tornes no sé com... 

GLÒRIA: Tinc el pap ple 

de veure aquesta mossa trapacera, 

que sols serveix per criticar tothom, 

desganada, sorruda, mentidera... 

ANDREU: Ai, Glòria, Glòria, et tornes no sé com... 

GLÒRIA: I tu també t’hi tornes, i m’agrada 

trobar-te sol i dir-te francament 

que d’un quant temps ençà cada vegada 

et sento més estrany, més diferent. 

Ara mateix, la cosa és clara i neta: 

jo dic que la Roser no pot seguir, 

i em véns a defensar la germaneta 

només pel gust de barallar-te amb mi. 

I això m’ho fas en tot, i és cada dia, 

i en allò que t’hi va i que no t’hi va... 

ANDREU: Glòria, prou! Quina mena de mania! 

GLÒRIA: És a dir, que no puc enraonar! 

No puc dir el que jo sento? 

ANDREU: No pas ara! 

GLÒRIA: Jo no tinc dret de vigilar el teu fons? 

ANDREU: No tens dret d’engegar-me cara a cara 

un seguit de mentides i cançons. (Pausa. Glòria canvia de to.) 

191

192 

a) Resumeix el diàleg d’aquest fragment. 

b) El text d’aquesta obra és en vers. Digues-ne les característiques mètriques i de rima. 

2. Comenta el poema següent de Maria-Mercè Marçal: 

Raval d’amor 

I 

He estimat un arcàngel a ple vol, 

seda de bosc als cabells i a les ales. 

He trencat als seus ulls com la mar a les cales 

d’un país on les bruixes ja no duen més dol. 

En solell blanc de boira i en obaga de sol 

l’amor ens ha parat un devessall de sales. 

El setè cel on és i no hi menen escales? 

Quin camí mig embasten els núvols del trebol? 

Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma. 

He sentit a la galta un fregadís de ploma 

i a la boca l’or viu de la bresca de mel. 

No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia 

que he estimat un arcàngel a frec de la masia 

i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel? 

Vocabulari 

– solell: part del bosc on toca el sol. 

– obaga: part del bosc on hi ha sempre ombra. 

– trebol: sostre. 

– bresca: pa de mel. 

a) Quines sensacions ha sentit la poeta? 

b) Com ens explica que ha perdut la noció del temps? 

c) Com és la persona a qui ha estimat? 

d) Quins elements de misteri ens explica? Produeixen inquietud o tranquil·litat? 

e) Exposa la teva opinió, de manera raonada, sobre aquest poema. 

3. Quim Monzó és un articulista de premsa prou reconegut, a més d’un gran contista, com hem estudiat. 

Llegeix-ne aquest text: 

Patètic 

Ara, tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics.» 

Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar patètic.» [...] El comentarista 

esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic.» Fins en el discurs d’investidura com a 

doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la generació del 98 «va ser patètic.» 

¿De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de «patètic»? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules, 

avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores. 

Ara, a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de «patètiques» i avall que fa baixada. 

Adéu, matisos. De tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del 

qual cal fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics ¿eren realment patètics o més aviat

mal fets, malgirbats o ridículs? El sopar ¿va ser realment patètic o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit ¿va 

ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols? 

L’ús abusiu de «patètic» va començar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males traduccions de l’anglès, 

molts guionistes de televisió van descobrir l’adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: «patètic» és una paraula 

sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d’exageració que feia més impactant el 

text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot 

i, doncs, matant-lo. Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista 

o guionista amb un mínim bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per 

inèrcia hi ha deixat caure cap «patètic», i aleshores treure’l. 

En aquest llenguatge reduccionista que corre, «patètic» s’ha convertit en l’oposat de «genial». Des de fa encara 

més anys, tot allò que és mínimament acceptable és «genial». Si no són «patètics», els pantalons són «genials». 

Si no és «patètic», el sopar és «genial». I el resultat del partit de futbol, també: un resultat «genial». Al món ja 

no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot és o bé «genial» o bé «patètic». I entre tots dos qualificatius, el desert. 

Patètic, francament. 

a) Resumeix cada paràgraf ressaltant-ne la idea més important. 

b) Amb quins adjectius podríem suplir «patètic»? 

c) Escriu un article semblant, però sobre el mot «genial» i l’abús que molta gent en fa. Proposa solucions 

alternatives. 

4. Una vella coneguda olor va ser una de les primeres obres de Josep M. Benet i Jornet. Llegeix-ne aquesta 

escena: 

Acte segon 

Juliol. Dia de festa. Al pati, la senyora Dolors pela patates. Joan seu a prop amb un llibre a les mans, en el qual 

recolza un paper. Llapis a la mà. 

(Joan, instintivament, amaga una mica el paper.) 

JOAN: No. 

SRA. DOLORS: Les festes no són per quedar-te a casa. Et tornaràs ximple, tant llegir. I en Mateu? 

JOAN: Ara té nòvia. 

SRA. DOLORS: Des de quan? 

JOAN: Fa dies. La va conèixer al poble. 

(Pausa.) 

SRA. DOLORS: I tu què? Tens vint-i-set anys. Hauries de casar-te. 

JOAN: Calma i paciència. 

SRA. DOLORS: Si encara has de buscar la noia... 

JOAN: De moment, la tinc triada. 

SRA. DOLORS: De veritat? Qui és? 

(Joan es redreça. Mira un moment al pati gran. S’aixeca i s’acosta una mica a la seva mare.) 

JOAN: La Teresa del forn. 

SRA. DOLORS: Te’n rius, però precisament aquesta és la que et convé. 

JOAN: D’acord. Si no em convingués no m’hi casaria. 

SRA. DOLORS: Parles seriosament? 

(Deixant de pelar patates.) 

JOAN: I tant! 

SRA. DOLORS: Doncs per què fas el ruc amb la d’aquí al costat? 

JOAN: No sé a què es refereix. 

SRA. DOLORS: La teva mare no és cega. Us veieu sovint, des de fa unes setmanes. 

JOAN: Vivim de costat. 

SRA. DOLORS: No us trobàveu abans. 

JOAN: És ella la que em busca. Jo no li deia res. 

193

194 

SRA. DOLORS: Si et vols casar amb la Teresa atura el carro. 

JOAN: No s’amoïni. D’aquí tres dies marxem, i s’haurà acabat. Mentrestant deixi’m fer. La nena 

és maca i seria ximple desaprofitar l’ocasió. 

SRA. DOLORS: I l’altra què? 

JOAN: Quan m’hi declari, adéu llibertat. Aprofito els últims moments. La Teresa que s’esperi. 

Al capdavall li faig un favor... I a la Maria un altre perquè necessita que l’espavilin. 

SRA. DOLORS: Vés amb compte. (En to diferent.) No entenc que la Maria t’hagi fet cas. 

JOAN: Doncs no m’hi vaig esforçar massa. 

SRA. DOLORS: Més val que la deixis tranquil·la. Dedica’t a la Teresa, prou feina tindràs. 

JOAN: Mala cosa he dit. 

a) Què passa en aquesta escena? Fes-ne un breu resum. 

b) Quins personatges hi surten? Quina relació tenen? Com és cadascun? 

c) Què en penses, de l’actitud d’en Joan amb les dones? 

5. Feu un debat sobre el futur del català, entre tota la classe. Dividiu-vos en diferents grups i que cadascú 

defensi la situació del català en una zona del domini lingüístic. Al final interveniu tots defensant 

el vostre punt de vista. 

Gramàtica 

6. Digues la funció que fan els pronoms relatius d’aquestes frases. 

a) El gos que he comprat és un pastor alemany. 

b) Deixa-li el joc que et demana. 

c) Ets la persona amb qui s’avé més. 

d) Anirem al balneari on vaig conèixer la Maria. 

e) Els llibres amb què estudies són nous. 

7. Digues la funció que fan les oracions subordinades adverbials següents: 

a) Quan puguis, vine a casa a pintar el bany. 

b) Li concedeixen la beca perquè l’ha demanada. 

c) Si tens pressa, quedem un altre dia. 

d) Ho faig tan bé com sé. 

e) Fes com si no ho sabessis. 

f) Estudio per trobar un bon treball. 

Lèxic 

8. Escriu l’antònim d’aquests mots. 

a) valent: c) dipositar: e) malcriar: 

b) contracció: d) inclusió: f) presumptuós: 

9. Escriu un sinònim d’aquests mots. 

a) difícil: c) precursor: e) consell: 

b) habitual: d) aspirant: f) alegre:

10. Relaciona la frase feta amb el seu significat de la dreta: 

1 fer la gara-gara a) anar tirant 

2 fer l’orni b) importunar 

3 fer la viu-viu c) afalagar 

4 fer la guitza d) desentendre’s 

5 fer figa e) defallir 

1 2 3 4 5 

Ortografia 

11. Escriu en lletres aquestes xifres: 

a) 759: 

b) 421: 

c) 683: 

d) 1.991: 

e) 5.466: 

f) 1.847.505: 

12. Escriu l’article davant dels mots. 

a) essa c) institut e) inspecció 

b) indústria d) Irene f) illa 

13. Completa amb l o l·l: 

a) Brusse es c) so ució e) i ògic 

b) co egi d) co aborar f) mi ió 

14. Completa amb n/m/mp: 

a) co fessar c) assu te e) sí tomes 

b) e malaltir d) i fant f) co fondre 

15. Completa aquests mots i escriu-ne una frase. 

a) ce : 

b) ado : 

c) quietu : 

d) mora : 

e) pròle : 

f) bado : 

16. Completa aquests mots amb h, si cal. 

a) onor c) ermita e) elicòpter 

b) caca uet d) egemonia f) igiene 

195


196 

Alumne/a 

Llegir de manera expressiva textos 

literaris contemporanis. 





prosa, teatre) segons els aspectes 


Identificar el tema en un text literari 

i resumir-lo per demostrar-ne la comprensió 

global. 

Distingir els trets bàsics del teatre 

de postguerra i de la literatura contemporània 

en textos d’autors representatius 

d’aquests corrents. 

Reconèixer diferents tipus d’oracions 

segons la relació entre frases (subordinació) 

i utilitzar-los en textos propis. 


en textos personals i escolars.

Reconèixer i usar diferents oracions 

subordinades adjectives i adverbials. 

Utilitzar mots i expressions sinònims 

i antònims, segons el context. 

Reconèixer mots polisèmics i homònims. 

Utilitzar el significat més adequat al context. 

Reconèixer i utilitzar locucions, frases 

fetes i refranys. 




Aplicar les normes ortogràfiques 

pel que fa a les consonants p/b, t/d, c/g; 

-r final; h; m/n/mp, i l·l. 

Produir textos escrits, amb estructura 

interna diferenciada de tipologia diversa. 

Conèixer els trets bàsics de la situació 

sociolingüística a Catalunya. 

Altres observacions 

Crèdit 12 

197

solucionari del llibre de l’alumnat 

unitat 0 

Activitats d’avaluació inicial 

Copsa les idees 

198 

1. – Hi ha persones que van en cotxe a la muntanya o al mar cada diumenge: versos 1-4. 

– La gent se sent cansada i es mira l’horitzó sense gaire esperança: versos 5-8. 

– Cada cotxe és un món i els passatgers hi van seriosos: versos 9-11. 

– El poeta es mira els cotxes i la gent que hi va i se n’apiada: versos 12-14. 

2. – formant corrua: fent cua, anant l’un darrere l’altre. 

– se senten els muscles feixucs: es troben cansats, senten les espatlles cansades. 

– escruten l’horitzó: miren més enllà, cap a l’horitzó. 

– la gent que els habita és sorruda i esquerpa: les persones que hi van a dintre són callades i poc amables. 

3. La gent fuig de la ciutat cap a la muntanya o el mar. 

4. La gent se sent cansada, sorruda i esquerpa a causa del treball, de la por i de la solitud. 

5. El poeta compara cada cotxe amb una capsa tancada, un món a part, una fortalesa. I la gent que hi 

va a dintre, amb persones solitàries, poc comunicatives i poc amables. 

6. El poeta se’ls mira des de fora, des d’un paisatge i una tarda molt més amables. Sent compassió pels 

que van en cotxe. 

7. Demana un record per l’angoixa dels que van en cotxe. 

8. El contrast és entre un entorn i un estat d’ànim negatiu, advers i poc amable (els dels qui van en 

cotxe) i un ambient agradable i estimulant («de calors i de formes») com el que envolta el poeta. 

Literatura: poesia 

1. El poema té catorze versos. Es podrien agrupar en: 4 + 4 + 3 + 3, d’acord amb la temàtica de cada 

part i el punt que les separa. 

2. Pot ser que sigui un sonet sense rima (o amb algunes rimes assonants esporàdiques), ja que té catorze 

versos i una estructura estròfica com la del sonet: 4 + 4 + 3 + 3. 

3. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

4. Es tracta del vers 10, en què es descriu el món del cotxe com «un món insòlit, una fortalesa». És un 

vers decasíl·lab. 

5. alexandrins. 

6. decasíl·labs. 

7. No hi ha, en general, rima. Es tracta de versos blancs. 

8. a elisió: 2 Supressió d’una vocal final d’una paraula per contacte amb una altra d’inicial de la paraula 

següent (que els). 

b sinalefa: 1 Fusió en una sola síl·laba rítmica de dues vocals situades una a final d’una paraula i l’altra 

al començament de la següent (por i). 

9. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Gramàtica 

1. a) jo miro, demano; b) Tots es senten; c) Els qui passen. 

2. a) cada diumenge: CC de temps 

b) per la carretera: CC de lloc 

c) de muntanya: CC de lloc 

3. a) es senten: els muscles feixucs 

b) escruten: l’horitzó 

c) demano: un record 

4. Es tracta d’atributs o predicats nominals. 

5. Predomina clarament el present: «passen», «pugen», «baixen»… 

6. – Els qui cada diumenge, muntats en automòbils, / passen… 

– per la setmana / de por i de solitud que els ha tocat de viure… 

– davant la solitud i la por que els esperen. 

– i la gent que els habita… 

– Jo que me’ls miro des del… 

Lèxic i ortografia 

1. a) automòbil: cotxe, auto…; b) por: temor, espant…; c) escrutar: mirar, fitar, contemplar…; d) insòlit: 

inusual, rar, estrany… 

(Consulteu el diccionari de sinònims per a qualsevol resposta.) 

2. feixucs, por, solitud, èxodes, tancada, sorruda, esquerpa, angoixa. 

3. a) pugen ≠ baixen; b) mar ≠ muntanya; c) ombra ≠ sol; d) boscos ≠ platges. 

Expressen el contrast, però volen representar tot el món conegut: la por i la solitud són arreu, vagi 

on vagi la gent. 

4. formant, solitud, tancat, insòlit, sorrut, delirant, record. 

5. Mot esdrúixol: èxodes. 

Mots plans accentuats: automòbil, insòlit. 

Mots amb accent diacrític: és, món. 

Expressió escrita 


199

unitat 


200 

1 

1. a) Tant Maragall en aquest poema, com els poetes i intel·lectuals modernistes volien viure de manera 

inquieta i en tensió permanent; no els agradava el conformisme de la societat i per això estaven 

en situació constant de recerca. En el poema Maragall diu al seu esperit que vigili i no es deixi 

dur a cap port, a cap lloc segur; els poetes i intel·lectuals modernistes també es consideraven els 

vigilants de la societat i les persones que estaven en tensió per portar les novetats modernes a la 

cultura catalana, remoure-la i fer-ne una cultura moderna. 

b) L’actitud de Nietzsche es nota sobretot al final, quan diu que «no s’acaba el teu viatge; / no s’acabarà 

mai més» perquè expressa el desig d’eternitat. Però també al llarg de tot el poema expressa 

l’anhel que «viure és desitjar més»; per exemple, a partir del vers 7: «dóna el front an el gran 

aire; sempre, sempre mar endins.»… 

c) – Al·literació: «dóna el front an el gran aire;» (reiteració de n). Vers 7. 

– Anàfora: «sempre, sempre, mar endins. / Sempre amb les veles suspeses /[…]/ sempre entorn 

aigües esteses». Versos 8, 9, 11. 

– Paral·lelisme: «no perdis mai el teu nord; /[…]/ no miris les platges roïns,». Versos 2, 6. 

– Antítesi: «fuig dels horitzons mesquins; /sempre al mar, al mar noble;». Versos 14, 15. 

d) El poema està format per cinc estrofes, de quatre versos cada una. Es tracta de quartetes, ja que 

són versos de set síl·labes (heptasíl·labs). La rima és consonant: a b a b. 

2. a) Explica com ha quedat el cel en els versos 1-5 i 8 i 9. En canvi, explica com veu el paisatge en els 

versos 6 i 7. Aquests dos darrers versos són hexasíl·labs, a diferència de la resta, que són decasíl·labs. 

b) Per designar els colors fa servir els adjectius blau (vers 3), parda (vers 4) i ponentina (vers 5), i els 

verbs rosseja (vers 6), verdeja (vers 7) i vermelleja (vers 9). 

c) El significat del poema sembla clar: es tracta d’una descripció del paisatge després de la pluja; 

primer s’hi descriu el cel quan els núvols se’n van i que tot blau, els núvols es retiren per la serra. 

A la terra els colors retornen a les coses: el camp ple de fang ara és més ros; el coll de la muntanya, 

moll, és més verd, i el dia que s’acaba ara és vermell a causa de la llum de la posta de sol. 

La intenció de Maragall en escriure el poema era, segurament, la de copsar un moment especialment 

intens de la natura: el de després de la pluja, quan sembla que els colors estan més ressaltats. 

Els versos són decasíl·labs (1, 2, 3, 4, 5, 8 i 9) i hexasíl·labs (6 i 7), fet que cal relacionar 

amb el que explica cada una de les dues parts. 

3. a) En aquest fragment Miquel Costa i Llobera compara el pi a una olivera, a un roure i a un taronger. 

També el compara amb un gegant guerrer i amb una persona escollida per Déu, com un rei 

(l’ungeix, li dóna un tron…). 

b) Les característiques pròpies dels elements amb què el compara: com un gegant lluita contra les 

ventades; no està per floretes ni dames… 

c) La personificació apareix, sobretot, a partir del vers 4, quan el compara amb un gegant; i en el 

vers 8, quan és comparat amb un rei escollit per Déu. 

d) La mètrica d’aquest poema indica que està fet amb versos alexandrins; es a dir, de dotze síl·labes, 

en què cada hemistiqui ha de ser comptat independentment (6 + 6).


1-5. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

Gramàtica 

Lèxic 

1. a) 200.000 famílies tenen la Gran enciclopèdia catalana. 

b) Tothom hi va. 

c) Els consellers d’empresa cobren molts diners. 

d) Hi vas tu! 

e) Els tribunals de justícia han donat la raó als veïns del meu barri. 

f) He vist la Margalida. 

2. oracions determinant nucli complement a) El cotxe del meu pare 

a 

b 

X X 

X 

X 

b) Ho 

c) la Joana 

d) Tu 

c X X 

e) un no 

d X 

f) un poca solta 

e 

f 

X 

X 

X 

X 

g) L’esmorzar 

h) La noia que em vas presentar 

i) Copiar 

g X X 

j) una escribania reial 

h X X X 

i X 

j X X X 


4. a) la dècada dels anys vuitanta; b) ració doble de pizza; c) guerra sense treva; d) les relacions de 

l’espècie humana; e) aquella noia que vivia al carrer del peix; f) una gran iniciativa feta amb la 

col·laboració dels nostres lectors. 

5. a) un contracte laboral; b) un país mediterrani; c) els incendis forestals; d) menjars casolans; e) la millor 

voluntat institucional; f) un cotxe veloç/ràpid; g) un producte car; h) una entrada gratuïta/de franc. 


1. mot popular-cultisme: enyorar-ignorar, raig-radi, enter-íntegre, cosa-causa, sou-sòlid, raó-ració, dretdirecte, 

cadira-càtedra, llec-laic, estret-estricte. 

2. castellà: guerrilla, taquilla, periquito, sarsuela, xato 

francès: restaurant, conyac, beixamel, croissant, puré 

anglès: eslògan, hippy, penal (esport), sandvitx, còctel 

italià: góndola, camerino, pizza, mortadel·la, casino 

3. a) estrès; b) espagueti; c) crep; d) esprint; e) gaspatxo; f) xoriço; g) grogui; h) xofer; i) míting; 

j) aquarel·la. 

201

202 

4. a) Haurien de treure els contenidors d’escombraries/la brossa de la vorera i col·locar-los en un altre 

lloc. 

b) De sobte, he hagut de fer una frenada i el de darrere m’ha abonyegat el para-xocs. 

c) Quan ens van notificar l’esdeveniment vam interrompre l’assaig d’immediat. 

d) Vés a fer una ullada a l’habitació/cambra dels nens, a veure si dormen. 

e) Hem dinat molt bé: amanida d’alvocats, graellada de peix i maduixes amb nata. 

5. a) mea culpa; b) tabula rasa; c) sine die; d) a posteriori; e) in extremis; f) ipso facto; g) vox populi; h) sine 

qua non; i) in fraganti. 

6. derivació: anticonceptiu, coeducació, aterrar 

composició: rentaplats, parabrisa, gratacel 

composició-cultisme: hidrofòbia, telescopi, videoteca 

manlleu: sidecar, best seller, bàsquet 

7. a) vida; b) terra; c) animal; d) aigua; e) ànima; f) ancià; g) dent; h) cor; i) ull; j) pell. 


unitat 

1. a) català; b) castellà; c) per exemple; d) número; e) etcètera; f) dijous; g) avinguda; h) dilluns; 

i) companyia; j) abans de Crist; k) habitants; l) pàgina; m) aproximadament; n) màxim; o) setembre. 

2. a) 1r; b) 2a; c) 7è; d) 8a; e) M. H., f) Dir. Gral.; g) Dra.; h) Il·lm.; i) av.; j) pl.; k) àt.; l) s. u. p. 

2 


1. a) L’actitud de la Mila és de franca admiració envers el pastor. L’expressa tant en el que diu, com 

en els gestos que fa: «mirant-se’l amb una mirada rendida d’enamorada», etc. 

b) El pastor en cap moment no expressa els seus sentiments envers la Mila, de manera que no sabem 

què en pensa exactament. 

c) El pastor atribueix el que sap als avis de Sant Ponç, però també a la inspiració divina: «la veu de 

Nostro Senyor». 

d) L’actitud del pastor és la més semblant a la d’un poeta modernista, que creia en la inspiració 

(divina o no) i que es deixava influir fortament pel paisatge i altres elements naturals. 

e) Hi ha moltes paraules diferents de les que diem avui dia: fai, sebre, vos, pelut, me, atres, Nostro, con 

vegi… La intenció de l’autora és la de mostrar una manera més autèntica i genuïna de parlar el 

català, recorrent a formes col·loquials, que només utilitzaven, en el seu temps, persones d’àmbit 

rural i pastors. 

2. a) Un campaner viu sol a la catedral de Girona. Un bon dia rep la visita de dues dones prostitutes: 

una era del seu poble, l’altra era una companya de la primera. Aquesta segona queda impactada 

per la persona, la manera de ser i la vida del campaner. I alhora aquest, Josafat, també se sent 

atret per la noia. 

b) És clarament un fragment del plantejament, ja que s’hi fa la presentació dels personatges, especialment 

de les dues dones.

c) Josafat era una persona solitària, avesada a no compartir amb ningú la seva soledat. D’entrada el 

xivarri de les dues noies el molesta i va per renyar-les. Tenia costums de persona solitària, poc 

acostumada a la presència dels altres i, sobretot, a parlar amb altres persones. 

d) La Pepona, l’amiga de Josafat, és descrita en el paràgraf que comença: «Era un dona d’aspecte 

sanitós, madura i esplèndida…». Feu que l’alumnat es fixi en aquest paràgraf i que miri de descriure-la 

amb paraules pròpies: «Era una dona de cara saludable, una mica grandeta, però encara 

de bon veure…». 

e) La Fineta, la dona que contorbarà Josafat, és descrita en el paràgraf següent: «No venia pas sola. 

Fent contrast amb ella havia entrat una joveneta de poca estatura, ciutadana, feble, malaltissa…» 

Més aviat ens l’hem d’imaginar com una noia de poca salut, però atractiva per la mirada penetrant 

i una cara de perversitat. Correcció de la descripció, a criteri del professorat. 

f) Els contrastos es poden expressar així: 

Pepona Fineta 

aspecte sanitós, dona madura i esplèndida poca estatura, feble, malaltissa 

boca grossa, mig oberta per un somriure llavis petits i amb expressió cansada 

burlesc, dents netes i ben posades 

cos carn que trontollava sota el vestit, els seus costats onejaven, desllorigats, 

amb transpiració tèbia i flairosa projectava les exuberàncies de la seva 

sina, impròpies de la seva magresa 

g) Efectivament, tota la descripció de la Fineta recorda una «dona fatal»: des del cos fins a la cabellera 

rossa, «crespa i onejant com les flames d’una foguera». 

h) Josafat se sent atret per la Fineta, ja que els trets que en remarca l’autor accentuen l’atracció 

sexual de la dona. Amb tot, sembla també espantat: «espantava mirar-la; xuclava l’esguard com 

un abim de deshonestedat…». 

3. a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

b) El resum podria ser: 

El mar estava en un estat imprevisible, tant podia agitar-se, com estar tranquil. L’oncle Ventura 

era una persona plàcida i calmosa. Quan navegaven estava absort, abstret i movia els braços de 

manera rutinària. Van fondejar davant d’una punta en el silenci de la nit, en la soledat i la calma 

d’una nit fonda i estrellada. El mar era, com la nit, fosc i profund. El narrador va sentir sobretot 

una sensació de soledat i de calma. 

c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 


1. a) No he acabat de llegir Els secrets de la Torre perquè és un llibre força avorrit (no gaire interessant). 

b) El professor em va dir que havia d’escriure canviar en comptes de cambiar. 

c) L’Aureli López és un autor de llibres considerat eròtic perquè tracta aspectes relacionats amb el sexe. 

d) Senyor director, als alumnes i a les alumnes de quart ens ha molestat molt que la Junta Directiva 

que vós presidiu hagi decidit tancar els serveis del centre i… 

2. Text 1 (d, a, f): El Centre d’Informació Professional és un centre obert al públic on es pot trobar 

informació diversa sobre el món del treball i la formació. Els CIP són també punts d’informació del 

Servei Català de Col·locació, on es poden adreçar els demandants d’ocupació perquè se’ls derivi cap 

als centres de formació o gabinets d’orientació. Des del Centre s’ofereix atenció directa, individualitzada 

i personalitzada sobre modalitats de contractació, oferta formativa, consells per a la recerca 

de feina, etc. 

203

Gramàtica 

204 

Text 2 (c, b, e): Si ets jove, actiu i tens més de setze anys i estàs buscant feina, des del Centre de 

Formació i Serveis Socioculturals et volem ajudar! T’oferim un nou servei: Tramuntana, que et vol 

acompanyar en aquesta cursa frenètica oferint-te tot el que et pugui mancar: assessorament, informacció, 

formació i suport perquè no defalleixis a mig camí. 

3. a) Restem a l’espera d’una resposta i li agraïm per endavant la seva col·laboració. Atentament, 

b) Desitjo aquesta feina, no perquè tingui cap problema on ara treballo, sinó… 

c) Li escric per comunicar-li que… / Us escric per comunicar-vos que… 

d) Aleshores el seu pare li diu que vagi amb compte. 

e) Personalment aquell cicle de cinema m’ha agradat molt. Hi surten coses molt reals. 

f) Mentre passeja es troba amb la Nines i un amic seu anomenat Sebastià. 

g) Una xarxa de traficants d’obres d’art segresta un pintor mentre inaugurava la seva exposició. 

h) Perquè, de miracles amb la bellesa, no se’n poden fer. / Perquè no es poden fer miracles amb la 

bellesa. 

4. El protagonista (Mateu Prats); un home (Mateu Prats); que (un home); que (una vida); -ne (una 

vida); una dona (Susanna); que (una dona); li (a ell, Mateu Prats); una gran desconeguda (Susanna); l’ 

(Mateu Prats); aquesta dona (Susanna); això (que aquesta dona porta mala sort); la (Susanna). 

