índex - Castellnou Edicions

Cal fer veure aquest afany modernitzador sobretot en la poesia. Per això es parlarà de simbolisme i d’altres
corrents poètics. Tot i que són difícils de comprendre, s’intentarà que en quedi el més essencial i, sobretot,
que en vegin alguns textos a tall d’exemple.
De manera especial s’hi treballarà Joan Maragall, un poeta tan popular com capaç d’introduir l’alumnat
pels camins de l’expressió poètica moderna. Caldrà estudiar-ne els diferents vessants: el de
poeta de la natura, el de poeta de l’amor, el de poeta cívic, etc. Per això hi ha una diversitat de textos
entre el llibre de text i la guia didàctica –ampliables amb antologies diverses, que es mirarà de
treballar amb especial intensitat. Molts poemes de Maragall són fàcils de comprendre; per això, són
indicats per fer-hi un treball més aprofundit pel que fa a les metàfores, als símbols i a les diverses
figures retòriques. Caldrà, doncs, aprofitar-los per practicar el comentari de text i saber relacionar
el fons amb l’expressió formal.
En aquest darrer aspecte, el de l’expressió formal, es poden treballar els poemes dels representants
de l’Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover ens ofereixen textos més que interessants,
d’una notable pulcritud formal, que poden ser aprofitats per observar-hi i estudiar-ne els
aspectes més formals. Entre el llibre i la guia, s’hi poden trobar alguns dels poemes (fragments)
més destacats d’aquest corrent.
En la segona unitat es veuran els autors i autores més destacables en el camp de la novel·la i el conte.
També aquí caldrà fer veure el trencament radical que van suposar els modernistes respecte dels seus
antecessors, els realistes i naturalistes. Aquest canvi es podria exemplificar amb la trajectòria de Narcís
Oller i llegint-ne una obra com Pilar Prim; però, sens dubte, això quedaria fora de l’abast de la comprensió
de molts alumnes d’aquesta edat. Per això, es proposa de substituir l’exemplificació per una
bona explicació del professorat, subratllant les diferències entre els corrents anteriors (realisme i naturalisme)
i la prosa modernista, farcida de símbols i altres tècniques més modernes, que acosten la novel·la
i el conte cap als corrents psicologistes del segle XX.
Sobretot, però, caldrà llegir textos dels autors i autores proposats (que creiem que són sens dubte els
més importants): Víctor Català, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès. En els textos s’afegeix un fragment
de Joaquim Ruyra, autor a cavall entre el modernisme i el noucentisme, però amb molts trets del
primer corrent. No cal dir que hi ha altres autors que podrien haver resultat també ben interessants;
tanmateix ha calgut fer una tria per raons d’espai. Un aspecte important dels prosistes modernistes és
el seu gran domini del llenguatge. Cal aprofitar aquest fet per augmentar el cabal lèxic de l’alumnat
i per millorar la seva expressió escrita.
La unitat següent, la tercera, proposa de treballar sobretot el teatre modernista. Hi veurem autors importants
com Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol. Caldrà, en primer lloc, contextualitzar
dins dels principals corrents (teatre d’idees i teatre simbolista) cada autor i, en alguns casos,
cada obra de teatre. Això es pot fer tant per mitjà d’una bona explicació del professorat, com a través
de la lectura de textos que mostrin clarament els principals trets diferenciadors. Els fragments que oferim
entre el llibre i la guia creiem que permeten aquest doble treball. Pot ser interessant intentar la representació
d’alguna obra relacionada amb aquests autors o amb altres de l’època. Però encara pot ser
más factible i profitós assistir a una representació teatral o veure’n alguna obra en vídeo o DVD.
Finalment, a la darrera unitat del crèdit s’estudiarà el noucentisme, corrent que es va presentar a si mateix
com el primer realment modern, tot i que els estudis més actuals el presenten com la continuació,
en molts aspectes, del modernisme. Caldrà fer veure a l’alumnat de manera clara i esquemàtica les diferències
principals entre ambdós corrents. Però sobretot s’hi treballarà a fons els aspectes formals relacionats
amb la poesia que ateny, amb Josep Carner, un dels cims més alts del segle XX. Els textos que
s’hi proposen són prou senzills i fàcils de copsar i de treballar: valguin com a iniciació per a d’altres més
complicats que es veuran més endavant (de Carner o d’altres autors). Pel que fa a la figura teòrica
d’Eugeni d’Ors, caldrà utilitzar-la per fer comprendre el context històric i cultural del noucentisme.
29