índex - Castellnou Edicions

Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
Ús de la llengua
●
▲
1. Llegeix aquest text de Ramon Solsona i comenta’n la tècnica utilitzada:
Figures de calidoscopi
Cada vegada sou més aprop de la muntanya, la carretera de sobte s’enfila per una rampa recta. En Josep
Tomàs sempre deia: «En aquest punt exacte comencen les costes de Garraf.».
Efectivament comença la llarga tirada de giragonses que no s’acaba fins a les envistes de Sitges. Potser et porta
a Sitges, o a Vilanova. Tant se val, et deixes dur, sempre t’ha agradat aquest recorregut que coneixes bé. La
muntanya nua és esquerpa i aspra, la costa brava de Garraf no té la violència èpica del cap de Creus, ni el
mar és aquell mar transparent, gelat, d’onades valentes. Tanmateix és la companyia del mar que et plau, malgrat
que la carretera el voreja temeràriament des dels penya-segats. Coneixes bé el litoral de punta a punta:
quants quilòmetres no havíeu fet tu i en Josep Tomàs amb la moto per anar a banyar-vos! Llançà, Sa Riera,
l’Estartit, Sant Pol, Sitges, Altafulla, Salou... Eren altres temps, rauxes de joventut que recordes amb complaença.
Va ser a Caldetes on et vas aviciar a nedar, a fruir del sol i de l’aigua. En Josep Tomàs, que no era
de la colla de Caldetes, i tu compartíeu la mateixa passió, havíeu fet autèntiques barbaritats per anar-vos-en
a tal o tal platja, a una cala d’accés difícil. Fer cent quilòmetres per les carreteres d’aleshores sota el sol ardent
o una escapada nocturna, sense banyadors, sense tovalloles, de pèl a pèl. [...]
a) Qui és el narrador? A qui s’adreça?
b) Què explica? Quins records evoca?
c) Comenta el punt de vista narratiu d’aquest fragment.
2. Llegeix aquest fragment de Mel i metzines, de Maria Barbal, i comenta’n el punt de vista narratiu:
No em recordo de quants anys tenia, però devia ser xicotet que, un dia, la meua mare em va contar com havia
nascut abans del temps. Segons va dir, tanta sort que no era a l’estiu perquè tot havia anat tan de pressa
que, si hagués estat els cas, hauria vist la llum primera al bat del sol. A la vora d’un prat o potser per algun
camí. I allò no hauria resultat cap cosa extravagant en la meua vida, perquè, més d’una nit, el meu
teulat ha estat el cel ras i el meu llit un feis de palla. Però anem a pams.
a) Qui creus que explica els fets en aquesta obra?
b) Quan creus que els explica: en quin moment de la seva vida?
c) Comenta el punt de vista narratiu.
173