índex - Castellnou Edicions

148
Centre: Curs:
Nom de l’alumne/a: Data:
Història de la literatura
▲
▲
1. Com a ampliació del contingut de la unitat, us recomanem que, en grups de tres o quatre, consulteu
les pàgines web següents per tenir més informació sobre el tema en general o sobre algun
dels autors treballats:
– Josep M. de Sagarra: www.uoc.edu/lletra/noms/jmdesagarra/index.html
www.escriptors.com/autors/sagarrajm/index.html
www.iec.es/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/josepmariadesagarra.html
– Joan Oliver «Pere Quart»: www.uoc.edu/lletra/noms/joliver/index.html
– Joan Brossa: www.uoc.edu/lletra/noms/jbrossa/index.html
– Salvador Espriu: www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/index.html
www.escriptors.com/autors/esprius/index.html
www.doc6.es/espriu/
– Manuel de Pedrolo: www.uoc.edu/lletra/noms/mdepedrolo/index.html
www.escriptors.com/autors/pedrolomde/index.html
www.xtec.es/~rsalvo/pedrolo/dossier/index.html
2. Homes i No és una obra de teatre de Manuel de Pedrolo que podem interpretar com una al·legoria
de la vida de les persones en general, però també com una metàfora de la vida de les persones
en una situació de dictadura. No és el guardià d’una presó, de la qual no pot escapar ningú.
Llegeix-ne el principi, sobretot la descripció de l’escena:
Acte primer
Dues reixes parteixen l’escenari en tres cambres desiguals, la del mig sensiblement més estreta que les dues laterals.
Dues parets blanques tanquen l’escena pels costats. Al fons una cortina fosca i molt aplomada, que corre
al llarg de tot l’escenari. A cada una de les dues cambres més grans hi ha un banc de fusta, molt curt de
potes, adossat a la paret. Un banc més petit a la cambra central. A cada cambra lateral hi ha un home i una
dona encara joves. L’home de la cambra de la dreta, Fabi, gairebé ajagut a terra, i la dona, Selena, agafada
a les reixes, miren cap a la cambra central, on hi ha un altre home, No, estirat, en actitud de dormir. Al seu
costat, també per terra, mig plegat, un periòdic. L’home de la cambra esquerra, Bret, i la dona, Eliana, també
miren cap a l’home, ella mig agenollada, ell dret. Al fons de la cambra de la dreta, assegut a terra, immòbil
i absent, un xicot. Una noia en la mateixa positura, ocupa el fons de la cambra de l’esquerra.
El teló s’aixeca sobre un silenci que es prolonga un minut.
BRET: És mort?
FABI: No, sembla que dorm.
BRET: Mai no havia dormit, fins ara.
ELIANA: El veig molt quiet...
FABI: Dorm.
ELIANA: No sento que respiri...
FABI: Mou una mica els llavis.
SELENA: Potser agonitza...
FABI: Seria una agonia molt llarga.