índex - Castellnou Edicions

Orientacions didàctiques
Per a les activitats d’ensenyament-aprenentatge
142
Història de la literatura
El darrer crèdit se centra en la literatura catalana més coetània i s’hi treballen autors i autores que poden
ser coneguts per l’alumnat o, almenys, els poden llegir, veure’ls o sentir-los en algun mitjà de comunicació.
Aquest aspecte de coneixença i d’immediatesa ha de ser viscut en positiu per part de l’alumnat, és
a dir, cal aprofitar qualsevol compareixença d’algun autor o autora per parlar-ne a classe i per estimular
els nois i les noies a «connectar» amb aquests autors i autores.
La primera unitat del crèdit o la novena del llibre, està dedicada al teatre de la postguerra. Tot i que
queda llunyana en el temps per a l’alumnat, caldrà fer-los veure que alguns dels autors de l’època són
presents de manera constant en els nostres escenaris. Caldrà parlar sobretot de la gran obra de Josep
M. de Sagarra i de la seva presència permanent. De fet és el nostre gran autor «classic» contemporani.
I pel que fa a Joan Oliver, que caldrà identificar amb el «Pere Quart» de la poesia, cal centrar-se sobretot
en el caràcter iconoclasta d’algunes de les seves obres, així com en algunes versions de teatre
contemporani d’autors estrangers (cal recordar sobretot el Pigmalió de B. Shaw). S’ha d’aprofitar els
avantatges que ens pot oferir el vídeo per veure alguna producció teatral.
A la segona unitat d’aquest crèdit encetarem l’estudi de la literatura catalana més contemporània.
Veurem en primer lloc la poesia, amb grans autors i autores molt propers. Sobretot caldrà llegir-ne textos
(els que proposem o d’altres) i practicar-hi el comentari de text i la recerca d’idees i sentiments de
la poesia contemporània. Cal aprofitar la presència de Miquel Martí i Pol o de Narcís Comadira i d’altres
en els mitjans de comunicació per fer-hi referència.
Tot seguit, la unitat 11 del llibre se centrarà en la narrativa contemporània i s’estudiarà, es llegirà i comentarà
textos d’autors i autores com Quim Monzó, Montserrat Roig, Jaume Cabré, Ferran Torrent o
Maria de la Pau Janer. La seva presència en els mitjans de comunicació també ha de ser aprofitada per
sensibilitzar l’alumnat i fer que coneguin els narradors i narradores més importants de la literatura catalana
actual.
Finalment, aquest apartat s’acaba amb l’estudi d’autors teatrals. En aquest cas, caldrà comentar l’impacte
que va suposar l’obra El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, amb representacions per arreu de
Catalunya, que en molts casos encara es mantenen. I en estudiar Josep M. Benet i Jornet, es fa una referència
explícita al que podria ser un vessant interessant de teatre popular: els serials de la televisió,
que han consagrat aquest autor i, sobretot, han ajudat a crear un conjunt d’actors i actrius que són coneguts
en la faceta televisiva, però també en la teatral.
Ús de la llengua
En aquest crèdit hi ha tres unitats d’Ús de la llengua i per acabar, una unitat dedicada a Llengua i societat,
com a colofó de totes les reflexions fetes en els cursos anteriors sobre aquest punt. De manera congruent
amb el que ja vam dir en el crèdit anterior, el contingut d’Ús de la llengua està relacionat amb el
d’Història de la literatura.
Així, a la unitat 9 es dedica l’apartat a treballar el text dramàtic o teatral. S’hi tracten diversos aspectes
i se n’ofereixen mostres per ser analitzades i estudiades per l’alumnat. De totes maneres, convindrà sobretot
aplicar el que s’aprèn als textos que es llegiran a Història de la literatura. I viceversa: el que es
veurà allà en l’aspecte de la contextualització pot ser aplicat també als textos literaris que es vegin d’ara
endavant en qualsevol apartat.
La unitat 10 treballa el text poètic i s’hi fa un repàs d’alguns aspectes bàsics dels recursos poètics, de la
mètrica i de les tècniques per a la lectura i recitació de versos. Aquest seria un bon moment per aprendre’s
de memòria un poema i veure si l’alumnat ha après a recitar i dir de memòria un text poètic.