índex - Castellnou Edicions

unitat 12
Temporització
7 hores i unes 2 hores per a l’avaluació.
Objectius didàctics
1. Mostrar coneixements sobre el teatre català contemporani.
2. Conèixer la figura i l’obra de Jordi Teixidor i Josep M. Benet i Jornet.
3. Comentar textos teatrals d’autors contemporanis.
4. Conèixer l’ús de la llengua en diferents àmbits de la vida social.
5. Comprendre i prendre consciència d’algunes actituds lingüístiques.
6. Identificar els diferents tipus d’oracions subordinades.
7. Utilitzar correctament els diferents tipus d’oracions subordinades.
8. Conèixer i fer ús de refranys i frases fetes.
9. Escriure correctament l’apòstrof, la contracció i el guionet.
Continguts
Procediments
1. Relació del teatre contemporani amb
les vicissituds de l’època.
2. Lectura expressiva de textos teatrals.
3. Anàlisi i comentari de textos teatrals
contemporanis.
4. Treball sobre el marc jurídic de la
llengua catalana.
5. Treball de camp sobre els aspectes
sociolingüístics de la llengua.
6. Distinció entre bilingüisme, diglòssia,
conflicte lingüístic i normalització
lingüística.
7. Creació d’oracions subordinades
(substantives, relatives i adverbials) i
reconeixement de les seves funcions.
8. Ús d’oracions subordinades per ampliar
l’expressió personal.
9. Interpretació i utilització de refranys,
locucions i frases fetes d’ús corrent.
10. Reconeixement d’interferències lèxiques:
calcs del castellà.
11. Correcció de mots i textos segons les
normes de l’apòstrof, el guionet i la
contracció.
180
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Història de la literatura
El teatre contemporani.
– Introducció.
– Jordi Teixidor.
– Josep M. Benet i Jornet.
– Els nous autors.
2. Llengua i societat
– La situació sociolingüística a Catalunya.
3. Gramàtica
– L’oració subordinada: repàs.
4. Lèxic
– Locucions i frases fetes.
– Refranys o dites populars.
5. Repàs d’ortografia
– L’apòstrof, el guionet i la contracció.
Valors, normes
i actituds
1. Valoració positiva del teatre contemporani
com a mitjà per interpretar la
realitat de l’època.
2. Interès per conèixer el fenomen teatral
actual.
3. Respecte per la pluralitat cultural lingüística
i valoració de la pròpia identitat.
4. Valoració de la riquesa que aporta la
diversitat lingüística.
5. Atenció a la situació sociolingüística
de Catalunya.
6. Sensibilització crítica envers els prejudicis
lingüístics.
7. Interès per usar oracions subordinades
en l’expressió personal.
8. Consciència de la importància de conèixer
i conservar les expressions genuïnes
en la mesura que són part del
patrimoni cultural de cada poble.
9. Adequació a les normes convencionals
de l’expressió escrita.