índex - Castellnou Edicions

172
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
s’enfosquiren una mica i adquiriren grisors de cendra. S’acostumà a aclucar un poc els parpres, mentre parlava,
i a mirar el món de cua d’ull. El somriure es féu esquerp i la rialla llarga, agosarada. Quan no podia
caminar sense l’ajut del gaiato, perquè tenia les espatlles baixes i la passa lenta, en conservava quelcom, de
l’atreviment de l’infant, del caràcter desenfreït de l’adult. Una ombra de procacitat a les pupil·les mig tancades,
una espurna d’aquella habilitat que el feia observar les coses des de les altures, amb totes les seguretats,
amb la certesa que donen la força del cos i el pensament.
Els anys no havien suavitzat unes faccions que tenien la duresa de la pedra viva. La barba, abans retallada
amb cura, creixia ara en un joc de clarobscurs. Contrasts que li constel·laven el perfil d’obagors. Només la inclinació
de les espatlles i el tremolor a les mans constituïen els indicis d’una decrepitud que l’espantava. La
veu era la mateixa que vint anys enrere havia atemorit els qui el conegueren. Una veu que posseïa els registres
de la burla, que sabia mormolar, sensual i tènue, totes les provocacions, que es feia de sobte autoritària,
exigent fins a extrems insospitats, que omplia la casa de llamps i de trons, amb la intensitat de les tempestes,
que coneixia els registres de la blasfèmia i de la luxúria.
Vocabulari
– euga: femella del cavall.
– sementers: camps, conreus.
– polposa: carnosa, que té força substància.
– parpres: parpelles.
– gaiato: bastó per ajudar a caminar.
– desenfreït: desenfrenat.
– procacitat: obscenitat.
– obagors: foscors.
– decrepitud: vellesa.
– mormolar: dir alguna cosa en veu baixa.
– luxúria: desig sexual desenfrenat.
a) Amb què compara la vida el personatge en el primer paràgraf? Què tenen en comú?
b) Com eren els diferents aspectes del personatge en què es fixa l’autora? Resumeix-los breument.
c) Fes una descripció semblant d’una persona que coneguis.