índex - Castellnou Edicions

192
a) Resumeix el diàleg d’aquest fragment.
b) El text d’aquesta obra és en vers. Digues-ne les característiques mètriques i de rima.
2. Comenta el poema següent de Maria-Mercè Marçal:
Raval d’amor
I
He estimat un arcàngel a ple vol,
seda de bosc als cabells i a les ales.
He trencat als seus ulls com la mar a les cales
d’un país on les bruixes ja no duen més dol.
En solell blanc de boira i en obaga de sol
l’amor ens ha parat un devessall de sales.
El setè cel on és i no hi menen escales?
Quin camí mig embasten els núvols del trebol?
Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.
He sentit a la galta un fregadís de ploma
i a la boca l’or viu de la bresca de mel.
No ho sabria pas dir: ¿era nit o de dia
que he estimat un arcàngel a frec de la masia
i he tocat, de puntetes, amb els cinc dits al cel?
Vocabulari
– solell: part del bosc on toca el sol.
– obaga: part del bosc on hi ha sempre ombra.
– trebol: sostre.
– bresca: pa de mel.
a) Quines sensacions ha sentit la poeta?
b) Com ens explica que ha perdut la noció del temps?
c) Com és la persona a qui ha estimat?
d) Quins elements de misteri ens explica? Produeixen inquietud o tranquil·litat?
e) Exposa la teva opinió, de manera raonada, sobre aquest poema.
3. Quim Monzó és un articulista de premsa prou reconegut, a més d’un gran contista, com hem estudiat.
Llegeix-ne aquest text:
Patètic
Ara, tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu: «Et queden patètics.»
Si un sopar va ser mínimament avorrit te l’expliquen dient: «Va ser un sopar patètic.» [...] El comentarista
esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb «un resultat patètic.» Fins en el discurs d’investidura com a
doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la generació del 98 «va ser patètic.»
¿De debò totes aquestes coses mereixen el qualificatiu de «patètic»? Ja no hi ha coses ni situacions penoses, ridícules,
avorrides, lamentables, fatals, tristes, risibles, grotesques, carrinclones, deplorables, llastimoses o desoladores.
Ara, a totes aquestes coses o situacions se’ls encoloma el qualificatiu de «patètiques» i avall que fa baixada.
Adéu, matisos. De tan mal utilitzat, l’adjectiu ha acabat perdent el sentit original i convertint-se en un clixé del
qual cal fugir. Els pantalons a què es referia qui els qualificava de patètics ¿eren realment patètics o més aviat