índex - Castellnou Edicions

150
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
Ús de la llengua
●
1. Una de les característiques de Josep M. de Sagarra és el gran domini del llenguatge. Ara veurem
un fragment de La Rambla de les floristes que és ple de locucions i frases fetes, però aplicades al diàleg
entre l’Antònia, la florista, i Don Ramon, un senyor del qual la florista voldria alguna cosa
més. Llegeix-lo i després l’analitzarem:
Escena IV
Isabel a la seva parada. Antònia ofereix una cadira a Don Ramon, el qual es treu un diari de la butxaca. A
mig diàleg entra la senyora Francisca Farinera.
DON RAMON: Quina mena de talòs!
No hi haurà brida que el freni!
ANTÒNIA: Ens hem llevat amb mal geni?
Avui no ve a comprar flors.
DON RAMON: Vinc a seure... i a mirar-te
i a riure’m de tot el món.
ANTÒNIA: Doncs, escolti’m, don Ramon,
jo ja en començo a estar farta...
DON RAMON: I la causa es pot saber?
ANTÒNIA: No rigui!...
DON RAMON: La tinc ofesa!
Vols dir què et passa... princesa?
ANTÒNIA: Estic tipa... de vostè.
De vostè i del seu posat
i d’aquest aire que es dóna,
d’aquesta cara de mona
i aquest parlar desmenjat.
DON RAMON:Ets fina.
ANTÒNIA: Sóc tal com sona
i a la llengua no hi tinc pèls...
DON RAMON: El que és per donar miquels
resultes una gran dona.
ANTÒNIA: Home, és que sí! Ja m’entén,
si vostè fos com la colla,
que en pots tirar un tros a l’olla
de ganyota i compliment;
que et vénen a la parada
per si poden pescar peix,
i et diuen sempre el mateix
perquè es pensen que una bada.
Si fos així, com són tants,
jo, miri, carabonica,
si vol musica, musica,
i tan amics com abans.
Però, vostè, és diferent.
DON RAMON: Com sóc?