índex - Castellnou Edicions

Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
Història de la literatura
▲
●
1. Com a ampliació del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre, consulteu
les pàgines web següents per tenir més informació sobre el tema en general o sobre algun
dels autors treballats:
– Maria Barbal: www.uoc.edu/lletra/noms/mbarbal/index.html
www.escriptors.com/autors/barbalm/index.html
– Biel Mesquida: www.uoc.edu/lletra/noms/bmesquida/index.html
– Quim Monzó: www.uoc.edu/lletra/noms/qmonzo/index.html
www.monzo.info
members.tripod.com/~monzo
– M. Antònia Oliver: www.uoc.edu/lletra/noms/maoliver/index.html
– Montserrat Roig: www.uoc.edu/lletra/noms/mroig/index.html
www.escriptors.com/autors/roigm/index.html
vilaweb.com/AREES/biblioteca/1991/3/3_16.html
www.xtec.es/recursos/curricul/llengua/roig_tre
– Pep Albanell: www.escriptors.com/autors/albanellp/index.html
– Jaume Cabré: www.escriptors.com/autors/cabrej/index.html
– Jordi Coca: www.escriptors.com/autors/cocaj/index.html
– Jaume Fuster: www.escriptors.com/autors/fusterja/index.html
– Maria de la Pau Janer: www.escriptors.com/autors/janermp/index.html
– Jesús Moncada: www.escriptors.com/autors/moncadaj/index.html
– Carme Riera: www.escriptors.com/autors/rierac/index.html
– Maria Mercè Roca: www.escriptors.com/autors/rocamm/index.html
– Ramon Solsona: www.escriptors.com/autors/solsonar/index.html
– Ferran Torrent: www.escriptors.com/autors/torrentf/index.html
2. Ara llegiràs el principi de la novel·la Natura d’anguila, de Maria de la Pau Janer. Hi podràs veure
una descripció d’un personatge. Observa’n les característiques principals:
Natura d’anguila
Quan era un home jove i fort, n’Arnau s’imaginava la vida com una euga salvatge. Una euga recorrent desbocada
els sementers, amb la pell quasi daurada, meitat del sol, meitat de la suor que li regalimava pel coll,
que li recorria l’esquena ampla, que queia, gotellines diminutes, pel nas de l’animal fins al terra. O com una
fruita vermella i polposa, una magrana oberta dins la boca. Tota la barba roja, i les mans roges també de suc
de magrana. Sempre deia que havia de treure-li tot el profit, a la vida, que no podia deturar-se ni un instant,
perquè hi havia massa camins per recórrer, massa coses a fer.
Tenia la mirada somiosa. Encara que no hi tingués l’esperit, a punt per al somni. Ni les mans, ni els ulls.
Va ser un nin amb els cabells banyats de sol i els ulls verds de mar. Un adolescent alt i fort –«sembles un pi
ver», li deien els vells– i un adult amb el braços llests per a l’abraçada o per al combat. Amb els anys, els ulls
171