índex - Castellnou Edicions

144
guint un mètode determinat que se li pot haver proposat. És important no esclavitzar-se amb un mètode,
però sí fixar uns mínims que tots han de saber i copsar en la lectura d’un poema. Els exercicis
que s’hi proposen hi poden ajudar. Cal fixar-se, sobretot, en la capacitat de raonament i d’expressió
de l’opinió que tingui l’alumnat.
2) Resum i anàlisi d’un fragment en prosa (d’una novel·la o d’un conte): tipus de text (narració, descripció,
diàleg...), recursos utilitzats... A més dels aspectes assenyalats cal parar esment també a la capacitat
de resum de cada alumne o alumna i en si pot mostrar l’estructura del text, la situació i les
característiques dels personatges, etc. Aquí caldrà recordar a l’alumnat que en cursos anteriors els
textos narratius han estat molt treballats.
3) Contextualització del text estudiat: relació amb l’obra general de l’autor, característiques del corrent
estudiat, influència en la història de la literatura. Aquest és el punt més relacionat amb el contingut
teòric de cada unitat. Caldrà avaluar-lo de manera objectiva, però rigorosa i fixar-se sobretot en la capacitat
de l’alumnat per retenir dades bàsiques i per saber consultar i resumir. Pel que fa a aquest
crèdit en concret, caldria que l’alumnat retingués la idea que el final del segle XX ha estat de plena
ebullició i canvis en la literatura catalana. D’una banda, s’ha normalitzat en aconseguir restablir la
democràcia i poder circular amb tota llibertat; de l’altra, topa amb les dificultats lògiques de tota literatura
en una llengua minoritzada: una difusió escassa de determinats productes, un públic no
sempre predisposat a comprar qualsevol cosa en català, etc. De totes maneres, el panorama és prou
interessant i val la pena de conèixer-lo.
Ús de la llengua
L’avaluació de les tres primeres unitats se centrarà sobretot en l’anàlisi de textos (dramàtics, poètics i narratius).
Caldria que l’alumnat fos capaç d’aplicar els coneixements teòrics vistos en la unitat corresponent
–i altres d’apresos en l’apartat Història de la literatura– en la lectura i comentari dels textos que se li
proposen.
Tanmateix, i atès que no es vol pas formar crítics literaris, caldrà tenir en compte diferents aspectes:
1) El grau d’interès que l’alumnat mostri per la lectura literària (no cal matar l’interès o la motivació
amb exercicis exhaustius de comentaris de text, que massa sovint han anul·lat la passió de llegir!).
2) La capacitat de saber-se explicar oralment: hi ha alumnes a qui els pot anar més bé una explicació
oral davant de la classe o al professorat directament, que no pas un exercici escrit, de caire acadèmic.
Cal tenir-ho en compte! 3) El treball en grup: no s’ha de menysprear, ja que la interacció entre iguals
pot resultar profitosa per consolidar o contrastar opinions; i l’alumnat pot aprendre moltes coses.
La darrera unitat mereixerà una avaluació a part. S’hi exigirà, sobretot, el mínim coneixement de la normativa
legal i dels conceptes de sociolingüística bàsics per comprendre la situació del català en els diversos
dominis lingüístics. Pel que fa a la variació, caldrà que l’alumnat sàpiga distingir diferents textos i aplicar-hi
els conceptes vistos. Però, sobretot, es promourà que entengui que el respecte a les opinions dels
altres, així com la fermesa en la defensa de les pròpies conviccions, siguin actituds que calgui potenciar
i valorar.
Gramàtica
L’ús correcte de la gramàtica condicionarà l’expressió oral i escrita. A aquest nivell, caldrà ser ja exigents
en l’aplicació dels diferents aspectes que es van veient i que, en aquest sentit, afecten sobretot l’ús de relatius
i dels trets més bàsics de les oracions subordinades adverbials.
Lèxic
En aquest punt, i relacionat amb la precisió de l’expressió (sinònims i antònims) i amb l’ús de locucions,
frases fetes i refranys, caldrà tenir en compte que s’ha d’avaluar, sobretot, el coneixement passiu d’aquests