índex - Castellnou Edicions
índex - Castellnou Edicions
índex - Castellnou Edicions
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
solucionari de la guia didàctica<br />
unitat<br />
Història de la llengua<br />
244<br />
1<br />
1. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.<br />
2. a) El tema seria la descripció de la mort.<br />
b) Clarament és un poema decadentista, ja que descriu la mort com una enamorada, amb la qual<br />
cosa sembla que senti gust o passió per la mort.<br />
c) 1 Característiques de la dama: va vestida de negre, passa pel llarg camí de la vida, el seu cap està<br />
envoltat de llum, fa créixer flors morades d’un perfum delicat per on passa, té la mirada trista,<br />
com una enamorada es llença damunt d’un cos, l’omple de petons i després li dóna llum. 2 Es<br />
tracta d’estrofes de sis versos, amb versos hexasíl·labs (sis síl·labes) i decasíl·labs (deu síl·labes):<br />
1, 3 i 6 / 2, 4 i 5. La rima és consonant: a A b C C b.<br />
3. a) El poeta compara la vida d’un jove a la d’un guerrer lluitador que ha mort en combat.<br />
b) La sensació que el poeta ens vol transmetre és que no cal que estiguem tristos per la mort d’aquest<br />
jove, perquè ha lluitat per la vida («Caigueres, lluitadô al marxâ a la lluita») i la mort el que<br />
ha fet ha estat embellir-lo. Per això, quan mor, a fora hi ha un «ponent dolcíssim».<br />
c) Ens vol marcar un ritme de va i ve. Ho aconsegueix gràcies a diversos recursos: els encavallaments:<br />
«llançares / damunt de l’hèroe...»; «somriguérem / sota els plors...»; «una serena / va<br />
començâ...»; «en el rostre / del moribund...» I també gràcies a la combinació de síl·labes tòniques<br />
i àtones. Però al final aquest ritme es trenca i es torna a la frase que cau de ple dins del vers.<br />
Els punts suspensius, en els tres darrers versos, ajuden a marcar una suspensió del discurs i a fer<br />
que el lector imagini el final de la vida del moribund.<br />
4. a) En el passat l’arbre era ufanós, ple de vida, amb moltes branques que feien ombra a tothom que<br />
s’hi refugiava. Ara es troba mig partit a causa d’una desgràcia natural: un llamp, la tempesta, etc.<br />
b) La part que li falta és com una ferida que mostra el que havia estat l’arbre i ara ja no ho pot ser.<br />
De fet, el poeta compara l’arbre amb una persona (amb ell mateix) per dir-nos que les desgràcies<br />
de la vida se li han endut bona part de la seva existència.<br />
c) El poeta se sent com l’arbre: amargat, desanimat, sol, abandonat i només pendent de viure per<br />
plànyer el que d’ell s’ha mort.<br />
d) Diu que vol viure només per plànyer el que ha mort d’ell i per mostrar-ho als altres.<br />
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.<br />
f) Es tracta d’un sonet: catorze versos, estructurats en dos quartets i dos tercets. Els versos són alexandrins<br />
(6 + 6), amb rima consonant: A B B A A B B A C C D E E D.<br />
Ús de la llengua<br />
1-2. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.<br />
Gramàtica<br />
1. a) El carrer estret f) Les històries naturals<br />
det. N adj. det. N adj.