índex - Castellnou Edicions

unitat
206
2. gener → gen.; Senyora → Sra.; divendres → dv.; carretera → ctra.; atentament → att.; post scriptum →
P. S.; hores → h.
3. a) Sra., P. S., ctra., h, att.
b) gen., dv.
4. Les abreviacions que s’hauran d’utilitzar són:
c. (carrer); núm. (número); dte. (districte); tel. (telèfon); DNI (document nacional d’identitat).
5. NE: nord-est; cm 3 : centímetres cúbics; ONU: Organització de les Nacions Unides; SA: societat anònima;
km: quilòmetre; SSO: sud-sud-oest; Macba: Museu d’Art Contemporani de Barcelona; VOSE:
versió original subtitulada en espanyol; UB: Universitat de Barcelona.
6-7. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.
3
Història de la literatura
1. a) Dos homes parlen d’un foraster que acaba d’arribar al poble i ha dit a la gent que sap la manera de
trobar aigua. Un dels interlocutors és a casa seva i la seva dona i la seva filla interfereixen en la conversa.
La filla sembla que coneix el foraster i li dóna la raó, malgrat l’oposició i els renys de la mare.
b) Sembla que tant els dos homes, com la mare de la noia, s’oposaran a les idees i propostes del
foraster.
c) Cecília, en efecte, sembla conèixer el foraster. Es preveu un grup oposat a l’anterior i format pels
dos joves: el foraster i Cecília, que seran els que tindran el conflcite amb la resta del poble.
d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
2. a) El Ramonet vol ser escultor. El pare vol que continuï el negoci familiar: que sigui venedor de
vetes-i-fils, en una botiga o negoci propi.
b) En Ramonet, que vol ser escultor, representa l’art, les aspiracions artístiques dels intel·lectuals
modernistes. El pare, en canvi, representa la persona pragmàtica, que només pensa en el negoci
i que, tanmateix, és el que mantindrà el fill i li permetrà fer realitat els seus somnis artístics.
3. a) Les descripcions dels personatges són clarament literàries, com ho demostren els adjectius utilitzats:
«blanca de cera, sedosos els cabells, abundants i ondulats»… La conclusió més evident és
que Rusiñol descriu els personatges com si fossin per a una novel·la, amb tot d’elements poètics.
b) El jardí també és descrit amb tons poètics: «un jardí amb pàtina de vellesa, modelat pels besos del
temps i impregnat de la tristesa que donen els arbres antics i les plantes arrelades»… La conclusió
és que es tracta d’un jardí decadent i que tot el text és un exemple d’aquest corrent literari:
el decadentisme.
c) Tant els personatges com l’ambient, doncs, tenen un to poètic i decadentista. L’autor ens vol suggerir
una atmosfera plena de misteri i de decadència, amb elements que fa molt de temps que hi
són, hi han estat sempre…
Ús de la llengua
1. De segur que / perquè / Però / a part del / En efecte, / a la vegada / I tot això / ja que / entre els
quals / Tanmateix / tot i que / a més a més.