índex - Castellnou Edicions

c) «A la vora del mar. Tenia / una casa, el meu somni»: Catalunya està situada vora el mar. La casa
que el poeta somnia podria ser el país, Catalunya.
«Alta proa»: el vaixell té una proa alta, com un país pot tenir aspiracions i ambicions.
«Per lliures / camins d’aigua»: la barca navega en llibertat, sense cap coacció.
«Els ulls sabien / tot el repòs i l’ordre / d’una petita pàtria»: el poeta ha somiat una pàtria tranquil·la
i ordenada.
«Avui cau nit de fosca / damunt la meva casa»: la casa somiada es troba envoltada de perills, d’incerteses,
perquè la nit impedeix el somni: no hi ha llibertat ni es pot fer res.
d) El poema no té cap mena de rima, els versos són lliures. Quant a la mètrica, els versos tenen un
nombre parell de síl·labes: quatre («Els ulls sabien», vers 7), sis («a la vora del mar», vers 3) i vuit
(«A la vora del mar. Tenia», vers 1).
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
4. a) La primera estrofa ens explica la marxa cap a l’exili una nit de lluna plena. El poeta marxa amb
molta pena, acompanyat de la seva estimada, de pell morena (com la marededéu de Montserrat).
A la segona estrofa demana perdó a la terra per haver causat una guerra que l’omple de sang i de
mal (l’esguerra). Ho fa amb un petó i una carícia amb l’espatlla al terra.
A la tercera estrofa ens mostra com estimava Catalunya: hi va deixar la meitat de la seva vida.
L’altra meitat se’n va anar amb ell, ja que si no, s’hauria mort.
En la quarta estrofa expressa un desig: viure d’enyorança per poder tornar a Catalunya.
Descriu, en l’estrofa cinquena, com és la seva comcarca, el Vallès. I a la sisena continua la descripció;
ara, però, fent-la extensiva a tot el país, ja que parla d’elements que són a prop del mar.
Clou, a la setena estrofa, explicant la seva visió actual i futura: una esperança que s’ha desfet, una
recança infinita i el somni d’una pàtria que algun dia serà completa.
b) Joan Oliver va haver de marxar a l’exili l’any 1939. El poema descriu clarament aquests fets. Altres
esdeveniments que apareixen en el poema: l’origen del poeta, Sabadell (Vallès Occidental), el
destí de l’exili: primer a França i, més tard, a Xile («Avui en terres de França / i demà més lluny
potser»), etc.
c) Les corrandes, segons el diccionari, són cançons populars curtes, que sovint es ballaven. Aquí el
terme és pres en un sentit de composició poètica popular (versos heptasíl·labs), més aviat curta.
d) La rima és consonant i varia: monorima, creuada i encadenada: a a b b a c d d c, etc. Els versos
són heptasíl·labs, com correspon a una tipus de poema popular. Hi ha elisions: «feia el» (vers 4),
«també el» (vers 5), etc. I sinalefes: «i aire» (vers 7), «Avui en» (vers 20), etc.
e) Activitat oberta. Correcció a criteri del professorat.
Ús de la llengua
1-3. Activitats obertes. Correcció a criteri del professorat.
Gramàtica
1. a) Saludem la Maria; b) Estima el seu pare; c) La mare havia agafat el cotxe; d) La presidenta va
convocar els vocals; e) L’advocat va defensar el lladre; f) La Margarida desperta el seu fill.
2. a) Els alumnes lliuren els exàmens a un altre professor; b) Ho va donar a la Natàlia; c) Va pintar un
quadre a la mare; d) Han recollit molts euros per a la Fundació; e) No hi ha prou pastís per a tothom.
3. a) Afanya’t a venir; b) Es reien d’ells; c) No es recorda de ningú; d) No renunciarem a la lluita;
e) No s’ha pogut acostumar a l’ambient del treball.
219