índex - Castellnou Edicions
índex - Castellnou Edicions
índex - Castellnou Edicions
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
mal fets, malgirbats o ridículs? El sopar ¿va ser realment patètic o avorrit i prou? [...] I el resultat del partit ¿va<br />
ser realment patètic o el que va passar és que hi va haver molta diferència de gols?<br />
L’ús abusiu de «patètic» va començar fa cosa de cinc o sis anys. Influenciats per les males traduccions de l’anglès,<br />
molts guionistes de televisió van descobrir l’adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: «patètic» és una paraula<br />
sonora, té força, i convenientment utilitzada afegia una pinzellada d’exageració que feia més impactant el<br />
text que escrivien. De la televisió es va escampar a la premsa i, com passa sovint, han acabat fent-lo servir per tot<br />
i, doncs, matant-lo. Ara, no hi ha un dia que no el sentis tres o quatre cops. Fins al punt que qualsevol periodista<br />
o guionista amb un mínim bon gust ha de repassar un parell de vegades allò que ha escrit per veure si per<br />
inèrcia hi ha deixat caure cap «patètic», i aleshores treure’l.<br />
En aquest llenguatge reduccionista que corre, «patètic» s’ha convertit en l’oposat de «genial». Des de fa encara<br />
més anys, tot allò que és mínimament acceptable és «genial». Si no són «patètics», els pantalons són «genials».<br />
Si no és «patètic», el sopar és «genial». I el resultat del partit de futbol, també: un resultat «genial». Al món ja<br />
no hi ha coses bones o dolentes. Ara tot és o bé «genial» o bé «patètic». I entre tots dos qualificatius, el desert.<br />
Patètic, francament.<br />
a) Resumeix cada paràgraf ressaltant-ne la idea més important.<br />
b) Amb quins adjectius podríem suplir «patètic»?<br />
c) Escriu un article semblant, però sobre el mot «genial» i l’abús que molta gent en fa. Proposa solucions<br />
alternatives.<br />
4. Una vella coneguda olor va ser una de les primeres obres de Josep M. Benet i Jornet. Llegeix-ne aquesta<br />
escena:<br />
Acte segon<br />
Juliol. Dia de festa. Al pati, la senyora Dolors pela patates. Joan seu a prop amb un llibre a les mans, en el qual<br />
recolza un paper. Llapis a la mà.<br />
(Joan, instintivament, amaga una mica el paper.)<br />
JOAN: No.<br />
SRA. DOLORS: Les festes no són per quedar-te a casa. Et tornaràs ximple, tant llegir. I en Mateu?<br />
JOAN: Ara té nòvia.<br />
SRA. DOLORS: Des de quan?<br />
JOAN: Fa dies. La va conèixer al poble.<br />
(Pausa.)<br />
SRA. DOLORS: I tu què? Tens vint-i-set anys. Hauries de casar-te.<br />
JOAN: Calma i paciència.<br />
SRA. DOLORS: Si encara has de buscar la noia...<br />
JOAN: De moment, la tinc triada.<br />
SRA. DOLORS: De veritat? Qui és?<br />
(Joan es redreça. Mira un moment al pati gran. S’aixeca i s’acosta una mica a la seva mare.)<br />
JOAN: La Teresa del forn.<br />
SRA. DOLORS: Te’n rius, però precisament aquesta és la que et convé.<br />
JOAN: D’acord. Si no em convingués no m’hi casaria.<br />
SRA. DOLORS: Parles seriosament?<br />
(Deixant de pelar patates.)<br />
JOAN: I tant!<br />
SRA. DOLORS: Doncs per què fas el ruc amb la d’aquí al costat?<br />
JOAN: No sé a què es refereix.<br />
SRA. DOLORS: La teva mare no és cega. Us veieu sovint, des de fa unes setmanes.<br />
JOAN: Vivim de costat.<br />
SRA. DOLORS: No us trobàveu abans.<br />
JOAN: És ella la que em busca. Jo no li deia res.<br />
193