índex - Castellnou Edicions

88
sobretot en la capacitat de l’alumnat per retenir dades bàsiques i per saber consultar i resumir. Pel que
fa a aquest crèdit en concret, caldria que l’alumnat retingués la idea d’evolució i de canvi en la literatura
del segle XX: des del trencament amb una tradició que va suposar l’avantguardisme en el camp
de la poesia, fins a la novel·la psicològica en el camp de la narrativa. Igualment, caldrà que siguin ben
conscients de com la realitat pot quedar més o menys reflectida en la literatura a través d’autors com
Espriu o com Pla i Villalonga.
Ús de la llengua
Pel que fa a aquest apartat, valdrà el mateix que vam dir en el crèdit anterior: ens fixarem sobretot en
les produccions de l’alumnat, les quals han de reflectir un progressiu domini dels recursos que es van estudiant:
saber redactar correctament (no solament, però també, pel que fa a la correcció gramatical) un
currículum o una sol·licitud; saber fer una exposició oral correcta; saber descriure un personatge o un
escenari/espai determinats amb un mínim de recursos personals propis, i saber fer una narració literària
amb prou elements com per demostrar que es domina també aquest apartat de l’escriptura.
Val a dir que hi ha una diferència notable entre el contingut de les dues primeres unitats i les dues darreres.
En les dues primeres (currículum, sol·licitud; exposició oral) cal exigir la realització de l’activitat,
a més de l’observació i anàlisi o correcció de realitzacions d’altri. En canvi, en les altres dues unitats, només
cal que l’alumnat sàpiga analitzar descripcions i narracions literàries. Amb tot, no cal renunciar a
fer que també en aquestes dues darreres unitats l’alumnat demostri que ha entès el que se li proposa redactant
individualment descripcions i narracions literàries.
Gramàtica
Les habilitats per a l’expressió oral i escrita estan condicionades per l’ús correcte de la gramàtica. Per
tant, l’alumnat hauria d’haver desenvolupat capacitats d’anàlisi de complements, de combinació de pronoms,
de discriminació entre diferents tipus d’oracions, d’ús de connectors més habituals i, finalment,
de consciència de l’ús que es fa de les formes no genuïnes del català.
Lèxic
En acabar el crèdit, caldrà que l’alumnat domini el vocabulari dels àmbits estudiats en les unitats 5, 6 i 7
i, sobretot caldrà avaluar l’ús correcte dels mots que, a vegades, s’escriuen o es diuen malament a causa
de la interferència lingüística amb el castellà.
Així mateix, caldrà que l’alumnat reconegui les diverses relacions que s’estableixen entre els mots pel
significat, en concret, la polisèmia. Més enllà de la reflexió teòrica, és recomanable que l’assoliment d’aquests
conceptes s’avaluï mitjançant exercicis pràctics.
L’adquisició i l’ampliació del lèxic no es pot separar de la producció de textos orals i escrits. En aquest
sentit, es valorarà l’adequació i la precisió en la utilització dels termes i la genuïnitat de l’expressió, que
ha d’estar lliure d’interferències lèxiques com ara barbarismes.
Finalment, caldrà valorar si l’alumnat, de forma autònoma, sap fer ús del diccionari com a eina per resoldre
dubtes semàntics, ortogràfics i gramaticals.
Repàs d’ortografia
Els mateixos criteris que hem donat en el crèdit anterior (10) serveixen per a aquest crèdit. Així, doncs,
l’avaluació de l’ortografia s’ha de fer a partir de textos en els quals l’alumnat hauria de demostrar que ja
els sap escriure sense faltes d’ortografia. Com hem dit abans, es pot corregir l’ortografia, com també la
gramàtica, a partir dels comentaris i treballs personals sobre la literatura, que en aquest curs té un espai
molt rellevant. Així mateix, també es pot avaluar l’ortografia a partir dels escrits proposats en l’apartat
Ús de la llengua.