índex - Castellnou Edicions

86
La voluntat normalitzadora i de connexió amb la literatura universal de Pedrolo queda palesa en el conjunt
de la seva obra i, sobretot, en la gran varietat de tipus de novel·les que va escriure (i que va traduir).
Pere Calders, en canvi, se situa en allò que es coneix com el «realisme màgic» i ens va deixar una obra
admirable quant a concisió expressiva, però de gran interès narratiu i argumental. Caldrà aprofitar-lo per
fer un treball a fons en relació amb els contes i els contistes contemporanis. Joan Perucho se situa en un
paradigma semblant al de Pere Calders, però en el camp de la novel·la. Les seves novel·les han de ser llegides
com una mostra de la gran base cultural de l’autor. I finalment Baltasar Porcel és el narrador que
incorpora tècniques periodístiques a les seves novel·les i que demostra una gran capacitat narrativa amb
els mitjans més moderns i actuals.
Com ja es va dir en el crèdit anterior, en tot el treball de literatura es mirarà de consolidar els aspectes següents:
1) Com comentar un poema: tema, anàlisi de les parts o estructures, aspectes expressius (figures i
recursos fònics i morfosintàctics), aspectes més formals (mètrica, rima, ritme...), opinió personal. 2) Resum
i anàlisi d’un fragment en prosa (d’una novel·la o d’un conte): tipus de text (narració, descripció, diàleg...),
recursos utilitzats... 3) Resum i anàlisi d’un fragment teatral: ubicació dins de l’obra, diàleg, acotacions, caracterització
dels personatges... 4) Contextualització del text estudiat: relació amb l’obra general de l’autor,
característiques del corrent estudiat, influència en la història de la literatura. Mitjançant aquests aspectes,
però sobretot amb la lectura assídua de textos i inquirint a l’alumnat la seva opinió personal, es procurarà
que vagin formant-se una educació literària que els ajudi a continuar llegint literatura fora de l’àmbit escolar.
Aquest és sens dubte l’objectiu principal del treball d’aquest apartat del currículum.
Ús de la llengua
Les quatre unitats d’aquest crèdit proposen de treballar aspectes diferents de la llengua, tots d’utilitat immediata
per a l’alumnat.
En la primera unitat, la 5 del llibre, hi ha textos formals de gran importància per a l’alumnat en el moment
d’abandonar l’escolaritat i encarar-se amb el món del treball: el currículum i la sol·licitud. Atès que
molts alumnes compliran els 16 anys durant aquest curs, és important que tots coneguin aquests textos,
els treballin i sàpiguen com redactar-ne, independentment de si decideixen continuar estudis
(Batxillerat, cicles formatius) o no, ja que pot ser que tots els hagin de menester.
A la segona unitat es treballa l’exposició oral, un aspecte molt present en la vida de l’estudiant (no tant
com seria necessari, però) i que també més endavant en la seva vida adulta, pot haver de practicar en
moltes ocasions: presentant un informe, intervenint en alguna reunió, trucant a un programa de ràdio
mitjanament formal, etc. Es tracta d’ajudar l’alumnat a preparar aquest tipus d’intervencions orals mitjançant
l’ús d’un esquema que els ajudi a desenvolupar les intervencions orals de manera coherent i ordenada.
Igualment caldrà ensenyar-los que en aquest tipus de textos ha de predominar el registre estàndard
o formal i que cal evitar de fer-hi servir tota mena de col·loquialismes.
A partir d’aquí el contingut de l’apartat Ús de la llengua va relacionat estretament amb l’apartat corresponent
de la història de la literatura. Com si diguéssim, el tipus de text que es veia en el període contemporani
de la història de la literatura, s’aprofundeix aquí veient-ne les característiques més rellevants,
o algun aspecte concret. Així, en la unitat 7, s’hi veurà la descripció (tant de personatges, com d’espais o
escenaris). Es tracta d’un element important de la narrativa, que tant Josep Pla, com Llorenç Villalonga
i Mercè Rodoreda van utilitzar de manera magistral, sobretot el primer. Per això, aquí, s’hi tracten els aspectes
més particulars. Els exemples es prenen dels mateixos autors i d’altres.
En la unitat 8 s’estudia la narració, amb autors narradors contemporanis, alguns encara vius, com Joan
Perucho o Baltasar Porcel. L’alumnat ha de veure les diferents tècniques narratives i fer un repàs als elements
bàsics que qualsevol text narratiu ha de tenir: argument, personatges, espai, temps, punt de vista,
etc. L’aplicació de la teoria es pot fer sobre qualsevol tipus de text. Valdrà la pena de relacionar els textos
literaris narratius (o si l’alumnat llegeix algun llibre fora del programa del llibre de text) amb aquests
elements aquí explicats.