índex - Castellnou Edicions

solucionari de la guia didàctica
unitat
Història de la llengua
244
1
1. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
2. a) El tema seria la descripció de la mort.
b) Clarament és un poema decadentista, ja que descriu la mort com una enamorada, amb la qual
cosa sembla que senti gust o passió per la mort.
c) 1 Característiques de la dama: va vestida de negre, passa pel llarg camí de la vida, el seu cap està
envoltat de llum, fa créixer flors morades d’un perfum delicat per on passa, té la mirada trista,
com una enamorada es llença damunt d’un cos, l’omple de petons i després li dóna llum. 2 Es
tracta d’estrofes de sis versos, amb versos hexasíl·labs (sis síl·labes) i decasíl·labs (deu síl·labes):
1, 3 i 6 / 2, 4 i 5. La rima és consonant: a A b C C b.
3. a) El poeta compara la vida d’un jove a la d’un guerrer lluitador que ha mort en combat.
b) La sensació que el poeta ens vol transmetre és que no cal que estiguem tristos per la mort d’aquest
jove, perquè ha lluitat per la vida («Caigueres, lluitadô al marxâ a la lluita») i la mort el que
ha fet ha estat embellir-lo. Per això, quan mor, a fora hi ha un «ponent dolcíssim».
c) Ens vol marcar un ritme de va i ve. Ho aconsegueix gràcies a diversos recursos: els encavallaments:
«llançares / damunt de l’hèroe...»; «somriguérem / sota els plors...»; «una serena / va
començâ...»; «en el rostre / del moribund...» I també gràcies a la combinació de síl·labes tòniques
i àtones. Però al final aquest ritme es trenca i es torna a la frase que cau de ple dins del vers.
Els punts suspensius, en els tres darrers versos, ajuden a marcar una suspensió del discurs i a fer
que el lector imagini el final de la vida del moribund.
4. a) En el passat l’arbre era ufanós, ple de vida, amb moltes branques que feien ombra a tothom que
s’hi refugiava. Ara es troba mig partit a causa d’una desgràcia natural: un llamp, la tempesta, etc.
b) La part que li falta és com una ferida que mostra el que havia estat l’arbre i ara ja no ho pot ser.
De fet, el poeta compara l’arbre amb una persona (amb ell mateix) per dir-nos que les desgràcies
de la vida se li han endut bona part de la seva existència.
c) El poeta se sent com l’arbre: amargat, desanimat, sol, abandonat i només pendent de viure per
plànyer el que d’ell s’ha mort.
d) Diu que vol viure només per plànyer el que ha mort d’ell i per mostrar-ho als altres.
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
f) Es tracta d’un sonet: catorze versos, estructurats en dos quartets i dos tercets. Els versos són alexandrins
(6 + 6), amb rima consonant: A B B A A B B A C C D E E D.
Ús de la llengua
1-2. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.
Gramàtica
1. a) El carrer estret f) Les històries naturals
det. N adj. det. N adj.