índex - Castellnou Edicions

Igualment, es poden aplicar els coneixements retòrics a l’anàlisi de poemes i, al revés, la contextualització
i les dades biogràfiques dels autors i autores ens poden ajudar a entendre alguns textos.
A la unitat 11 el treball se centra en els textos narratius i, en concret, en el punt de vista narratiu, un dels
aspectes que sol costar més en l’anàlisi d’aquest tipus de textos. Val a dir que també és un dels elements
narratius que més han manipulat els corrents moderns de la narrativa: des de la novel·la psicològica
ençà, la variació del punt de vista narratiu, la conjunció de diversos punts sobre uns mateixos fets, la polifonia
de veus narratives, etc., són diferents maneres d’explicar que han donat lloc a innovacions profundes
tant en la novel·la, com, per exemple, en el cinema. Aquí, però, això es limita a un plantejament
més aviat senzill, de veure els diferents «narradors», en un esquema simple.
Finalment, la unitat 12 es dedica, com s’ha dit, a Llengua i societat. S’hi fa un repàs de la normativa legal,
de la situació sociolingüística, de la variació lingüística en els seus aspectes més coneguts (geogràfics, socials,
funcionals i històrics), per acabar parlant de la llengua estàndard i el registre formal. Les activitats
que s’hi proposen intenten de mostrar a través de casos pràctics, com el conflicte de llengües és una situació
viva, amb la qual potser s’haurà d’aprendre a conviure fins que es decideixi què se’n fa, d’aquesta
llengua. Caldrà tractar aquest punt intentant d’exigir tres actituds bàsiques: 1) Respecte per totes les
opinions. 2) Coneixements reals de la situació sociolingüística. 3) Fermesa en la defensa de la llengua
del país, el català.
Gramàtica
Els aspectes treballats en aquest apartat fan referència a l’oració adjectiva o de relatiu i a l’oració adverbial.
Caldrà centrar-se en activitats de reconeixement d’aquest tipus d’estructures i també en les interferències
castellà-català o de l’ús col·loquial d’alguns connectors (doncs/perquè, sinó/si no, article + que/article
+ qual…).
Lèxic
Continua vigent l’objectiu que s’ha perseguit al llarg de tot el llibre pel que fa a aquest apartat: que augmenti
el lèxic de l’alumnat, i que afini la seva expressió precisant el vocabulari i evitant les interferències
amb el castellà.
D’altra banda, per afavorir la millora de l’expressió oral i escrita, les activitats giraran entorn de l’adequació
de les paraules al context, la precisió en l’ús de termes i la distinció de matisos significatius entre
mots relacionats pel sentit.
Finalment, caldrà posar de relleu la importància de conèixer i conservar les expressions genuïnes de la
llengua (refranys, locucions, frases fetes), com a signe d’identitat i patrimoni cultural.
Repàs d’ortografia
Al final del llibre i del curs, caldrà assegurar-se que l’alumnat ha reduït els casos de dubtes ortogràfics
i de faltes d’ortografia. Per ajudar-hi, les activitats de repàs d’aquest apartat tracten els aspectes que mancaven
en la programació general d’ortografia de tot el llibre. Caldrà aprofitar els exercicis al màxim.
Per a l’avaluació
Història de la literatura
Igual com en els crèdits anteriors, l’avaluació d’aquest apartat haurà de tenir en compte els objectius bàsics
que s’han esmentat:
1) Com comentar un poema: tema, anàlisi de les parts o estructures, aspectes expressius (figures i recursos
fònics i morfosintàctics), aspectes més formals (mètrica, rima, ritme...), opinió personal. Al final,
caldrà veure si l’alumnat és capaç de fer, individualment, un comentari global d’un poema, se-
143