Mòdul 1, Pensar l'art contemporani

More documents

Recommendations

Info

CC-BY-NC-ND • PID_00194827 36 Pensar l’art contemporani 1.5. Una síntesi en tres corrents principals Des dels setanta, la pauta per a interpretar l’art contemporani l’han marcat els crítics, els teòrics, els curadors d’exposicions, els galeristes, els subhastadors i els col·leccionistes. Ara, després de cinquanta anys de silenci, toca el torn als historiadors de l’art. Partim de la definició de contemporani: de cum i tempus; en llatí era contempo- ralis i contemporaneus. Definicions: • Que pertany a la mateixa època, edat o període. • Que ha existit o viscut a la mateixa data, igual en edat o coetani. • Que té lloc en el mateix moment o durant el mateix període; simultani. • Modern, pertanyent a o característic de l’època present; especialment actual, ultramodern. Si reunim aquestes definicions, subratllen l’experiència subjectiva de viure en un món (una condició, un estat) caracteritzat per la contemporaneïtat de di- versos modes d’estar en el temps, inevitablement, amb els altres. El fet que el terme contemporani hagi substituït modern per a caracteritzar la nostra situació actual, és una prova d’una consciència mútua de la diferència i la connectivi- tat. Quan ens adonem que el terme contemporani ha arribat a predominar en el món de l’art, ens hem de preguntar si això simplement demostra una mu- tació més en la lògica de la cultura capitalista o se senyala l’emergència d’una situació mundial en la qual un capitalisme omnipresent s’està convertint en una entre diverses hegemonies possibles. Ara bé, tota experiència humana, tota producció artística, ha estat sempre con- temporània de la seva època.
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 37 Pensar l’art contemporani La transformació de l’art modern en contemporani s’ha anat produint des dels setanta. El pas històric de l’art modern al contemporani l’avançaren, de diferents maneres i en diferent grau, moviments i fenòmens de l’avantguarda dels anys cinquanta i seixanta, com el situacionisme, el Gutai, el neodadà, el pop, el happening, l’art ambiental, el neoconcretisme, la performance, el minimal, l’art conceptual, l’art feminista... Reconstruirem el flux diacrònic d’aquests moviments tal com s’han desenvo- lupat des dels anys vuitanta fins a l’actualitat. Trobem tres corrents principals: • Art. • Transicions. • Situació. El primercorrent 1 –l’artcontemporanioficialiinstitucionalitzat– equival a una estètica de la globalització, a la qual contribueix mitjançant una remo- dernització sense treva i una contemporaneïtzació esporàdica de l’art. Conté dues o tres tendències distingibles (cadascuna de les quals potser es pot en- tendre com un estil en el sentit tradicional que suposa un canvi dràstic en la pràctica continuada de l’art en algun lloc significatiu que emergeix, adopta una forma que atreu altres a treballar en els mateixos termes i a elaborar-los, després predomina durant un temps i, finalment, desapareix): • Una primera tendència interna és l’acceptació dels avantatges i els incon- venients de l’economia neoliberal, el capital globalitzat i la política neo- conservadora, instaurada als anys vuitanta i que des de llavors ha repetit estratègies d’avantguarda ja conegudes (però sense l’utopisme polític i el radicalisme teòric). Damien Hirst i els YBAs són els exemples més obvis, però també han seguit aquesta trajectòria Julian Schnabel i Jeff Koons als Estats Units, o Takashi Murakami i els seus seguidors al Japó. L’exposició “Sensation” de l’any 1997 on, amb el previsible pesar dels conservadors però amb una ràpida acceptació general, va sortir a la superfície aquesta tendència en la seva forma britànica, la podem anomenar retrosensacio- nalisme. • Una segona tendència s’inscriu en els esforços constants de les institucions de l’art modern (designat ara habitualment com a art contemporani) per a governar l’impacte de la contemporaneïtat en l’art, reviure moviments anteriors, relacionar l’art nou amb els vells impulsos i imperatius moder- nistes i renovar-los. L’obra de Richard Serra, Jeff Wall i Gerhard Richter exemplifica diferents versions d’aquesta tendència, que es pot anomenar remodernisme o neoavantguarda (Buchloh). • Totes dues tendències s’uneixen i generen una estètica de l’excés que es pot etiquetar (reconeixent la seva materialització en el que Guy Debord va anomenar la “societat de l’espectacle”) com a artespectacle o espectacu- (1) Globalització, hiperpoder de la postguerra freda, xoc de civilitzaci- ons, espectacularitat, neoconserva- dorisme, economia neoliberal, remodernisme. Referència bibliogràfica Benjamin (2000). Neo- Avantgarde and culture Industry: Essays on European and American Art from 1955 to 1975. Cambridge, Massachu- setts: The MIT Press.
Page 1 and 2: Pensar l’art contemporani Joan Ca
Page 3 and 4: CC-BY-NC-ND • PID_00194827 Pensar
Page 5 and 6: CC-BY-NC-ND • PID_00194827 5 Pens
Page 11 and 12: CC-BY-NC-ND • PID_00194827 11 Pen
Page 35: CC-BY-NC-ND • PID_00194827 35 Pen
Page 87 and 88:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 87 Pen
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 101 Pe
Page 103 and 104:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 103 Pe
Page 105 and 106:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 105 Pe
Page 107 and 108:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 107 Pe
Page 109 and 110:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 109 Pe
Page 111 and 112:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 111 Pe
Page 113 and 114:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 113 Pe
Page 115 and 116:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 115 Pe
Page 117 and 118:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 117 Pe
Page 119 and 120:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 119 Pe
Page 121 and 122:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 121 Pe
Page 123 and 124:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 123 Pe
Page 125 and 126:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 125 Pe
Page 127 and 128:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 127 Pe
Page 129 and 130:
CC-BY-NC-ND • PID_0019482 7 129 P
Page 131 and 132:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 131 Pe
Page 133 and 134:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 133 Pe
Page 135 and 136:
CC-BY-NC-ND • PID_00194827 135 Pe
show all

Mòdul 1, Pensar l'art contemporani

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?