índex - Castellnou Edicions

unitat
Història de la literatura
222
7
1. a) L’autor ens explica, en primer lloc, les sensacions que té en un dia de pluja: li agrada veure com
plou i en dies de pluja menuda i fina li dóna per passejar i sentir que la terra és «feliç» amb aquesta
mena de pluja. També explica els seus intents, sovint fallits, per descriure un paisatge i com
se’n sentia avergonyit. Al vespre, en la tertúlia amb altres amics, critiquen Palafrugell, fins que un
amic, que era de la Bisbal, els retreu el nom d’una persona que contradiu les seves crítiques.
b) Podríem fer coincidir les dues primeres parts, amb els dos primers paràgrafs, i la tercera, amb la
resta. Al primer paràgraf es parla de la pluja; al segon, dels intents per fer una descripció, i a la
resta, de la tertúlia del vespre.
c), d) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.
2. a) Es tracta del fragment del diari d’una noia, la Caterina. Hi escriu que surt al cinema amb el seu
promès, en Ramon, amb qui s’havia enfadat la nit anterior. La noia se n’havia anat a dormir tard
el dia abans per arreglar-se la roba (brusa, faldilla…), però el noi no se la mira. Quan ell va a recollir-la
a casa seva, parla amb el pare de la noia d’assumptes relacionats amb l’estraperlo. Pel carrer,
veuen una amiga d’ell i el Ramon deixa anar el braç de la Caterina, que es posa gelosa. Al cinema
ella passa una primera part enfadada; però a mesura que la pel·lícula avança, i per la influència
dels protagonistes, ella s’adona que sí que s’estimen.
b) Els personatges són la Caterina i en Ramon. Fa l’efecte que són dos joves a punt de casar-se. Són
treballadors i viuen en un país foraster com a refugiats.
c) L’espai és en llocs quotidians d’una ciutat: el pis d’ella, el carrer i un cinema. No semblen espais
luxosos.
d) L’acció d’aquest text transcorre durant una època de restriccions, ja que l’estraperlo, el mercat
negre i altres indicis ho demostren. Ha de ser una època passada per la descripció que fa del cinema
(el zotal), etc.
e) Els fets són explicats en primera persona per la mateixa protagonista, la Caterina.
f) Es tracta d’un diari personal: ho diu ella mateixa. I, de tant en tant, fa reflexions sobre la manera
d’escriure; per exemple, al final del primer paràgraf. «Però com que això només ho escric per
mi és igual.»
g) El llenguatge és senzill i planer, tal com correspondria al diari d’una noia treballadora i humil.
h) Comença situant-nos al cinema. Després ens explica què va fer el dia abans («Ahir em vaig ficar
al llit a la una…») i què ha passat a la tarda, havent dinat, des que en Ramon l’ha anat a buscar
fins que han estat cinema. Finalment, ens fa unes reflexions personals («Ara he llegit tot això que
acabo d’escriure…»).
i) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
3. a) El narrador ha estat convidat a un edifici molt modern on tot és artificial: des de les plantes fins
a l’aire que es respira, fins i tot no se sap si els empleats són homes o dones. Quan pot se n’escapa
i enyora la seva infantesa. Al carrer veu un noi que intenta robar dues cireres.
L’Arcàdia és un paradís ideal en què somniaven els grecs. El títol suggereix que la vida moderna
sembla proporcionar una vida feliç, però, de fet, no és així.
b) L’autor ens vol fer arribar a la conclusió que la vida moderna no ens durà pas a la felicitat.
c) Es fixa en les construccions, les persones, les plantes, les màquines, el clima, etc.
d) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.