índex - Castellnou Edicions

unitat
4. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. A tall orientatiu: a) M’he mullat la bota dreta
quan he obert la bóta de vi ranci.
4
Història de la llengua
1. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
2. a) El poema pot ser analitzat com un sonet. De fet, la rima sembla que així ho indiqui: A B B A
C D D C E E F G G F; tindria, doncs, dos quartets i dos tercets. Els versos són decasíl·labs. Hi ha
elisions: «d’una altra» (vers 2), «vida escassa» (vers 7), «una hermosa» (vers 8), etc. I sinalefes:
«s’hi aixeca» (vers 4). Pel que fa al ritme, sembla més aviat lent i majestuós.
b) L’ordre lògic seria: L’herba dallada rebrota novament vestint els prats d’una altra primavera.
c) A partir del vers 5: «Com prolífica mare, s’arrepenja lassa» (6)...; «somniant maternitats futures»
(13), etc.
d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
3. a) Ens hi fa la descripció d’un lloc idíl·lic: un camí que serpenteja, una cala tranquil·la, una vinya
(el pàmpol mort), gent que balla... Es tracta de la idealització de Catalunya vista des de fora, en
l’exili. Per això diu al final que val més que es miri el que té davant en la realitat del moment, ja
que en els camins del temps, un àngel li prohibeix d’accedir-hi.
b) La primera part seria fins al vers 8 i hi fa una descripció dels elements ideals del seu paradís: el
camí, la cala, la vinya, la gent, una serra, un arbust en una torrentera, una herba humil al camí...;
són elements que inspiren pau i tranquil·litat. A partir del vers 9, la darrera estrofa, trobem la
segona part, en què el poeta retorna a la realitat actual: arbres com els bedolls fins a un cert punt
estranys a Catalunya, i la boira (senyal que es troba més al nord, potser a Bèlgica, on Josep Carner
va passar molts anys de la seva vida d’exiliat). Però sobretot és significatiu el fet que es prohibeixi
accedir als seus camins d’altre temps perquè pot trobar-hi «un àngel trist amb el seu glavi [espasa]
tort», de manera semblant a l’àngel que prohibia el retorn d’Adam i Eva al paradís terrenal.
c) N’enyora sobretot la terra (camí), les plantes (vinyes, aloc, romaní), el paisatge (cala, serra morada),
la gent... Creu que no hi ha de tornar per por de no trobar-s’hi un àngel trist, és a dir, algú
que li prohibeixi el retorn.
d) «La serp blanca i somrient» és clarament una metàfora d’un camí que serpenteja. «aquest boiram
somort» pot ser una al·lusió a un somni difús o a una situació no gaire clara. I «un àngel trist
amb el seu glavi tort» és una metàfora de la prohibició.
e) El poema té tres estrofes, de quatre versos decasíl·labs cada una. La rima és encadenada: A B A B
C D C D... Hi ha elisions: «morada enllà» (6), «que a aquests» (9), etc. I sinalefes: «blanca i» (2),
«al marge» (3), etc.
f) Carner va viure a l’exili i aquest poema expressa l’enyorança que devia sentir per Catalunya.
La correcció de la resta de la resposta és a criteri del professorat.
Ús de la llengua
1. a) Cal esmenar el tractament: «Has trucat a... Si desitges... espera...» O bé: «Ha trucat a... Si desitja...
esperi...».
249