índex - Castellnou Edicions

112
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
Història de la literatura
▲
●
1. Com a ampliació del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre, consulteu
les pàgines web següents per tenir més informació sobre el tema en general o sobre algun
dels autors treballats:
– Josep Pla: www.uoc.edu/lletra/noms/jpla/index.html
www.pie.xtec.es/recursos/socials/anypla
www.pangea.org/~geus/pla.html
www.escriptors.com/autors/plaj/index.html
www.weblandia.com/cerdanyola/pla.html
– Mercè Rodoreda: www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html
www.escriptors.com/autors/rodoredam/index.html
– Llorenç Vilallonga: www.uoc.edu/lletra/noms/lvillalonga/index.html
centres.xtec.es/sedec/gust98/villa.html
www.cmvillalonga.org/cat/index.html
2. Aloma és el títol d’una excel·lent novel·la de Mercè Rodoreda que et pot agradar molt de llegir. Hi
explica la història d’una noia adolescent, molt sensible, que és seduïda per un parent (un cunyat
del seu germà) molt més gran que ella, en Robert, el qual, però, té una dona a Amèrica. Després
d’enamorar-se i fer l’amor amb Aloma, se’n torna a Amèrica. Però Aloma es queda amb el fill de
Robert dins seu... Llegeix-ne la descripció següent en què Aloma recorda un germà seu, Daniel:
L’hora era bona de respirar. En un jardí feien foc i es sentia l’espetec dels branquillons. A dalt d’una paret
molt vella hi havia un gruix de molsa i al mig del carrer, en un sot ple d’aigua, es veia un tros de cel amb
un núvol blanc. Més enllà, vora de la casa nova, les branques del desmai a penes es movien. Era un tarda
de començaments de primavera amb orenetes xisclant pel cel. L’aire arrossegava una mica de fum i Aloma gairebé
va aturar-se: «És l’olor que agradava més al meu germà.» S’havia matat a divuit anys; es deia Daniel.
Havia deixat un paper escrit per a ella: «Tot és trist i no tinc ganes de viure més, Aloma. Una abraçada molt
forta.» Les lletres eren altes i amples, de persona orgullosa. A ella, després de tant de temps, li quedava encara
una mica d’angoixa. El veia estirat, blanc com la cera, i pensava que no li parlaria mai més, amb aquella
veu xopa de tendresa, de les coses que li agradava fer. Un dia, Joan, el seu germà gran, va cremar els llibres
i els escrits que Daniel havia deixat. Ho havia anar esquinçant tot, a fora plovia, i el vent, de tant en
tant, girava la pluja contra els vidres. Els papers es van tornar cendra i Aloma va plorar tota la nit. Joan
deia que Daniel s’havia matat perquè els llibres l’havien fet tornar boig. La vida era una cosa esgarrifosa.
Arraulida entre els llençols pensava sovint en el seu germà mort. Quan la casa reposava. Però els records s’anaven
aprimant: primer el color dels ulls i la manera de somriure, de seguida el to de la veu. I com més el perdia
més s’adonava del buit que havia deixat al seu costat. Enyorava aquell noi ple de vida que amagava el
descoratjament com si fos un mal lleig i que, com ella, passava d’un extrem a l’altre: de l’alegria més esbojarrada
a la tristesa més negra. Ara tindria vint-i-tres anys i respirarien junts aquella olor de fulles cremades
i de primavera a punt d’esclatar. I tot seria diferent.
a) Quin element suscita en Aloma el record del seu germà Daniel?
MERCÈ RODOREDA, Aloma