índex - Castellnou Edicions

Ús de la llengua
Gramàtica
226
1. a) Plantejament: dos nois van pel carrer i es troben una parella de persones grans que els miren amb
curiositat (Fins a: «—Es deuen pensar que has canviat de parella.»)
Nus: la noia ja té un promès, Tetxu. La mare de la noia no ho vol. El noi que l’acompanya, després
de girar-se i veure que els observaven, li fa una pregunta com si li hagués d’explicar un
secret. Després fa com si s’hi repensés. La noia mig s’enfada. (Fins al darrer paràgraf).
Desenllaç: el noi es prepara per fer-li la pregunta (darrer paràgraf).
b) Verbs d’acció: va alçar (la mà), caminaven, deixar-los (enrere), girar-te, saltar (d’alegria), girar (el
cap), observant, va rondinar, va tornar a somriure, va agafar (pel braç), etc.
c) Referència al temps: «encara», «L’altre dia», «sóc molt jove», «quan maduri», «Ràpidament».
d) La majoria de verbs en passat ho són en:
– passat perifràstic: va alçar, va notar, van deixar-los, va prevenir-los, vaig sentir, va acabar, va girar, van
fer veure, va rondinar, va mentir, va afegir-hi, va tornar, va agafar, va acceptar, va assentir, es va mirar…
– imperfet d’indicatiu: caminaven, picotejaven, estava, s’ocupaven, apareixien, desapareixien, caminaven.
– perfet: has canviat, has vist.
– imperfet de subjuntiu: fos.
– participi: vençut, enfadada, dominada.
– plusquamperfet d’indicatiu: se n’havien anat.
e) Els verbs dels diàlegs estan en aquests temps:
– present d’indicatiu: és, deuen, sap, vas, suposo, imagina, s’esforça, sóc, fas, puc, depèn, parla, dono,
saben, n’hi ha, vols, m’efado, t’aviso.
– present de subjuntiu: acudeixi, hi hagi, maduri, sigui.
– infinitiu: girar-te, passar, pensar, saltar, canviar-ho, dir, fer, guardar, anar.
– participi: desapercebut, enfadada.
– perfet d’indicatiu: has canviat, has vist.
– condicional simple: posaria.
– imperfet de subjuntiu: fos.
– passat perifràstic: vaig sentir.
– plusquamperfet d’indicatiu: se n’havien anat.
– futur: explicaràs.
– imperatiu: digue-m’ho, deixa.
2. El narrador segueix, en general, un ordre lineal, excepte quan es parla de la reacció de la mare
d’Ainhoa, que és una reacció en passat respecte dels fets que s’esdevenen.
1. – Juxtaposades: a) El rei Corint tenia un gran ramat de bestiar. El seu veí en tenia un de més petit;
c) El segon treball d’Hèrcules era molt més perillós: matar la monstruosa Hidra; g) Els Argonautes
van partir cap a l’est, van aturar-se a l’illa de Lemos; en aquesta illa van proveir-se d’aliments i aigua.
– Coordinades: d) Hèrcules va casar-se amb la princesa Dejanira i va fundar els jocs olímpics; f) Cal
que em duguis amb tu, Frix, o el pare em castigarà en lloc teu.
– Subordinades: b) Zeus va ordenar al seu germà Hades que castigués Sísif; e) Quan Anteu va ser
mort, la Mare Teresa va queixar-se al déus de l’Olimp; h) Medea va dir a Eetes que donés a Jàson
el velló d’or.
2. Possibles respostes: a) Vols saber-ho tot sobre el menjar a Catalunya? Doncs vine al Palau Robert
(coord.); b) No surtis perquè plou a bots i barrals (subord.); c) Subscriviu-vos a El Temps i us regalarem
un videoclip d’Els Gossos (coord.); d) La fàbrica de la multinacional IBM no és al
Principat sinó al País Valencià (coord.); e) Quan vaig començar a jugar a bàsquet em deien «xin-