índex - Castellnou Edicions

d) Weis i Baun pensen denunciar el flautista perquè ha pactat amb el diable per tal d’expulsar les rates
de Pimburg. El reverend Grundig, un fanàtic religiós, serà l’instrument per desfer-se del flautista.
e) Sembla que l’Església i les creences religioses hi tenen un paper fonamental, ja que no es poden
fer actuacions al marge o que sembli que van contra la fe. En el cas del flautista és fàcil creure
que la flauta és «obra del diable», perquè no la hi podia pas haver donat Déu, ja que en aquest
cas el seu representant a la terra en tindria alguna idea. Es preferia la creença i la fe a l’eficàcia
i que tot el poble es quedés sense rates.
f) Activitat oberta. És interessant que l’alumnat estableixi paral·lelismes amb la realitat actual.
D’exemples, no en falten. D’aquesta manera, es fomenta la capacitat crítica de nois i noies, i la
formació d’un criteri personal.
2. a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
b) En dóna una visió força negativa. A la televisió, segons Assumpta Roca, només es realitzen programes
de molt baixa qualitat en què actuen personatges als quals paguen una bona suma de
diners «per fer el ximple». Això sí, fins i tot els més mediocres arriben a triomfar i fer-se populars:
«Fins un hipopòtam pot triomfar a la tele!»
c) Evidentment no. La televisió és el mitjà que li proporcionarà la possibilitat de tornar a fer teatre, allò
que, de veritat, a ella li interessa: «Amb el que paguen per aquest anunci […] n’hi ha per viure una
bona temporada sense problemes. Sense problemes o fent teatre. Sí, Déu meu, fent teatre!».
d) Una visió més aviat despectiva cap a la televisió, com un mitjà on qualsevol pot triomfar.
Considera que al teatre és on es veu la veritable actriu.
e) Un registre més aviat vulgar: «d’on cony has sortit?»; «em paguen bona pasta»; «a la tele només
s’hi fan merdes»; «n’estic fins als ovaris»; «aquelles que resoldran la mala hòstia que les dones gasten…»
són uns quants exemples del llenguatge d’Assumpta Roca. Aquests termes fan referència a
aspectes fins ara considerats tabú com els del sexe, la religió o les funcions fisològiques.
Llengua i societat
1-3. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.
Gramàtica
1. a) substantiva; b) adverbial; c) substantiva; d) substantiva; e) adjectiva; f) adverbial; g) adjectiva;
h) adjectiva; i) adverbial; j) substantiva; k) adjectiva.
2. a) Em va dir que el lampista vindria dilluns.(Subordinada substantiva: CD)
b) L’han fet president de la companyia perquè és un gran expert. (Subordinada adverbial: causal)
c) En Pau volia sortir cada cap de setmana.(Subordinada substantiva: CD)
d) Tothom qui en demani tindrà un obsequi. (Subordinada substantiva: Subjecte)
e) Els cotxes que circulaven per la carretera (Subordinada adjectiva: Subjecte) van haver d’aturar-se.
f) En arribar a Barcelona (Subordinada adverbial: temporal), visitarem la Pedrera.
g) Els avions, que volaven molt alt (Subordinada adjectiva: Subjecte), van aterrar ràpidament.
h) La barca de què hem parlat (Subordinada adjectiva: CPrep) no estarà a punt fins demà.
i) En cas que no retorni el llibre, (Subordinada adverbial: condicional) l’hi anirem a buscar a casa seva.
j) No em preocupa què diran. (Subordinada substantiva: Subjecte)
k) Aquesta és la cambra on havia estudiat de jove. (Subordinada adjectiva: CC lloc)
3. Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
4. a) He enviat per correu tots els paquets que m’han lliurat.
b) L’ordinador portàtil que t’has comprat és el més modern.
239