índex - Castellnou Edicions

202
4. a) Haurien de treure els contenidors d’escombraries/la brossa de la vorera i col·locar-los en un altre
lloc.
b) De sobte, he hagut de fer una frenada i el de darrere m’ha abonyegat el para-xocs.
c) Quan ens van notificar l’esdeveniment vam interrompre l’assaig d’immediat.
d) Vés a fer una ullada a l’habitació/cambra dels nens, a veure si dormen.
e) Hem dinat molt bé: amanida d’alvocats, graellada de peix i maduixes amb nata.
5. a) mea culpa; b) tabula rasa; c) sine die; d) a posteriori; e) in extremis; f) ipso facto; g) vox populi; h) sine
qua non; i) in fraganti.
6. derivació: anticonceptiu, coeducació, aterrar
composició: rentaplats, parabrisa, gratacel
composició-cultisme: hidrofòbia, telescopi, videoteca
manlleu: sidecar, best seller, bàsquet
7. a) vida; b) terra; c) animal; d) aigua; e) ànima; f) ancià; g) dent; h) cor; i) ull; j) pell.
Repàs d’ortografia
unitat
1. a) català; b) castellà; c) per exemple; d) número; e) etcètera; f) dijous; g) avinguda; h) dilluns;
i) companyia; j) abans de Crist; k) habitants; l) pàgina; m) aproximadament; n) màxim; o) setembre.
2. a) 1r; b) 2a; c) 7è; d) 8a; e) M. H., f) Dir. Gral.; g) Dra.; h) Il·lm.; i) av.; j) pl.; k) àt.; l) s. u. p.
2
Història de la literatura
1. a) L’actitud de la Mila és de franca admiració envers el pastor. L’expressa tant en el que diu, com
en els gestos que fa: «mirant-se’l amb una mirada rendida d’enamorada», etc.
b) El pastor en cap moment no expressa els seus sentiments envers la Mila, de manera que no sabem
què en pensa exactament.
c) El pastor atribueix el que sap als avis de Sant Ponç, però també a la inspiració divina: «la veu de
Nostro Senyor».
d) L’actitud del pastor és la més semblant a la d’un poeta modernista, que creia en la inspiració
(divina o no) i que es deixava influir fortament pel paisatge i altres elements naturals.
e) Hi ha moltes paraules diferents de les que diem avui dia: fai, sebre, vos, pelut, me, atres, Nostro, con
vegi… La intenció de l’autora és la de mostrar una manera més autèntica i genuïna de parlar el
català, recorrent a formes col·loquials, que només utilitzaven, en el seu temps, persones d’àmbit
rural i pastors.
2. a) Un campaner viu sol a la catedral de Girona. Un bon dia rep la visita de dues dones prostitutes:
una era del seu poble, l’altra era una companya de la primera. Aquesta segona queda impactada
per la persona, la manera de ser i la vida del campaner. I alhora aquest, Josafat, també se sent
atret per la noia.
b) És clarament un fragment del plantejament, ja que s’hi fa la presentació dels personatges, especialment
de les dues dones.