5. Hola, tio, he vingut a casa teva perquè em deixessis els apunts de mates ja que jo els he perdut, però 

no hi eres. Si te’n recordes, porta-me’ls demà a l’insti. 

Gràcies i adéu! 

Pere Miquel 

6. Entre altres possibilitats: Avui, a l’institut, ha estat un dia com els altres: les mateixes cares i els mateixos 

professors, la gent que fa campana… Tot ha estat d’allò més avorrit. 

7. Entre altres possibilitats: Estàs a punt d’iniciar la lectura del nou llibre d’Italo Calvino: la novel·la Si 

una nit d’hivern un viatger. Relaxa’t. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món 

que t’envolta s’esvaeixi en l’indistint. La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que 

té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: –No, no vull veure la televisió. Parla més alt; 

si no, no et senten. –Ara llegeixo! No vull ser destorbat! Potser no t’han sentit amb tant d’aldarull; 

digues-ho més fort encara, crida: –He començat a llegir l’última novel·la d’Italo Calvino. O, si no 

vols, no ho diguis; esperem que et deixin tranquil. 

1. impersonals: haver-hi, glaçar. 

copulatius: semblar, ésser. 

transitius: menjar, diagnosticar, saludar, resoldre, tornar, girar, telefonar. 

intransitius: tornar, caure, sopar, saltar, girar, morir, plorar. 

reflexius: casar-se, rentar-se, vestir-se. 

pronominals: perdre’s, endarrerir-se. 

2. impersonals: a, h, j 

copulatius: c, e 

intransitius: b, d, i 

transitius: f, g 

També podem considerar el verb fer de la primera oració com a transitiu. 

3. a) hi ha; b) hi hagi; c) hi havia; d) hi haurà; e) hi ha. 

4. Possibles respostes: a) L’àvia aprecia molt en Miquel; b) Han tardat dues hores per solucionar el 

problema; c) En Joan ja no hi viu, en aquesta casa; d) Els professors us acompanyaran tot el dia;

Lèxic 

e) Les claus es troben al calaix; f) Durant la setmana conviuen amb l’àvia; g) La reunió tindrà lloc 

a les set; h) La gasolinera dista tres quilòmetres de la població; i) La Maria treballa d’aprenenta en 

aquest taller; j) A l’institut ens abstenim de portar-hi el radiocasset. 

5. No era una tasca senzilla trobar l’astut mag. Hi havia molts boscos on buscar, però només un Merlí. 

Així, doncs, el pobre cavaller va cavalcar dia rere dia, nit rere nit, esdevenint cada vegada més feble. 

Travessant els boscos tot sol, el cavaller es va adonar que hi havia moltes coses que no coneixia. Sempre 

s’havia considerat molt llest, però no se’n sentia gaire provant de sobreviure al bosc. 

De mala gana, va admetre que ni tan sols no sabia diferenciar els fruits verinosos dels comestibles. Això 

convertia els àpats en una mena de ruleta russa. I el beure no era menys arriscat. El cavaller provava de 

ficar el cap dins un rierol, però el casc se li omplia d’aigua. Dues vegades va estar a punt d’ofegar-se. Per 

si això no fos prou dolent, s’havia perdut d’ençà que havia entrat al bosc. El cavaller no sabia distingir 

el nord del sud ni l’est de l’oest. Per sort, el seu cavall sí que sabia orientar-se. 

1. a) bocí; b) engrunes; c) volves; d) borralls; e) brins; f) gota; g) fragment; h) mica; i) esquitx; j) pèl. 

2. a) tramuntana; c) llevant; e) migjorn; g) ponent. 

3. a) fer un ruixat o fer un ram; b) fer un aiguat; c) fer un plugim o plovisquejar o fer xim-xim; d) fer 

un xàfec; e) diluviar. 

4. a) rebentar; b) esberlar; c) escantellat; d) esquerdar; e) esclafat; f) esbotzar; g) esfondrat; h) trossejat; 

i) estripat; j) esmicolar, k) esquinçat. 

5. a) grinyol; b) borbolleig; c) brunzit; d) ronc; e) cruixit; f) dring; g) tret; h) clapoteig; i) explosió; 

j) espetec. 

6. a) dades; b) adreça; c) complet; d) fondos; e) assenyalar; f) nomenat; g) gens; h) sota; i) nombre; 

j) subterrani. 

7. a) sentir, entendre; b) feina; c) assegut; d) ficar, desar; e) bec; f) gros; g) plànols; h) llenço; i) xarxa. 

8. a) construït; b) és perjudicial; c) atractiva; d) exercici saludable; e) correcte; f) habitants; 

g) dificultats; h) agra. 

9. a) aviat; b) estaven en desacord; c) s’ha oposat; d) pobra; e) sovint. 

10. a) No li ho vam dir perquè no tingués un disgust. 

b) Anava tan elegant que cridava l’atenció. 

c) Me’n recordaré sempre més dels teus insults. 

d) No ho vulguis saber. El millor que pots fer és no preguntar. 

e) Les dues germanes van barallar-se com a gats per una ximpleria. 

f) Una persona tan ignorant hauria de callar més i no s’equivocaria tant. 

g) Llavors, quan s’hi va calar foc, el primer que vaig fer és tirar-hi aigua. 

h) Qualsevol li diu res, sabent el mal geni que té! 

i) Té el cap ple d’idees estranyes. 


1. abreviatures: dl.; dt.; dv.; tel.; av.; ctra.; 1r, 4t, 5è. 

sigles: AMPA; IES; LOGSE; PC; IPC; IRPF. 

símbols: h; h./km 2 ; cm. 

205

unitat 

206 

2. gener → gen.; Senyora → Sra.; divendres → dv.; carretera → ctra.; atentament → att.; post scriptum → 

P. S.; hores → h. 

3. a) Sra., P. S., ctra., h, att. 

b) gen., dv. 

4. Les abreviacions que s’hauran d’utilitzar són: 

c. (carrer); núm. (número); dte. (districte); tel. (telèfon); DNI (document nacional d’identitat). 

5. NE: nord-est; cm 3 : centímetres cúbics; ONU: Organització de les Nacions Unides; SA: societat anònima; 

km: quilòmetre; SSO: sud-sud-oest; Macba: Museu d’Art Contemporani de Barcelona; VOSE: 

versió original subtitulada en espanyol; UB: Universitat de Barcelona. 


3 


1. a) Dos homes parlen d’un foraster que acaba d’arribar al poble i ha dit a la gent que sap la manera de 

trobar aigua. Un dels interlocutors és a casa seva i la seva dona i la seva filla interfereixen en la conversa. 

La filla sembla que coneix el foraster i li dóna la raó, malgrat l’oposició i els renys de la mare. 

b) Sembla que tant els dos homes, com la mare de la noia, s’oposaran a les idees i propostes del 

foraster. 

c) Cecília, en efecte, sembla conèixer el foraster. Es preveu un grup oposat a l’anterior i format pels 

dos joves: el foraster i Cecília, que seran els que tindran el conflcite amb la resta del poble. 

d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

2. a) El Ramonet vol ser escultor. El pare vol que continuï el negoci familiar: que sigui venedor de 

vetes-i-fils, en una botiga o negoci propi. 

b) En Ramonet, que vol ser escultor, representa l’art, les aspiracions artístiques dels intel·lectuals 

modernistes. El pare, en canvi, representa la persona pragmàtica, que només pensa en el negoci 

i que, tanmateix, és el que mantindrà el fill i li permetrà fer realitat els seus somnis artístics. 

3. a) Les descripcions dels personatges són clarament literàries, com ho demostren els adjectius utilitzats: 

«blanca de cera, sedosos els cabells, abundants i ondulats»… La conclusió més evident és 

que Rusiñol descriu els personatges com si fossin per a una novel·la, amb tot d’elements poètics. 

b) El jardí també és descrit amb tons poètics: «un jardí amb pàtina de vellesa, modelat pels besos del 

temps i impregnat de la tristesa que donen els arbres antics i les plantes arrelades»… La conclusió 

és que es tracta d’un jardí decadent i que tot el text és un exemple d’aquest corrent literari: 

el decadentisme. 

c) Tant els personatges com l’ambient, doncs, tenen un to poètic i decadentista. L’autor ens vol suggerir 

una atmosfera plena de misteri i de decadència, amb elements que fa molt de temps que hi 

són, hi han estat sempre… 


1. De segur que / perquè / Però / a part del / En efecte, / a la vegada / I tot això / ja que / entre els 

quals / Tanmateix / tot i que / a més a més.


Gramàtica 

Lèxic 

4. La persona que ha escrit la carta se sent decebuda perquè ha participat en un sorteig de pisos de 

lloguer organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i s’ha quedat sense pis. En la carta es queixa del 

poc cas que fan d’aquest problema els polítics, en els quals a partir d’ara no confiarà gens. 

1. unes flames de foc (CD); a l’Oriol (CI); A tu (CD); al meu pare (CI); al Cesc (CI); el cap (CD); la 

Laia (CD); al meu amic (CI). 

2. a) ; b) a; c) ; d) ; e) a + el → al. 


4. a) N’hem tret força de la bóta; b) La meva germana Eulàlia me n’explica abans d’anar a dormir; c) 

Ho diuen; d) En Marc n’ha trobat una al seu plat; e) La mare l’ha comprat a en Pere; f) Demana-liho. 

5. a) Li ha trucat per anar al cinema; b) Deixa’ns el teu llibre d’anglès; c) L’Anna li va fer un petó; 

d) Els hem proposat d’anar a ballar una estona; e) No li diguis res; f) Envia-li una salutació de 

part meva; g) No els vol dir que aquest trimestre ha suspès cinc assignatures. 

6. a) CD; b) CI; c) CD; d) CI; e) CI; f) CD; g) CI; h) CD; i) CI; j) CD. 


8. els / li / l’ / la / li / l’ / li / la. 

1. a) alpinisme; b) beisbol; c) patinatge; d) hípica; e) ciclisme; f) automobilisme; g) rem; h) tennis; 

i) surf de vela. 

2. Aquesta podria ser una classificació. Ara bé, com és lògic, hi ha activitats esportives o competitives, 

o espectacles, que es poden fer tant en un local ad hoc com a l’aire lliure, en un espai preparat a l’efecte 

o de manera espontània en qualsevol lloc. Per tant, convé que el professorat estableixi el seu 

propi criteri classificador, si així ho considera oportú. 

a l’aire: aeromodelisme, aeronàutica, cursa, gimnàstica, golf, halterofília, patinatge, pilota, polo, tir 

en un estadi: atletisme, bàsquet, beisbol, boxa, esgrima, frontó, futbol, handbol, hoquei, hoquei 

sobre gel, hoquei sobre herba, judo, karate, lluita, patinatge sobre gel, tennis de taula, relleus, rugbi, 

esquaix, tennis, voleibol, waterpolo. 

al camp o a la muntanya: caça, càmping, cros, equitació, escalada, espeleologia, esquí, excursionisme, 

marató, marxa, muntanyisme, parapent. 

al mar o al riu: natació, rem, submarinisme. 

3. waterpolo, penal, esquaix, esport, tennis, matx, cros, voleibol, càmping, futbol, handbol. 

4. a) cros; b) cursa; c) campionat; d) competició; e) condicionament físic; f) patins; g) carrera. 

5. Resposta possible: 

col·lectius: bàsquet, beisbol, hoquei, handbol, rugbi. 

individuals: atletisme, halterofília, atletisme, marxa, pesca. 

6. a) cistella; b) genet; c) l’estrep; d) papallona; e) perxa; f) vestuari; g) cronòmetre. 

207

208 

7. a) trofeu; b) estrep; c) matx; d) campionat; e) arribada; f) cursa; g) raqueta; h) escopeta; i) piscina. 

8. a) rebutjar; b) fregar; c) cavalcar; d) cronòmetre; e) regnes; f) xiular. 

9. objectes utilitzats en determinats esports: estic, guants, esquís, raqueta, patins, javelina, perxa, sella, 

patí, pilota. 

objectes no utilitzats en els esports: espàtula, saxòfon, broca, aixada, forquilla, ribot, filaberquí. 

10. a) Ens vam passar dues hores a les parades de tir. 

b) Per la festa major participaré a la cursa de motos. 

c) Ja portes la motxilla? 

d) La meva germana juga a voleibol. 

e) Carles Moià va fer una sacada mai no vista. 

f) La meva cosina està boja pels cavallets. 

g) El porter i el davanter centre no van poder concórrer a l’entrenament. 

h) El porter va rebutjar la pilota amb el cap. 

i) El diumenge que ve es reprèn la lliga. 

j) Tens diners per pujar a la roda? 

11. Per exemple: 

a) barres paral·leles, anelles, salt sobre cavall 

b) raqueta, servei, volea, xarxa 

c) hipòdrom, genet, salt d’obstacles 

d) bicicleta, ciclista, mallot 

d) pilota, porteria, àrbitre 

e) resistència, quilòmetre, línia de meta 

f) botes, neu, eslàlom 

g) canya, pescador, pesca al llaçat 

12. a) esquí; b) boxa; c) handbol; d) ciclisme; e) bàsquet; f) voleibol; g) atletisme; h) futbol. 

13. A tall d’exemple: 

a) La marató d’aquest any uneix Mataró i Barcelona. /Anomenem cros la cursa d’atletisme en un 

circuit accidentat marcat a camp obert. 

b) El circuit de Barcelona és el més idoni per fer la cursa automobilística. / L’estadi del Barça és ple. 

c) En el torneig de tenis ha guanyat Alemanya. / Han lliurat el trofeu a l’equip guanyador. 

d) El campionat d’atletisme s’ha celebrat a Sevilla. / La competició de salt de llargada ha estat molt 

emocionant. 

e) L’equip de bàsquet és format per cinc jugadors. / La pilota va entrar a la cistella després de tocar 

el tauler. 

f) Tots els ciclistes entren al velòdrom. / Els exercicis eqüestres es faran a l’hipòdrom de la ciutat. 

14. Per exemple: 

a) En un partit de futbol, jugar i tocar més la pilota. 

b) Jugar sense trampes; jugar amb trampes, amb trucs il·lícits. 

c) Estar a punt de partir. 

d) No comparèixer a la cita donada, no complir el compromís contret. 

e) Fer sortir la peça perseguida de l’amagatall. 

f) Espifiar-la. 

g) Lloc públic per a la lluita, per al pugilat, etc. 

h) Endevinar si els dits d’una o de les dues mans, estirats simultàniament pels jugadors, sumaran un 

nombre parell o senar.


unitat 

1. a) biològica; b) desaparèixer; c) volcànica; d) fracció; e) qüestió; f) conseqüència; g) rèptil; h) història; 

i) nínxols; j) juràssic; k) bambú; l) extinció; m) astúcia; n) Austràlia; o) també; p) pel·lícules; 

q) mamífers; r) àrees; s) geològica; t) però. 

aguts: fracció, qüestió, bambú, extinció, també, però. 

plans: desaparèixer, rèptil, nínxols, juràssic, mamífers. 

esdrúixols: biològica, volcànica, conseqüència història, astúcia, Austràlia, pel·lícules, àrees, geològica. 

2. a) gairebé; b) pèrdua; c) clonació; d) còmics; e) pliocè; f) imaginació; g) època; h) fòssil; i) èxit; 

j) tendència; k) cèntims; l) éssers; m) això; n) evolució; o) església. 

e oberta: pèrdua, pliocè, època, èxit, tendència, cèntims. 

e tancada: gairebé, éssers, església. 

o oberta: còmics, fòssil, això. 

o tancada: clonació, imaginació, evolució. 

3. a) alzina; b) país; c) àguila; d) pinyó; e) automòbil; f) alacrà; g) fruita; h) dàlia; i) teixir; j) Itàlia; 

k) plàtan; l) Agnès; m) córrer; n) Japó; o) Polònia. 

4. a) extremitat; b) la meva; c) compareixen; d) transfereixen a canvi de diners; e) mamífer; f) de l’esquelet; 

g) cabell; h) per + el. 


6. a) agraïment; b) raïm; c) heroïcitat; d) cloïssa; e) fluid; f) conduïren; g) heroina; h) beneït; i) biscaí; 

j) Lluís; k) peüc; l) països; m) trair; n) oïda; o) veí. 

7. a) fortuït; b) truita; c) reüll; d) amoïnis; e) ateisme; f) aigüera; g) quocient; h) conduiria; i) exigüitat; 

j) lingüística; k) jesuita; l) europeista. 

8. a) conseqüències, posseïdor; b) bilingüe, Suïssa; c) avariï; d) geniüt; e) posseïa, ungüent. 

9. Augmenta la consciència que hi ha problemes ambientals que posen en perill la salut del planeta, com 

a conseqüència d’uns hàbits d’ús dels recursos i de degradació del medi que han canviat molt poc en 

el decurs dels darrers mil·lennis, mentre que el nombre d’éssers humans, origen d’aquesta utilització 

de recursos i d’aquesta degradació, ha anat creixent. Ja no es tracta només dels ciutadans responsables 

i (tímidament) de les administracions, sinó també, dels sectors productius, considerats, encertadament 

o no, els principals culpables. 

10. b) enviï, enviïs, enviïn. 

c) continuï, continuïs, continuïn. 

4 


1. a) Xènius atribueix a Carner el domini de l’art sota la seva voluntat predeterminada; és a dir, considera 

que és un artista arbitrari, en què la forma predomina sobre el fons. 

b) La poesia que Carner havia conreat fins aleshores era sobretot el sonet. Consisteix en una composició 

de catorze versos, repartits en dos quartets i dos tercets. Xènius en pensa que és un tipus 

de poesia elegant, que ha mostrat els seus secrets a Carner, servidor del sonet. 

209

210 

c) El gest elegant és el de saber enllaçar, com qui no vol la cosa, («negligentment») algunes institucions 

vuitcentistes (com els Jocs Florals), amb la modernitat del segle XX, del noucentisme. 

2. a) El tema del poema és la incertesa d’un camí, que el poeta no sap on porta, i la comparació amb 

la vida. 

b) El camí és fi, no se sap on mena, pot ser una drecera ingrata, un camí d’enamorat, un recer per 

domir; pot acollir trist o somrient, o morir sobtadament sota la brosta. 

c) El camí, en efecte, planteja un dilema: o és un «bon» camí i porta a bons llocs; o és un «mal» 

camí que mor sota la brosta o porta a llocs tristos. Igual com la vida, doncs. 

d) interrogació retòrica: versos 3-4, 9-12; 13-16; 17-20. 

personificació: «un lliri blau (…) / diu (…)» «(…) diu un vel / de teranyina». 

antítesi: «trist o somrient». 

anàfora: «Qui sap si trist (…) // Qui sap si mor (…) // Qui sabrà mai (…)». 

e) Cada estrofa té vuit versos. Els versos senars tenen vuit síl·labes; els parells en tenen quatre. 

La rima és així: primera estrofa → a b a b c d c d. Segona estrofa → e f e f a b a b. Tercera estrofa 

→ g b g b a i a i. Llicències mètriques: sinalefa: «o és» (vers 3), «rossola ingrata» (vers 10); «o 

bé un» (vers 11), «I és» (vers 23). Hiat: «diu un» (vers 7). Elisió: «a què em convida» (vers 22), 

«camí incert» (vers 23). 

f) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

3. a) S’hi destaquen el cel, les calitges, el mar, els clavells i el color blanc enlluernador. 

b) S’hi troba molt a gust, ja que diu que tota la població li plau. Les noies tenen la mirada fosca i 

les cases, les finestres pintades de blau. 

c) El poeta demana a la població que si ell se’n va, li doni un record, en forma de flor lleugera, com 

ara una margarida. 

d) Es relacionen directament amb el color: «blanc d’Espanya» (vers 3): un color blanc molt enlluernador, 

que es feia servir per blanquejar la roba. Els «ulls negres» de les noies, en contrast amb els 

«ulls blaus» de les cases (versos 7-8). El blanc de les fulles de la margarida («ales de neu») en contrast 

amb el centre («ull de sol»). En resum, el poeta fa contrastos de colors primaris: blanc, 

negre, blau, groc. Causen un efecte de contrast, de colors de poble a prop del mar. 

e) El poema té tres estrofes, de quatre versos cada una, amb versos de set síl·labes (seguint la mètrica 

popular) i rima: a b c b / a d e d / a f g f. Hi ha dues elisions: «que enlluerna» (vers 3) i «jo 

et deixo» (vers 9). I pel que fa al ritme, s’observa una sàvia alternança de síl·labes tòniques i àtones, 

de manera que fa l’efecte d’un ritme molt ben sincopat. 

f) «mar al peu, clavells al niu»: és una metàfora per indicar que Sitges té el mar a tocar de les cases, 

als peus de la població, i els clavells adornen els seus balcons (nius). 

«ulls de sol, ales de neu»: és una manera de descriure una margarida; el centre és de color groc, 

com si fos un sol, i els pètals, blancs, com si fossin ales fetes de neu. 

g) En el primer cas es tracta d’un paral·lelisme, ja que els dos versos tenen la mateixa estructura 

sintàctica: S + V + CD. En el segon cas, es tracta d’una anàfora, ja que els dos versos comencen 

amb les mateixes paraules. En tots dos casos es tracta de figures retòriques que volen donar la 

impressió de circularitat, de repetició… 

h), i) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

4. a) L’escenari és clarament la primavera. 

b) La noia és gentil, mai no té el cor entristit ni malenconiós, li diuen renouera perquè fa molt soroll 

cantant i rient. 

c) El pare li diu que les noies no poden ser tan esverades. La mare, que els nois no fan tan soroll. 

I el veïnat es queixa que té mal de cap de tant soroll que ella fa. Donen la imatge d’una noia esverada 

i sorollosa. 

d) La noia ens explica que està enamorada i que si vingués el seu estimat, ella no faria gens de soroll. 

e) Hi podríem distingir cinc estrofes: les dues primeres són de quatre versos; la tercera, de sis; la 

quarta, de quatre, i la cinquena, de sis un altre cop. Els versos són de set síl·labes i rimen els


parells (en -it: brogit, pit, marrit, esclafit…); els senars són lliures. Hi ha elisions: «nova esperança 

al pit» (vers 4); «no té el cor» (vers 6), «no té el seny» (vers 10), etc. Sinalefes: «Jo sé una» (vers 

5); «fa una veueta» (vers 19); etc. El ritme és més pausat i alegre que no pas en altres poemes. 



10. Lloret de Mar, 15 d’agost del 2004 (també pot anar al final) 

Estimada Lluïsa, 

Per aquí fa molts bons dies i ens ho passem molt bé. En Pere va agafar una assolellada i tenia una 

pell més vermella que la d’una gamba. Li vaig anar a comprar una crema a la farmàcia perquè realment 

el seu estat era preocupant. Ara ja està més bé. Anem cada dia a la platja a banyar-nos. Quan 

ens vegis no ens coneixeràs. 

I tu, com estàs? T’ho passes bé a Barcelona? T’avorreixes gaire? No hi pateixis. Al setembre, quan 

tots tornarem a treballar, tu faràs vacances i et tindrem una enveja de mil dimonis. 

Arribarem l’últim dia del mes. Espero que ens podrem veure. 

Et saludem cordialment i et desitgem unes bones vacances. 


Gramàtica 

1. a) per la vorera: CC 

b) de l’Hospitalet: CC 

c) per seguir aquest camí: CPrep 

d) la setmana vinent: CC 

e) en tu: CPrep 

f) Aquest cap de setmana: CC; en mi: CPrep 

g) a l’elaboració: CC; del programa de la Festa Major: CPrep 


4. a) a corre-cuita: CC manera; b) Avui dia: CC temps, de bòlit: CC manera; c) a Mallorca: CC lloc; 

d) Cada dissabte: CC temps, a Catalunya Ràdio: CC lloc; e) amb unes xinxetes: CC instrument. 

5. a) Hi treballa; b) Avui dia tothom hi va; c) Les bones ensaïmades s’hi fan; d) Cada dissabte hi 

escolto el Tarda Tardà; e) Fixeu-hi aquest cartell. 

6. a) amb; b) ; c) a + el → al; d) ; e) d’; f) en; g) a. 

7. a) cap al lloc del Pireu: CC lloc/El iot del financer Comtal s’hi dirigeix; b) per les catifes de disseny 

actual: CPrep/L’empresa valenciana Dusso hi ha optat; c) fins a Cambrils: CC lloc, amb bicicleta: 

CC mitjà/Pensa anar-hi amb bicicleta; Pensa anar-hi fins a Cambrils; d) de l’embolic que s’ha organitzat: 

CPrep/Me n’he assabentat; e) amb una escopeta de matar elefants blaus: CC instrument/Hi 

va assassinar el seu somni; f) amb l’antiga aristocràcia russa: CC manera/El comte Paulov no s’hi 

relaciona; g) com un ase: CC manera/Renoi, hi brames!; h) al càrrec de directora general de la 

companyia: CPrep/Tinc una amiga que hi ha renunciat; i) a la venda ambulant: CPrep/Els meus 

veïns s’hi dediquen; j) en tu: CPrep/Ja no hi confia. 

8. Possibles solucions: a) Té molt interès a resoldre el problema; b) S’han negat a concedir el permís a la 

classe; c) Saben de llegir; d) No estem d’acord a realitzar el projecte; e) Es parla de tancar la fàbrica. 

211

Lèxic 

212 

9. Possibles solucions: a) Cal que penseu que s’han de trametre urgentment aquestes cartes; b) No us 

oblideu que heu de portar el llibre; c) Té dret que li revisin el judici; d) S’han adonat massa tard 

que han fracassat les negociacions. 

1. a) avió; b) cotxe; c) moto; d) tractor; e) helicòpter; f) bicicleta; g) carro; h) vaixell; i) patinet; 

j) tramvia; k) monopatí; l) camió. 

2. a) cursa; b) maquinista; c) aeroport; d) avió; e) comerç; f) turisme; g) carrer; h) autobús; i) vaixell; 

j) tren. 

3. a) Van comprar dos bitllets d’avió d’anada i tornada a Madrid. 

b) Quan sobrevolàvem l’Atlàntic es va notar una forta batzegada. 

c) Durant la mitja hora que vam estar esperant la sortida només sentíem el brogit eixordador dels 

motors. 

d) Un dels moments més emocionants del viatge va ser el comiat als amics que havíem fet a Rio. 

e) Vam fer un vol transoceànic entre Barcelona i Buenos Aires. 

f) Aquest estiu la meva cosina farà un creuer per les illes gregues. 

g) A la sala d’espera els passatgers fan una cridòria insuportable. 

h) Ahir a la nit es va produir el descarrilament de l’Euromed entre Benicarló i Tortosa a causa de 

l’excés de velocitat. 

i) A Zuric farem transbord a un avió que ens portarà a Dubròvnic. 

5. a) far; b) para-xocs; c) llum de posició; d) capot; e) retrovisor; f) eixugaparabrisa; g) volant; h) capota; 

i) finestreta; j) portaequipatge; k) intermitent; l) tub d’escapament; m) llanta; n) pneumàtic; 

o) porta; p) roda. 

6. a) Ahir a la tarda hi va haver un xoc entre un camió i una moto. 

b) Si aprovo, pel juny el papà em regalarà un esportiu. 

c) Sort que de seguida va arribar l’helicòpter del Racc. 

d) Vam tenir una punxada i vam haver de comprar una cambra nova. 

e) Abans de canviar de marxa has de pitjar sempre l’embragatge. 

f) De tant en tant ja podries netejar l’eixugaparabrisa, no et sembla? 

6. a) roda de davant; b) llanta; c) forquilla; d) sabata de fre; e) fre de mà; f) manillar; g) seient; 

h) roda de darrere; i) pinyó; j) cadena; k) pedal; l) manxa. 

7. a) ambulància; b) autobús, c) avió; d) caravana; e) hidroavió; f) vaixell; g) remolc; h) metro. 

8. a) proveir electricitat; b) facilitar la suspensió; c) avisar els vianants; d) engegar; e) donar estabilitat 

a les rodes / omplir rodes d’aire; f) contenir benzina; g) aturar el cotxe; h) canviar de marxes; i) 

engegar; j) avançar o girar; k) moure les rodes; l) fer llums llargs i curts; m) avisar altres conductors; 

n) purificar la brutícia de la combustió; o) canviar una roda. 

