Mòdul 1, Pensar l'art contemporani

CC-BY-NC-ND • PID_00194827 79
Pensar l’art contemporani
ÁngelaGarcíaBlanco (1999). La exposición. Un medio de comunicación. Tres Cantos: Akal
(Col·l. “Akal/arte y estètica”, 55).
A.Weltzl-Fairchild;C.Dufresne-Tassé;L.Dubé (1997). “Aesthetic experience and dif-
ferent typologies of dissonance”. Visual Arts Research (vol. 23, núm. 1(45), pàg. 158-167).
University of Illinois Press. En línia a: http://www.jstor.org/stable/20715902.
El concepte de dissonància cognitiva fa referència a la tensió o desharmo-
nia interna del sistema d’idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que
percep una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan
en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seves cre-
ences. És a dir, el terme es refereix a la percepciód’incompatibilitatdedues
cognicions simultànies. El concepte va ser formulat per primera vegada el
1957 pel psicòleg nord-americà, d’origen rus, Leon Festinger, la teoria del qual
planteja que en produir-se aquesta dissonància de manera molt apreciable, la
persona es veu automàticament motivada a esforçar-se a generar idees i creen-
ces noves per a reduir la tensió fins a aconseguir que el conjunt de les seves
idees i actituds tornin a encaixar, constituint una certa coherència interna.
Així el subjecte intentarà reduir la incoherència (dissonància) i aconseguirà la
consonància.
La consonància cognitiva, per tant, significa que els esquemes cognitius
d’unapersonaestanenharmoniaamblesdadesilainformaciónoves que rep.
Aquesta teoria implica tres principis bàsics:
• Cognició: es defineix com qualsevol coneixement, opinió o creença sobre
l’entorn, sobre un mateix o sobre el comportament de cadascú.
• Implicació: significa que dues cognicions coincideixen.
• Incompatibilitat: es refereix a dues cognicions que es contradiuen.
Aplicada aquesta teoria als visitants d’un museu, podem entendre la disso-
nància com una manca d’adequació i coherència entre el coneixement del vi-
sitant i el que està observant. Els estudis mostren que els visitants verbalitzen
sentiments d’harmonia i plaer quan el que perceben en les obres coincideix
amb el patró o esquema que prèviament posseeixen. La consonància cogni-
tiva significa satisfer un estat psicològic que una persona experimenta quan
dues o més cognicions (idees sobre l’art, sobre un autor, sobre què és una bona
pintura...) són consistents una amb l’altra.
De manera esquemàtica es pot afirmar que en museus amb obres tradicio-
nals, figuratives o típiques de les primeres avantguardes (fins a la Segona Guer-
ra Mundial) és relativament usual que els visitants assoleixin un grau elevat de
consonànciacognitiva atès que, al marge del nivell de profunditat iconolò-
gica, semiòtica, sociològica, etc., que puguin desenvolupar, poden aplicar els
seus esquemes cognitius a la percepció de les obres i, atesa la seva coincidència,
Referència bibliogràfica
Leon (1975). Teoría de la
disonancia cognoscitiva.
Madrid: Centro de Estudios
Políticos y Constitucionales.
(Col·l. “Estudios de Sociolo-
gia”).