Xarxes de computadors - Redes de Computadores

del datagrama, la passarel∙la el fragmenta en trossos. Aquests fragments són
datagrames que viatgen cap a la destinació de manera independent, en què són
recollits pel protocol IP per a reconstruir el datagrama original.
Temps de vida (TTL): Defineix el temps de què disposa el datagrama per a
arribar a la seua destinació, per tal d’evitar l’existència de datagrames que, per
errors en l’encaminament, estiguen fent voltes indefinidament en la xarxa. Cada
vegada que el datagrama creua una passarel∙la, aquest camp és decrementat en
una unitat, de manera que quan assoleix el valor nul, és eliminat de la xarxa.
Protocol: Identifica el protocol a què pertanyen la informació emmagatzemada
en el camp de dades del datagrama. De manera que quan es rep un datagrama
dirigit a la nostra màquina, i després de realitzar les comprovacions pertinents, el
protocol IP ha de saber a qui entrega les dades que porta el dit datagrama. Així,
per als protocols ICMP, UDP i TCP els valors d’aquest camp seran 1, 17 i 6
respectivament.
Checksum de la capçalera: En aquest camp s’emmagatzema un checksum dels
camps de la capçalera. És un mecanisme simple per a detectar possibles errors
en els camps de la capçalera del datagrama, els quals podrien provocar
situacions incòmodes en la xarxa.
Adreces IP origen i destinació: Adreces origen i destinació del datagrama.
Encara que el datagrama viatge a través de diverses passarel∙les, aquests camps
no canvien mai.
Opcions IP: Aquest camp és opcional i de longitud variable. Per aquest últim, és
necessari afegir un camp d’emplenament per tal d’ajustar la grandària d’aquest
camp a múltiples de 32 bits.
L’encaminament IP.
Com havíem dit, el protocol IP ha de portar els datagrames des del host origen cap al
host destinació, i creuar les passarel∙les i xarxes necessàries per a aquest fi. Per tant, són
les passarel∙les les que participen de manera activa en l’encaminament del datagrama
cap a la destinació correcta.
Aquest encaminament es basa en l’adreça IP destinació del datagrama (camp de la
capçalera d’aquest). En realitat, es basa fonamentalment en el camp NetID de l’adreça
destinació, ja que el datagrama s’encamina cap a la xarxa destinació a què pertany el
destinatari.
Es tracta d’un encaminament distribuït, en què cada passarel∙la només coneix la següent
en la ruta cap a la destinació. No tenen un coneixement global de la ruta que seguirà el
datagrama. Per aquesta raó, les taules d’encaminament de les passarel∙les han d’estar
actualitzades per a realitzar l’encaminament tan bé com es puga. De fet, les passarel∙les
disposen de protocols específics que intercanvien informació d’encaminament, per tal
de coordinar les millors rutes en cada moment.
6