9. a) Vam accelerar i així vam poder avançar-los a temps. 

b) A veure si sou puntuals: sobretot, no us retardeu. 

c) Els de l’equip guanyador van amarrar els iots a la cala. 

d) No sé com ha anat, però per poc no atropellem una ovella. 

e) Per aquests indrets no hi transita ningú. 

f) La Paula travessava el carrer en el moment mateix de canviar el semàfor. 

g) Han bolcat dos camions plens de porcs fins a dalt. 

h) Hauríeu de dur cadenes si no voleu que les rodes us patinin.

10. Venc una moto de segona mà, d’una marca molt coneguda, en perfecte estat: dipòsit amb capacitat 

per a 25 L de gasolina; seient de pell natural; comptaquilòmetres 15.000; parafangs amb cromats, 

rodes de radis, pneumàtics amb la pastilla nova, frens de disc, amb clàxon, carburador net, far de 

gran potència lumínica, estreps per a l’acompanyant, tub d’escapament homologat. 

11. a) roda davantera; b) parafang; c) forquilla; d) far; e) dipòsit; f) seient; g) esmorteïdor; h) tub d’escapament; 

i) palanca de canvi; j) càrter; k) carburador; l) bugia. 


unitat 

1. a) exemple; b) teatre; c) conserge; d) programa; e) botiga; f) petjada; g) càmera; h) turista; i) mica; 

j) italianisme; k) quinze; l) dialecte. 

2. a) conferències; b) llengües; c) camises; d) botigues; e) vivències; f) paciències. 

3. a) naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran. 

b) trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran. 

c) sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran. 

d) jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran. 

4. Aturat a la cantonada, sotges el carrer i estudies la botiga de queviures. Després avances a poc a poc, 

fregant les cases. El cor et batega una mica més acceleradament que de costum. Tot i els dies que fa 

que et dediques a aquesta activitat, encara no has pogut habituar-t’hi. Potser no tens pasta de pillet. 

La cosa començà al cap de dues o tres setmanes de la fuga, quan vas acabar tots els recursos. I, aquesta 

primera vegada, el gest gairebé fou impremeditat. 


6. a) néixer; b) treure; c) moure; d) reconèixer; e) veure; f) recórrer. 

7. a) polseguera; b) racó; c) enyorar; d) rancor; e) assemblea. 

8. L’endemà a tres quarts de set l’Alícia es passejava nerviosa d’un cantó a l’altre de la seva habitació. De 

tant en tant s’aturava davant del gran mirall que hi havia a la paret, just a tocar de la porta d’entrada i 

s’assegurava que tot estava en ordre: que la brusa de seda tenia el caient perfecte, que l’escot era just el 

que calia, que les mitges s’avenien bé amb les sabates i les arracades amb el collaret, que el maquillatge 

dels ulls ressaltava al màxim les seves ninetes fosques sense sobrepassar ni un bri el punt del bon gust. 

9. a) ambaixador: ambaixada; b) meravellós: meravella; c) treballador: treball; d) avaluable: vàlua; 

e) avariat: avaria; f) assassinat: assassí; g) davantal: davant; h) arraconat: racó. 

5 


1. a) Fa referència al número del tramvia. 

b) «ARC DE TRIOMF» és la parada final de la línia del tramvia. 

c) El poema simula forma d’un tramvia amb el número 54045 al davant i el nom de la parada al 

darrere. Els versos finals imiten les escales del vehicle. 

213

214 

d) Els elements futuristes que apareixen en el poema són els següents: 

– Ús de les majúscules en els mots «CIRCUMVAL·LACIÓ» i «TROLLEY», en el rètol «ARC DE 

TRIOMF» i en la frase «PERQUÈ EL REVISADOR». 

– L’absència de signes de puntuació. 

– Els espais en blanc. 

– El maquinisme urbà centrat en el tramvia i en l’ús d’un lèxic que pertany a la cultura avantguardista: 

dinamo, circumval·lació, stylo, trolley. 

– Utilització del cal·ligrama. visualització, a través de la forma i de la distribució del text en l’espai, 

d’un tramvia. 

e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

2. a) La presència de la noia provoca una commoció en la natura: els lilàs floreixen i les roses veuen 

minvar la seva bellesa davant l’encant de la noia. 

b) Entre els lilàs i les roses. 

c) La descriu com una pubilla molt bella i bruna de rostre. 

d) Cal que l’alumnat s’adoni que, a pesar del trencament que es produeix en els versos 2-3-4 i 

10-11, la suma de les síl·labes dels diversos fragments dóna deu. 

e) personificació: el diàleg entre els lilàs i les roses. 

enumeració: «bella i pubilla, i és bruna de rostre». 

paral·lelisme: entre els versos 1 i 7: «Perquè has vingut han florit els lilàs…» i «Perquè has vingut 

ara torno a estimar». 

al·literació: repetició de la b a: «bella i pubilla, i és bruna de rostre…». 


3. a) Foix expressa aquesta actitud integradora entre la tradició i la modernitat en el darrer vers del 

poema: «M’exalta el nou i m’enamora el vell». 

b) 1) Tradició (elements antics): muralles, llorer, font, setge, batalles, valls ombroses, tell, museu, 

madones borroses. 

2) Aventura (modernitat): claus, tenalles, embragat, peça, coixinet, asfalt, pintar extrem. 

c) El primer quartet fa referència a la tradició, mentre que en el segon s’exalta la modernitat. En 

els dos tercets, aquests dos mons es distribueixen equitativament. 

d) Com tot sonet, té quatre estrofes: dos quartets i dos tercets, en total catorze versos. Els versos són 

de deu síl·labes (decasíl·labs), d’acord amb la tradició catalana. La rima es distribueix de manera 

també clàssica: A B B A A B B A C D D C D D. Hi ha elisions: «Sota un llorer» (vers 3), «setge 

i batalles» (vers 4); etc. Sinalefes: «i a l’acost» (vers 2), «i al peu» (vers 3); etc. El ritme està determinat 

per la combinació de síl·labes tòniques (ho és sempre la quarta de cada vers) i àtones; és 

un ritme pausat, elegant. 

e), f) i g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

4. a) Es tracta d’un poema de tres estrofes, de deu versos heptasíl·labs cada estrofa. La rima és la següent: 

a b a b a b b a a b / c d c d c d d c c d / e f e f e f f e e f. Hi ha elisions: «que em veig gepic» (vers 

11); «d’home antic» (vers 13); etc. I sinalefes: «or i escata» (vers 2); «Hi ha un pany» (vers 3); «I 

un tros» (vers 4); etc. El poema té un ritme molt marcat, sobretot pel fet que les estrofes comencen 

de la mateixa manera… 

b) En la primera estrofa destaquen imatges, relacionades amb el mar: algues, pany de mar, pirata… 

En la segona, en canvi, l’escenari és rural: era, bassal, masovera, pineda, garric… Hi apareixen 

referències explícites al sexe: agulla saquera. En la tercera estrofa hi ha una barreja d’imatges 

marineres (petxines) i de muntanya (font del comellar, salvatgina…). En general, hi predominen les 

imatges de confusió, de desorientació, però de clares referències poètiques. El poeta hi crea contrastos: 

«És quan dormo que hi veig clar…». 

c) Sembla que bona part de la inspiració li ve del món del somni, del món oníric, ja que les imatges 

són força imaginàries i la declaració inicial de la tercera estrofa ho referma: «És quan dormo 

que hi veig clar».


d) 1) Compara un casalot d’un pirata amb un gira-sol, segurament pels colors i per la forma. 

2) Sembla que es tracta d’una al·lusió al sexe. 

e) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

1, 3-7. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

Gramàtica 

2. La carta es podria refer així: 

Ramon Carreter, que viu a Navarcles, C/ Galobart, núm 444, telèfon 998 31 07 43, i amb DNI 99 375 

399 L, 

EXPOSO 

que tinc el títol d’auxiliar administratiu aconseguit a l’institut de Navarcles. 

DEMANO 

poder ocupar la plaça d’auxiliar administratiu que ha convocat aquest ajuntament. 

Navarcles, 10 d’abril de 2003. 

SR. RAMON GARCIA, ALCALDE DE NAVARCLES. 

1. CAtr CPred 

Prefereix l’arròs covat. X 

En saber la notícia, va caure desmaiat. X 

No sembla que vulgui ploure. X 

No són pas les nou. X 

Em dic Roser. X 

Estic amoïnat. X 

A causa de l’accident va quedar cec. X 

Han declarat molt nerviosos davant del jutge. X 

El van tractar de beneit. X 

La Pepa està molt empipada. X 

Em sembla que són els propietaris de la botiga. X 

Que s’ha fet agre el vi? X 

2. a) Hi prefereix l’arròs. b) En saber la notícia hi va caure. c) No ho sembla. d) No les són pas. 

e) Me’n dic. f) Ho estic. g) A causa de l’accident hi va quedar. h) Hi han declarat davant del 

jutge. i) L’hi van tractar. j) La Pepa ho està. k) Em sembla que els són. l) Que s’hi ha fet el vi? 

3. Entre altres possibilitats: 

a) morir arruïnat 

b) trobar-se molt cansat 

c) posar-se malalt 

215

Lèxic 

216 

d) fer-se vell 

e) tornar-se pàl·lid 

f) quedar-se dret 

g) semblar content 

h) conservar-se jove 

i) sortir força aigualit 

j) nomenar president del casal d’avis 


5. a) està; b) és; c) està; d) sou, som; e) estan, estaran; f) és, està. 


8. CPred CCM 

Aquella senyora es conserva força bé. X 

Fixa’t, la meva jaqueta es conserva nova. X 

Els nens caminen descalços pel pis. X 

El Vadó camina tranquil·lament pel jardí. X 

La Carme ha sortit molt tranquil·la de l’examen. X 

La mare ha sortit de puntetes de l’habitació. X 

Saltem a peu coix? X 

Aquella quitxalla salta alegre i confiada. X 

En Joan? Que en viu, de feliç! X 

Viu la vida alegrement. X 

9. b) On és la Mercè? 

1. Valoració de les respostes a criteri del professorat. Electricista, professora, químic, forner, fuster, 

dentista, cambrer, jutge, escombriaire, paleta, guàrdia urbà, xofer. 

2. a) sofà; b) aiguarràs; c) ganivet; d) mapa; c) lletra de canvi; f) camió; g) llapis. 

3. A títol orientatiu: a) assegurador/a; b) ebenista; c) telefonista; d) missatgeria, missatger/a; e) florista; 

f) enginyer/a; g) carnisser/a; h) comerciant; i) hostaler/a; j) rellotger/a, rellotgeria. 

4. a) No sé si és millor un metge o un veterinari, en aquest cas, perquè l’operació és ben complicada. 

b) En aquell edifici d’oficines hi ha un conserge que sempre està de mal humor. 

c) Ens ha tocat un cap de secció que no ens deixa ni esternudar de tan a sobre com ens està. 

d) Si vols soldar aquesta canonada hauràs de buscar un llauner. 

e) En aquella obra hi treballen quatre obrers dirigits per un capatàs. 

f) Fa dos anys que té el títol de doctor en Filologia catalana. 

g) Per arreglar aquesta americana caldrà trobar un bon sastre. 

h) Van venir els operaris de la companyia de gas i van començar a manipular al soterrani. 

i) El bidell és el qui més assabentat està de tot en aquesta facultat. 

5. a) corresponsal; b) fresador; c) forners; d) comerciant; e) novel·lista.

6. a) tornavisos; b) ribot; c) rodet; d) martell; e) aixedell/a; f) barrines; g) xerrac; h) espàtula; i) claus 

angleses; j) filaberquí; k) destral; l) pala. 

7. a) sedàs; b) trepadora; c) canya; d) enclusa; e) endoll; f) ham; g) brotxa; h) garlopa. 

8. a) escombriaire → escombra; b) pastisser → pastís; c) fuster → fusta; d) ferrer → ferro; e) missatger 

→ missatge; f) terrissaire → terrissa (terra); g) peixater → peix; h) perruquer → perruca. 

9. a) que porta una màquina de teixir; b) que tenyeix teixits; c) que imprimeix sobre tela; d) que 

treballa el vidre; e) que dibuixa mapes; f) que construeix cases; g) que cria abelles; h) que fa la 

part gràfica del materials impresos; i) que solda metalls. 

10. a) caserna; b) hospital; c) bar; d) despatx; e) taller; f) emissora; g) oficina; h) discoteca; i) estudi. 


1. a) absorbir; b) reflexionar; c) escorcoll; d) horror; e) olfacte; f) ressonar; g) incredulitat; h) produir; 

i) convuls. 

2. a) braus; b) m’aixeco; c) ferros; d) sento; e) corro; f) mateixos; g) esforços; h) frondosos; i) tensos. 

3. a) embrutat; b) cosiu; c) cull/collia; d) sortiu; e) podeu; f) vulgueu. 

4. a) juvenil; b) dulcificar; c) mundial; d) vulcanisme; e) humanitat; f) curvatura; g) titulació; h) bucal. 

5. a) compassos; b) boscs/os; c) interessos; d) passejos; e) esquitxos; f) pisos. 

6. a) quilos: quilo; b) ritus: ritu; c) cactus; d) liceus: liceu; e) cosinus; f) globus. 

7. a) Renuncio a anar de viatge a Anglaterra. 

b) Quan em trobo en una situació difícil, fujo d’estudi. 

c) Cada dia estudio dues hores. 

d) Calo foc a aquest feix de llenya. 

8. Poder 

Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin. 

Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin. 

Voler 

Present de subjuntiu: vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. 

Imperatiu: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. 

9. a) sospirs, sofriment; b) Joan, escrupulós, mussols; c) muntanya, botifarra; d) cònsol, Hongria; 

e) govern, complirà, promeses; f) rètol, prohibeix, cérvols. 

10. Efectivament, jo conduïa la segona cordada d’atac formada per en Jordi, l’Alfred i jo mateix. El matí del 

19 d’agost l’Alfred havia pujat al campament 4 per fer de suport a en Joan i a l’August. Quan el 20 nosaltres 

pujàvem i ells baixaven, la cordada de la Mireia passà el camp 3 com a cordada tercera de suport o 

d’atac. Ens reunírem amb l’Alfred al camp 4. El camp 2 quedà desert. L’Octavi preferia esperar des del 

camp 1 i fer una tirada fins al tercer perquè l’Antoni pujava el 20 cap a l’1 i considerava més prudent 

romandre en el primer esperant-lo per formar la cordada que en el segon, més exposat a les allaus. No 

podia imaginar fins a quin punt havia esmolat les seves intuïcions. 

11. a) avorrir-se: avorriment; b) suborn: subornar; c) Empordà: empordanès; d) múscul: muscular; e) tramuntana: 

tramuntanal; f) turment: turmentar; g) Romania: romanès; h) capítol: capitular. 

217

unitat 


218 

6 

1. a) El poeta s’adreça a als seus ulls. A la primera estrofa diu als seus ulls que gràcies a ells, que viuen 

amb gola a la seva cara, la imatge de l’estimada ha pogut entrar al seu cor, on hi fa una llum tan 

forta que ja no l’importa la llum del sol. A la tercera estrofa expressa el desig que els ulls es tanquin 

i la mirada es giri cap endins, de manera que la imatge de l’estimada ja no mori mai més. 

b) Expressa la idea que l’estimada es farà vella i desapreixerà en els versos 7 i 8: «si veure-la caduca i 

fonedissa…». Això li provoca un gran enuig: «amara / tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?»; 

és a dir, li posa un verí en els pensaments d’amor. 

c) Encara que l’estimada morís, la seva imatge es mantindria igual dins del meu cor (gràcies al fet 

que tindria els ulls girats endins i no veuria com la imatge de l’estimada es fa vella o desapareix). 

d) Ulls / meus, / ulls / que / vi/viu // go/luts/ da/munt / mon / ros/tre 

1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6 -- 

Ulls / meus, / clo/sos / em / fós/siu // amb / por/ta / de / te/ne/bra 

1 2 3 4 5 6 -- 1 2 3 4 5 6 -- 

(Cal tenir en compte que els hemistiquis es compten com si fossin versos sencers.) 

e) Es tracta de rima consonant creuada: A B B A C D D C… 


2. a) «oh port fondo en illa salvada»: compara l’amor de l’estimada amb una illa de salvació que té un 

port on el vaixell (ell) pot fondejar i protegir-se de les tempestes. 

«santuari en boscatge clos!»: compara l’estimada amb un santuari, lloc de pau i d’acolliment, 

enmig d’un bosc espès, com si el santuari fos el punt de salvació. 

«T’he adorat perquè fossis dea»: el poeta ha volgut convertir l’estimada en una deessa i li ha mostrat 

un amor tan gran que l’ha arribat a adorar. 

«t’he callat per sentir-te idea / en la llum dels versos antics»: en contrast amb la imatge anterior, 

ara el poeta ha volgut fer el silenci entorn de l’estimada fins que se li convertís en una idea, un 

pensament pur, d’acord amb els versos antics. 

b) La imatge global que predomina en les dues primeres estrofes és que el poeta estava cansat i abatut 

pels tràfecs del món i, finalment, la seva ànima i el seu cos han trobat repòs a prop de l’estimada, 

la qual és comparada amb un port i amb un santuari, llocs on es va a descansar. 

c) Carles Riba era professor de grec. El vers que sembla insinuar-ho és l’11: «a la llum dels versos 

antics». 

d) Hi ha contrastos entre: lluny/prop (vers 12) i entre avara/prolix (versos 13-14). En el primer cas el 

poeta juga amb la paronomàsia clara/cara: de lluny veu l’estimada molt clara, però de prop la veu 

amb amor. En el segon contrast, oposa el seu pensament, que mai no en té prou de pensar en l’estimada 

(com un avar que mai no té prou diners) i la gent, que diuen massa sovint el seu nom (cosa 

que sembla que li genera un punt de gelosia). 

e) Els versos són octosíl·labs amb elisions («meva ànima», vers 1; «tu estimada», vers 2; etc.) i sinalefes 

(«i el meu cos», vers 1; «santuari en boscatge», vers 3; etc.). La rima és: a b b a a b b a c c d c c d. 


3. a) El tema és un somni perdut: una casa vora el mar, símbol de la llibertat perduda. 

b) A la primera part (versos 1-9) el poeta descriu el seu somni: una casa vora el mar, una barca pels 

lliures camins del mar, una pàtria ordenada i tranquil·la. A la segona part (versos 10-19) ens explica 

la por i l’angoixa amb què viu el present i la incertesa del futur. Finalment, a la tercera part, 

retorna al somni inicial, però amb una certa esperança: el somni és lent, però potser s’acomplirà.

c) «A la vora del mar. Tenia / una casa, el meu somni»: Catalunya està situada vora el mar. La casa 

que el poeta somnia podria ser el país, Catalunya. 

«Alta proa»: el vaixell té una proa alta, com un país pot tenir aspiracions i ambicions. 

«Per lliures / camins d’aigua»: la barca navega en llibertat, sense cap coacció. 

«Els ulls sabien / tot el repòs i l’ordre / d’una petita pàtria»: el poeta ha somiat una pàtria tranquil·la 

i ordenada. 

«Avui cau nit de fosca / damunt la meva casa»: la casa somiada es troba envoltada de perills, d’incerteses, 

perquè la nit impedeix el somni: no hi ha llibertat ni es pot fer res. 

d) El poema no té cap mena de rima, els versos són lliures. Quant a la mètrica, els versos tenen un 

nombre parell de síl·labes: quatre («Els ulls sabien», vers 7), sis («a la vora del mar», vers 3) i vuit 

(«A la vora del mar. Tenia», vers 1). 


4. a) La primera estrofa ens explica la marxa cap a l’exili una nit de lluna plena. El poeta marxa amb 

molta pena, acompanyat de la seva estimada, de pell morena (com la marededéu de Montserrat). 

A la segona estrofa demana perdó a la terra per haver causat una guerra que l’omple de sang i de 

mal (l’esguerra). Ho fa amb un petó i una carícia amb l’espatlla al terra. 

A la tercera estrofa ens mostra com estimava Catalunya: hi va deixar la meitat de la seva vida. 

L’altra meitat se’n va anar amb ell, ja que si no, s’hauria mort. 

En la quarta estrofa expressa un desig: viure d’enyorança per poder tornar a Catalunya. 

Descriu, en l’estrofa cinquena, com és la seva comcarca, el Vallès. I a la sisena continua la descripció; 

ara, però, fent-la extensiva a tot el país, ja que parla d’elements que són a prop del mar. 

Clou, a la setena estrofa, explicant la seva visió actual i futura: una esperança que s’ha desfet, una 

recança infinita i el somni d’una pàtria que algun dia serà completa. 

b) Joan Oliver va haver de marxar a l’exili l’any 1939. El poema descriu clarament aquests fets. Altres 

esdeveniments que apareixen en el poema: l’origen del poeta, Sabadell (Vallès Occidental), el 

destí de l’exili: primer a França i, més tard, a Xile («Avui en terres de França / i demà més lluny 

potser»), etc. 

c) Les corrandes, segons el diccionari, són cançons populars curtes, que sovint es ballaven. Aquí el 

terme és pres en un sentit de composició poètica popular (versos heptasíl·labs), més aviat curta. 

d) La rima és consonant i varia: monorima, creuada i encadenada: a a b b a c d d c, etc. Els versos 

són heptasíl·labs, com correspon a una tipus de poema popular. Hi ha elisions: «feia el» (vers 4), 

«també el» (vers 5), etc. I sinalefes: «i aire» (vers 7), «Avui en» (vers 20), etc. 




Gramàtica 

1. a) Saludem la Maria; b) Estima el seu pare; c) La mare havia agafat el cotxe; d) La presidenta va 

convocar els vocals; e) L’advocat va defensar el lladre; f) La Margarida desperta el seu fill. 

2. a) Els alumnes lliuren els exàmens a un altre professor; b) Ho va donar a la Natàlia; c) Va pintar un 

quadre a la mare; d) Han recollit molts euros per a la Fundació; e) No hi ha prou pastís per a tothom. 

3. a) Afanya’t a venir; b) Es reien d’ells; c) No es recorda de ningú; d) No renunciarem a la lluita; 

e) No s’ha pogut acostumar a l’ambient del treball. 

219

Lèxic 

220 


5. a) amb, en; b) en; c) en; d) amb; e) en; f) en, amb. 

6. a) la; b) li; c) s’hi; d) ho; e) s’hi; f) -ho; g) hi; h) hi; i) l’; j) ‘ls; k) hi; l) ho; m) -hi; n) hi. 

7. CD CI V. pron. 

a) No volia molestar-te. X 

b) Us vigilarem el gos. X 

c) Si fas això, t’equivocaràs. X 

d) Em recordo molt de l’Agnès. X 

e) Us podeu beure tota la taronjada. X 

f) Dient això em fas mal. X 

g) Agafeu-vos fort. X 

h) Ens odiem mútuament. X 

i) No cal que us encaparreu en la solució. X 

8. a) el; b) ho; c) ho; d) els. 

9. a) -los; b) els; c) li. 

1. Són pròpies del comerç i la banca: banquer/a, majorista, caixera, proveïdor/a, prestador/a, apoderat/ada, 

client/a, comissionista, executiu/iva, industrial, comptable, subaltern/a. 

No són pròpies del comerç i la banca: reporter/a, almirall, catedràtic/a, cronista, caporal, locutor/a, 

doctor/a, parvulista, periodista, comandant, corresponsal. 

2. monedes: dòlar, dracma, duro, franc, ien, lira, euro, ruble, lliura, marc, xíling. 

documents: bitllet, acció, albarà, contracte, factura, pòlissa, taló, lletra, rebut. 

3. a) formatgeria; b) ouateria; c) bodega; d) estanc; e) cansaladeria; f) drogueria; g) perfumeria; 

h) joieria; i) fruiteria; j) rellotgeria; k) lleteria; l) pelleteria; m) papereria; n) ferreteria. 

4. a) carboner/a; b) florista; c) forner/a; d) confiter/a; e) adroguer/a, f) bacallaner/a; g) marxant/a; 

h) verdulaire; i) especier/a; j) llibreter/a; k) camiser/a; l) carnisser/a. 

5. a) Tinc un val per esmorzar de franc a la pizzeria; b) Aquest estiu tinc moltes despeses; c) Amb els 

guanys que tinc em compraré una nau; d) Aquest negoci que han obert no és rendible; e) He demanat 

un préstec al banc; f) He demanat un avenç per poder passar el mes; g) M’han dut a casa l’assegurança 

del cotxe; h) Hem posat el nostre pis en venda; i) La companyia ha enviat el rebut del 

gas; j) Tots som contribuents de l’Estat; k) Aquesta crisi ens ha perjudicat a tots; l) Anirem al banc 

i obrirem un compte corrent; m) Posarem el senyor Carbonell a la llista dels deutors; n) Avui venç 

el termini per presentar la sol·licitud al banc. 

6. a) estalviar; b) acomiadar; c) signar; d) embargar; e) prestar; f) lliurar; g) cobrar; h) fer balanç. 

7. a) companyia; b) cooperativa; c) societat limitada; d) borsa; e) fira; f) banca; g) trust; h) societat 

anònima; i) holding; j) consorci. 

8. nivell vulgar o col·loquial: a) calé; d) trinco-trinco; f) peles. 

nivell estàndard: c) fortuna; e) ingressos; g) ingrés; i) cèntims; j) guanys. 

nivell culte: b)remuneració; h) percepció.

9. a) bestreta; b) fallida; c) desocupació; d) liquidació; e) reemborsament; f) càlcul; g) plus; h) arrendament. 

10. a) llarg termini/a curt termini; b) mentre esperem, tot esperant, a l’expectativa de; c) a correu 

seguit; pel primer correu; d) a l’empara de, a redós de; e) al cap i a la fi, al capdavall, al cap i a l’últim, 

fet i fet; f) amb escreix; g) amb la intenció de, amb l’objecte de, a fi de; h) avui dia, avui en dia; 

i) sa i estalvi; j) i escaig. 

11. a) quota; b) lot; c) rèdit; d) cèdula; e) superàvit; f) bons. 

12. a) permuta; b) usdefruit; c) moratòria; d) albarà; e) subhasta. 


1. a) abraçades; b) facis; c) defensar; d) cosir; e) cinc; f) zero; g) quinze; h) fossin; i) il·lusió; 

j) cigrons; k) vosaltres; l) camises; m) potser; n) posar; o) sabessis; p) conservar; q) surten; r) coses; 

s) país; t) setze. 

2. a) reciclatge; b) progressiu; c) esforç; d) selectiva; e) brossa; f) tradicional; g) llenci; h) districte; i) ciutat; 

j) empreses; k) envasos; l) principal; m) experiència; n) defensa; o) transistor; p) residus. 

3. a) dansa; b) agressió; c) gasa/gassa; d) metgessa; e) impressió; f) emissora; g) cervesa; h) missió; 

i) episodi; j) russa; k) trossos; l) anestèsia. 

4. a) nassos; b) óssos; c) arrossos; d) cabassos; e) grisos; f) passos; g) cossos; h) gossos; i) mesos; j) congressos. 

5. a) dolç; b) terç; c) jaç; d) glaç; e) lluç; f) eficaç; g) feliç; i) atroç. 

6. a) civil; b) passos; c) poderosa; d) necessària; e) reserves; f) furiosa; g) catorze; h) tresors; i) closca; 

j) serenitat; k) hisenda; l) raça; m) accions; n) dotze; o) sorpresa; p) empresa; q) ardidesa; r) feresa; 

s) decidit; t) traç. 

7. passar: passo, passes, passa, passem, passeu, passen. 

endolcir: endolceixo, endolceixes, endolceix, endolcim, endolciu, endolceixen. 

abraçar: abraço, abraces, abraça, abracem, abraceu, abracen. 

desar: deso, deses, desa, desem, deseu, desen. 

8. a) cereal; a) seriós; a) servei; a) serpentina; a) serè; a) cercle. 

9. cosir: cuso, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen. 

vèncer: venço, vences, venç, vencem, venceu, vencen. 

10. a)esbós; b) benzina; c) resum; d) Còrsega; e) glaç; f) esforç; g) noblesa; h) dansa; i) tapís; j) guitza; 

k) basílica; l) eriçó. 

