Xarxes de computadors - Redes de Computadores

More documents

Recommendations

Info

Part II: Els protocols IPv6 i ICMPv6 Objetius L'objectiu d'aquesta pràctica és que l'alumne sàpiga configurar el sistema operatiu per a fer ús d'una xarxa IPv6 mitjançant la línia d'ordres. A més a més haurà d'estudiar el comportament del protocol ICMPv6 a través de la ferramenta Analyzer. Descripció El protocol IPv6 El protocol IPv6 va ser especificat l’any 1998 (RFC 2460) per a cobrir les mancances detectades en la versió 4. Un dels principals problemes d’IPv4 té a veure amb l’espai d’adreces de què disposa. L’IPv6 incrementa la grandària d’adreça IP de 32 bits a 128 bits, per a donar suport a més nivells d’adreçament jeràrquic, un nombre molt major de nodes adreçables, i una autoconfiguració més simple d’adreces. L’escalabilitat de l’encaminament de multidestinació (multicast) es millora agregant un camp àmbit (scope) a aquestes adreces. A més, es defineix un nou tipus d’adreça anomenada adreça de servei (anycast address), usada per a enviar un paquet a un grup de nodes qualsevol. 3 bits 45 bits 16 bits 64 bits Global Routing Prefix SLA Figura ?. Partició lògica d’una adreça IPv6. En la figura ?? es mostra la partició lògica d’una adreça IPv6. L’espai d’adreces IPv6 és bastant ampli, i això permet ferne una partició més jeràrquica i més fina. En particular, cal destacar 4 grans grups d’adreces: 2000::/3 Global Unicast [RFC4291] FC00::/7 Unique Local Unicast [RFC4193] FE80::/10 Link Local Unicast [RFC4291] FF00::/8 Multicast [RFC4291] Uns dels principals avantatges d’IPv6 respecte a IPv4 és la possibilitat d’assignar automàticament adreces a les interfícies de xarxa. En implementar el format 64bit Extended Unique Identifier (EUI64) de l’IEEE, un terminal es pot assignar a si mateix una adreça IPv6 de manera automàtica, i així evita una assignació manual o un servidor DHCP. En el cas d’interfícies Ethernet, això s’aconsegueix basantse en l’adreça MAC única de 48 bits, reformatant aquest valor perquè s’adeqüe a l’especificació EUI64. El RFC 2373 defineix el procés de conversió, que es pot descriure en dos passos: 26 Interface ID
1. El primer pas és convertir l’adreça MAC de 48 bits en un valor de 64 bits. Per a aconseguirho, partim l’adreça MAC en dues meitats de 24 bits: l’identificador organitzacional únic (OUI) i la part específica del NIC. El valor hexadecimal de 16 bits 0xFFFE es col∙loca entre les dues mitats per a formar l’adreça de 64 bits. Com a exemple, partint de l’adreça MAC 00:12:7F:EB:6B:40, tindríem: Per què el valor 0xFFFE? Tal com s’explica en les Guidelines for EUI64 Registration Authority de l’IEEE, aquest és un valor reservat que els fabricants no poden utilitzar en assignacions reals d’adreces EUI64. En altres paraules, qualsevol adreça EUI64 que inclou 0xFFFE immediatament després del seu OUI, pot ser reconeguda com generada a partir d’una adreça EUI48 (MAC). 2. El segon pas consisteix a invertir l’indicador (flag) universal/local (bit 7) de la porció OUI de l’adreça. Les adreces globals úniques assignades per l’IEEE tenen aquest bit originàriament a zero, la qual cosa indica unicitat a escala global. De la mateixa manera, les adreces creades localment, com ara les usades per a interfícies virtuals o adreces MAC assignades manualment, tenen aquest bit a u. El bit U/L s’inverteix quan usem una adreça EUI64 com a identificador d’interfície IPv6. Per a entendre la motivació d’aquesta alteració, cal analitzar la secció 2.5.1 del RFC 2373: “La motivació per a invertir el bit 'u' en l’instant de creació de l’identificador d’interfície és simplificar la tasca dels administradors del sistema quan hagen de crear identificadors localscope manualment en situacions on no hi haja adreces de maquinari ja disponibles. Aquest és el cas d’enllaços sèries, extrems de túnels, etc. L’alternativa seria que aquestes adreces foren del tipus 0200:0:0:1, 0200:0:0:2, etc., en compte de la notació ::1, ::2, etc., que és molt més senzilla.” En aquest punt cal destacar que l’àmbit (scope) d’una adreça no canvia mai: les adreces globals continuen sent globals, i les adreces locals continuen sent locals. Simplement es canvia el significat d’aquest bit per comoditat, per això el valor del bit també ha de ser invertit. 27
Page 1 and 2: Pràctica 7 Els protocols IP i ICMP
Page 3 and 4: Els hosts i les passarel∙les impl
Page 5 and 6: El protocol IP, lògicament usa adr
Page 7 and 8: L’algorisme d’encaminament que
Page 9 and 10: detecte un error o excepció en un
Page 11 and 12: Source Quench: És un missatge que
Page 13 and 14: D:\Documents and Settings\mperez>ip
Page 15 and 16: Qüestió 2.2 Si el camp identifica
Page 17 and 18: (4) L’ordre ROUTE L’ordre ROUTE
Page 19 and 20: Qüestió 4.3 Repeteix el mateix qu
Page 21 and 22: Respuesta desde 147.83.20.2: bytes=
Page 23 and 24: Es pot enviar un bloc de dades de 1
Page 25: Executa l’ordre tracert per a les
Page 29 and 30: Per exemple, el trànsit amb adreç
Page 31 and 32: (2) Per a començar fem un ping a l
Page 33: g) Al final, esborreu l’adreça i

Xarxes de computadors - Redes de Computadores

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?