índex - Castellnou Edicions

Repàs d’ortografia
unitat
246
1. a)assign.; b) inst.; c) p.; d) p. ex.; e) tít.; f) ed.; g) bibl.; h) atm.; i) aprox.; j) batx.; k) etc.; l) tel.;
m) vol.; n) art.
2. a) fra.; b) cor.; c) Dir.; d) doc.; e) fàb.; f) núm.; g) ref.; h) s. u. p.; i) teleg.; j) supl.; k) compt.; l) dept.;
m) dte.; n) imp.
3. a) av.; b) c., c/; c) pl.; d) ptge.; e) Hble.; f) Il·lm.; g) Dr.; h) M. H.
2
Història de la llengua
1. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
2. a) En Jordi Fraginals s’ha acomiadat de la seva dona, sense dir-li, però, que se n’anirà. Ella s’ha mig
desmaiat, mig adormit. En despertar-se, com enmig d’un malson, l’Alberta crida en Jordi, però
ja no el troba; només sent una veu que li diu que pensi en els fills. I aleshores comença a pensar
en dues coses: que en Jordi s’ha suïcidat i que a ella l’espera «la tràgica soledat dels seus futurs
dies».
b) Ella pensa que s’ha quedat sola i que en Jordi potser ha desaparegut per sempre de la seva vida.
c) En Jordi no sembla que volgués que la seva família el veiés patir. Per això sembla que la reacció
hagi estat la de desaparèixer (suïcidar-se?). És discutible si tenia altres sortides: podia haver conviscut
amb la malaltia, haver intentat de viure separat de la família, etc.
d) Com que l’obra és de final obert, el debat entre els que creguin que es va suïcidar i els que pensin
que se’n va anar a un altre indret, lluny dels seus, pot ser interessant. Feu, però, que l’alumnat
argumenti clarament la seva posició.
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
Ús de la llengua
1. Hi ha fragments que han d’anar clarament darrere d’altres. Per exemple, és clar que el 2 ha de ser
el primer perquè comença amb la indicació de lloc i de contingut (A Itàlia / albergínies). El 4 ha
d’anar després del 3, perquè comença amb minúscula i ha d’anar després d’uns punts suspensius.
– A Itàlia hi ha diverses receptes d’albergínies –marinades o escabetxades.
– O sigui, albergínies fredes, normalment amb vinagre o escabetx.
– N’hi ha en què domina el gust de l’àcid; en d’altres, el picant; i en d’altres, el gust d’herbes i espècies.
– Els ingredients bàsics, és clar, són albergínies, oli, vinagre, sal, pebre i, a partir d’aquí herbes o
espècies com el pebre, el pebre vermell, el comí…
– algunes d’aquestes receptes, que de forma similar trobem als Paísos Catalans, al Magrib, a Turquia
o a Espanya, han arribat fins i tot a Suïssa, a través, suposo, del cantó italoparlant de Lugano.
2. 7 de juliol.
Vaig a ciutat. Calor, gent que pren orxata, noies ben vestides (sense capell). Trobo en Teixidor que tem que la guerra
serà molt llarga. Cap al tard vaig a Premià: mar tranquil, núvols daurats de posta. Cullo prunes i peres
a l’hort. Dormo sol a casa –sol amb el record dels avis, amb una vaga por dels listeners, dels «escoltaires» nocturns.
Em desperta una trobada que em sembla un bombardeig i em sobresalto. Veig que cauen gotes a les acàcies i al til·ler.