11. Passats cinquanta metres tombà cap a la dreta i es ficà per la Rue des Marais, un carreró encara més 

fosc que tenia a penes l’amplada d’uns braços estesos. Estranyament, però, l’olor no era més forta. Tan 

sols més pura, i per això, en ésser cada vegada més pura anava adquirint una major força d’atracció. 

Grenouille avançava mancat de voluntat pròpia. En un lloc determinat la flaire l’atragué rudement cap 

a la dreta, segons semblava cap al bell mig de la paret d’una casa. Descobrí un corredor baix que duia 

al pati interior. Com en somnis, Grenouille avançà per aquell corredor, travessà el pati interior, tombà 

una cantonada i sortí a un segon pati interior. 


221

unitat 


222 

7 

1. a) L’autor ens explica, en primer lloc, les sensacions que té en un dia de pluja: li agrada veure com 

plou i en dies de pluja menuda i fina li dóna per passejar i sentir que la terra és «feliç» amb aquesta 

mena de pluja. També explica els seus intents, sovint fallits, per descriure un paisatge i com 

se’n sentia avergonyit. Al vespre, en la tertúlia amb altres amics, critiquen Palafrugell, fins que un 

amic, que era de la Bisbal, els retreu el nom d’una persona que contradiu les seves crítiques. 

b) Podríem fer coincidir les dues primeres parts, amb els dos primers paràgrafs, i la tercera, amb la 

resta. Al primer paràgraf es parla de la pluja; al segon, dels intents per fer una descripció, i a la 

resta, de la tertúlia del vespre. 

c), d) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

2. a) Es tracta del fragment del diari d’una noia, la Caterina. Hi escriu que surt al cinema amb el seu 

promès, en Ramon, amb qui s’havia enfadat la nit anterior. La noia se n’havia anat a dormir tard 

el dia abans per arreglar-se la roba (brusa, faldilla…), però el noi no se la mira. Quan ell va a recollir-la 

a casa seva, parla amb el pare de la noia d’assumptes relacionats amb l’estraperlo. Pel carrer, 

veuen una amiga d’ell i el Ramon deixa anar el braç de la Caterina, que es posa gelosa. Al cinema 

ella passa una primera part enfadada; però a mesura que la pel·lícula avança, i per la influència 

dels protagonistes, ella s’adona que sí que s’estimen. 

b) Els personatges són la Caterina i en Ramon. Fa l’efecte que són dos joves a punt de casar-se. Són 

treballadors i viuen en un país foraster com a refugiats. 

c) L’espai és en llocs quotidians d’una ciutat: el pis d’ella, el carrer i un cinema. No semblen espais 

luxosos. 

d) L’acció d’aquest text transcorre durant una època de restriccions, ja que l’estraperlo, el mercat 

negre i altres indicis ho demostren. Ha de ser una època passada per la descripció que fa del cinema 

(el zotal), etc. 

e) Els fets són explicats en primera persona per la mateixa protagonista, la Caterina. 

f) Es tracta d’un diari personal: ho diu ella mateixa. I, de tant en tant, fa reflexions sobre la manera 

d’escriure; per exemple, al final del primer paràgraf. «Però com que això només ho escric per 

mi és igual.» 

g) El llenguatge és senzill i planer, tal com correspondria al diari d’una noia treballadora i humil. 

h) Comença situant-nos al cinema. Després ens explica què va fer el dia abans («Ahir em vaig ficar 

al llit a la una…») i què ha passat a la tarda, havent dinat, des que en Ramon l’ha anat a buscar 

fins que han estat cinema. Finalment, ens fa unes reflexions personals («Ara he llegit tot això que 

acabo d’escriure…»). 

i) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

3. a) El narrador ha estat convidat a un edifici molt modern on tot és artificial: des de les plantes fins 

a l’aire que es respira, fins i tot no se sap si els empleats són homes o dones. Quan pot se n’escapa 

i enyora la seva infantesa. Al carrer veu un noi que intenta robar dues cireres. 

L’Arcàdia és un paradís ideal en què somniaven els grecs. El títol suggereix que la vida moderna 

sembla proporcionar una vida feliç, però, de fet, no és així. 

b) L’autor ens vol fer arribar a la conclusió que la vida moderna no ens durà pas a la felicitat. 

c) Es fixa en les construccions, les persones, les plantes, les màquines, el clima, etc. 

d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.


1. Trobem fragments descriptius en Josep Pla (descripció del país i de l’ambient de la tertúlia), en 

Mercè Rodoreda (l’acció del pare, descripció d’en Ramon, del cinema) i sobretot en Llorenç 

Villalonga (edifici per fora i per dins, empleats i empleades, jardí artificial, màquines, ferrer de 

Bearn, adolescent…). 

2. a) Presència simpatiquissima, cara de bona persona, home net, simple, correcte, de pell torrada, ulls 

directes i plens de vida… 

b) Trets físics: net, color torrat fresc de la seva pell, ulls directes i plens de vida. 

Trets psicològics: sonsònia irònica dels seus comentaris, bona persona, correcte, presència simpatiquíssima. 


Gramàtica 

1. a) se’n; b) te’ls; c) me’l; d) me’n; e) se’ns; f) se l’. 


3. a) Ens l’hi envieu. 

b) N’hi comprarem un. 

c) L’Eulàlia s’hi considera. 

d) Dóna-me’l. 

e) Ara se’n penedeix. 

f) Al Pere Miquel, li’n doneu. 

g) Els en compraré. 

h) Regaleu-lo-els. 

i) Posa-la-hi. 

j) No ens ho vam creure. 

4. a) Guarda-la-hi; b) N’hi van trobar; c) Demana-li-ho; d) Deixa-l’hi; e) Se n’han fet; f) La Remei no 

s’hi avé. 

5. a) Si no volen orxata, no els en donis; b) Has comprat la melmelada per a les nenes? No, no els l’he 

pogut comprar; c) Si els vols fer empipar, no els ho ensenyis, això; d) Quan els nens volen esmorzar, 

el pare els el prepara; e) —Garcia, passi aquests informes als delegats. —De seguida els els passo. 


7. — Canta, noi. Canta. 

— D’acord. Però t’ho dic a tu, no pas al teu diari. M’han estomacat i he perdut la pistola a fora del 

local d’en Canales. En Lou i la seva noia han canviat el cotxe per un taxi que s’han trobat pel camí. 

I després ja no se’ls ha vist més. No em fa gaire gràcia. En Lou no anava prou borratxo com per 

voleiar la ciutat amb tants calés a la butxaca. I si hi anava, la noia no l’hi hauria deixat fer. Feia cara 

de ser molt pràctica. 

—Miraré de fer-hi alguna cosa. Però no sembla gaire engrescador. Et faré un truc. Li vaig dir que 

vivia al Plaza, per si no se’n recordava. Vaig sortir i vaig tornar al Marmon. 

8. a) He fet cafè: vols que te’n posi una tassa? 

b) La mare sempre em deixa l’esmorzar dins la cartera, però avui no l’hi ha ficat. 

c) No t’oblidis de nosaltres, eh, no te n’oblidis. 

d) Ens han dit que en Joan voltava per la plaça, però no se’l veu enlloc. 

e) He comprat una bossa de caramels per als nens, però no els la doneu fins després de dinmar. 

f) Sempre sembla que tant se li’n/se te’n doni tot. 

223

Lèxic 

224 

1. a) Generalitat de Catalunya; b) escola; c) biblioteca; d) comissaria; e) correus; f) estació; g) aeroport; 

h) hospital; i) jutjat; j) metro; k) Ajuntament de Barcelona; l) museu. 

2. a) president/a; b) alcalde/essa; c) bibliotecari/ària; d) carter/a; e) ferroviari/ària; f) controlador/a 

aeri/aèria; g) metge/essa; h) fiscal; i) dramaturg/a; j) policia. 

3. a) cònsol; b) lletrat de l’Estat; c) síndic de greuges; d) ambaixador/a; e) inspector/a; f) regidor/a; 

g) diputat/da; h) magistrat/da. 

4. a) Il·lustríssim/a senyor/a Alcalde/essa de Reus 

b) Honorable Senyor Conseller d’Ensenyament 

c) Il·lustre Senyor/a Síndic de Greuges 

d) Molt Honorable President/a de la Generalitat de Catalunya 

e) Excel·lentíssim/a i Magnífic/a Senyor/a Rector/a de la Universitat de Barcelona 

f) Excel·lentíssim/a Senyor/a Alcalde/essa de l’Ajuntament de Barcelona 

g) Molt Honorable Senyor/a President/a del Parlament de Catalunya 

h) Excel·lentíssim/a Senyor/a Magistrat/da del Tribunal Superior de Justícia 

5. a) fallida; b) testimoni; c) pagament immediat; d) termini; e) jurament; f) empremtes; g) nomenar. 

6. a) al por menor; b) al por mayor; c) como mínimo; d) como máximo; e) en abundancia. 

7. a) fer posar un senyal; b) indicar; c) via; d) meitat; e) fixar el dia; f) emplenar; g) prémer; h) residir. 

8. a) Li; b) amb, en; c) que; d) el; e) justificant de recepció; f) Quant a; g) Si escau; h) En. 

9. a) al més aviat possible, com més aviat millor; b) a mitjan; c) a aquest efecte, amb aquesta finalitat; 

d) al comptat; e) amb vista a; f) donar compte; g) d’ara endavant, d’avui endavant, en endavant; 

h) pagament immediat; i) ròssec. 


1. a) barreges; b) enveja; c) granges; d) platges; e) boig; f) mitges. 

2. Ja deveu saber que la gent fa bogeries i no pas boixeries, i aquell que fa una bogeria és un boig, no 

pas un boix, que resulta ser un arbre amb connotacions tanatològiques. Bé, doncs, en català, quan 

un mot que s’escriu amb g deriva en un altre mot que requereix una vocal diferent o, u, a al darrere, 

aquesta g esdevé j; així plugim, però pluja; truges, però truja; raig, però raigs o rajos… El cas de l’adjectiu 

boig és el mateix que en aquest darrer exemple; boig pot pluralitzar en boigs o en bojos, però 

mai en la vida en boixos perquè aquest mot és el plural de boix («Arbust pertanyent a la família de les 

buxàcies». Fabra dixit). 

3. a) juvenil; b) faixa; c) ximplet; d) xinès; e) fregir; f) injecció; g) xàfec; h) pijama; i) maduixa. 

4. a) venjar; b) ajuda; c) joia; d) pitjor; e) agitació; f) gelosia; g) enginy; h) venveja; i) geni; j) fastiguejar; 

k) exageració; l) coratge. 

mots positius: ajuda, joia, enginy, geni, coratge. 

mots negatius: venjar, pitjor, agitació, gelosia, enveja, fastiguejar, exageració. 

5. eixugar, planxar, safareig, netejar, aixeta, lleixiu, gibrell, enganxar, enmig, caixa, jersei. 

Descripció lliure. Correcció a criteri del professorat. 

6. [ks]: excés, índex, taxa, luxe, hexàgon, extra, asfíxia. 

[gz]: existir, òxid, inexorable, exhortar, exili, exercici, examinar.

unitat 

7. a) Xavier, xemeneia; b) despatx, rajola, julivert; c) viatjar, baix; d) xiulat; e) Vaig, mongeteres; f) penjava; 

j) jurar, mitjó; h) deixat, girafa; i) eixida; j) passejaries, passeig. 

8. a) xifres, tragèdia, mateix, joves; b) corregir, ingenuïtat, energia, conèixer; c) generació, majoria, 

eixelebrats, forjar; d) gent, Sitges, dirigeixo, deixar; e) gens, mongetes, sandvitx, desitjar. 

8 

Història de la llengua 

1. a) Un home i una dona, Xavier i Juna, estan junts i s’estimen; però es tracta d’un amor prohibit. 

Quan ell en té més ganes, ella el para i li demana que mati el seu oncle per poder estar junts tots 

dos per sempre. 

b) Juna sap jugar amb els sentiments i el desig de Xavier. El té a les seves mans i per aquesta raó controla 

la situació. 

c) De Juna. Molt probablment pels diners. Al principi d’aquest fragment Juna li diu a Xavier que 

no es vol «fer malbé com totes aquestes dones esclaves de la seva misèria». Juna, per tant, no vol 

ser com les altres i per això necessita diners. 

d) Tal com hem vist al punt anterior, Juna fa referència a les condicons de vida de l’època que es 

concreten en la misèria en què viuen bona part de les dones. 


2. a) Un home busca per la seva habitació una cosa i ho regira tot. La seva dona, en un moment determinat, 

li demana què busca. Ell li diu que la memòria i ella li replica que la porta posada. 

b), c) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

3. a) Tomàs havia de localitzar, en primer lloc, l’aigua de foc i precisar-ne les qualitats. 

b) El fet de ser geòleg («els seus coneixements en geologia i altres brnaques del saber»), el seu 

parentiu amb Arnau de Çafont i el fet de ser el darrer representant de la família. 

c) L’havien escollit a ell perquè tenia un afecte provat a la tradició i a la noblesa, a més dels coneixements 

necessaris. 

d) Els altres dos encàrrecs menors eren: a) saber on parava el tresor lliurat temps enrere a Paleòleg 

Dimas, i b) anar a les terres del Preste Joan a buscar una relíquia de santa Eufrigis. 

e) Se li recomana la màxima diligència. 

4. a) Els vedells eren morts amb un cop d’estilet al mig del front, entre els dos ulls. Els porcs eren tirats 

damunt d’un banc i degollats. Als conills se’ls donava un cop darrere les orelles amb el cantell 

de la mà. Les gallines eren decapitades. 

b) El narrador, que era un vailet, s’ho mirava i ajudava el matador a arrossegar i lligar els vedells. 


5. a) Hi va haver un doble crim en una casa, a Son Armand. Un matrimoni s’estava tan tranquil un 

capvespre a la seva llar, quan dos encaputxats van entrar, els van matar a punyalades i els van 

robar els diners. Tothom estava espantat. No van trobar mai els lladres. 


225


Gramàtica 

226 

1. a) Plantejament: dos nois van pel carrer i es troben una parella de persones grans que els miren amb 

curiositat (Fins a: «—Es deuen pensar que has canviat de parella.») 

Nus: la noia ja té un promès, Tetxu. La mare de la noia no ho vol. El noi que l’acompanya, després 

de girar-se i veure que els observaven, li fa una pregunta com si li hagués d’explicar un 

secret. Després fa com si s’hi repensés. La noia mig s’enfada. (Fins al darrer paràgraf). 

Desenllaç: el noi es prepara per fer-li la pregunta (darrer paràgraf). 

b) Verbs d’acció: va alçar (la mà), caminaven, deixar-los (enrere), girar-te, saltar (d’alegria), girar (el 

cap), observant, va rondinar, va tornar a somriure, va agafar (pel braç), etc. 

c) Referència al temps: «encara», «L’altre dia», «sóc molt jove», «quan maduri», «Ràpidament». 

d) La majoria de verbs en passat ho són en: 

– passat perifràstic: va alçar, va notar, van deixar-los, va prevenir-los, vaig sentir, va acabar, va girar, van 

fer veure, va rondinar, va mentir, va afegir-hi, va tornar, va agafar, va acceptar, va assentir, es va mirar… 

– imperfet d’indicatiu: caminaven, picotejaven, estava, s’ocupaven, apareixien, desapareixien, caminaven. 

– perfet: has canviat, has vist. 

– imperfet de subjuntiu: fos. 

– participi: vençut, enfadada, dominada. 

– plusquamperfet d’indicatiu: se n’havien anat. 

e) Els verbs dels diàlegs estan en aquests temps: 

– present d’indicatiu: és, deuen, sap, vas, suposo, imagina, s’esforça, sóc, fas, puc, depèn, parla, dono, 

saben, n’hi ha, vols, m’efado, t’aviso. 

– present de subjuntiu: acudeixi, hi hagi, maduri, sigui. 

– infinitiu: girar-te, passar, pensar, saltar, canviar-ho, dir, fer, guardar, anar. 

– participi: desapercebut, enfadada. 

– perfet d’indicatiu: has canviat, has vist. 

– condicional simple: posaria. 

– imperfet de subjuntiu: fos. 

– passat perifràstic: vaig sentir. 

– plusquamperfet d’indicatiu: se n’havien anat. 

– futur: explicaràs. 

– imperatiu: digue-m’ho, deixa. 

2. El narrador segueix, en general, un ordre lineal, excepte quan es parla de la reacció de la mare 

d’Ainhoa, que és una reacció en passat respecte dels fets que s’esdevenen. 

1. – Juxtaposades: a) El rei Corint tenia un gran ramat de bestiar. El seu veí en tenia un de més petit; 

c) El segon treball d’Hèrcules era molt més perillós: matar la monstruosa Hidra; g) Els Argonautes 

van partir cap a l’est, van aturar-se a l’illa de Lemos; en aquesta illa van proveir-se d’aliments i aigua. 

– Coordinades: d) Hèrcules va casar-se amb la princesa Dejanira i va fundar els jocs olímpics; f) Cal 

que em duguis amb tu, Frix, o el pare em castigarà en lloc teu. 

– Subordinades: b) Zeus va ordenar al seu germà Hades que castigués Sísif; e) Quan Anteu va ser 

mort, la Mare Teresa va queixar-se al déus de l’Olimp; h) Medea va dir a Eetes que donés a Jàson 

el velló d’or. 

2. Possibles respostes: a) Vols saber-ho tot sobre el menjar a Catalunya? Doncs vine al Palau Robert 

(coord.); b) No surtis perquè plou a bots i barrals (subord.); c) Subscriviu-vos a El Temps i us regalarem 

un videoclip d’Els Gossos (coord.); d) La fàbrica de la multinacional IBM no és al 

Principat sinó al País Valencià (coord.); e) Quan vaig començar a jugar a bàsquet em deien «xin-

Lèxic 

xeta» perquè era petit (subord.) i per això «Txitxi» deu venir d’aquí (coord.); f) Ahir volia trucar 

a l’Ariadna, però no vaig tenir temps en tot el dia (coord.). 

3. Entre altres possibilitats: a) És aconsellable incrementar progressivament les tasques escolars durant 

aquest curs; b) S’adonà que s’havia equivocat; c) Els seus alumnes li van demanar que els informés 

sobre diccionaris en CD-ROM; d) Acostumeu els vostres alumnes a utilitzar l’ordinador per escriure 

les redaccions; e) Allò que ens preocupa és que l’ensenyament millori. 

4. a) Israel confia en el restabliment de relacions diplomàtiques amb els països àrabs; b) El cap de la 

Comissió va reclamar l’obertura del mercat del Japó; c) El president de la patronal catalana insisteix 

en la pròrroga de tots els contractes temporals; d) El secretari general d’Hisenda va negar la rebaixa 

de l’impost de matriculació; e) Els crits dels manifestants van provocar l’actuació contundent de 

la policia; f) El pressupost del 2002 preveia la creació de 500.000 llocs de treball. 


6. a) Oració subordinada substantiva de complement preposicional; b) Oració subordinada substantiva 

de subjecte; c) Oració subordinada substantiva de complement atribut; d) Oració subordinada 

substantiva de complement preposicional; e) Oració subordinada substantiva de complement directe; 

f) Oració subordinada substantiva de complement atribut; g) Oració subordinada substantiva de 

complement preposicional; h) Oració subordinada substantiva de complement directe. 

1. prendre: a) M’he oblidat de prendre el paraigua; b) Aquell lladre em va prendre tots els diners; 

c) No t’ho prenguis malament, només era una broma; d) Vas tan mal vestit que t’he pres per un captaire; 

e) El nen no es vol prendre el xarop. 

punt: a) No pot ser! Ha escrit la redacció sense cap punt; b) Falten cinc minuts perquè la pasta estigui 

al punt; c) S’ha perdut en un punt indeterminat del desert; d) Hem quedat al cine a les deu en 

punt; e) Li van haver de fer cinc punts de sutura. 

2. Activitat oberta. Peu: peus de porc, peu de rei, peu d’una muntanya, peus d’una persona, llum de peu. 

3. a) pondre; b) beure; c) sumar; d) parir; e) produir; f) visitar; g) mesurar; h) adquirir; i) recórrer; 

j) construir. 

4. a) lluminós -osa; b) entenedor -a; c) transparent; d) de dia; e) poc espès -essa; f) nítid -a; g) poc dens 

-a; h) escàs -assa; i) evident; j) suau. 

5. a) L’all: cou (coure) és usat en el sentit ‘tenir un sabor picant’ i no en el de ‘preparar un aliment 

mitjançant un procés tèrmic’; barba no té el sentit de ‘pèl que creix en la part inferior i lateral 

de la cara’, sinó que significa ‘arrels primes de certes plantes’. 

b) Les patates: cap no es refereix a la ‘part superior del cos de l’home i anterior de molts animals’, 

sinó a ‘punta, extrem d’una cosa’; ull és usat en el sentit de ‘brot, borró, per on la planta creix’ i no 

‘òrgan de la visió’; cos no es refereix al ‘tronc d’una persona, per oposició al cap i als membres’ 

sinó a la ‘part central o principal d’una cosa’. 

c) L’agulla de cosir: ull significa ‘forat de l’agulla per on passa el fil’ i no ‘òrgan de la visió’. 

d) El blat: quan parla d’ones i de mar es refereix a la sensació que produeix un camp de blat, que recorda 

el mar (per l’extensió) i les seves onades (l’ondulació del blat provocada pel vent); quan parla 

d’espines es refereix a la forma de les espigues del blat en el sentit de ‘conjunt d’apèndixs durs i punxeguts 

de certes plantes’ i no ‘cadascun dels ossos dels peixos, especialment els prims i punxeguts’. 


227

228 

7. a) metàfora: analogia per la forma (obertura) i la funció (punt d’entrada) 

b) metonímia: el continent pel contingut 

c) metàfora: analogia per la forma i la funció (captar senyals) 

d) habilitació: substantiu habilitat com a adjectiu 

e) metàfora: analogia pels efectes 

f) metonímia: relació de contigüitat en l’espai 

g) habilitació: adjectiu (màquina batedora) habilitat com a substantiu 

h) metàfora: analogia per la posició i la forma 

i) habilitació: verb (gerundi) habilitat com a substantiu 

j) metàfora: analogia per la forma i el volum 


1. a) Detenen a Barcelona tres colombians que robaven pisos. 

b) Unionistes radicals intenten sabotejar l’alto el foc. 

c) Dimissió del govern búlgar per celebrar eleccions. 

d) França critica l’embargament contra Cuba. 

e) El parlament basc va aprovar ahir el pressupost. 

f) Un 80 % de les joves de Barcelona voldrien tenir dos fills més. 

g) Explota una bomba experimental a Romania. 

h) Cau al buit després d’una explosió en un avió al Brasil. 

2. a) embolic; b) convivència; c) ribera; d) volgués; e) avancés; f) canviar; g) perviure; h) clivella; 

i) vent; j) calb; k) envàs; l) esdeveniments; m) besés; n) pavelló; o) cascavell. 

3. parlava, parlaves, parlava, parlàvem, parlàveu, parlaven. 

4. En arribar a l’estany de Sotllo vam trobar els qui s’havien avançat asseguts a terra i el Georges i el 

Bernard discutint sobre el camí a seguir, amb el mapa als dits. 

La veu del Georges, que sortia entremig de la seva rossa i abundant barba, era potent, com si habitualment 

la impostés, i acompanyava amb gestos enèrgics la seva argumentació. En canvi, el 

Bernard, de cabell negre i somriure tímid, mostrava en el rostre la seva incredulitat envers els 

arguments del Georges, però malgrat això, semblava disposat a transigir. 

5. a) arròs amb bacallà; b) consomé d’aviram; c) llobarro al forn; d) llengua de be; e) escalivada; 

f) anxoves de l’Escala. 

6. a) blavís; b) viure; c) novetat; d) nevar; e) esclavitud; f) arxivar. 

7. a) avorrir; b) tovallola; c) trèvol; d) saba; e) esborrar; f) badallar; g) almívar; h) conveni; i) bolet; 

j) calva; k) ambició; l) fava. 

8. A les dues hores del viatge arribaven a Tirmis, que apareixia amuntegat al costat mateix d’un roquisser. 

En el paisatge abundava el marbre, del qual eren fetes moltes de les casetes de la vila. Però tot 

plegat feia la impressió d’un panorama salvatge. 

Tirmis era meys important que Pyranos, que donava nom a l’illa, però conservava des dels temps 

medievals els càrrecs i delegacions més importants: aquí vivia el monarca i aquí hi havia el metge de 

tota l’illa, provisionalment almenys fins que se’n nomenés un per a Pyranos. 

9. a) curvatura; b) calvície; c) escriba; d) cerebral; e) labial; f) probable.

unitat 

9 


1. a) La situació en què es troba una dona sotmesa als convencionalismes socials i a la voluntat paterna. 

b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

c) Contradictòria. Per una banda, li retreu que es deixi dur pel camí que li ha marcat el seu pare, 

però, per l’altra, respecta la seva decisió, ja que es fa càrrec de la situació en què es troba. 

d) Caterina es va equivocar una vegada. Ara ja no tindrà una segona oportunitat. Les enraonies i el 

desig del pare per casar-la i tapar l’escàndol coarten la lliure elecció de la protagonista i li marquen 

el camí que ha de seguir. 

e) Claudi, al final d’aquest fragment, expressa el seu desig de deixar el poble tan negre i tan suat, i 

tan farcit de rates i emigrar a Amèrica a la recerca d’un futur millor. 

f) L’aspecte més evident en aquesta escena és la gelosia que manifesta Claudi quan parla de l’actitud 

de Mussiú Bernat durant el ball que va ballar amb Caterina: «Jo el que voldria és amorrar l’estampa 

d’aquell brètol. Me’n recordo, del ball que vas ballar-hi i dels ulls que hi posava». Aquest fet i la incertesa 

del seu viatge són els elements més clars d’aquest fragment que anuncien el final feliç de l’obra. 

2. a) Tema: diàleg entre una parella sobre la salut del seu fill. Resum: es tracta d’un matrimoni, el fill 

del qual es va fer jesuïta en contra de la voluntat del seu pare. El pare és metge i, sense que la 

seva esposa ho sàpiga, els jesuïtes li han demanat que visités el seu filll, el qual té una lleu insuficiència 

mitral, és a dir, pateix del cor. 


3. a) Òscar és un senyor ben acomodat, que es dedica a perseguir i a assetjar una criada, la Pauleta, la 

qual s’escapoleix del seu amo, ja que està promesa amb el xofer d’Òscar, en Quim. Podríem dir 

que Òscar és un marit infidel, empaitacriades, embaucador, mentider, embaucador, llagoter, adulador… 

I Pauleta és una criada innocent, fidel, espavilada, etc. 


c) Es nota la ironia en les intervencions del senyor: «Ep! Frenem… No esvalotem el galliner… Tacte. 

Tàc-ti-ca». 



1. Es tracta d’un noi i una noia; ell és dibuixant. No han d’anar caracteritzats de res especial, sinó de 

joves. 

2. Plantejament: des del principi fins que ell li ensenya els seus dibuixos (després que ella li diu: «Va… 

va… no siguis gansoner.»). 

Nus: fins que ella li diu que el seu oncle Josep és professor de dibuix. 

Desenllaç: les tres darreres intervencions. 

3. El fragment d’El cafè de la Marina correspon al nus de l’obra. El de La ferida lluminosa és al plantejament. 

Igualment el fragment de Cambrera nova, de Joan Oliver. 

4-5. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. 

229

Gramàtica 

Lèxic 

1. Per ordre d’aparició: relatiu / conjunció / conjunció / relatiu. 

2. 1 «pobles d’origen diversos». 2 «un remarcable repertori d’ètnies, races i cultures». 

3. Comèdia romàntica en què un jove que no es decideix mai a casar-se troba, per fi, la dona de la seva 

vida amb la qual finalment es casarà després de coincidir en tres bodes i un funeral. 

4. a) que; b) que; la qual cosa/fet que; que; c) on/en la qual/en què; d) la qual cosa; e) que/les quals; 

f) què/els quals; g) la qual. 


6. a) la que; b) del qual; c) el que; d) al qual; e) la qual; f) les que; g) la qual; h) el que. 

