índex - Castellnou Edicions

Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
ELL: Et neguiteja que jo sàpiga qui ets realment? No t’enganyis. De tu, en sé el més important: ets
generosa. T’has creuat amb mi des d’algun punt de la xarxa i dediques el teu temps a intercanviar
missatges amablement. Mal m’està reconèixer-ho: a la vida real... No res. La telemàtica
és tan diferent... Em distreus, saps.
ELLA: Em temo que no et distrauria tant si sabessis amb qui estàs parlant. A través de la xarxa es
pot fingir tot.
ELL: Qui ets? Potser no ets cap persona? Ets un ordinador que dóna conversa a navegants despistats?!
ELLA: Res d’això. Sóc una persona. Encara que... diferent.
ELL: Diferent? En què?
ELLA: En res. No vull fer-te patir.
ELL: Patiré si calles! La xarxa ens posa en contacte perquè ens coneguem. Parla, t’escolto. Allò que
la tecnologia uneix, que l’home no ho separi. Digues-m’ho o continaré escrivint bestieses.
ELLA: D’acord. Prego que, quan ho sàpigues, continuïs connectat amb el mateix bon humor. Em
sabria greu que t’allunyessis.
ELL: Continuaré.
ELLA: Encara que pitjor seria que mantinguessis la comunicació només per llàstima.
ELL: Llàstima? M’espantes.
ELLA: Ho veus? Seria més prudent callar. I que pensessis que sóc un ordinador que entreté navegants
avorrits. Les disminucions esgarrifen.
ELL: Què et passa? Ets... manca? Tecleges l’ordinador amb els dits dels peus?
ELLA: No puc vocalitzar el que teclejo. Ara no ho notes perquè escric. Els dits em corren gairebé
tant com la imaginació. La veu, no. No puc parlar, saps? Tot això que llegeixes són pensaments
que van del cervell a la pantalla, que no puc dir-los amb les cordes vocals. Vaig néixer
sorda. Ningú no em va ensenyar a parlar. Ara ja ho saps.
(Ell calla, sorprès. Silenci. Ella se n’adona.)
ELLA: No saps què dir, oi?
ELL: Això... això no canvia res! Res, em sents...? Em sents... Muda i sorda? I què? Fa quinze dies
que connectem. I en fa dos que ho fem en privat fins a altes hores de la nit. Tot just comencem.
Per mi és una tertúlia excepcional! Exacte: excepcional.
a) Quin resum en faries, d’aquest fragment?
b) Com t’imagines que continua l’obra? Quan es troben, realment ella és sorda?
c) Comenta la frase: «Allò que la tecnologia uneix, que l’home no ho separi». Saps quina altra
frase parafraseja?
183