índex - Castellnou Edicions

182
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
Història de la literatura
▲
●
1. Com a ampliació del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre, consulteu
les pàgines web següents per tenir més informació sobre el tema en general o sobre algun
dels autors treballats:
– Jordi Teixidor: rt000ksg.eresmas.net
– Josep M. Benet i Jornet: www.escriptors.com/autors/benetjornet/index.html
– Els Joglars: www.elsjoglars.com
– Els Comediants:www.comediants.com/index_flash.html
– El Tricicle: www.tricicle.com
– La Fura dels Baus: www.lafura.com/entrada/index2.html
– Dagoll-Dagom: www.dagolldagom.com
– La Cubana: www.ciatre.com/pagines/catala/cubana.html
– Lluís-Anton Baulenas: www.uoc.edu/lletra/noms/labaulenas/index.html
www.escriptors.com/autors/baulenasla/index.html
– Narcís Comadira: www.uoc.edu/lletra/noms/ncomadira/index.html
– Jordi Coca: www.escriptors.com/autors/cocaj/index.html
– Toni Cabré: www.escriptors.com/autors/cabret/index.html
2. L’obra Navegants, de Toni Cabré, ens proposa un joc ben estimulant: dos internautes que s’intercanvien
missatges per la xarxa decideixen un bon dia de conèixer-se i s’adonen que la realitat és
ben diferent del que s’havien imaginat. Queden, però, atrapats en la realitat virtual... Llegeix-ne
el començament:
ELLA: No et pots ni imaginar el que per mi suposa poder-me comunicar a través d’aquest esplèndid
invent. Escric i tu em llegeixes. Em respons i jo ho rebo d’immediat. Una comunicació
així... De debò, Robert, és un miracle obrat per la tecnologia. La vida real no m’ha permès
un diàleg així amb ningú. Qui m’ho havia de dir fa ben pocs mesos que aquest ordinador
de segona mà i una simple línia telefònica em brindarien l’oportunitat d’entrar en contacte
amb tu... Sí, Robert, he trencat les barreres. M’he acostat a tu, una persona disposada a
escoltar. I a respondre, també, oi? Robert, que també estàs disposat a respondre? Oi? Oi?
ELL: Perdona... Sí, que ho estic. És clar. Em desconcertes, Patrícia. Hi ha moments que sembla
que m’endevinis el pensament. Per què parlar si l’altra persona ho fa per un mateix?
Continua, Patrícia. No et vull interrompre. No pateixis si passo llargues estones com si no hi
fos. Em sorprenc de la veritat que transmets. Per ràpids que em vagin els dits, em costa reaccionar
davant tanta lucidesa. Sóc tot orelles.
ELLA: Orelles... Si t’expliqués qui sóc realment, t’adonaries de la importància que per mi té això
que em dius. Orelles... Receptacles de sons, veus, músiques... Però no!
ELL: No...? No, què?
ELLA: Millor mantenir les distàncies, no ens barregem... Potser només així, de lluny, podrem continuar
en contacte.