índex - Castellnou Edicions

214
d) Els elements futuristes que apareixen en el poema són els següents:
– Ús de les majúscules en els mots «CIRCUMVAL·LACIÓ» i «TROLLEY», en el rètol «ARC DE
TRIOMF» i en la frase «PERQUÈ EL REVISADOR».
– L’absència de signes de puntuació.
– Els espais en blanc.
– El maquinisme urbà centrat en el tramvia i en l’ús d’un lèxic que pertany a la cultura avantguardista:
dinamo, circumval·lació, stylo, trolley.
– Utilització del cal·ligrama. visualització, a través de la forma i de la distribució del text en l’espai,
d’un tramvia.
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
2. a) La presència de la noia provoca una commoció en la natura: els lilàs floreixen i les roses veuen
minvar la seva bellesa davant l’encant de la noia.
b) Entre els lilàs i les roses.
c) La descriu com una pubilla molt bella i bruna de rostre.
d) Cal que l’alumnat s’adoni que, a pesar del trencament que es produeix en els versos 2-3-4 i
10-11, la suma de les síl·labes dels diversos fragments dóna deu.
e) personificació: el diàleg entre els lilàs i les roses.
enumeració: «bella i pubilla, i és bruna de rostre».
paral·lelisme: entre els versos 1 i 7: «Perquè has vingut han florit els lilàs…» i «Perquè has vingut
ara torno a estimar».
al·literació: repetició de la b a: «bella i pubilla, i és bruna de rostre…».
f) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
3. a) Foix expressa aquesta actitud integradora entre la tradició i la modernitat en el darrer vers del
poema: «M’exalta el nou i m’enamora el vell».
b) 1) Tradició (elements antics): muralles, llorer, font, setge, batalles, valls ombroses, tell, museu,
madones borroses.
2) Aventura (modernitat): claus, tenalles, embragat, peça, coixinet, asfalt, pintar extrem.
c) El primer quartet fa referència a la tradició, mentre que en el segon s’exalta la modernitat. En
els dos tercets, aquests dos mons es distribueixen equitativament.
d) Com tot sonet, té quatre estrofes: dos quartets i dos tercets, en total catorze versos. Els versos són
de deu síl·labes (decasíl·labs), d’acord amb la tradició catalana. La rima es distribueix de manera
també clàssica: A B B A A B B A C D D C D D. Hi ha elisions: «Sota un llorer» (vers 3), «setge
i batalles» (vers 4); etc. Sinalefes: «i a l’acost» (vers 2), «i al peu» (vers 3); etc. El ritme està determinat
per la combinació de síl·labes tòniques (ho és sempre la quarta de cada vers) i àtones; és
un ritme pausat, elegant.
e), f) i g) Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.
4. a) Es tracta d’un poema de tres estrofes, de deu versos heptasíl·labs cada estrofa. La rima és la següent:
a b a b a b b a a b / c d c d c d d c c d / e f e f e f f e e f. Hi ha elisions: «que em veig gepic» (vers
11); «d’home antic» (vers 13); etc. I sinalefes: «or i escata» (vers 2); «Hi ha un pany» (vers 3); «I
un tros» (vers 4); etc. El poema té un ritme molt marcat, sobretot pel fet que les estrofes comencen
de la mateixa manera…
b) En la primera estrofa destaquen imatges, relacionades amb el mar: algues, pany de mar, pirata…
En la segona, en canvi, l’escenari és rural: era, bassal, masovera, pineda, garric… Hi apareixen
referències explícites al sexe: agulla saquera. En la tercera estrofa hi ha una barreja d’imatges
marineres (petxines) i de muntanya (font del comellar, salvatgina…). En general, hi predominen les
imatges de confusió, de desorientació, però de clares referències poètiques. El poeta hi crea contrastos:
«És quan dormo que hi veig clar…».
c) Sembla que bona part de la inspiració li ve del món del somni, del món oníric, ja que les imatges
són força imaginàries i la declaració inicial de la tercera estrofa ho referma: «És quan dormo
que hi veig clar».