Mòdul 1, Pensar l'art contemporani

CC-BY-NC-ND • PID_00194827 6
Pensar l’art contemporani
Una exposició d’art contemporani s’assembla a un gran basar on es pot tro-
bar de tot: pantalles i televisors-robots, fileres d’aspiradors, plats, cortines de
bombetes, capses d’embalar, nans de jardí, pianos, trossos de teles ratllades,
quadres monocroms, plaques de metall, una cadira i la seva definició, espon-
ges, estels esquinçats, galledes d’escombraries, enciams enganxats a un tros de
marbre, fustes, una “escultura” de xocolata, una estàtua de Franco dins una
màquina de Coca-Cola...
De vegades pot semblar un àpat divertit, amb pots de conserva de la sopa
Campbell, piles de caramels, una degustació de musclos sota una tenda de
campanya, cogombrets entre els dits dels peus... O una botiga de moda, amb
vestits de casament de cartró, sostenidors de ferro... O un zoo amb animals ben
estranys: gats somnàmbuls, porcs tatuats, un estruç que amaga el cap a terra,
cavalls vius, una aranya gegant, un tauró dins un recipient amb formaldehid,
mosques que moren electrocutades, un conill fluorescent de color verd... O
un espai urbà revisitat, amb anuncis i rètols modificats, cotxes esclafats, iglús,
tendes de campanya, dormitoris, un camí de pedres calcàries, parets d’edificis
amb forats, arbres de bronze, cartells estripats, rètols de neó, eslògans, dates,
paraules... O una divertida galeria de quadres: retrats de cap per avall, bafara-
des de còmics, empremtes, grafits, esquitxos, superfícies cremades... O també
hi podem trobar un home amb un cap de tomàquet, top-models en biquini,
un pallasso que dorm a terra, una operació de cirurgia estètica, un individu
orinant a la boca d’un altre, un maniquí que treu el cap per un forat fet a terra,
fotografies de tot tipus, cintes de vídeo, caixes de cartró... I, amb una mica de
sort, alguna pintura –sobretot abstracta.
Aquest tipus d’art provoca sovint impressions i sensacions oposades: curiosi-
tat, estupefacció, incomprensió, irritació, reprovació, escàndol, execració, in-
diferència... Davant d’aquest panorama ens podem preguntar:
• Però, aixòrt?
• Esrt
• Hihacriterisqueregeixenlaselecciódelsartistesidelessevesobres per les
• Hi
institucions públiques i privades (museus, instituts d’art, galeri- es...)?
La pregunta va ser plantejada per la revista Esprit, núm. 173, juliol-agost del 1991, “L’art
aujourd’hui”. El debat es va reactivar en el núm. 179, del febrer del 1992, amb el títol “La
crise de l’art contemporain”, i l’octubre del mateix any, en el núm. 185, en un informe
titulat “L’art contemporain contre l’art moderne”.
• Hihanormesd’avaluacióquepermetinformularunjudicisobreles
obresrt?