1. a) gana; b) sant; c) mel; d) sant Pau; e) bacallà; f) gínjol; g) seda; h) pecat; i) sol; j) patena. 

2. a) Decidir-se; b) No arriscar-se; c) Estar preocupat; d) Mostrar desaprovació; e) No anar a classe; f) 

Donar una negativa; suspendre; g) Manar, tenir poder; h) Perdre-ho tot; i) Enganyar; j) Ser una 

injustícia. 

3. a) prim; b) dolent; c) fred; d) clar; e) dret; f) content; g) blanc; h) llarg; i) groc; j) viu. 

4. peu: a) propi; b) figurat; c) especial 

coll: a) especial; b) figurat; c) propi 

cua: a) figurat; b) especial; c) propi 

ull: a) propi; b) especial; c) figurat 

gat: a) figurat; b) especial; c) propi 

5. a) moderadament; b) voraçment; c) profundament; d) atordidorament; e) abundantment; f) lentament; 

g) meravellosament; h) esplèndidament. 

6. a) No assemblar-se gens, diferenciar-se. 

b) Haver-hi, en un lloc, un gran xivarri, perquè tothom parla alhora. 

c) Explicar-se de manera confusa, inintel·ligible. 

d) Estar molt content. 

e) Tenir el son lleuger; dormir amb un ull obert, en estat d’alerta. 

7. a) dormilega; b) atabalador; c) maternal; d) avar; e) eixelebrat; f) dòcil; g) hipòcrita; h) inconstant; 

i) beneit; j) inexpert. 

8. a) educada; b) inflexible; c) intransigent; d) intel·ligent; e) afable; f) brusca; g) desagradable. 


230 

1. a) El número del mag àrab no ha donat bon resultat. 

b) Aquest diputat és un demagog. 

c) Et fa mal l’estómac perquè menges amb fàstic. 

d) Els dos presidents van arribar a un acord sòlid. 

e) No s’havia preocupat pel benestar de la multitud. 

f) M’agraden la solitud i la quietud d’aquest indret. 

g) En Josep no sap què fer dissabte.

unitat 

h) Al club es respirava un gran optimisme. 

i) El dia tretze l’advocada surt de viatge. 

2. a) paret; b) dividend; c) cent; d) parent; e) sovint; f) sud; g) brut; h) actitud; i) sumand; j) fred; 

k) malalt; l) amunt; m) magnitud; n) líquid; o) vent. 

3. La t/d final no sona en els mots següents: dividend, cent, parent, sovint, sumand, malalt, amunt, vent. 

4. a) En Martí és tan ràpid com tu; b) Fa tant fred que no surto de casa; c) No sé com pots escriure tant. 

5. a) Quan vindrà el professor? 

b) Quant val aquesta impressora? I quant val aquest joc? 

c) Jo hi vaig demà. I tu quan hi aniràs? 

d) No sé quant lleixiu he de comprar. 

6. a) rebent; b) podent; c) escorrent; d) ofenent; e) comprenent; f) dibuixant. 

7. saber: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. 

cabre: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben. 

percebre: percebo, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben. 

rebre: rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben. 

8. comprendre: comprenc, comprèn; viure: visc, viu; poder: puc, pot; conèixer: conec, coneix; riure: 

ric, riu; beure: bec, beu; seure: sec, seu; fondre: fonc, fon. 

9. a) llamp; b) esquerp; c) calb; d) àrab; e) superb; f) serp; g) miop; h) esparadrap; i) esnob; j) corb; 

k) pòlip; l) xarop. 

10. a) quadrat: quadrada; b) nebot: neboda; c) sord: sorda; d) verd: verda; e) amagat: amagada; f) tímid: 

tímida. 

11. a) capgirar; b) abstemi; c) captivar; d) opció; e) observar; f) capçal; g) substituir; h) cabdal; i) abdicar; 

j) submergir; k) abdomen; l) òptim. 

12. a) aràbic; b) alberg; c) sarcòfag; d) sociòleg; e) batec; f) desfalc; g) estómac; h) amarg; i) psicòleg; 

j) pròdig; k) demagog; l) llampec; m) catàleg; n) manyac; o) feréstec; p) càstig. 

13. a) El pneumàtic del meu germà es va rebentar per culpa d’un clau. 

b) En Joan sempre és el primer quan es tracta de recaptar diners. 

c) Ens hem subscrit a la revista juvenil Cavall Fort. 

d) Vull suggerir al meu cap que ajorni la reunió que hem de fer diumenge. 

e) Vaig quedar admirat dels quadres a l’oli que ha fet la Cèlia. 

10 


1. Poema 1 

a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. En principi, s’han d’admetre tots els suggeriments 

de l’alumnat i tota mena de respostes que tinguin alguna relació amb el poema visual. 

b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. S’admeten títols que tinguin relació amb la 

imatge visual. 

c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Tant poden fer un dibuix com portar una 

fotografia que tingui relació amb l’opció triada. 

231

232 

Poema 2 

a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. De fet, el que ha de fer l’alumnat és ampliar 

el comentari de la pregunta, però aportant-hi una opinió personal sobre el que veuen en el 

poema. 

b) Les característiques que enumera tenen relació amb les professions i els oficis del passat, del present 

i del futur més proper. 

c) És com un homenatge a Badalona. 

d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Cal valorar que el cal·ligrama contingui missatge 

lingüístic i que el poema visual sigui imaginatiu i creatiu. 

2. a) Evidentment. En el poema, el narrador reflexiona de forma resignada sobre la fi del viure terrenal 

mentre observa el son de l’estimada. 

b) El narrador contempla, des de la placidesa de l’oci del que encara és al llit, el son de la dona i 

accepta sense ressentiment el poder destructor del temps que de forma inexorable («No ens cal / 

fer res per ajudar-lo») ens aboca a la mort. 

c) La primera estrofa és descriptiva mentre que les següents són reflexives. En la primera utilitza la 

tercera persona per designar l’estimada i els altres homes. En la segona i la tercera estrofes domina 

la primera persona del plural. La referència als homes i al narrador en particular, és prou evident. 

3. a) Es tracta d’un testament escrit en una paret i d’un testament de tipus moral, que pressuposa una 

determinada manera d’encarar la vida. Efectivament, en el poema es recorda una experiència 

amorosa de l’adolescència i, al mateix temps, un acte que, per als protagonistes, suposava una 

ruptura amb les regles morals del moment i del país. Així, aquests noms escrits a la paret, es converteixen 

en testimoni o testament. 

b) Són al·literacions, per exemple: «aquella paret plena» (versos 2-3); «paraules que parlaven» (versos 

7-8); «amerada d’amor com un dur matalàs» (vers 13); etc. N’hi ha moltes altres, que haurà 

de valorar el professorat en cada cas. 

c) Un soliloqui. 


4. a) Miquel Martí i Pol fa una reflexió moral sobre la incomunicació de l’home modern que es veu 

abocat a un passat, un present i un futur marcats per la solitud i la por i que, il·lusòriament, es 

trenca els caps de setmana en un èxode automobilístic per la carretera. 

b) El narrador ens els descriu com «gent sorruda i esquerpa» que, tancats dins de la fortalesa del 

seu cotxe, «escruten l’horitzó… / davant la solitud i la por que els esperen». El professorat haurà 

de valorar la resposta de la segona part de la pregunta. 

c) Llevat del vers 10, que és decasíl·lab, la resta són alexandrins, de dotze síl·labes. El poema té quatre 

estrofes: dos quartets i dos tercets. Es tracta d’un sonet. 


5. a) És un home originari de Girona, d’estatura mitjana, cabell castany i ulls petits de mirada trista. 

És una persona romàntica que creu en l’amor, els plaers de la taula i de la carn, i té la certesa que 

ha de morir. 

b) Tot i que, de forma modesta, no creu que es pugui considerar un poeta, se sent un lletraferit que 

utilitza una «llengua fosca» –poc reconeguda– i «en país petit», Catalunya. 

c) Sí, perquè un sonet és una composició formada per dos quartets i dos tercets. 

d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.


Gramàtica 

1. Es tracta d’un sonet i els versos són alexandrins, excepte el 10, que és decasíl·lab. Pel que fa a la 

rima, excepte alguns versos que acaben en a + vocal neutra (platges, 4; setmana, 5; tancada, 9; tarda, 

12), la majoria són versos lliures. 

2. Es tracta també d’un sonet. Els versos són decasíl·labs. La rima és encadenada als quartets: A B A B 

C D C D, i monorima i creuada als tercets: E E F G G F. Pel que fa al ritme, cal tenir en compte que 

generalment la sisena i la desena síl·laba són tòniques, de manera que es genera una sensació de 

ritme força acusada. 

3. Hi trobem metàfores: «la llum que fereix» (vers 3), «fem via», que vol dir ‘vivim’, (vers 7). I una personificació: 

no ens cal fer res per ajudar el món a avançar (versos 8-9), etc. 

4. Una anàfora és la repetició, sobretot al principi de vers, de les mateixes paraules. En trobem com 

les següents: «en aquella paret plena» (2, 3); «en aquella paret» (5, 12, 14); «paraules que parlaven / 

evocaven» (7, 8, 9); «El teu nom i el meu nom» (15, 19, 21, 30); etc. 

5. Metàfores: «obrim una finestra / en aquest cel tancat» (3-4): reclamem més llibertat en aquest món 

d’opressió; «farem una foguera / amb l’estrall i la por» (7-8): eliminarem tot vestigi de mal i de por. 

«Deixaran les escombres / (…) / cossis i draps de cuina, / el sabó i el blauet, / els pots i les cassoles, 

/ el fregall i els bolquers.» (versos 11-16): símbols del treball de la dona; etc. 

Comparacions: «El fum dibuixarà / l’inici de la història / com una heura de joia / entorn del nostre 

cos» (versos 29-32): el fum que resultarà de cremar els utensilis que oprimien les dones marcarà 

el principi d’una nova etapa més joiosa entorn del cos de la dona. 


1. temporals: d) Mentre els esperem, mirarem la televisió; h) Des que era petit somiava ser pilot d’avió. 

condicionals: c) Si no estudies, difícilment aprovaràs el curs. 

modals: g) Fes com si no ho sentissis. 

concessives: b) Ni que torni amb taxi arribarà a l’hora. 

comparatives: i) La teva filla és igual que tu; j) Aquest peix és millor al forn que no pas fregit. 

causals: a) Va sortir del cinema perquè s’hi avorria. 

consecutives: e) Es troba tan malament que no pot anar a treballar. 

finals: f) Estalvia per compar-se un bon equip de música; k) El Barça lluita per mantenir-se en la 

competició. 

2. Entre altres possibilitats: a) Des d’on visc, es veu casa teva; b) Te’ls trobes arreu on vagis; c) Enric, si 

plou, no estenguis la roba; d) Hi anirem quan es faci fosc; e) Encara que es va esforçar molt, no va 

poder aprovar l’anglès; f) Va trobar feina ja que la Maria Eugènia el va ajudar; g) Han apujat el preu 

de la gasolina per tal de recaptar més diners. 

3. a) Torna’m els apunts tan aviat com puguis; b) Ho va fer tal com li vam dir; c) Per més que em juri 

que m’estima, jo no me’l creuré mai més; d) Només que arribis tard, ja no podrem anar al cinema; 

e) Cada vegada que agafa el cotxe, arriba tard a la feina; f) D’ençà que va arribar el nou director, 

l’organització de l’empresa ha canviat molt; g) Com que estava tan cansat, se’n va anar a dormir; 

h) Treballa molt per pagar-se les vacances. 


233

Lèxic 

234 

7. Per molt que vulguem fugir (concessiva), sempre que el calendari s’acosta a finals d’any (temporal), 

acabem caient en la temptació (modal) i comprant, d’una tacada, el dècim de loteria, l’arbre de 

Nadal, la figureta del pessebre que se’ns va trencar l’any passat i les mil joguines que portaran els 

Reis (modal). I com que sempre acabem topant-nos amb la tradició (causal/modal), més val que 

ens preparem amb temps per no anar amb nervis i presses (final). 

1. a) mat; b) lent; c) moll; d) cau; e) plata; f) plata; g) lent; h) mat; i) cau; j) moll. 

2. a) piula; b) pilot; c) negar; d) piula; e) busques; f) falla; g) busques; h) falla; i) negar; j) pilot. 

3. mot polisèmic: 1 granota (petit amfibi – vestit de treball amb cos i pantalons en una sola peça). 

mots homònims: 2 grill (insecte – cadascuna de les parts separades de certs fruits, com ara les 

taronges); 3 coll (d’una girafa: part del cos que uneix el cap amb el tronc – depressió pronunciada 

a la carena d’una serra, propícia al pas entre els dos vessants); 4 molla (part interior i tova del 

pa – peça elàstica de metall). 


5. a) canti; b) volcà; c) abans; d) càntir; e) colors; f) bolcar; g) colós; h) sessió; i) cessió; j) avanç. 

6. a) cal·ludir; b) cella; c) béns; d) eludir; e) acte; f) espacial; g) maça; h) sella; i) especial; j) massa; 

k) vents; l) acta. 

7. a) coma; b) el terra; c) la canalla; d) la pols; e) la salut; f) coma; g) el pols; h) el fi; i) canalla; j) la 

fi; k) el salut; l) la terra. 

8. a) alhora; b) en lloc; c) gaire bé; d) sinó; e) per què; f) aleshores; g) potser; h) a punt; i) no més; j) si 

no. 



1. a) madur; b) flor; c) lleuger; d) olor; e) clar; f) plor; g) por; h) paper; i) segur; j) favor. 


3. a) avió; b) prohibir; c) aspirador; d) foscor; e) ventilador; f) millor; g) hindú; h) potser; i) saler; 

j) coixí; k) versió; l) canyar; m) llumí; n) agressor; o) rector. 

4. a) canyar; b) retolador; c) oliverar; d) presseguer; e) garrofer; f) taronger; g) secador. 

5. comprar: he comprat, has comprat, ha comprat, hem comprat, heu comprat, han comprat. 

dormir: he dormit, has dormit, ha dormit, hem dormit, heu dormit, han dormit. 

veure: he vist, has vist, ha vist, hem vist, heu vist, han vist. 

6. cantar: havia cantat, havies cantat, havia cantat, havíem cantat, havíeu cantat, havien cantat. 

fer: haviat fet, havies fet, havia fet, havíem fet, havíeu fet, havien fet. 

7. a) unitat; b) hemicicle; c) orxata; d) ou; e) hèrnia; f) os; g) Elisabet; h) ham; i) hivern; j) orfe; 

k) estalvi; l) hotel; m) ermita; n) habitar; o) hegemonia. 

8. ser: hauré estat, hauràs estat, haurà estat, haurem estat, haureu estat, hauran estat. 

cosir: hauré cosit, hauràs cosit, haurà cosit, haurem cosit, haureu cosit, hauran cosit.

unitat 

9. a) ho; b) Ho; c) O, o 

a) Li, li; b) l’hi; c) Li, l’hi 

a) Em, em; b) hem 

10. a) Això suposaria la construcció de grans cabanyes per a dipòsit d’herba, de grans corrals per al bestiar 

i moltes habitacions per al personal. 

b) Sembla com si els papers s’haguessin invertit: en arriscar-se a una primavera abans d’hora, la 

Loire i les teves valls s’han amarat d’un to tardorenc, que no em puc estar d’estimar. No hi ha res 

que m’agradi tant com la tardor. 

c) És difícil de dir si algú arribà fins a l’extrem de proposar-li que, amb habilitat, n’obrís una, o si 

ell mateix no hi pensà. Aquell carter, fill del poble, no era dels menys devorats per la curiositat. 

11. a) ham; b) hissar; c) subhasta; d) ahir; e) millorar; f) lleuger; g) llimoner; h) clarejar. 

11 


1. a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar els 

diversos aspectes de la vida del protagonsita d’aquest conte amb els trets que caracteritzen la biografia. 

b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. El fet que Bernat nasqués en «una nit d’agost, 

fosca i rompuda, prenyada de núvols negres i xafogor». El narrador descriu aquest esdeveniment 

com «un mal presagi». 

c) Segons aquest mal presagi, Bernat està destinat a esdevenir un marginat social. Al final, però, ens 

trobem davant d’un personatge convencional, gris i mediocre. Enfront de la grisor de la vida 

actual de Bernat, la marginalitat que presagiava el seu naixement se’ns presenta com a positiva. 

d) La màquina d’escriure Olivetti, el Seat 127, la guerra civil del Líban i el Boeing 747 Jumbo són 

referències a una època que podríem situar a la segona meitat dels anys setanta. 

e) L’enumeració, el polisíndeton i l’onomatopeia. 

f) La ironia apareix quan l’autor contrasta l’ambigüitat i grisor de la vida del protagonista amb els 

presagis del seu naixement, al principi del conte, i els esdeveniments espectaculars que el tanquen. 

2. a) El fragment ens explica el suïcidi d’un personalitat de l’Audiència Reial de Barcelona. És el final 

perquè probablement la persona que se suïcida és el protagonista, la senyoria, de l’obra. 

b) Hi ha un ambient de misteri, de soledat (plou, només sentim els sorolls de l’ambient, el protagonista 

va en un carruatge…), de menyspreu per la vida i pels altres. L’autor ho aconsegueix amb 

pinzellades molt il·lustratives de l’ambient i amb l’ús d’adjectius i paraules apropiades a aquesta 

sensació. També amb reflexions sobre el final de la vida de les persones. 

c) Té una afició declarada cap a l’astronomia. Cita el nom de diverses estrelles i constel·lacions, les 

quals són com amors seus: «les seves dones, les seves estrelles sempre presents…» 

d) Semblen reflectir directament el seu pensament les expressions: «Que boniques.» «Que jo no ho 

volia fer, Eurídice pobrissona meva…» 


3. a) Que ens fa por l’altre, la persona que no és com nosaltres, que té la pell de color lleugerament 

diferent o el rostre diferent. I que aquesta por ens ve del fet que uns països occidentals estan en 

guerra amb uns altres d’islàmics. 

235

) Una senyora, en ple passeig de Gràcia de Barcelona, veu un àrab, el segueix amb la mirada i se 

la veu tota anguniosa. Té por. 

c) Els àrabs havien escrit grans obres líriques, van plantar horts i vinyes, van construir mesquites i 

jugaven a escacs… 

d) Diu que els àrabs no gosen sortir al carrer, que al metro se’ls miren malament, que hi ha grans 

magatzems que controlen tots els àrabs que hi entren i que a l’hamburgueseria McDonald’s 

també se’ls miren amb malfiança. 

e) L’autora sosté que una part del nostre cervell, la part emotiva, s’ha desenvolupat molt poc i que 

per això encara hi ha guerres i altres conseqüències psicològiques. Creu que les guerres són la 

derrota de l’orgull del xip i de la videocomunicació. 

f), g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 


236 

1. A Biografia el narrador és omniscient, el text és en tercera persona. 

A Senyoria hi ha una barreja de narrador omniscient i de narrador subjectiu, ja que hi ha fragments 

en primera persona. De fet, l’autor vol imitar el pensament del protagonista. 

2. «Que jo no ho volia fer, Eurídice pobrissona meva…» 

3. Es tracta, en el primer cas, No emprenyeu el comissari!, d’un text amb narrador omniscient, ja que està 

escrit en tercera persona. En canvi, en el segon, Un negre amb un saxo, és un dels personatges el qui 

explica els fets; per tant, es tracta d’un narrador subjectiu, en primera persona. 

4. a) La roba no em tocava el cos, anava amerat de suor i pel tub de l’intestí alguna cosa se m’obria 

pas amb trepidència cap al trau final. Tot un poema. Però calia fer-ho i ràpid. Era el meu primer 

atracament. 

Hauria de fer un esforç per tal que la matèria grisa deixàs d’estar-me plena de pensaments emocionals; 

Dionís, el meu germà, m’ocupava la panoràmica mental. Ell era la causa per la qual em 

trobava ara davant d’aquell xalet als afores de Godella. El meu pare, dies abans d’anar-se’n a l’altre 

barri, i en el moment d’allò que se’n diu l’última voluntat, em va fer jurar que tindria cura 

d’ell de per vida. Una pesada càrrega. perquè el Nis, tal com l’anomenava el pare, és una mica 

tarat. Una malaltia d’aquelles que fa que la sang no arribe en condicions òptimes a la tòtina. 

Tampoc això no era cap secret, ja que el veïnat, xafarder com cal, havia escampat la notícia que 

el Nis no carburava. Afirmació que jo no compartia, ja que em negava, bé que per llaços fraternals, 

a comparar-lo amb un cotxe. «Al capdavall –em justificava– duc la mateixa sang que ell, 

només que la meua circula bé.» O això pensava. 

b) L’entrepà macdonald li havia deixat un regust tan pastós en la boca que ni el sabor agre del celta 

aconseguia llevar-l’hi. L’última pipada al cigarret, apurat fins el límit de la burilla, la va mesclar 

amb la darrera endívia de l’entrepà en un intent de fer més digeribles els primers aliments del 

dia. 

La cervesa estava tèbia, i el cafè contenia un percentatge excessiu d’aigua perquè, segons el criteri 

del cambrer del Furgó-bar, ell era el primera client del matí i la cafetera no disposava de temperatura 

suficient. El cambrer féu un mig somriure que ell va entendre com una excusa professional. 

Era el mínim exigible, tot i que una compensació inútil. 

5. Es tracta de la tècnica de la narració emmarcada: dins d’una narració principal se’n dóna una altra 

de secundària. Un dels personatges de la història principal, el capità Harts, en aquest cas, ens 

comença a explicar una altra història.

Gramàtica 

Lèxic 

1. a) si no; b) si no; c) sinó; d) si no; e) si no. 


3. a) perquè (causal); b) per (final); c) perquè (final); d) perquè (causal); e) perquè (final); f) per (final). 


5. a) Era massa evident perquè no se n’adonés ningú. 

b) Si continuem així, haurem de tancar l’empresa. 

c) Si no aproves l’ESO, el pare no et comprarà la moto. 

d) La Tamara, com/igual que la Carla, porta texans. 

e) El Barça, igual que ho va fer/com ahir el Madrid, ha deixat tres punts en camp contrari. 

f) Si no pares de menjar, t’engreixaràs com un porc. 

g) Fa prou fred perquè encenguem la calefacció. 

h) Si segueix aquest règim es posarà malalta. 


7. a) Si haguessis arribat d’hora, hauries pogut seure amb nosaltres. 

b) Si haguessis insistit més, al final t’hauries sortit amb la teva. 

c) Si haguessis previst els embussos a l’entrada de la ciutat, no t’hauries trobat amb aquest problema. 

d) Si hagués aprovat el carnet de conduir aquest mes de maig, hauríem pogut anar en cotxe a 

Andalusia. 

8. a) Posat que us porteu bé, anirem a Port Aventura. 

b) Ja no plou? Doncs, ja podem sortir de l’escola. 

c) Farem un altre viatge, perquè aquest és molt car. 

d) Posat que hi vagis, et curaràs. 

e) Doncs, com et deia, la meva filla ja s’ha casat. 

f) No entenc per què surten cada dia de casa enfadats. 

g) Per què arribes tard? 

h) Us compraré el patí, perquè aproveu el Batxillerat. 

i) Plores, doncs ja no surts. 


1. a) repòs; b) quelcom; c) carnaval; d) mossegar; e) debilitat; f) descoratjar; g) espill; h) cercar; 

i) garjola; j) progenitors. 

2. a) instant, segon; b) desencís, decepció, desil·lusió, desencant; c) inici, principi; d) animalades, 

rucades, ximpleries, barbaritats, bajanades; e) burla, befa, escarni; f) s’acostés, s’apropés; g) fam; 

h) eructe; i) marfil; j) ebri, embriac, trompa, gat; k) estiuejat. 

3. a) 1 assecat; 2 eixugat/assecat; b) 1 partir/trencar; 2 partir; c) 1 rentar; 2 fregar/rentar; d) 1 llençar/tirar; 

2 tirar; e) 1 parlar; 2 parlar/enraonar. 

4. a) enutjosa; b) embrutin; c) bola; d) quedar-m’hi; e) ha mort. 

5. a) grinyol; b) llesca; c) llàntia; d) cruspit; e) odontòleg. 

6. a) feiner, laborable; b) egoista; c) innocent; d) profunda; e) construït; f) asimètric; g) oblidis. 

7. a) tall; b) trau, trenc; c) esgarrapada; d) esgarrinxades; e) punxada. 

237

8. a) baix; b) lleig; c) antipàtic; d) dolent, maliciós; e) injust; f) mentider, fals, hipòcrita; g) indecís, 

aturat, parat, irresolut; h) covard; i) ruc, beneit, ase, ximple, toxto, babau; j) lent. 

9. a) humit; b) tendre; c) afable; d) greixós; e) pondre’s; f) arriba; g) caigut; h) tornat de. 

10. regar: ruixar, irrigar; resultats: fruits, èxits; alcalde: batlle; han acabat: han finalitzat, han posat fi, han 

posat terme; concentracions: reunions; mètode: mesura; pensat: planejat, ideat, projectat; evitar: impedir; 

costat: vora, part, tocant; tipus: classe, mena; deixalles: residus, escombraries; deixaven: llançaven; 

persones: individus, gent; organitzaven: muntaven, celebraven; festes: celebracions, revetlles 


unitat 

1. a) triomf; b) tanmateix; c) enfonsar; d) inflar; e) enfeinat; f) confessar; g) premsa; h) confeccionar; 

i) xamfrà; j) confondre; k) triumvirat; l) infant. 

2. a) presumpció; b) èmfasi; c) temptativa; d) prompte; e) Assumpta; f) amfiteatre; g) atemptat; 

h) empremta; i) circumloqui. 

3. a) inoblidable; b) inexpert; c) enfarinat; d) emmagatzemar; e) envellir; f) emmalaltir; g) embenar; 

h) inexacte; i) embrutar; j) injustícia. 

4. a) El contingut d’aquest plat és immenjable. 

b) Ha rebut un tracte immerescut. 

c) Ha tret una puntuació immillorable. 

5. a) il·legítim; b) il·lícit; c) il·lògic; d) il·limitat; e) il·legal; f) il·legible. 

6. a) solució; b) til·la; c) colossal; d) col·legi; e) milió; f) colador; g) col·lecció; h) síl·laba; i) fal·laç; 

j) còlera; k) col·loqui; l) pàl·lid. 

7. a) estela; b) al·literació; c) Compostel·la; d) pel·lícula; e) constel·lació; f) Brussel·les; g) pusil·lànime; 

h) falsedat; i) Adela; j) libèl·lula; k) paral·lela; l) col·laborar. 

8. a) comte; b) exempt; c) somriure; d) símptomes; e) impremta; f) assumpte; g) enmig; h) comptes; 

i) conte; j) Emma. 

9. a) alegria; b) cavil·la, cavil·lador; c) instal·lacions; d) tranquil·litat; e) mil·límetre, mil·lèsima; 

f) sol·licitud; g) Dilueix; h) il·lustrat; i) al·lèrgia; j) al·ludir; k) alumini. 

10. a) cabell: capil·lar; b) cristall: cristal·lí; c) flagell: flagel·lar; d) metall: metàl·lic; e) estrella: estel·lar; 

f) llum: il·luminar. 


238 

12 


b), c) Amb la proposta del flautista, Weis i Baun veuen que els seus interessos perillen ja que, segons 

ells, «els rebentarà el negoci». És evident que la fórmula d’aquests dos regidors per acabar amb 

les rates no és tan competitiva ni eficaç com la del flautista. Per aquesta raó intentaran posar traves 

a l’acció del seu competidor actuant de forma totalment deslleial i contrària a les normes de 

la lliure competència. Weis i Baun, doncs, no treballen per a la ciutat de Pimburg, sinó per afavorir 

la seva causa, «la justa causa!».

d) Weis i Baun pensen denunciar el flautista perquè ha pactat amb el diable per tal d’expulsar les rates 

de Pimburg. El reverend Grundig, un fanàtic religiós, serà l’instrument per desfer-se del flautista. 

e) Sembla que l’Església i les creences religioses hi tenen un paper fonamental, ja que no es poden 

fer actuacions al marge o que sembli que van contra la fe. En el cas del flautista és fàcil creure 

que la flauta és «obra del diable», perquè no la hi podia pas haver donat Déu, ja que en aquest 

cas el seu representant a la terra en tindria alguna idea. Es preferia la creença i la fe a l’eficàcia 

i que tot el poble es quedés sense rates. 

f) Activitat oberta. És interessant que l’alumnat estableixi paral·lelismes amb la realitat actual. 

