índex - Castellnou Edicions

unitat
9. a) ho; b) Ho; c) O, o
a) Li, li; b) l’hi; c) Li, l’hi
a) Em, em; b) hem
10. a) Això suposaria la construcció de grans cabanyes per a dipòsit d’herba, de grans corrals per al bestiar
i moltes habitacions per al personal.
b) Sembla com si els papers s’haguessin invertit: en arriscar-se a una primavera abans d’hora, la
Loire i les teves valls s’han amarat d’un to tardorenc, que no em puc estar d’estimar. No hi ha res
que m’agradi tant com la tardor.
c) És difícil de dir si algú arribà fins a l’extrem de proposar-li que, amb habilitat, n’obrís una, o si
ell mateix no hi pensà. Aquell carter, fill del poble, no era dels menys devorats per la curiositat.
11. a) ham; b) hissar; c) subhasta; d) ahir; e) millorar; f) lleuger; g) llimoner; h) clarejar.
11
Història de la literatura
1. a) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar els
diversos aspectes de la vida del protagonsita d’aquest conte amb els trets que caracteritzen la biografia.
b) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat. El fet que Bernat nasqués en «una nit d’agost,
fosca i rompuda, prenyada de núvols negres i xafogor». El narrador descriu aquest esdeveniment
com «un mal presagi».
c) Segons aquest mal presagi, Bernat està destinat a esdevenir un marginat social. Al final, però, ens
trobem davant d’un personatge convencional, gris i mediocre. Enfront de la grisor de la vida
actual de Bernat, la marginalitat que presagiava el seu naixement se’ns presenta com a positiva.
d) La màquina d’escriure Olivetti, el Seat 127, la guerra civil del Líban i el Boeing 747 Jumbo són
referències a una època que podríem situar a la segona meitat dels anys setanta.
e) L’enumeració, el polisíndeton i l’onomatopeia.
f) La ironia apareix quan l’autor contrasta l’ambigüitat i grisor de la vida del protagonista amb els
presagis del seu naixement, al principi del conte, i els esdeveniments espectaculars que el tanquen.
2. a) El fragment ens explica el suïcidi d’un personalitat de l’Audiència Reial de Barcelona. És el final
perquè probablement la persona que se suïcida és el protagonista, la senyoria, de l’obra.
b) Hi ha un ambient de misteri, de soledat (plou, només sentim els sorolls de l’ambient, el protagonista
va en un carruatge…), de menyspreu per la vida i pels altres. L’autor ho aconsegueix amb
pinzellades molt il·lustratives de l’ambient i amb l’ús d’adjectius i paraules apropiades a aquesta
sensació. També amb reflexions sobre el final de la vida de les persones.
c) Té una afició declarada cap a l’astronomia. Cita el nom de diverses estrelles i constel·lacions, les
quals són com amors seus: «les seves dones, les seves estrelles sempre presents…»
d) Semblen reflectir directament el seu pensament les expressions: «Que boniques.» «Que jo no ho
volia fer, Eurídice pobrissona meva…»
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
3. a) Que ens fa por l’altre, la persona que no és com nosaltres, que té la pell de color lleugerament
diferent o el rostre diferent. I que aquesta por ens ve del fet que uns països occidentals estan en
guerra amb uns altres d’islàmics.
235