unitat-5-transformacions-agraries-i-expansio-industrial-al-segle-xix

UNITAT 5: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I
EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
5.1 Les transformacions de l’agricultura
5.2 L’evolució demogràfica
5.3 La industrialització de Catalunya
5.4 L’estructura industrial d’Espanya
5.5 El ferrocarril i el mercat
5.6 Hisenda, banca i diners
HISTÒRIA INS Serra de Marina 1

5.1 Les transformacions de l’agricultura
• Els liberals van voler potenciar l’activitat agrícola, reduir la
mà d’obra al camp, i orientar la producció cap al mercat.
Els intents de reforma agrària s’acceleraven quan
governaven els progressistes.
• Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i
privatització mitjançant la desvinculació i les
desamortitzacions) no van reeixir perquè:
- No anaven acompanyades d’una industrialització
generalitzada i paral·lela.
- El latifundisme es va reforçar, en especial al sud. El
minifundisme del nord tampoc no va minvar*.
- Va aparèixer una nova classe de propietaris absentistes i
una classe mitjana camperola es va transformar, sobretot
al sud, en proletariat agrícola (jornalers) o en emigrants.
HISTÒRIA INS Serra de Marina 2

• Tot i això, alguns dels objectius s’assoliren: ingressos per a
la Hisenda, rompuda de noves terres i modest augment de
la producció agrícola, etc.
• A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta
transcendència, amb una agricultura molt dinàmica des de
les darreries del segle XVIII esperonada per unes formes
de propietat de la terra i de contractes agraris més
favorables per a la pagesia*.
• El creixement del sector topava, però, amb certs límits:
- Es va mantenir l’escassa tecnificació del camp,
l’agricultura extensiva i el guaret.
- Les pastures disminuïren, i amb elles la riquesa llanera.
- Hi va haver un traspàs de capitals urbans al camp amb
afany especulatiu.
- La climatologia i l’edafologia eren adverses.
*Consultar documents de la pàgina 101 i 102
HISTÒRIA INS Serra de Marina 3

• D’altra banda, va créixer l’especialització, especialment la
cerealista a la Meseta i la vitícola a Catalunya i La Rioja.
• La producció i comercialització agrícola permeteren l’accés
als recursos alimentaris i l’augment de la població.
5.2 L’evolució demogràfica*
• Durant el segle XIX, la població espanyola va passar de
10.500.000 a 18.600.000 d’habitants. A Catalunya,
l’augment va ser més notable: de 900.000 a 1.900.000.
• La veritable revolució demogràfica s’esdevingué el darrer
terç del segle:
- La taxa de mortalitat baixà a la meitat entre 1880 i 1930.
- Pas de 29 a 50 anys d’esperança de vida entre 1860-1930
• Creixement inferior al d’altres estats europeus, degut a les
guerres, les epidèmies i les crisis de subsistència.
*Consultar documents de les pàgines 104 i 105
HISTÒRIA INS Serra de Marina 4

• Hi va haver moviments migratoris interiors, del camp a la
ciutat i de l’interior a la costa, i exteriors, cap a Cuba o les
noves repúbliques americanes i cap al nord d’Àfrica.
• Dualisme camp-ciutat: malgrat l’augment de la població
urbana, molt alt a zones industrials, Espanya va continuar
tenint una població bàsicament rural. A Catalunya, però, les
ciutats concentraven la major part de la població.
5.3 La industrialització de Catalunya
• El procés industrialitzador català, lligat al sector tèxtil
cotoner, va ser l’únic que va revestir caràcters propis de
revolució industrial a la Península (“la fàbrica d’Espanya”).
• Les primeres fàbriques d’indianes van instal·lar-se a
mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una burgesia
emprenedora, però el creixement va aturar-se amb la
Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies.
HISTÒRIA INS Serra de Marina 5

• A partir de 1830, el sector va remuntar gràcies a noves
mesures proteccionistes, la repatriació de capitals colonials
i la renovació tecnològica: introducció de màquines
comprades o copiades –i perfeccionades- de les angleses
(berguedana), ús del vapor (fàbrica Bonaplata, 1833), i la
conseqüent reducció de costos de producció*.
• La indústria catalana va patir una doble concentració:
a) De caràcter empresarial: grans empreses van arraconar
a les petites (aparegueren societats anònimes com
l’Espanya Industrial, 1847).
b) Concentració geogràfica a certs punts del litoral -
Barcelona, el Maresme i el Garraf- per poder ser proveïts
de carbó anglès (vapors), o a les principals conques
fluvials -Ter i Llobregat especialment- per aprofitar
l’energia hidràulica (colònies). En aquest cas, també es
garantia l’estabilitat i el control laboral*.
*Consultar documents de les pàgines 106 i 107
HISTÒRIA INS Serra de Marina 6