D’exemples, no en falten. D’aquesta manera, es fomenta la capacitat crítica de nois i noies, i la 

formació d’un criteri personal. 


b) En dóna una visió força negativa. A la televisió, segons Assumpta Roca, només es realitzen programes 

de molt baixa qualitat en què actuen personatges als quals paguen una bona suma de 

diners «per fer el ximple». Això sí, fins i tot els més mediocres arriben a triomfar i fer-se populars: 

«Fins un hipopòtam pot triomfar a la tele!» 

c) Evidentment no. La televisió és el mitjà que li proporcionarà la possibilitat de tornar a fer teatre, allò 

que, de veritat, a ella li interessa: «Amb el que paguen per aquest anunci […] n’hi ha per viure una 

bona temporada sense problemes. Sense problemes o fent teatre. Sí, Déu meu, fent teatre!». 

d) Una visió més aviat despectiva cap a la televisió, com un mitjà on qualsevol pot triomfar. 

Considera que al teatre és on es veu la veritable actriu. 

e) Un registre més aviat vulgar: «d’on cony has sortit?»; «em paguen bona pasta»; «a la tele només 

s’hi fan merdes»; «n’estic fins als ovaris»; «aquelles que resoldran la mala hòstia que les dones gasten…» 

són uns quants exemples del llenguatge d’Assumpta Roca. Aquests termes fan referència a 

aspectes fins ara considerats tabú com els del sexe, la religió o les funcions fisològiques. 



Gramàtica 

1. a) substantiva; b) adverbial; c) substantiva; d) substantiva; e) adjectiva; f) adverbial; g) adjectiva; 

h) adjectiva; i) adverbial; j) substantiva; k) adjectiva. 

2. a) Em va dir que el lampista vindria dilluns.(Subordinada substantiva: CD) 

b) L’han fet president de la companyia perquè és un gran expert. (Subordinada adverbial: causal) 

c) En Pau volia sortir cada cap de setmana.(Subordinada substantiva: CD) 

d) Tothom qui en demani tindrà un obsequi. (Subordinada substantiva: Subjecte) 

e) Els cotxes que circulaven per la carretera (Subordinada adjectiva: Subjecte) van haver d’aturar-se. 

f) En arribar a Barcelona (Subordinada adverbial: temporal), visitarem la Pedrera. 

g) Els avions, que volaven molt alt (Subordinada adjectiva: Subjecte), van aterrar ràpidament. 

h) La barca de què hem parlat (Subordinada adjectiva: CPrep) no estarà a punt fins demà. 

i) En cas que no retorni el llibre, (Subordinada adverbial: condicional) l’hi anirem a buscar a casa seva. 

j) No em preocupa què diran. (Subordinada substantiva: Subjecte) 

k) Aquesta és la cambra on havia estudiat de jove. (Subordinada adjectiva: CC lloc) 


4. a) He enviat per correu tots els paquets que m’han lliurat. 

b) L’ordinador portàtil que t’has comprat és el més modern. 

239

240 

c) L’Armengol, amb qui vas anar d’excursió, és molt bona persona. 

d) El cotxe amb què vaig és del meu oncle. 

e) El llapis adhesiu amb què enganxaves les fotografies s’ha perdut. 

f) Vaig estar a la sala on es va fer la reunió del Consell d’Europa. 

g) El noi a qui hem donat el sobre és de Mallorca. 

h) El xicot del forn, els anys del qual no passen de vint, porta cada dia el pa a les urbanitzacions 

d’Olivella. 

5. a) de qui/de la qual; b) que; c) on, en el qual; d) amb què, amb la qual; e) on; f) que; g) que, el 

qual, h) que; i) que; j) al qual; k) qui/que; l) de qui, del qual. 

6. La universalització de la civilització tècnica, que exigeix de tots els que hi participen un nivell relativament 

alt d’informació, sembla que fa necessària l’adopció de sistemes senzilles d’escriptura. Més 

encara si tenim en compte que les màquines per produir o reproduir textos escrits o per manejarlos 

i emmagatzemar-los, de la impremta a la computadora, funcionen amb més facilitat com més senzill 

i unívoc és el codi de l’escriptura. Sembla, doncs, lògic, que quan països com el Japó o la Xina 

s’incorporen a la civilització tècnica modifiquessin el seu sistema d’escriptura per tal d’adaptar-se 

a les noves circumstàncies. És cert que un canvi d’aquesta envergadura no pot improvisar-se i que 

pot haver-hi, a més, raons locals que el compliquin. A l’immens territori que ocupa la Xina hi ha 

dialectes que han evolucionat de tal manera que la intercomunicació oral s’ha fet pràcticament 

impossible, mentre que l’escriptura comuna, que no depèn de la fonètica, manté la unitat de significats 

i, per tant, fa possible la comunicació. 

7. Si no teniu feina, podeu residir en un altre país de la Unió Europea per buscar-ne durant un període 

suficient. 

Atès que no hi ha una disposició comunitària que fixi la duració d’aquest període, els Estats membres 

concedeixen en general un període de sis mesos. És convenient comprovar la situació exacta 

amb les autoritats de l’Estat membre on busqueu feina. Tanmateix, sigui quin sigui el termini durant 

el qual teniu dret a buscar feina, no podran demanar-vos que abandoneu el territori si podeu demostrar 

que seguiu buscant-ne seriosament i que teniu possibilitats reals de trobar-ne (per exemple, si 

teniu pendents alguna prova o alguna entrevista). En determinades condicions, tindreu a més la 

possibilitat de seguir cobrant durant tres mesos el subsidi d’atur que rebíeu al país on estàveu inicialment 

aturat. 

8. Distingits senyors, 

He vist el vostre anunci al diari d’ahir i m’he sentit especialment atret, ja que jo sóc fill del Camp de 

Tarragona i desitjaria de tornar-hi a viure. Així, puc dir-vos que conec el territori que us interessa de 

treballar, i penso que jo podria fer-ho perquè actualment em dedico a la venda d’aparells industrials. 

No us puc oferir un coneixement directe de les peces industrials de la vostra fabricació, però confio 

que el podré adquirir amb facilitat. Disposo del títol de Tècnic Industrial i conec l’anglès i l’alemany. 

Escric en català com veieu per aquesta carta. 

Tinc vint-i-set anys i sóc casat, amb un fill. 

Per les condicions econòmiques em sembla que podríem avenir-nos, sempre que no em resultin 

inferiors a les que tinc en la meva situació actual. 

Vull confiar que prendreu en consideració el meu oferiment i que voldreu concedir-me una entrevista, 

en la qual us completaria aquesta informació inicial i possiblement podríem establir una base 

de negociació, per arribar a un acord, ja que per part meva seria molt agradable. 

Tot esperant la vostra resposta us saluda atentament, 


11. a) Tot i que no s’ha confirmat, l’accident de l’avió és considera molt probable. 

b) L’empresa pagarà totes les vacances dels treballadors, si bé demanarà una ajuda a l’Estat. 

c) Li vam donar permís, malgrat que va en contra dels nostres interessos.

Lèxic 

12. La major part de les activitats de què he parlat últimament van patir una aturada gairebé traumàtica 

a principis dels anys setanta, quan vaig rebre una altra visita intempestiva: la de l’esclerosi múltiple 

que m’acompanyarà fins que em mori. Fa una pila d’anys, un amic meu quiromàntic em va 

anunciar que tindria dues grans malalties, però que envelliria molt. De moment els seus pronòstics 

s’estan complint: l’esclerosi és la meva segona malaltia, cosa que em dóna una certa seguretat de 

cara al futur, i el mes passat vaig fer setanta anys. 

1. a) tard; b) molt sovint; c) a callar; d) amb una entrega total; e) literalment; f) gratuïta; g) sense pensar-m’ho 

dos cops. 

2. a) entrebancar; b) esbroncar; c) fingir; d) complicar-ho; e) excitar; f) decidir-se; g) menjar; h) arruïnar-se; 

i) manar. 

3. a) Ser un exaltat; b) Procedir amb cautela; c) Recordar vagament; d) Negar a algú l’ajut; e) Posar la 

pròpia vida en perill; f) Confiar-se a algú; g) Preocupar-se; h) Donar una bufetada; i) No veure una 

cosa evident; j) Retenir-se per no parlar; k) Ser molt ingenu; l) Enfadar-se. 

4. a) Restar solter o soltera. 

b) Gastar massa, més del que permeten els ingressos. 

c) Ser molt inferior a algú. 

d) Ajustar-se bé, escaure-hi; convenir especialment. 

e) Tenir por. 

f) Haver-hi tantes opinions com persones. 

g) Anar de qualsevol manera, mal vestit. 

h) Haver-hi persones, en especial els nens, que no poden sentir allò de què es vol parlar. 

i) Pagar. 

j) Sentir una forta contrarietat. 

5. a) tolerar; b) importunar; c) xerrar; d) inspirar desconfiança; e) anar tirant; f) afalagar; g) mostrar 

coratge; h) dissimular; i) exasperar; j) defallir. 

6. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. El significat de les expressions és el següent: 

a) Passar a una altra qüestió, canviar de conversa. 

b) Canviar totalment l’estat de les coses, especialment la situació política. 

c) No voler saludar. Pegar a algú una bufetada. 

d) Enfrontar-se o oposar-se a algú. 

e) Donar mitja volta per tornar-se’n, recular. 

7. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat, que després de llegir el text, pot parlar de les 

nombroses interferències lèxiques i semàntiques entre català i castellà, i demanar que l’alumnat en 

posi exemples. 

Les frases fetes utilitzades en el segon paràgraf del text són calcs del castellà. Les expressions genuïnes 

equivalents són les següents: passar de taca d’oli o passar de mida; sense pensar-s’hi, impulsivament, 

sense encomanar-se a Déu o al diable; fer el viu; tenir èxit, ser acceptat; veure-se-li el llautó. 

8. a) me da igual; b) no hay derecho; c) ir de capa caída; d) al fin y al cabo; e) en resumidas cuentas; f) a destajo; 

g) más o menos; h) pasar de castaño oscuro; i) hasta ahora; j) a ciegas. 

9. a) Patir les conseqüències de les pròpies accions; b) L’excés d’ambició condueix al fracàs; c) No hi 

ha res que, pres amb moderació, faci mal; d) La consideració social sovint es basa en els diners; e) 

cada lloc té costums propis diferents. 

241

10. a4 Val més boig conegut que savi per sonèixer: les persones o les situacions conegudes, per dolentes 

que siguin, són preferibles a les novetats incertes. 

b5 Les llengües no són tisores però són talladores: al·ludeix al mal que causen la difamació i les 

xafarderies. 

c2 No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu: cal ser prudent a l’hora de formular crítiques, 

ja que sovint censurem defectes aliens sense reparar en els nostres. 

d1 Abans s’agafa un mentider que un coix: les mentides sempre acaben descobrint-se. Val més dir 

la veritat. 

e6 Qui té dos i en gasta tres queda sempre sense res: gastar per damunt de les possibilitats condueix 

a la ruïna. 

f10 Qui vulgui peix que es mulli el cul: indica que les coses s’han d’aconseguir amb el propi esforç, 

assumint-ne el risc i les conseqüències. 

g3 El casar no fóra res si al cap de l’any no fossin tres: al·ludeix a les responsabilitats derivades del 

matrimoni, en especial tenir cura dels fills. 

h7 Llengua muda mai no és batuda: aconsella discreció i prudència a l’hora d’expressar opinions. 

Qui calla no la pot errar. 

i8 Qui et vol bé et farà plorar: aquells que ens estimen, per evitar-nos un mal, sovint hauran de renyar-nos 

i corregir-nos, encara que no ens agradi. 

j9 Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit: aconsella fer les coses un mateix; si les deleguem 

en els altres, correm el risc de ser defraudats. 

11. a) Amb paciència s’aconsegueixen les coses, sense presses però sense pauses. 

b) Aquell que controla la situació, fàcilment en pot obtenir guanys, sovint il·lícits. 

c) Amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa. 

d) Per obtenir una cosa, cal demanar-la amb insistència. 

e) No tothom accepta les crítiques, encara que responguin a la veritat i siguin formulades amb bona 

intenció. 

f) Sempre hi ha una manera de transgredir la llei i esquivar les normes. 

g) Ningú s’esforça a fer bé la feina si ja ha rebut la paga o la recompensa amb antelació. 

h) Quan el cel presenta una coloració rogenca, vol dir que aviat plourà o farà vent. 

i) El món és ple d’envejosos. 


242 

1. a) la italiana; b) la/l’industrial; c) la hipertensió; d) la/l’immigrant; e) la hiena; f) el iode; g) la 

inflor; h) la anormalitat; i) la ena; j) els estrangers; k) l’hoquei; l) la inspecció; m) l’aigua; n) l’hospital; 

o) l’Úrsula; p) la il·lustració; q) l’illa; r) l’ungla. 

2. a) paquet de sucre; b) llet d’ovella; c) angina de pit; d) 23 d’abril; e) fulla d’oliva; f) ple d’alegria. 

3. a) Han sortit de la urbanització; b) Les portaré a l’oculista; c) Entreu pel camí del mig; d) Ha nascut 

a la una en punt. 

4. a) exactitud; b) intel·ligència; c) absurditat; d) infidelitat; e) ingenuïtat; f) humanitat. 

5. a) agafi’s; b) estima’l; c) observa’m; d) eixuga’l; e) espera’t; f) ajuda’l. 

6. a) Me’l vaig menjar; b) S’hi havien afegit; c) Us en recordeu; d) Se l’atribueix. 

7. a) vint-i-set; b) nou-cents vuitanta-u; c) dotze mil sis-cents vuitanta-cinc; d) sis mil dos-cents vint-i-quatre; 

e) cent quaranta-un mil nou-cents vint-i-nou; f) quatre-cents setanta-sis; g) cinc mil tres-cents 

trenta-tres; h) setanta-set mil quatre-cents noranta-cinc; i) un milió sis-cents vuitanta-set mil quatrecents 

quaranta-sis; j) tres milions tres-cents vint-i-set mil vuit-cents seixanta-vuit.

8. a) per l’; b) dels; c) pel; d) a l’; e) per l’; f) dels; g) al; h) Al; i) al; j) pel. 

9. a) l’infermer; b) l’hisendat; c) la essa; d) l’Andreu; e) la imposició; f) la Isabel; g) la humilitat; h) la 

instància; i) la impressora; j) el iogurt. 

10. a) posa-la-hi; b) du’ls-ho; c) talla’ls-hi; d) canviar-te-les; e) donar-nos-les; f) miri-se’l; g) passa-li-ho; 

h) veure-m’hi; i) us n’aneu; j) trencar-la-hi. 

11. a) L’armari, no puc pas posar-los-el. 

b) Acabem de llegir-ho al diari. 

c) Sempre m’ha agradat anar en tren. 

d) S’hi passà la llengua per repartir el coloret i se’n polvorà. 

e) La historiadora se’ls havia acostat. 

f) Si vas al poliesportiu, vés-hi pel carrer més estret. 

g) Me’n vaig a la biblioteca a llegir-lo. 

h) Els mitjons, posa’ls al maletí. 

243

solucionari de la guia didàctica 

unitat 


244 

1 


2. a) El tema seria la descripció de la mort. 

b) Clarament és un poema decadentista, ja que descriu la mort com una enamorada, amb la qual 

cosa sembla que senti gust o passió per la mort. 

c) 1 Característiques de la dama: va vestida de negre, passa pel llarg camí de la vida, el seu cap està 

envoltat de llum, fa créixer flors morades d’un perfum delicat per on passa, té la mirada trista, 

com una enamorada es llença damunt d’un cos, l’omple de petons i després li dóna llum. 2 Es 

tracta d’estrofes de sis versos, amb versos hexasíl·labs (sis síl·labes) i decasíl·labs (deu síl·labes): 

1, 3 i 6 / 2, 4 i 5. La rima és consonant: a A b C C b. 

3. a) El poeta compara la vida d’un jove a la d’un guerrer lluitador que ha mort en combat. 

b) La sensació que el poeta ens vol transmetre és que no cal que estiguem tristos per la mort d’aquest 

jove, perquè ha lluitat per la vida («Caigueres, lluitadô al marxâ a la lluita») i la mort el que 

ha fet ha estat embellir-lo. Per això, quan mor, a fora hi ha un «ponent dolcíssim». 

c) Ens vol marcar un ritme de va i ve. Ho aconsegueix gràcies a diversos recursos: els encavallaments: 

«llançares / damunt de l’hèroe...»; «somriguérem / sota els plors...»; «una serena / va 

començâ...»; «en el rostre / del moribund...» I també gràcies a la combinació de síl·labes tòniques 

i àtones. Però al final aquest ritme es trenca i es torna a la frase que cau de ple dins del vers. 

Els punts suspensius, en els tres darrers versos, ajuden a marcar una suspensió del discurs i a fer 

que el lector imagini el final de la vida del moribund. 

4. a) En el passat l’arbre era ufanós, ple de vida, amb moltes branques que feien ombra a tothom que 

s’hi refugiava. Ara es troba mig partit a causa d’una desgràcia natural: un llamp, la tempesta, etc. 

b) La part que li falta és com una ferida que mostra el que havia estat l’arbre i ara ja no ho pot ser. 

De fet, el poeta compara l’arbre amb una persona (amb ell mateix) per dir-nos que les desgràcies 

de la vida se li han endut bona part de la seva existència. 

c) El poeta se sent com l’arbre: amargat, desanimat, sol, abandonat i només pendent de viure per 

plànyer el que d’ell s’ha mort. 

d) Diu que vol viure només per plànyer el que ha mort d’ell i per mostrar-ho als altres. 


f) Es tracta d’un sonet: catorze versos, estructurats en dos quartets i dos tercets. Els versos són alexandrins 

(6 + 6), amb rima consonant: A B B A A B B A C C D E E D. 



Gramàtica 

1. a) El carrer estret f) Les històries naturals 

det. N adj. det. N adj.

Lèxic 

b) Unitats de xoc g) Narracions per a infants i joves 

N prep. N N prep. prep. N. conj. N 

SPrep SPrep 

c) Els vençuts h) La vida i la mort d’ en Jordi Fraginals 

det. N det. N conj. det. N prep. prep. 

SPrep 

N 

d) Poemes de l’alquimista i) El temps de les cireres 

N prep. det. N det. N prep. det. N 

SPrep SPrep 

e) Vint-i-set poemes en tres temps j) Una primavera per a Domenico Guarini 

det. N prep. det. N det. N prep. prep. N 

SPrep SPrep 

2. a) demostratiu; b) possessiu; c) indefinit; d) numeral; e) demostratiu + possessiu; f) exclamatiu + 

demostratiu; g) demostratiu + numeral + possessiu; h) numeral + indefinit; i) quantitatiu + quantitatiu; 

j) indefinit + indefinit + partitiu (SDeterminant) + possessiu. 

3. a) divertida; b) florit; c) urgent; d) renaixentista; e) publicitaris; f) televisiva; g) nominal. 

4. a) de ratlles; b) de cada dia; c) de la Xina; d) de cada mes; e) de joves; f) amb turons, de paisatge; 

g) de tempesta; h) dels veïns, per a Nadal/de Nadal; i) de fora; j) de color pèl-roig; k) de teatre; l) 

de la universitat; m) d’introducció; n) del Brasil. 

5. a) boca fina; b) cabells estirats; c) cames massisses; d) celles espesses; e) coll llarg; f) color bru; 

g) dents arrenglerades; h) front arrugat; i) galtes xuclades; j) mans delicades; k) nas xato; l) orelles 

punxegudes; m) pestanyes primes; n) ulls somiadors. 

Hi ha altres possibilitats. 

1. a) desfasament, aniversari; b) arruïnada, escampades; c) Fins i tot, cec; d) assaig, escapolir-se’n/no 

anar-hi; e) contenidor, fanal. 

2. mots populars: obra, muscle, orgue, artell, rodó, aixella, viatge, ullada, pitet, agenollar-se. 

cultismes: òpera, múscul, òrgan, article, rotund, axil·la, viàtic, ocular, pectoral, genuflexió. 

3. francès: beixamel, carnet, bidet, xampany, cabaret, bivac, clixé, comitè, garatge, sabre, hotel, menú, 

xalet, xofer. 

italià: piano, tómbola, casino, batuta, confeti, parapet, camerino. 

alemany: níquel, zinc, blindat. 

anglès: còctel, autostop, eslògan, repòrter. 

gallec/portuguès: comando, sarau, curaçao. 

eslau: robot. 

llengües ameríndies: patata, tabac, tomàquet, xocolata, pampa, cacauet. 

àrab: ràtzia. 

4. a) assumpte; b) lavabos, bany; c) cita; d) Nadal; e) baixador; f) caminada, cursa; g) vianant; h) cap 

de setmana; i) habitatge; j) represa. 

245


unitat 

246 

1. a)assign.; b) inst.; c) p.; d) p. ex.; e) tít.; f) ed.; g) bibl.; h) atm.; i) aprox.; j) batx.; k) etc.; l) tel.; 

m) vol.; n) art. 

2. a) fra.; b) cor.; c) Dir.; d) doc.; e) fàb.; f) núm.; g) ref.; h) s. u. p.; i) teleg.; j) supl.; k) compt.; l) dept.; 

m) dte.; n) imp. 

3. a) av.; b) c., c/; c) pl.; d) ptge.; e) Hble.; f) Il·lm.; g) Dr.; h) M. H. 

2 



2. a) En Jordi Fraginals s’ha acomiadat de la seva dona, sense dir-li, però, que se n’anirà. Ella s’ha mig 

desmaiat, mig adormit. En despertar-se, com enmig d’un malson, l’Alberta crida en Jordi, però 

ja no el troba; només sent una veu que li diu que pensi en els fills. I aleshores comença a pensar 

en dues coses: que en Jordi s’ha suïcidat i que a ella l’espera «la tràgica soledat dels seus futurs 

dies». 

b) Ella pensa que s’ha quedat sola i que en Jordi potser ha desaparegut per sempre de la seva vida. 

c) En Jordi no sembla que volgués que la seva família el veiés patir. Per això sembla que la reacció 

hagi estat la de desaparèixer (suïcidar-se?). És discutible si tenia altres sortides: podia haver conviscut 

amb la malaltia, haver intentat de viure separat de la família, etc. 

d) Com que l’obra és de final obert, el debat entre els que creguin que es va suïcidar i els que pensin 

que se’n va anar a un altre indret, lluny dels seus, pot ser interessant. Feu, però, que l’alumnat 

argumenti clarament la seva posició. 



1. Hi ha fragments que han d’anar clarament darrere d’altres. Per exemple, és clar que el 2 ha de ser 

el primer perquè comença amb la indicació de lloc i de contingut (A Itàlia / albergínies). El 4 ha 

d’anar després del 3, perquè comença amb minúscula i ha d’anar després d’uns punts suspensius. 

– A Itàlia hi ha diverses receptes d’albergínies –marinades o escabetxades. 

– O sigui, albergínies fredes, normalment amb vinagre o escabetx. 

– N’hi ha en què domina el gust de l’àcid; en d’altres, el picant; i en d’altres, el gust d’herbes i espècies. 

– Els ingredients bàsics, és clar, són albergínies, oli, vinagre, sal, pebre i, a partir d’aquí herbes o 

espècies com el pebre, el pebre vermell, el comí… 

– algunes d’aquestes receptes, que de forma similar trobem als Paísos Catalans, al Magrib, a Turquia 

o a Espanya, han arribat fins i tot a Suïssa, a través, suposo, del cantó italoparlant de Lugano. 

2. 7 de juliol. 

Vaig a ciutat. Calor, gent que pren orxata, noies ben vestides (sense capell). Trobo en Teixidor que tem que la guerra 

serà molt llarga. Cap al tard vaig a Premià: mar tranquil, núvols daurats de posta. Cullo prunes i peres 

a l’hort. Dormo sol a casa –sol amb el record dels avis, amb una vaga por dels listeners, dels «escoltaires» nocturns. 

Em desperta una trobada que em sembla un bombardeig i em sobresalto. Veig que cauen gotes a les acàcies i al til·ler.

Gramàtica 

Lèxic 

3. a) L’Albert li explicava que s’havia casat i havia tingut dos fills. En canvi, la Laia li explicava que ella 

encara estudiava. (Temps verbals) 

b) Ens agradaria que vostè, si fos tan amable, ens pogués ajudar a trobar la persona adequada. 

(Tractament i temps verbal) 

c) El llibre és el diari d’una noia, la Raquel, en què/on explica gran part de les coses que li passen/han 

passat. (Pleonasme) 

d) Personalment he trobat la seva evolució força lenta. (Ordre de la construcció) 

e) En ser un diari, el temps del llibre té la durada d’un curs: des del 28 d’octubre fins al 29 de juny. 

(Coherència de les idees) 

f) En ser el diari d’una jove, les tècniques utilitzades són una mica pobres. (Concordança) 

g) La Raquel pensa que durant el curs que comença li passarà alguna cosa extraordinària. I així 

serà. Una amiga seva agafarà un càncer i es morirà. (Ordre i temps verbals) 

h) Us recomano llegir aquest llibre. Com que és curt, no us robarà gaire temps. (Ordre i tractament) 

1. Només cal afegir un CD en cada oració. Ex.: Cantava òpera mentre es dutxava. Correcció a criteri del 

professorat. 

2. a) (hi) sentireu: pronominal; b) es vesteix: reflexiu; c) van néixer: intransitiu; d) té: transitiu; e) sentia: 

transitiu; f) sembla: copulatiu; g) han tornat: intransitiu; h) va tronar i ploure: verbs impersonals; i) es 

van agenollar: intransitiu; j) he pujat: intransitiu. 

3. La correcció de les oracions és a criteri del professorat. 

Necessiten un complement: c) donar, g) buscar, i) ferir. 

1. a) collaret; b) pinyol; c) clenxa; d) ampolla; e) termini; f) rama. 

2. a) petxina; b) flassada; c) mida; d) crostó; e) orella; f) muscle; g) falca. 

3. a) escaire; b) banya; c) bec; d) citació; e) destinació; f) promès; g) parrac; h) desar; i) endreçar; 

j) esgarrinxada. 

4. a) intransigent: intolerant, caparrut; b) inepte: maldestre, incompetent; c) garrepa: agarrat, avariciós; 

d) tedi: fastigueig, avorriment; e) condescendent: benèvol, complaent; f) apàtic: deixat, impassible. 




2. a) E; b) B; c) DK; d) UK; e) A; f) D; g) P; h) I. 

3. sigles: DNI, IES, EUA, IRPF 

acrònims: RENFE 

símbols: $, m, @ 

247

unitat 


248 


3. a) Pelegrí és el pare i Tresona la seva dona. Andreu i Lluïsa són els seus fills. 

b) «Garses» significa aquí persones àvides de diners, que només volen agafar els dels altres, de manera 

semblant al que fa aquest ocell amb el menjar. 

c), d) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 



Gramàtica 

Lèxic 

3 

1. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall orientatiu: En Pau (Subj.) ha aclarit (V) els 

dubtes de sintaxi (CD) a la Mireia (CI). 

2. a) algunes coses; b) una guia; c) al Dionís; d) si l’Anna hi serà; e) al professor; f) els pares; g) als 

nens; h) el gerro; i) els gots; j) el pobre noi. 

3. A tall orientatiu: a) tres quilos de taronges; b) una taronjada; c) la grip; d) una plata d’enciam; 

e) una persona cega; f) la victòria; g) un exercici; h) la seva solució; i) la roba; j) un arbre. 

La correcció de la oració és a criteri del professorat. 


2. a) àrbitre; b) campions; c) ningú; d) acordió; e) futbol; f) casc; g) una disfressa; h) gronxadors; 

i) lluita; j) xiulet. 


1. a) a reveure; b) divinitat; c) ha de pagar; d) compareixes; e) despatxes; f) correcte; g) anyell, xai; 

h) la Terra; i) el meu; j) va fer; k) domini feudal. 

