índex - Castellnou Edicions

unitat
Història de la literatura
218
6
1. a) El poeta s’adreça a als seus ulls. A la primera estrofa diu als seus ulls que gràcies a ells, que viuen
amb gola a la seva cara, la imatge de l’estimada ha pogut entrar al seu cor, on hi fa una llum tan
forta que ja no l’importa la llum del sol. A la tercera estrofa expressa el desig que els ulls es tanquin
i la mirada es giri cap endins, de manera que la imatge de l’estimada ja no mori mai més.
b) Expressa la idea que l’estimada es farà vella i desapreixerà en els versos 7 i 8: «si veure-la caduca i
fonedissa…». Això li provoca un gran enuig: «amara / tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?»;
és a dir, li posa un verí en els pensaments d’amor.
c) Encara que l’estimada morís, la seva imatge es mantindria igual dins del meu cor (gràcies al fet
que tindria els ulls girats endins i no veuria com la imatge de l’estimada es fa vella o desapareix).
d) Ulls / meus, / ulls / que / vi/viu // go/luts/ da/munt / mon / ros/tre
1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6 --
Ulls / meus, / clo/sos / em / fós/siu // amb / por/ta / de / te/ne/bra
1 2 3 4 5 6 -- 1 2 3 4 5 6 --
(Cal tenir en compte que els hemistiquis es compten com si fossin versos sencers.)
e) Es tracta de rima consonant creuada: A B B A C D D C…
f) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
2. a) «oh port fondo en illa salvada»: compara l’amor de l’estimada amb una illa de salvació que té un
port on el vaixell (ell) pot fondejar i protegir-se de les tempestes.
«santuari en boscatge clos!»: compara l’estimada amb un santuari, lloc de pau i d’acolliment,
enmig d’un bosc espès, com si el santuari fos el punt de salvació.
«T’he adorat perquè fossis dea»: el poeta ha volgut convertir l’estimada en una deessa i li ha mostrat
un amor tan gran que l’ha arribat a adorar.
«t’he callat per sentir-te idea / en la llum dels versos antics»: en contrast amb la imatge anterior,
ara el poeta ha volgut fer el silenci entorn de l’estimada fins que se li convertís en una idea, un
pensament pur, d’acord amb els versos antics.
b) La imatge global que predomina en les dues primeres estrofes és que el poeta estava cansat i abatut
pels tràfecs del món i, finalment, la seva ànima i el seu cos han trobat repòs a prop de l’estimada,
la qual és comparada amb un port i amb un santuari, llocs on es va a descansar.
c) Carles Riba era professor de grec. El vers que sembla insinuar-ho és l’11: «a la llum dels versos
antics».
d) Hi ha contrastos entre: lluny/prop (vers 12) i entre avara/prolix (versos 13-14). En el primer cas el
poeta juga amb la paronomàsia clara/cara: de lluny veu l’estimada molt clara, però de prop la veu
amb amor. En el segon contrast, oposa el seu pensament, que mai no en té prou de pensar en l’estimada
(com un avar que mai no té prou diners) i la gent, que diuen massa sovint el seu nom (cosa
que sembla que li genera un punt de gelosia).
e) Els versos són octosíl·labs amb elisions («meva ànima», vers 1; «tu estimada», vers 2; etc.) i sinalefes
(«i el meu cos», vers 1; «santuari en boscatge», vers 3; etc.). La rima és: a b b a a b b a c c d c c d.
f) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
3. a) El tema és un somni perdut: una casa vora el mar, símbol de la llibertat perduda.
b) A la primera part (versos 1-9) el poeta descriu el seu somni: una casa vora el mar, una barca pels
lliures camins del mar, una pàtria ordenada i tranquil·la. A la segona part (versos 10-19) ens explica
la por i l’angoixa amb què viu el present i la incertesa del futur. Finalment, a la tercera part,
retorna al somni inicial, però amb una certa esperança: el somni és lent, però potser s’acomplirà.