índex - Castellnou Edicions

162
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
●
amb el no-res. Aquest cos que dorm
i que s’agafa de la teva mà entre somnis
és llum en la llum i et fereix
com el vent que infla la vela i t’extasia.
Oblida la nit, oblida les fulles d’octubre,
vine, asseu-te, feliç, als meus genolls.
Fins ara ni t’havies adonat de la pluja
que ha caigut, persistent, des del migdia.
No et cal viure enfora, on no hi ha res,
quan el silenci, a dins, és una música que estimes.
Escolta les gotes timbalejant als vidres
i deixa que el cor malmès se t’arrauleixi
oblidat del temps, dels infortunis,
vora aquest son bellíssim que et fa viure.
a) Què et suggereix el títol? I el primer vers?
b) A qui s’adreça el poeta?
c) Quina és la situació descrita en el poema?
d) Hi ha alguna imatge que t’hagi agradat especialment? Comenta-la.
4. Joan Brossa també va escriure poemes d’amor, com el que ara llegiràs. Observa alguns recursos
que després comentarem:
Al clar dels teus petons
Jo sóc el teu servent; de tu m’arriba
el límit que no enganya i l’acció
que salva: amor, t’invoco sempre i no
separo els mots que dic de la saliva
dels teus petons. Si el món va a la deriva,
vida meva, a la fi, l’atracció
brolla i brilla del so del teu color,
que és per a mi l’olor més unitiva.
Dins aquest cercle de la nostra amor,
tota segona causa és un error,
i en boca teva, amor, l’ordre de viure
m’alia amb tu, i ho tens tot a favor;
prenc el camí del món amb més rigor
i al teu costat per sempre em sento lliure.
a) Amb què es compara el poeta en relació amb la seva estimada?
b) Quins elements l’uneixen amb el seu amor?
c) Comenta el darrer vers i compara’l amb el primer. Quin contrast hi observes?
d) Quina és la teva opinió, raonada, d’aquest poema?