2. a) Lluís, Suïssa; b) agraíem, veïna; c) país, cafeïna; d) Màrius, reüll; e) aigüera, àpat; f) gràcia, fluïdesa; 

g) oïda, digué; h) és, estudiï; i) continuïtat, harmònium; j) autobús, Països. 

3. endemà, rebé, marquès, més, anés, màxima, urgència; trobà, marquès, excitadíssim, batí, veié, obrí, 

digué; gràcies, succeït, extraordinàia, màxima, urgència, filòleg, permís, serà, més, còmode; obeí, 

últim, aparèixer, majestuós, marquès, féu, reunió.

unitat 

4. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall orientatiu: a) M’he mullat la bota dreta 

quan he obert la bóta de vi ranci. 

4 



2. a) El poema pot ser analitzat com un sonet. De fet, la rima sembla que així ho indiqui: A B B A 

C D D C E E F G G F; tindria, doncs, dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs. Hi ha 

elisions: «d’una altra» (vers 2), «vida escassa» (vers 7), «una hermosa» (vers 8), etc. I sinalefes: 

«s’hi aixeca» (vers 4). Pel que fa al ritme, sembla més aviat lent i majestuós. 

b) L’ordre lògic seria: L’herba dallada rebrota novament vestint els prats d’una altra primavera. 

c) A partir del vers 5: «Com prolífica mare, s’arrepenja lassa» (6)...; «somniant maternitats futures» 

(13), etc. 


3. a) Ens hi fa la descripció d’un lloc idíl·lic: un camí que serpenteja, una cala tranquil·la, una vinya 

(el pàmpol mort), gent que balla... Es tracta de la idealització de Catalunya vista des de fora, en 

l’exili. Per això diu al final que val més que es miri el que té davant en la realitat del moment, ja 

que en els camins del temps, un àngel li prohibeix d’accedir-hi. 

b) La primera part seria fins al vers 8 i hi fa una descripció dels elements ideals del seu paradís: el 

camí, la cala, la vinya, la gent, una serra, un arbust en una torrentera, una herba humil al camí...; 

són elements que inspiren pau i tranquil·litat. A partir del vers 9, la darrera estrofa, trobem la 

segona part, en què el poeta retorna a la realitat actual: arbres com els bedolls fins a un cert punt 

estranys a Catalunya, i la boira (senyal que es troba més al nord, potser a Bèlgica, on Josep Carner 

va passar molts anys de la seva vida d’exiliat). Però sobretot és significatiu el fet que es prohibeixi 

accedir als seus camins d’altre temps perquè pot trobar-hi «un àngel trist amb el seu glavi [espasa] 

tort», de manera semblant a l’àngel que prohibia el retorn d’Adam i Eva al paradís terrenal. 

c) N’enyora sobretot la terra (camí), les plantes (vinyes, aloc, romaní), el paisatge (cala, serra morada), 

la gent... Creu que no hi ha de tornar per por de no trobar-s’hi un àngel trist, és a dir, algú 

que li prohibeixi el retorn. 

d) «La serp blanca i somrient» és clarament una metàfora d’un camí que serpenteja. «aquest boiram 

somort» pot ser una al·lusió a un somni difús o a una situació no gaire clara. I «un àngel trist 

amb el seu glavi tort» és una metàfora de la prohibició. 

e) El poema té tres estrofes, de quatre versos decasíl·labs cada una. La rima és encadenada: A B A B 

C D C D... Hi ha elisions: «morada enllà» (6), «que a aquests» (9), etc. I sinalefes: «blanca i» (2), 

«al marge» (3), etc. 

f) Carner va viure a l’exili i aquest poema expressa l’enyorança que devia sentir per Catalunya. 

La correcció de la resta de la resposta és a criteri del professorat. 


1. a) Cal esmenar el tractament: «Has trucat a... Si desitges... espera...» O bé: «Ha trucat a... Si desitja... 

esperi...». 

249

Gramàtica 

Lèxic 

250 

b) Cal dir a qui va dirigida la trucada, perquè en una família pot haver-hi molta gent. Per exemple: 

«Bon dia. Sóc l’Anna Pérez i aquest és un missatge per a la Laura». Tractament: Si es demana per 

una persona, no es pot dir: «podríeu trucar-me», sinó: «que em podries trucar...» Finalment, un 

missatge telefònic no va «signat». 


1. a) amb farina; b) en parts; c) amb cafè; d) en factors; e) de fulles; f) en el pronòstic; g) de la desgràcia; 

h) a marxar; i) de verd; j) en menjar. 

Hi ha altres possibilitats. La correcció és a criteri del professorat. 

2. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall orientatiu: a) Es dirigeix a la piscina. 

3. a) barrejar-hi; b) dividir-hi; c) dissoldre-hi; d) descompondre-hi; e) cobrir-ne; f) encertar-hi; g) plànyer-se’n; 

h) obligar-hi; i) tenyir-ne; j) gastar-hi. 

4. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall orientatiu: a) Vine a les quatre. 

1. parafang, forqueta, dipòsit, esmorteïdor, carburador, seient, far, tub, estrep, pneumàtic, fre, bugia, 

radi, clàxon. 

2. terra: ambulància, descapotable, metro, bulldozer, funicular. 

mar: iot, transatlàntic. 

aire: planador, aeroplà, jet. 

3. 1 vaixell: atracar, mareig, creuer, travessia. 

2 tren: descarrilament. 

3 cotxe: rebentar-se (una roda), bolcar. 

4 avió: aterratge, vol. 


P A R A F A N G H F R 

N J A T R F S D T O C 

E S T R E P K I F R A 

U C V O J H S B A Q R 

M G H F R O Q P T U B 

A L W P P Q F G H E U 

T N E I E S U Z X T R 

I V D N I M J E K A A 

C C G U D A I G U B D 

V N O X A L C X S A O 

E S M O R T E Ï D O R 

1. Dictat. Correcció a criteri del professorat. 

2. a) monestir, meravella; b) sergent, estendard, regiment; c) màrfega, assassí; d) davant, Caterina, compareixia, 

Llàtzer; e) treballs, menar, ramat; f) ràfega, avariar; g) rancor, enyorança, assemblea; 

h) ambaixada, almogàver, Sardenya; i) polseguera, resplendir, preciosa; j) sanefes, punxegudes.

unitat 

3. A títol orientatiu: a) ambaixada, ambaixadora; b) treball, treballador; c) rancor, rancúnia: d) davant, 

davantal; e) efeminat, efeminar. 

4. a) acta: document testimoni d’una reunió o acord, acte: fet; b) espacial: de l’espai, especial: extraordinari; 

c) entra: verb entrar, entre: preposició; d) marcat: del verb marcar, mercat: lloc de compra i 

venda; e) remat: del verb remar, ramat: conjunt de bestiar; f) lliurement: amb llibertat, lliurament: 

entrega; g) plegat: del verb plegar, plagat: ple com una plaga; h) efecte: conseqüència, afecte: estimació. 

5. a) ramat; b) avaria; c) Empar; d) enyorar. 

5 



2. a) Hi apareixen molts elements del maquinisme: màquina de cosir, alumini, setrill del petroli... 

b) Les imatges recorden alguns quadres de Dalí en què surten elements que només existeixen en 

somnis: una truita a la francesa d’alumini... 

c) Dalí volia donar importància a les coses més modernes i concebia el seu món com un caos amb 

elements clarament ressaltables. (Activitat fins a un cert punt oberta.) 


3. a) Alegria del poeta per un amor correspost. 

b) Segons ens diu el poeta, l’amiga és «fresca i polida com un maig content», i «blanca com un glop 

de llet». L’actitud de l’amiga és d’estimar i sentir-se contenta amb l’amor del poeta. 

c) Es tracta de versos decasíl·labs, encara que alguns (3 i 6) estiguin trencats en dues parts. La rima 

és assonant: A B A B A B. 


4. a) Hi apareixen força elements moderns: la moto, el dic, setmanari... 

b) Llegit en veu alta es percep clarament un ritme poètic, com si en lloc de prosa fos poesia i els 

diferents fragments fossin versos. 




Gramàtica 

1. a) espès; b) adult; c) sola; d) estirat; e) assegut; f) gran; g) el millor entrenador; h) àrbitre; i) premi 

llimona; j) per una bona mossa. 

Hi ha altres possibilitats: correcció a criteri del professorat. 

2. a) ho; b) ho; c) ho; d) s’hi; e) s’hi; f) s’hi; g) les; h) ho; i) l’; j) ho. 

251

Lèxic 

252 

3. a) estigues; b) ets; c) estan; d) és; e) seràs; f) estar; g) estar; h) estigueu; i) és; j) serà. 


1. Entre altres: a) sabater, cartera, fuster, cistellera, ferrer; b) boletaire, escombriaire, drapaire, oliaire, 

terrissaire, ocellaire; c) programador, controladora, orador, decoradora, procurador; d) modista, 

artista, pianista, dentista, ciclista; e) biòleg, sociòloga, dermatòleg, psicòloga, cardiòloga. 

2. Entre altres: advocadessa, jutgessa, mestressa, sastressa, poetessa, abadessa, alcaldessa, duquessa, batllessa, 

hostessa... 

3. a) apicultor; b) cartògraf; c) soldador; d) cambrer; e) monja; f) teixidor; g) locutor; h) modista; i) 

meteoròleg; j) bomber. 



unitat 

1. a) jovent, humanitari; b) nutritiu, poder, ferro; c) bufetada, ressonar, ateneu; d) escullera, tonyina; 

e) rètol, tramuntana; f) títol, responsable, governatiu; g) rigorós, monografia; h) suborns, polir, pressupost; 

i) triomf, romanès; j) mussols, rossinyols, fugit. 


3. a) bucal; b) juvenil; c) titular; d) mucós; e) consolat. 

La correcció de les frases és a criteri del professorat. 

4. a) mundial; b) humà, humanisme; c) concurrència, ocurrència; d) plumífer; e) pulsació; f) expulsar; 

g) mucosa; h) dulcificar. 

5. a) rejovenir; b) muntanyenc; c) plovia; d) títol; e) botifarra; f) suportar; g) governatiu; h) puguem; 

i) polir; j) volcà. 

6. a) Empordà: empordanès; b) suborn: subornar; c) múscul: musculatura; d) avorrir-se: avorriment; e) 

Romania: romanès; f) turment: turmentar; g) capítol: capitular; h) tramuntana: tramuntanal. 

6 



2. a) El tema podria ser: l’actitud del poeta davant la seva pàtria; primer en ressalta els defectes i les 

ganes d’allunyar-se’n; però després, veient que ell també és així, decideix quedar-se. 

b) A la primera part, fins al vers 13 (inclòs), ens hi descriu els defectes del seu poble i la reacció de 

la gent quan ell marxés. A la segona part, s’adona que ell també té els mateixos defectes que el 

seu poble i decideix quedar-s’hi fins a la mort.

c) El contrast és entre els adjectius atribuïts a la gent de nord enllà: «neta i noble, culta, rica, lliure, / 

desvetllada i feliç», i els que s’atribueix a la pròpia pàtria: «covarda, vella, tan salvatge terra», 

«pobra, bruta, trista, dissortada». És fort i revela una baixa autoestima, a més de viure en una 

situació de domini i opressió per part d’altres països. 

d), e) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat. 

3. a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. De totes maneres el poema és un cant a la 

virtut de tenir personalitat i no deixar-se arrossegar pel que fan o diuen els altres. 


c) «esclau del podrit diner»: que et domina el poder del diner; «esclau del poder d’un sol»: que et 

domina un dictador, que no tens llibertat personal; «esclau del poder de molts»: que et domina 

la massa, que no tens personalitat pròpia; «esclau de les teves mans»: guanya’t la vida amb un ofici 

manual, i «esclau del teu cervell»: guanya’t la vida pensant pel teu compte. 

d) El poema està construït amb versos pentasíl·labs (de cinc síl·labes), amb rima lliure i amb estrofes 

irregulars: d’entre set i deu versos cada una, amb un dístic final. 



Gramàtica 

Lèxic 


1. a) CPred.; b) CAtrib; c) CD; d) CC temps, CC lloc; e) CD, CI; f) CPrep; g) CAtrib; h) CC manera; 

CC lloc; i) CD, CC lloc; j) CD; k) CD, CI. 

2. a) CD; b) CI; c) CI; d) CD; e) CD; f) CC lloc; g) CPrep; h) CD; i) CI; j) CD. 

1. a) cap; b) vendes; c) fix; d) proveïdor, gènere; e) emplenar; f) una bestreta; g) enginyer; h) reprès; 

i) val; j) préstec. 

2. a) embargament; b) lliurament; c) estalvi; d) signatura; e) acomiadament; f) cobrament. 

3. a) Situació d’una empresa que ha deixat de complir habitualment les seves obligacions a causa 

d’una insuficiència de l’actiu per afrontar el passiu. 

b) Societat que posseeix accions d’altres societats. 

c) Societat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris 

del servei. 


1. a) pas, passos; b) calabós, calabossos; c) esforç, esforços; d) pendís, pendissos; e) arròs, arrossos; 

f) capatàs, capatassos; g) atroç, atroços; h) pis, pisos; i) sedàs, sedassos; j) arboç, arboços; k) espès, 

espessos; l) comerç, comerços; m) avenç, avenços; n) endreç, endreços. 

253

unitat 

254 

2. a) trapezi, abscissa; b) premissa, pretensions; c) entusiasme, exaltat, passa, ocasions; d) pressió, exigeix, 

tensió; e) atzavares, Mèxic; f) salze, donzella; g) embranzida, alzina; h) cosí, atresorat, riqueses; i) 

intransigent, exigia, adhesió, incondicional; j) explosió, transatlàntic; k) hipòtesi, residus, plausible; l) 

topazis, taxista. 

3. a) vessat; b) besat; c) endecasíl·lab; d) marquesa; e) carnisser; f) duquessa; g) desinteressats; h) cent; 

i) espessir; j) arrasat. 

4. a) nas, nassos; b) llaç, llaços; c) gimnàs, gimnasos; d) audaç, audaços; e) lluç, lluços; f) pallús, pallussos; 

g) estruç, estruços; h) capgròs, capgrossos; i) descalç, descalços. 

7 



2. a) Aloma recorda Daniel per l’olor de fum que se sent. 

b) Daniel s’havia suïcidat perquè estava cansat de viure. Havia deixat un paper escrit per a Aloma 

explicant-li per què se suïcidava. Aloma en tenia aquest record. 

c) El germà gran d’Aloma, Joan, havia fet cremar tots els llibres i els escrits d’en Daniel perquè deia 

que els llibres l’havien fet tornar boig. 

d) Aloma recorda el seu germà Daniel com un ésser ple de vida i alegre; però el record s’havia anat 

aprimant. 

e) Aloma torna a la realitat pel mateix element que l’havia distret: l’olor de fulles cremades i l’anunci 

de la primavera. 

3. a) L’autor observa que el cel era tot blau (com un domàs), amb un sol esplendorós, que les abelles 

volen tranquil·lament, els arbres comencen a florir i les flors cobreixen el terra. També sent un 

ocell que canta. Tot plegat dóna una imatge plàcida i serena. 

b) En contrast, però, s’adona que dessota d’aquella harmonia els ocells destrueixen els insectes, les 

ovelles devoren les flors i que un falcó es tira damunt un colom i el mata. La naturalesa, per tant, 

no era tan tranquil·la i serena com semblava. 

c) 

element abans després 

flors 

creixien tranquil·lament 

sobre el terra 

a punt de florir 

són devorades per les ovelles 

abelles volaven (no en diu res) 

ocells refilaven i cantaven un falcó mata un colom 

d) El Gòlgota és la muntanya on va ser crucificat Crist, el déu salvador segons els cristians. Abans de 

morir, un divendres abans de Pasqua (inici de la primavera), va tenir un moment de debilitat i va 

preguntar al Pare per què l’havia abandonat.


Gramàtica 

Lèxic 

1. a) 1 Adjectius: enlluernat, immergit, radiant, solar, gloriós, encegador, enorme, llargues, mecànica, vell, tronat, 

adormit, somnambúlica, vaga, descarregat, llastat, curt... 

2 Comparacions: (com) una petita guspira radiant, com un enorme magma, com si la matèria fos igual, 

com si rodéssim, Camina com adormit, sembla una carbassa que va rodolant. 

3 Verbs que indiquen contemplació: miro, veig. 



1. a) Les institucions es comprometen a reconstruir-lo de manera immediata; b) Les institucions s’hi 

comprometen de manera immediata; c) El govern central les reduirà i els afavorirà; d) El ministre 

ho afirma; e) La competència la hi obliga; f) El govern la hi trametrà aquest mes; g) Ara n’hi ha una 

altra; h) El president el serà; i) El banc n’obre una; j) S’hi declara el premi de novel·la. 

2. a) No tenen equip d’altaveus i n’hauran de llogar un; b) Falta aigua a la ciutat. No en malgastis més; 

c) El primer autobús sempre arriba amb retard. El segon no hi sol arribar/no sol arribar-hi; d) La 

resta de la setmana no hi va haver/no va haver-hi cap incident; e) Volen fer festa, però no tots hi estan 

d’acord; f) Li volen obrir/Volen obrir-li un expedient, però no en tenen proves. 

3. a) emporteu-vos-en; b) aturem-nos-hi; c) Aneu-vos-en; d) Ens n’anem; e) Digue’ls/digues-los; f) li ho 

van fer cantar; g) bevem-nos-el; h) Preneu-vos-ho; i) Va convèncer-los; j) Tingues-los. 

1. a) regidor; b) taxa; c) frau; d) plet; e) robatori; f) ban; g) nomenament. 

2. a) Molt Honorable; b) Honorable Senyor/a; c) Excel·lentíssim/a Senyor/a; d) Excel·lentíssim/a i 

Magnífic/a Senyor/a. 

3. a) ròssec; b) al comptat; c) a mitjan; d) d’ara endavant, d’avui endavant, en endavant; e) pel cap baix; 

f) a la menuda; g) donar compte; h) a dojo. 


1. a) annex; b) convex; c) xeix; d) feix; e) perplex; f) dibuix; g) inconnex; h) coneix; i) circumflex; 

j) baix; k) Elx; l) coix; m) linx; n) moix. 

2. a) maneig; b) bateig; c) despatx; d) oreig; e) cartutx; f) empatx; g) escabetx; h) raig; i) estoig; 

j) boig; k) passeig; l) trepig; m) desig; n) goig; o) enuig; p) roig. 

3. a) encapritxar-se; b) esquitxar; c)rajar; d) assajar; e) engreixar. 

La correcció de les oracions és a criteri del professorat. 

4. a) conèixer, coneixent; b) créixer, creixent; c) desaparèixer, desapareixent; d) néixer, naixent; e) péixer, 

paixent; f) merèixer, mereixent; g) parèixer, pareixent; h) decréixer, decreixent; i) renéixer, 

renaixent; j) desconèixer, desconeixent; k)reconèixer, reconeixent; l) comparèixer, compareixent. 

255

unitat 

256 

5. a) xifra; b) Txèquia; c) xocolata; d) xofer; e) txapela; f) xec; g) Xixona; h) Txad; i) Xina; j) txistu; 

k) txetxè; l) xut. 

8 




b) 

resum contingut 

1 L’Alba s’encara a dos nois. 

2 Apareixen uns platets voladors a l’horitzó. 

3 L’Alba pensa en Dídac i es llença a l’aigua. 

4 

5 

6 

Dues sacsejades l’aparten d’on era 

en Dídac, dins el toll. 

Aconsegueix treure en Dídac 

a la superfície. 

Reanima en Dídac, amb el boca a boca, 

i li fa treure l’aigua. 

7 S’adona que els dos nois són morts. 

8 

També s’adona que el seu poble, Benaura, 

està destruït. 

Dos nois n’han tirat un altre, que és negre, 

a un toll. L’Alba els renya perquè el noi s’ofegarà. 

Quan l’Alba va a tirar-se al toll per salvar el 

noi negre, els altres dos veuen uns platets 

voladors a l’horitzó. 

Abans de llençar-se a l’aigua, l’Alba sent el 

soroll dels platets voladors i que els nois 

comenten que brillen com el foc. 

L’Alba nota dues sacsejades de l’aigua, 

però ella lluita per acostar-se al noi. 

Amb molta força, desenganxa en Dídac de 

les plantes i l’arrossega cap a la superfície. 

En sortir, veu com els aparells desapareixen 

per l’horitzó. 

Fa que en Dídac tregui l’aigua que s’ha 

empassat i el fa respirar. S’adona que els 

dos nois no li diuen res. 

Observa els dos nois i els veu a terra estirats. 

En Dídac li comenta que semblen 

morts. 

Aixeca la vista i veu que el seu poble està 

completament destruït. Arrenca a córrer 

cap al poble.


Gramàtica 

Lèxic 

1. a) Diàleg: fragments 1 i 7. Descripció: fragments 7 i 8. 

b) Fragment 2. Fragment 4 o 5. Fragment 6. Fragment 8. 

c) Els verbs estan en passat, excepte quan el text és de diàleg, en què estan en present. El passat pot 

ser passat simple (s’aturà) perifràstic (i els va dir) o pretèrit imperfet (tornava). 

d) Molts fragments comencen amb un connector de temps: «I aleshores» (2), «encara un moment» 

(3), «quan ja nedava» (4), «I, sense entretenir-se» (6), «I després» (7), «I llavors» (8). És la manera 

de passar d’una escena a la següent i anar introduint la successió en el temps. 

e) 

l’Alba Es veu una noia protagonista, jove, decidida, generosa i despresa, capaç d’ajudar 

els altres. 

els dos nois Són presentats com a racistes, egoistes i no són conscients que poden matar en 

Dídac mentre ells juguen i es diverteixen. 

en Dídac Es un nen negre, jovenet i encara té un posat infantil. 

1. a) però; b) i; c) o; d) doncs; e) sinó; f) ni. 

2. a) perquè; b) sinó; c) si no; d) perquè; e) doncs. 

3. a) Ens ha recomanat que visitem el Museu d’Art Antic; b) No estan gens contents de com els tracta 

el cambrer; c) Es penedeix de com va actuar; d) Tothom va poder adonar-se que el director estava 

desesperat; e) Reclamaven que se suprimís la selectivitat. 

Hi ha altres possibilitats. Correcció a criteri del professorat. 

4. a) en; b) a; c) que; d) a/per; e) a; f) que; g) en; h) a; i) que. 

5. a) T’aconsello que no perdis el temps; b) És molt fàcil que s’entenguin; c) Et demano que reprenguis 

la conversa; d) Desitjo que hi puguis participar; e) Li faig saber que tinc tots els permisos; f) Us 

exposeu que us cridin l’atenció. 

6. a) Hi ha goteres, per tant plou; b) Hi havia poc menjar i molt de beure, si bé hi havia moltes persones; 

c) L’obra va anar molt bé; per això tots els actors i actrius n’estaven satisfets; d) Ha denunciat el 

botiguer perquè li havia venut una fruita podrida; e) L’estudiant ja estava tip d’esperar, quan aleshores 

va arribar el professor; f) El rellotge va quedar parat fins que algú li va donar corda. 



9. Han decidit que substituiran el president; b) Em preocupa que comencin les obres; c) Recomanaven 

que se suspengués el partit; d) Els havien proposat que venguessin la parcel·la. 

1. a) banc dels acusats, banc de sardines, banc de sorra, banc de seure; b) esbart d’ànecs salvatges, esbart 

de dansaires; c) agulla de cap, agulla de les balances, agulla del rellotge, agulla de cosir. 

2. a) allarga’m; b) reportarà; c) mira; d) dispensar; e) esquitxar; f) presentar; g) t’avançarà; h) abandonar. 

257

258 

3. Es refereixen tots a ‘un sortint lateral respecte d’un cos central’. 

4. La correció de les frases és a criteri del professorat. Alguns significats: 

a) ‘extremitat del cos’; ‘obrer’; ‘part allargada d’un objecte’. 

b) ‘eina’, ‘alineació muntanyosa’. 

c) ‘moble’, ‘llista de resultats’. 


unitat 

1. a) envejós, 4 gelós; b) divertit, 3 solacívol; c) treballador, 9 feiner; d) covard, 2 coquí; e) savi, 

8 saberut; f) novell, 7 novençà; g) vagarós, 10 ociós; h) buit, 1 vacu; i) blavós, 6 atzurat; j) esvelt, 

5 gràcil. 

2. a) menjaven, escalivada, vedella, bolets; b) haver, bivac, arribar, cabana; c) calvície, deixava, veure, 

berrugues; d) bigues, bolcar, Balma; e) javelina, Sèrbia; f) riba, havia, trobador; g) pavelló, raval; 

h) bena, veure, mòbil; i) savi, havia, gavardina, bufanda; j) saba, avets, bé. 

3. Danubi; sabates; pesaven; m’estirava; buscava; arribava; embat; capdavall; saben; cabalós. 

4. avesat; treball; vaga; llevava; bon; conreava; barrejat; masovers; dinava; passava; vida; treball; apaivagaren; 

seva; bèstia; avesat; broll; bastava; dedicava; seves; avenir-se; veure; seves; minvessin; llavors. 

5. a) saviesa, saberut; b) mobilitat, immòbil; c) corbar, curvilínia; d) calvície, calba; e) labial, llaviejar; 

f) cerebral, cervellera; g) probabilitat, provatura. 

9 



2. a) El fet d’estar tancats en una presó és un símbol clar de la seva falta de llibertat. Igualment el diàleg 

que tenen entre ells. 

b) El nom del carceller és No, nom clarament simbòlic, d’un ser que ho nega tot, especialment la 

llibertat. 

c) Quatre personatges (Bret, Fabi, Eliana i Selena), és a dir, dos homes i dues dones, es troben 

empresonats des de fa temps. Un carceller sembla que dorm. Els presoners dubten de si tocar-lo 

o no i pensen en la manera com es podrien escapar de la presó. 


1. a) Es tracta de versos heptasíl·labs, de set síl·labes. Es tracta d’un metre popular; per això, Josep M. 

de Sagarra va escriure aquesta obra amb aquest tipus de versos. 

b) Podrien ser, entre altres: «No hi haurà brida que el freni!»; «riure’m de tot el món»; «a la llengua 

no hi tinc pèls»; «donar miquels»; «en pots tirar un tros a l’olla»; «pescar peix»; «caçant mosques 

al vol!»; «passant la maroma»… 

La correcció de la part del comentari és a criteri del professorat. 

c) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Gramàtica 

Lèxic 

1. a) de què; b) en què, en la qual; c) -; d) amb el qual; e) allò que; f) en què; g) a què; h) en què, en 

la qual; i) amb què; j) cosa que. 

2. a) de la qual, de qui; b) a la qual, a què, on, a on; c) amb el qual, amb qui; d) en la qual, en què; 

e) -; f) -; g) -; h) pel qual; i) del qual, de què; j) a la qual, a què. 

3. a) Recipient amb què bevem; b) Excrescència còrnia que surt a la pell de les aus; c) Vehicle automòbil 

que s’utilitza per transportar objectes; d) Lloc on s’ensenya; e) Instal·lació esportiva on es corre o 

s’hi fan diversos esports. 

Hi pot haver altres solucions. Correcció a criteri del professorat. 

4. a) La vostra decisió, que és molt noble, sorprendrà els amics; b) El vell camí, per on havia passat tants 

cops, ja no existia; c) El seu germà, a qui el pare havia deixat la casa, s’asseia al cap de taula; d) Les 

seves amigues, a qui ningú no havia convidat, també hi van anar; e) La seva situació, de la qual el seu 

company s’havia adonat perfectament, era ridícula; f) El veí de dalt, que sortia amb la veïna del costat, 

s’ha casat; g) Els amics d’en Pere Anton, que són més grans que ell, han vingut abans; h) La casa 

nova, la façana de la qual lluïa al sol, era als afores. 

Pel que fa als relatius, hi ha altres possibilitats. 

1. a) voler casar-se amb algú; b) subornar; c) ser sincer; d) no obtenir el que es volia; e) desentendrese’n; 

f) malgastar; g) ajudar; h) no fer cas; i) impedir; j) barallar-se. 

2. a) sòlids; b) dur; c) neta; d) fina; e) sec; f) dolça; g) fresca; h) fred; i) agre; j) viva. 

