índex - Castellnou Edicions
índex - Castellnou Edicions
índex - Castellnou Edicions
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
) Una senyora, en ple passeig de Gràcia de Barcelona, veu un àrab, el segueix amb la mirada i se<br />
la veu tota anguniosa. Té por.<br />
c) Els àrabs havien escrit grans obres líriques, van plantar horts i vinyes, van construir mesquites i<br />
jugaven a escacs…<br />
d) Diu que els àrabs no gosen sortir al carrer, que al metro se’ls miren malament, que hi ha grans<br />
magatzems que controlen tots els àrabs que hi entren i que a l’hamburgueseria McDonald’s<br />
també se’ls miren amb malfiança.<br />
e) L’autora sosté que una part del nostre cervell, la part emotiva, s’ha desenvolupat molt poc i que<br />
per això encara hi ha guerres i altres conseqüències psicològiques. Creu que les guerres són la<br />
derrota de l’orgull del xip i de la videocomunicació.<br />
f), g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.<br />
Ús de la llengua<br />
236<br />
1. A Biografia el narrador és omniscient, el text és en tercera persona.<br />
A Senyoria hi ha una barreja de narrador omniscient i de narrador subjectiu, ja que hi ha fragments<br />
en primera persona. De fet, l’autor vol imitar el pensament del protagonista.<br />
2. «Que jo no ho volia fer, Eurídice pobrissona meva…»<br />
3. Es tracta, en el primer cas, No emprenyeu el comissari!, d’un text amb narrador omniscient, ja que està<br />
escrit en tercera persona. En canvi, en el segon, Un negre amb un saxo, és un dels personatges el qui<br />
explica els fets; per tant, es tracta d’un narrador subjectiu, en primera persona.<br />
4. a) La roba no em tocava el cos, anava amerat de suor i pel tub de l’intestí alguna cosa se m’obria<br />
pas amb trepidència cap al trau final. Tot un poema. Però calia fer-ho i ràpid. Era el meu primer<br />
atracament.<br />
Hauria de fer un esforç per tal que la matèria grisa deixàs d’estar-me plena de pensaments emocionals;<br />
Dionís, el meu germà, m’ocupava la panoràmica mental. Ell era la causa per la qual em<br />
trobava ara davant d’aquell xalet als afores de Godella. El meu pare, dies abans d’anar-se’n a l’altre<br />
barri, i en el moment d’allò que se’n diu l’última voluntat, em va fer jurar que tindria cura<br />
d’ell de per vida. Una pesada càrrega. perquè el Nis, tal com l’anomenava el pare, és una mica<br />
tarat. Una malaltia d’aquelles que fa que la sang no arribe en condicions òptimes a la tòtina.<br />
Tampoc això no era cap secret, ja que el veïnat, xafarder com cal, havia escampat la notícia que<br />
el Nis no carburava. Afirmació que jo no compartia, ja que em negava, bé que per llaços fraternals,<br />
a comparar-lo amb un cotxe. «Al capdavall –em justificava– duc la mateixa sang que ell,<br />
només que la meua circula bé.» O això pensava.<br />
b) L’entrepà macdonald li havia deixat un regust tan pastós en la boca que ni el sabor agre del celta<br />
aconseguia llevar-l’hi. L’última pipada al cigarret, apurat fins el límit de la burilla, la va mesclar<br />
amb la darrera endívia de l’entrepà en un intent de fer més digeribles els primers aliments del<br />
dia.<br />
La cervesa estava tèbia, i el cafè contenia un percentatge excessiu d’aigua perquè, segons el criteri<br />
del cambrer del Furgó-bar, ell era el primera client del matí i la cafetera no disposava de temperatura<br />
suficient. El cambrer féu un mig somriure que ell va entendre com una excusa professional.<br />
Era el mínim exigible, tot i que una compensació inútil.<br />
5. Es tracta de la tècnica de la narració emmarcada: dins d’una narració principal se’n dóna una altra<br />
de secundària. Un dels personatges de la història principal, el capità Harts, en aquest cas, ens<br />
comença a explicar una altra història.