3. a) Els seus pares li toleravan coses que nosaltres no li hauríem tolerat mai; b) No ens en vam adonar 

i ja havia desaparegut; c) Quan ho vam veure, vam tenir una sorpresa de les més grans de la vida; d) 

Era evident: ho tenia al davant, però no se n’adonava; e) Quan van entrar els plats de croquetes, tothom 

se’ls mirava àvidament; f) No ho podíem comprar encara que ho volguéssim; g) El seu fill va néixer 

a la matinada; h) Hi havia un xivarri de mil dimonis i no vam poder dormir gens; i) Quan els van 

explicar a la pissarra les claus del problema, hi van posar tota l’atenció; j) Estava tan content que semblava 

boig de satisfacció. 


1. a) adepte, 3 partidari; b) abdomen, 10 panxa; c) capgirar, 8 trabucar; d) capdavanter, 2 peoner; 

e) submís, 5 dòcil; f) inepte, 9 incapaç; g) obscur, 1 fosc; h) absent, 4, distret; i) capteniment, 6 comportament; 

j) obsès, 7 enderiat. 

2. a) sud, institut; b) vianants, admiraven, quietud; c) horitzó, atzavares; d) guitza, batlle, jutge, sol·licitud; 

e) èxit, rígid; f) càndid, elegant; g) potser, atleta, metge; h) sumand, minuend, aritmètics; i) illot, 

profund; j) vàlid, partit, futbol. 

3. a) quatre: quart, quaranta; b) freqüent: freqüència; c) quotidià: quotidianament; d) innòcua: innòcuament; 

e) cua: cuejar; f) equànime: equanimitat; g) curiós: curiositat; h) evacuar: evacuació; i) 

equador: equatorià; j) promíscua: promiscuïtat. 

Hi ha altres opcions quant als derivats. 

259

unitat 

260 

4. Caigué la tarda, el vent es refredà ràpidament i el mar s’anà fent més fosc i opac. L’escuma blanca 

rivetejava com una crinera les onades de blau profund. El sol s’acabà ponent com un esclat de color 

taronja, i qui més qui menys, tothom s’abrigà. Les primeres estrelles poblaren el firmament i la 

humitat del vespre deixà amarada la nau i les nostres persones. 

[…] 

Perdérem la noció del temps, del dia i de la nit, i gairebé la consciència mateixa. Formàvem part 

d’aquell mar i d’aquell vent com si hagués penetrat dins nostre. Ens miràvem sense parlar, amb la 

vista enterbolida. Un mateix cos enmig de les aigües. 

[…] 

Fou una nit tancada quan ens tragueren fora. Al mig de l’era que formaven les cabanes havien encès 

una foguera, els gossos s’hi havien endormiscat al voltant i les mares tenien cura de la mainada que 

seia prop seu. Jo m’adormia contemplant l’espurneig del foc i em tornava a despertar amb un sobresalt, 

ara per un crit, després per un lladruc o per la mateixa incomoditat de la posició. 

10 



2. a) Es refereix a les dones de totes les èpoques, però especialment a les que han estat perseguides 

per alguna causa relacionada amb les dones. 

b) La foguera ha de servir per cremar els estris que simbolitzen l’opressió en l’estil de vida imposat 

pels homes a les dones de totes les èpoques. 

c) L’autora ha volgut fer un poema clarament feminista militant, en què incorpora tots els símbols 

de l’opressió masclista per ser destruïts i en què fa una crida a les dones a alliberar-se de l’opressió 

masculina. 

3. a) El títol, en llatí, vol dir justament «aprofita el dia», és a dir, el que diu el primer vers: «Aprofita 

aquest moment» i no deixis per demà el goig del que puguis fruir ara mateix. 

b) El poeta s’adreça al lector, però sobretot s’adreça a la seva estimada, ja que hi ha referències a la 

situació d’enamorament entre ells dos. 

c) Sembla més aviat una situació d’enamorament o d’amor, en què el poeta diu a la seva estimada 

que aprofitin ells dos aquell moment de felicitat. 


4. a) El poeta es compara a un servent que està per obeir el seu senyor, que serà l’estimada. 

b) Els elements que uneixen el poeta i la seva estimada són sobretot els llavis, la saliva, els petons i 

les paraules. 

c) En trobar-se al costat de l’estimada, el poeta se sent lliure (darrer vers), la qual cosa contrasta 

amb el començament del poema, quan diu que és el seu servent. 



1. a) Es tracta d’un sonet, ja que té catorze versos, repartits en dos quartets i dos tercets.

Gramàtica 

Lèxic 

b) Està escrit en versos decasíl·labs. Cal fer algunes elisions: «no enganya» (vers 2), «salva: amor» 

(vers 2); i sinalefes: «sempre i no» (vers 3), etc. 

c) És rima consonant. Com en la majoria de sonets, rimen A B B A (rima creuada) i en els tercets: 

C C D C C D. 

d) La figura és una paronomàsia: dos mots que són gairebé iguals, però per un so o una lletra contrasten 

molt. En aquest cas entre brolla i brilla, hi ha una clara diferència de significat. Fa la sensació 

de joc de paraules. 

2. a) La comparació és entre un país petit i una mà, oberta al món, en aquest cas simbolitzat per un 

mar de color blau (sulfat) intens. 

b) El soroll de la pluja sobre la terra catalana suggereix a l’autor paraules catalanes. Les vinyes s’assemblen 

a una catifa (un tapís) de color verd, però molla. «Reflectim als ulls la claror arcaica del 

raïm»: una claror transparent, de grans de raïm molls per la pluja. 

c) Hi ha diverses personificacions: el silenci del sembrat (vers 4), la pluja parla en català (vers 5)... 

1. temporals: a) Quan l’Àngels va sentir soroll, va sortir corrents; e) Quan arribis a casa, truca’m. 

locatives: c) La Isabel i en Tom van anar on els havien indicat. 

modals: b) En Lluís ho va dir tal com li havia ordenat la professora; d) Ho ha escrit com tu li vas suggerir. 

causals: f) En Joan no ha vingut perquè tenia mal de queixal. 

finals: h) T’ho dic perquè ho sàpigues. 

condicionals: g) Si m’ho escrius a màquina t’ho agrairé. 

concessives: i) Ni que vingués el teu pare, no ho podríem solucionar; j) Encara que no ho vulguis 

saber, jo t’ho he de dir. 

1. a) V; b) V; c) VN; d) N; e) V; f) VN; g) VN; h) VN; i) N; j) VN. 

2. a) compra’n; b) posin; c) faci’s; f) tramet-ho; e) preparin; f) salvi’s; g) diries; h) dóna’n; i) inventat; 

j) ensenyi’ns. 



1. a) ultraràpid, 8 ràpid al màxim; b) arítmic, 9 que no segueix el ritme; c) multiracial, 4 de diverses 

races; d) extraradi, 6 afores; e) antireligiós, 1 contrari a la religió; f) suprarenal, 7 damunt del ronyó; 

g) autoretrat, 3 retrat d’un mateix; h) contrarestar, 2 anul·lar els efectes; i) neoromàntic, 10 seguidor 

del romanticisme; j) preromànic, 5 anterior al romànic. 

2. a) ermita, vehicle; b) subhasta, avui; c) hecatombe, hel·lènics, hegemonia; d) hexagonal, harmonia; 

e) orfe, hiverns, oncles; f) orxata, hostal; g) humor, exhausts; h) hissar, hurra, entusiàstic; i) hipòtesi, 

hi havia, higiene; j) ulleres, hologràfica. 

3. a) haixix; b) halar; c) halitosi; d) halo; e) halterofília; f) hamaca; g) hampa; h) hangar; i) harem; 

j) harpia; k) ham; l) harmonia. 

261

unitat 


262 


2. a) L’Arnau comparava la vida amb una euga, pel que tenen totes dues de desbocades, de salvatges, 

d’indòmit...; també amb una fruita vermella i polposa, per les ganes de treure’n el màxim de profit 

o de fruit. 

b) L’autora es fixa sobretot en els ulls, la mirada, el somriure, el rostre... En general, en els trets de 

la cara. 



Gramàtica 

Lèxic 

11 

1. a) El narrador sembla una noia que és portada pel seu xicot per les costes de Garraf, amb moto, fins 

a Sitges o Vilanova. S’adreça al lector en general. 

b) Explica com viatjava amb moto amb en Josep Tomàs, per la costa catalana, però especialment de 

Barcelona cap a les costes de Garraf. Evoca records d’altres viatges amb moto per la costa. 

c) Es tracta d’una narració subjectiva, en què un dels personatges explica els fets que li han passat. 

L’autor ho fa com en una narració del que pensa la noia. 

2. a) Un noi, al cap dels anys. 

b) Sembla que els explica al cap de molt de temps, quan ja és gran. 

c) Es tracta d’una narració subjectiva, amb el narrador com a personatge principal de l’obra. 

1. a) llegint; b) canviant aquests llibres; c) -; d) saludant el capità; e) fent l’orni; f) treballant de valent; 

g) -; h) jugant a futbol. 

2. a) No cridis tant perquè molestes; b) Com que li ho ha comunicat, ja està tranquil·la; c) Si véns, ho 

podré fer; d) Li ho he confirmat perquè m’ho ha demanat. 

3. a) causal; b) final; c) causal; d) final; e) causal; f) causal; g) causal; h) consecutiva; i) comparativa; 

j) comparativa. 


1. a) empresonar; b) entossudia; c) falsejar; d) imitava; e) matança; f) disminuir; g) torna; h) torçar; 

i) transmeten; j) han evacuat. 

2. a) rentar; b) nombre; c) enters; d) llencis; e) capsa; f) desa; g) posa’t; h) pateixen. 

3. Vaig arribar a Frankfurt. El dia era clar, viu. El paisatge semblava sumit en aquell color virolat i net 

que ho reduïa tot a un perfil de coneguda i lleugera tristesa, fàcil de descriure. Sentia pesantor i dolor

en tot el cos. Aquell color viu i aquella monotonia establien una normal analogia amb el meu estat 

amoral: un blanc penediment per tot el que feia i per tot el que havia deixat de fer. Del mateix color, 

saludable, que semblaven patir totes les coses. 


4. a) antiraquític; b) anartròpode; c) disconforme; d) inhabilitar; e) asocial; f) contraproposta; g) desmarcar; 

h) asimètric; i) infreqüent; j) desempaquetar. 



unitat 

1. a) commemorar; b) commoció; c) complaure; d) confrare; e) concentració; f) combatre; g) confederat; 

h) conveniència; i) confirmar; j) condecorar. 

2. a) axil·la, 7 aixella; b) coral·lí, 4 vermellós; c) ampul·lós, 1 inflat; d) melós, 10 dolç; e) hel·lènic, 

3 grec; f) gàl·lic, 5 francès; g) infal·lible, 9 segur; h) ineludible, 6 inevitable; i) colèric, 8 aïrat; j) il·lès, 

2 estalvi. 

3. a) enfonsar; b) tramvia; c) descomptar; d) atemptat; e) inflar; f) immoble; g) conferència; h) circumferència; 

i) triomfal; j) canviar. 

4. a) xamfrà; b) circumval·lació; c) premsa; d) èmfasi; e) simfonia; f) amfibi; g) àmfora; h) triumvir. 

5. A dalt hi ha els salons i les cambres. L’escala desemboca a una galeria amb tres portes grans, una a cada 

extrem i l’altra al centre, emmarcades per columnes que sostenen frontons d’estil clàssic… La porta 

central comunica amb una peça ovalada, quasi sense mobles, decorada amb motius pompeians i il·luminada 

per una claraboia. D’ella es passa al saló principal amb dos balcons, entre els quals hi ha una xemeneia 

de marbre, que donen al jardí. A l’esquerra del gran saló hi ha la cambra nupcial i a la dreta una 

porta que comunica amb uns altres dos salons, on el senyor havia instal·lat el seu dormitori i la seva cambra 

de treball: aquestes habitacions tenen accés directe al jardí per una escala de cargol. 

12 



2. a) Dos internautes es proposen conèixer-se a través de la xarxa. A les hores ella li diu que és sorda. 

Ell se sorprèn, però continua la relació. 


c) La frase és una paràfrasi del que se sol dir en els casaments: «El que Déu ha unit que l’home no 

ho separi...» I vol dir que el poder absolut per a les persones modernes rau més aviat en la tecnologia 

i no pas en cap ésser suprem... 



263

Gramàtica 

Lèxic 

264 

1. a) en què: subordinada adjectiva 

b) quan: subordinada adverbial 

c) en què: subordinada adjectiva 

d) abans que: subordinada adverbial 

e) que: subordinada substantiva 

f) que: subordinada adjectiva 

g) que: subordinada adjectiva 

h) perquè: subordinada adverbial 

i) quan: subordinada adverbial 

j) que: subordinada substantiva 

2. a) Em va dir que el paleta vindria a les 8 hores del matí. (subordinada substantiva de CD) 

b) La noia que va sortir per la televisió era d’Andorra. (subordinada adjectiva de subjecte) 

c) Per més que m’ho expliquis no ho entenc. (subordinada adverbial concessiva) 

d) Volia comprar un cotxe de segona mà. (subordinada substantiva de CD) 

e) Segons com la expliquis s’entendrà millor o no aquesta història. (subordinada adverbial de manera) 

f) La bicicleta amb què circules és del meu cosí. (subordinada adjectiva de CPrep) 

g) L’interessa molt que vagis a Egipte. (subordinada substantiva de subjecte) 

h) S’ha comprat una jaqueta perquè ha d’anar a una boda. (subordinada adverbial de causa) 

i) Hem entrat a la casa on vaig néixer. (subordinada adjectiva) 

j) Si vas a Mallorca, porta’m una ensaïmada. (subordinada adverbial condicional) 


1. a) jurar; b) veremar; c) abraçar; d) acariciar; e) badallar; f) usar; g) dejunar; h) preguntar; i) llegir; 

j) cridar. 

2. a) A un bon altar no li calen floretes; b) Al bon vi ensenya-li el camí; c) A gat vell ratolí tendre; d) A qui 

diu que no, no el casen; e) A qui poc gasta poc li basta; f) A l’enemic que fuig no li cal pregó. 

3. una de freda i una de calenta; trèiem foc pels queixals; fer els ulls grossos; fugir d’estudi; per quins set 

sous; posar cap pedra al fetge; fer la gara-gara, fan la guitza; ens sortien amb un ciri trencat; qui té la 

mà trencada; bon vent i barca nova; ha arribat a misses dites; fent la viu-viu; perdre bous i esquelles; 

Els qui remenen les cireres; amb tots els ets i uts; tenir pa a l’ull; el més calent és a l’aigüera; no hi ha 

més cera que la que crema; fem figa; hem begut oli. 

4. A tall d’exemple: a) No li confiïs el televisor: no sap on te la cara; b) Té la mà trencada fent ombres 

xinesques; c) Ja es veia que duien de cap fer-ne alguna; d) Feu el cor fort i digueu-li-ho; e) Té pa a l’ull 

i no s’adona que hauria de canviar d’opinió; f) S’ha de tenir fetge per aguantar les males notícies. 

5. 1 Entossudir-se; 2 Ser molt savi; 3 Sentiments vius de poca durada; 4 Estar despistat; No preocupar-se 

per res. 


1. a) ca l’Agustí; b) ca la Isabel; c) ca l’Enriqueta; d) cal Pere; e) ca la Hipòlita; f) ca l’Isidre; g) ca 

l’Imma; h) ca l’Ibàñez; i) ca la Irene; j) ca l’Arnau.

2. a) aturat; b) atura’t; c) anima’ls; d) animals; e) agafeu, doneu-ho; f) acaba’t; g) fixat; h) acabat. 

3. El sòl és la fina capa superior de l’escorça terrestre que s’ha anat formant lentament gràcies a la interacció 

de processos geològics, al clima i als éssers vius. Té una importància extrema perquè es pugui 

desenvolupar el fenomen de la vida, però és un recurs molt delicat i no renovable a curt termini, ja 

que es requereixen milers d’anys per generar un sòl que sigui mínimament estable. 

4. Quan va fer els divuit anys, la Pola va decidir deixar l’escola i anar-se’n a viure a París. Com que era 

major d’edat, no la podien obligar a continuar estudiant. Feia temps que la seva mare ho havia deixat 

córrer, la filla se li escapava. Hauria donat qualsevol cosa per esmunyir-se al seu cap i veure amb 

els seus propis ulls què era el que la Pola tenia per dintre. No l’arribava a entendre, se li escapava 

en un garbuix incomprensible de xifres. 

5. a) les, de l’, pel, de la; b) la, per als, d’; c) les, de l’, del, dels, del. 

265

solucionari de les activitats d’avaluació 

dels crèdits 10, 11 i 12 

Avaluació del crèdit 10 (Unitats 1, 2, 3, 4) 

266 


1. a) «El desmaiar en els passeigs / la fulla»: fa referència a la caiguda lenta i suau de les fulles dels 

arbres, com si es desmaiessin. 

«en el cel, buit d’orenetes»: com que han emigrat, les orenetes ja no són presents en el cel. 

«els captards del color de les violetes»: fa referència al color del cel: captard de color violeta. 

«fum olorós del fruit d’hivern torrat»: clara referència a les castanyes torrades i a l’olor que desprenen. 

b) Els versos són decasíl·labs i rimen A B B A C D D C E F F E, és a dir, amb rima creuada. Hi ha 

elisions: «Comença el» (vers 5); «va escampant-se» (vers 14); etc.; i sinalefes: «fa olor» (vers 2), 

«i en el cel» (vers 6). 


2. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. Consulteu el llibre: pàgines 15-16. 

3. a) L’espai juga un paper clarament subjectiu, ja que tot ajuda a crear una sensació determinada en 

funció de l’estat d’ànim de la protagonista. Aquí es vol donar la impressió de pau i de 

tranquil·litat, al principi, i de neguit o inquietud, al final, quan la Mila gairebé s’entrebanca i cau. 

b) Solitud és una novel·la centrada en una protagonista, la Mila, que segueix un llarg camí fins que 

s’independitza del seu home, passant per una relació amorosa i filial amb el pastor (com en 

aquesta escena) i la descoberta del mal (relació amb l’ànima). 

4. a) Els personatges de l’Auca són el senyor Esteve i el seu fill Ramonet. En aquesta escena final, el 

pare mor i el fill pren el compromís de ser artista gràcies a l’ajut material del pare. 

b) La frase del Graner diu explícitament que el fill podrà ser artista perquè el pare, al llarg de la 

seva vida i gràcies també a les generacions anteriors, ha anat acumulant prou diners com perquè 

es pugui mantenir sense estretors. 

c) Rusiñol és un exemple clar d’això mateix: fill i hereu d’una família que tenia fàbriques tèxtils, de 

les quals havia tret bons rendiments, es va poder dedicar tota la seva vida a una existència bohèmia, 

sense treballar, fins que es va fer famós i va començar a vendre obres seves que li donaven 

bones retribucions. 


Gramàtica 

8. a) SN (subjecte): el director de la coral. SV: A la tarda, vindrà 

b) SN (subjecte): El camió. SV: ha descarregat les pedres al moll. 

c) SN (subjecte): En Pau. SV: ha vist el partit de futbol a la televisió. 

d) SN (subjecte): (el·líptic: ells). SV: Corrien cap al refugi. 

e) SN (subjecte): (el·líptic: jo). SV: Damunt la taula tinc els plats i les culleres. 

9. a) CD, CI; b) CD, CC lloc; c) CPrep; d) CC temps, CC lloc; e) CD; f) CC lloc; g) CD. 

10. a) L’he escrita; b) Els els dono; c) En vols?; d) Llegeix-ho; e) Els monitors s’hi dediquen; f) En vens?; 

g) Hi vaig.

Lèxic 

11. 

12. a) boxa; b) voleibol; c) àrbitre; d) davanter; e) puntada de peu; f) servei o sacada. Correcció de les 

frases a criteri del professorat. 

13. a) rodalies; b) garatge; c) eixugaparabrises; d) fre. 

Ortografia 

Llatí 

Molt popular Mot culte 

CATHEDRA cadira càtedra 

DIRECTU dret directe 

IGNORARE enyorar ignorar 

14. La Càndida va tornar al seu observatori i va maleir l’anglès, les amigues tennistes ocupades i els germans 

americans de les amigues. 

Era un quart de sis. Perdria la tarda miserablement amb una família fantasma, se li escaparia l’ocasió 

de fer manetes amb el seu tigre, no aprendria el misteri del do i faria el ridícul buscant un germà 

estranger amb cara de xinès. 

15. Les tardes que plovia eren llarguíssimes i avorrides. Es feien insuportables, sobretot, perquè, quan 

plovia no podíem anar a la cabanya i la cabanya s’havia convertit en el nostre refugi i el nostre secret, 

el nostre lloc per estar sols. Quan plovia miràvem la televisió, alguna mare ens feia xocolata desfeta, 

jugàvem a les màquines i al billar. 

267


268 


1. a) El poema comença i acaba amb la mateixa estrofa. Això dóna idea de circularitat, de cosa acabada, 

rodona, completa. 

b) Les barques dissimularan, seran discretes, adoptaran un aire distret, com si no miressin. 

c) El poeta demana a la seva estimada que li doni la mà, arreceri la galta sobre el seu pit i que 

comenci el joc d’amar, amb una besada... 

d) Les estrofes són quartets. Es tracta de versos decasíl·labs, alguns trencats. Hi ha rima només en 

els versos parells de cada estrofa, de manera que el primer i el tercer vers són lliures. 



3. a) La Colometa evoca els seus records de joventut, de quan s’havia casat amb el seu marit, en Quimet, 

i havien entrat a la casa que ara torna a visitar. 

b) En ser a la plaça del Diamant, Colometa té la sensació que es troba dins d’una capsa buida i que 

el cel és com una tapadora. S’imagina que està plena d’aigua i que algú la sacseja; al final, té una 

angoixa perquè s’afigura que la plaça és com un embut i que es va estrenyent. 

c) La narradora ens explica el que s’imagina en primera persona. Entre altres recursos, cal esmentar 

el polisíndeton (repetició de i... i...), els punts suspensius per indicar que se suspèn el discurs, 

les preguntes en estil directe de les persones que passen per la plaça i senten el crit que fa, etc. 

4. a) Compara la plaça amb una capsa buida, plena d’aigua, amb una tapadora que seria el cel. Ella es 

troba al mig de l’aigua i se sent com si estigués en un embut i l’aigua s’escolés. 

b) Adjectius: buida, velles, petites... Comparacions: «gronxar com si tot ho haguessin ficat a dintre de 

l’aigua; com un escarbat de saliva». Altres complements: «colom corbata de setí...». 

5. a) Un ciutadà veu que li creix un arbre al mig del menjador de casa. Va a denunciar-ho a la policia 

i li diuen que és un assumpte d’estat; conscient del seu deure de ciutadà, no vol que li paguin ni 

li donin res, a canvi de guardar el secret. 

b) El policia primer s’irrita, després l’amenaça i al final intenta subornar-lo. 

c) El tractament humorístic ve, entre altres fragments, pel to final, des que pregunta «—Que és d’interès 

nacional, això?» 



Gramàtica 

7. a) atributiu: ho; b) predicatiu: hi; c) atributiu: les; d) predicatiu: hi; e) atributiu: ho. 

8. a) els hi; b) l’hi; c) els les; d) m’hi; e) li’n. 

9. a) subjecte; b) CD; c) CPrep; d) atribut. 

Lèxic 

10. a) missatger/a; b) llibreter/a; c) fuster; d) teixidor/a; e) camioner/a; f) vidrier. 

11. a) drogueria; b) cansaladeria; c) verduleria; d) oueria. 

12. a) alcalde/alcaldessa; b) síndic de greuges; c) cònsol; d) diputat. 

13. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.

Ortografia 

14. a) embrutar; b) sortir; c) cactus; d) juvenil; e) fugir; f) avorrir-se; g) govern; h) sospirs; i) liceus; j) 

escorcoll; k) incredulitat; l) compassos. 

15. a) arrossos; b) grisos; c) rossos; d) envasos; e) trossos; f) mesos; g) nassos; h) óssos. 

16. a) conèixer; b) joves; c) xifres; d) dirigeixo; e) jersei; f) òxid; g) luxe; h) sandvitx; i) passeig. 

17. Em van dir que me n’anés, vaig baixar trotant les escales del pavelló i vaig sortir al camp perquè el 

gran cross ja anava a començar i els dos xicots que representaven Gunthorpe ja eren a la línia de 

sortida des de feia estona i tenien ganes de fotre’s a botar com cangurs bancs. El camp d’esports semblava 

una festa major, tot envoltat de parades de te i de voleiar de banderes. 

269


270 


1. a) Es tracta del diàleg entre la Glòria, l’hostalera, i el seu marit. Primer comencen parlant de la germana 

de la Glòria, la Roser, que s’entén amb l’Andreu, sense que la Glòria ho sàpiga, tot i que 

s’imagina que hi té algun embolic. En veure que l’Andreu la defensa, la Glòria sospita que el seu 

home li vol portar la contrària. Acaben barallats. 

b) Els versos són decasíl·labs, encara que cal comptar-los sovint entre dues intervencions. Hi ha moltes 

elisions i sinalefes. La rima és consonant i encadenada A B A B ... 

2. a) Ha sentit les sensacions d’estimar una persona invisible, com un arcàngel, per això diu que ha 

tocat el cel amb els dits. 

b) Diu, entre altres coses, que no sap si era de dia o de nit. Parla també del solell ple de boira i de 

l’obaga. 

c) La persona és fina, alada, gairebé invisible. 

d) Els elements que reporta produeixen més aviat tranquil·litat, són misteriosos, però no produeixen 

inquietud. 


3. a) En el primer paràgraf dóna exemples d’ús del terme «patètic» aplicat a coses i situacions que fins 

ara no s’hi aplicaven. En el segon dóna alternatives, sinònims, per evitar aquest adjectiu. En el 

tercer explica l’origen i l’evolució de l’ús abusiu que se’n fa. I en el darrer paràgraf compara l’ús 

de «patètic» amb l’ús de «genial». 

b) Podríem dir qualsevol dels adjectius que Monzó reporta en el segon paràgraf, segons el context: 

penós, ridícul, avorrit, lamentable, fatal, trist, risible, grotesc, carrincló, deplorable, llastimós, desolador... 


4. a) És un diàleg entre una mare i el seu fill. Aquest li explica que té una promesa, la Teresa del forn. 

Però ella li retreu que s’entengui també amb la veïna del costat. El fill replica que és ella qui li 

ha anat al darrere. 

b) Hi surten parlant la senyora Dolors i el seu fill Joan. S’esmenten la Teresa i la veïna del costat. La 

mare sembla una dona preocupada pel futur del seu fill, que sembla més aviat fresc i despreocupat, 

interessat en les dones. 



Gramàtica 

6. a) CD; b) CD; c) CPrep; d) CC lloc, C Prep. 

7. a) CC temps; b) causal; c) condicional; d) CC manera; e) manera; f) CC finalitat. 

Lèxic 

8. a) covard; b) dilatació; c) treure; d) exclusió; e) educar; f) humil. 

9. a) complicat; b) usual; c) capdavanter; d) aprenent; e) suggeriment; f) idiota. 

10. 1 afalagar; 2 desentendre’s; 3 anar tirant; 4 importunar; 5 defallir.

Ortografia 

11. a) set-cents cinquanta-nou; b) quatre-cents vint-i-u; c) sis-cents vuitanta-tres; d) mil nou-cents noranta-u; 

e) cinc mil quatre-cents seixanta-sis; f) un milió vuit-cents quaranta-set mil cinc-cents cinc. 

12. a) la essa; b) la indústria; c) l’institut; d) la Irene; e) la inspecció; f) l’illa. 

13. Brussel·les; b) col·legi; c) solució; d) col·laborar; e) il·lògic; f) milió. 

14. a) confessar; b) emmalaltir; c) assumpte; d) infant; e) símptomes; f) confondre. 

15. a) cep; b) adob; c) quietud; d) morat; e) pròleg; f) badoc. 

La correcció de les frases és a criteri del professorat. 

16. a) honor; b) cacauet; c) ermita; d) hegemonia; e) helicòpter; f) higiene. 

271

índex - Castellnou Edicions

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?