• Altres sectors industrials*:
- Tèxtil llaner concentrat al Vallès Occidental (Terrassa i
Sabadell), afavorit pel ferrocarril.
- La metal·lúrgia ocupà un lloc secundari per diferents
factors (destacant el dèficit de primeres matèries, carbó i
ferro). A mitjans del segle XIX apareixen grans empreses
com La Maquinista.
- Surera, química (tints i adobs), alimentària, paperera i, a
finals de segle, elèctrica i telefonia.
• Els obstacles de la indústria catalana:
- Falta de primera matèria pròpia (molt palès quan la
Guerra de Secessió als EUA paralitzà l’arribada de cotó).
- Insuficient mercat intern (molt evident a finals de la
dècada del 1880, quan la fil·loxera va fer caure el poder
adquisitiu de la pagesia).
*Consultar documents de la pàgina 108
HISTÒRIA INS Serra de Marina 7

• Una característica generalitzada fou el requeriment de poc
capital: predomini de les petites i mitjanes empreses, i de la
indústria lleugera. Molts capitals, a més, defugien la inversió
industrial.
5.4 L’estructura industrial d’Espanya
5.4.1 La indústria siderúrgica
• La demanda de nous objectes, eines i màquines va
impulsar la moderna indústria siderúrgica.
• Els primers alts forns van establir-se a Màlaga el 1832,
basats en el carbó vegetal. Als anys seixanta van destacarse
els asturians, que aprofitaven el carbó de la zona.
• El 1882 va aparèixer el primer alt forn de nova tecnologia a
Biscaia, beneficiari del ferro basc i del coc anglès. La
siderúrgia basca va dominar el mercat espanyol. Els guanys
permeteren desenvolupar la indústria de béns d’equipament
i una sòlida base financera amb grans bancs.
HISTÒRIA INS Serra de Marina
8

5.4.2 La lenta expansió industrial
• Espanya va patir un fort retard industrial al llarg del segle
XIX. Arran de la introducció de l’electricitat i el petroli es
superà una gran dificultat: la manca de fonts d’energia
abundants i econòmiques.
• Al marge del País Basc (siderúrgia) i Catalunya (tèxtil), el
sector predominant a la indústria espanyola fou
l’agroalimentari.
gràfiques.
A Madrid es desenvoluparen les arts
• Els sectors metal·lúrgic i químic creixeren molt a poc a poc i
cap a finals del segle.
5.4.3 La producció minera
• La demanda de minerals va augmentar amb els intents
industrialitzadors, avançant les tècniques d’explotació.
• El carbó asturià havia de ser protegit de la competència,
però el ferro biscaí s’exportava per la seva qualitat
(convertidors Bessemer).
HISTÒRIA INS Serra de Marina
9

• La Llei de Mines de 1868, en part per la necessitat de
millorar la hisenda pública després de la crisi financera del
moment, va impulsar una “desamortització” del subsòl. Un
bon nombre d’explotacions mineres, fins aleshores
propietat de l’Estat, van passar a mans d’empreses
estrangeres (en propietat o en concessió), que disposaven
de majors capitals i mitjans tècnics.
• Jaciments: mercuri a Almadén (Ciudad Real), plom a
Linares i La Carolina (Jaén), coure a Riotinto (Huelva), zinc
a Reocín (Cantàbria), sals i potasses a Súria i Cardona.
• Ni l’exportació ni l’augment de concessions van exercir
gaire efecte d’arrossegament per a l’economia.
5.5 El ferrocarril i el mercat*
• La primera línia fou Barcelona-Mataró, del 1848. El 1851
es va obrir la Madrid-Aranjuez.
*Consultar documents de les pàgines 112, 113 i 114
HISTÒRIA INS Serra de Marina 10

• La Llei General de Ferrocarrils del 1855 va impulsar la
construcció de noves línies mitjançant la concessió d’ajuts i
subvencions. De 1856 a 1866 es construïren 5000 km de via.
• Les altes inversions requerides van ser assumides
•
bàsicament per societats estrangeres.
Les línies van ser poc rendibles per manca de planificació.
• No es va afavorir a la siderúrgia nacional, ja que
s’importaven
aranzelària.
els materials gràcies a una franquícia
• La superior amplada de la via espanyola i el traçat radial
dificultaren les relacions amb altres mercats i entre les
regions.
• És dubtós que el país pels seus propis mitjans hagués pogut
construir una xarxa extensa de ferrocarril. Tanmateix, s’ha
considerat la “gran ocasió perduda per a la industrialització”.
• En positiu, tanmateix, la xarxa va servir per articular uns
transports més eficaços i el mercat interior.
HISTÒRIA INS Serra de Marina
11

HISTÒRIA INS Serra de Marina 12

• Entre 1815 i 1850 el comerç creix lentament. A partir de
mitjans de segle ho fa més fortament amb més intercanvis
internacionals. Els mercats colonials van ser substituïts pel
francès i britànic (més de la meitat de la demanda total). Els
productes venuts eren sobre tot agraris.
• Els productes manufacturats catalans, el blat castellà, el
carbó asturià, la siderúrgia basca, etc., van necessitar la
protecció aranzelària. El proteccionisme a ultrança va ser la
política habitual a partir de 1874.
• El proteccionisme va permetre consolidar activitats no
competitives en el mercat internacional, però hi hauria molts
més factors per explicar l’endarreriment industrial espanyol*.
• A banda de la política aranzelària, l’Estat va intervenir en
l’economia per reduir els riscos de les inversions privades
mitjançant exempcions fiscals, primes, etc. Fou cabdal per
estimular la construcció naval, l’aeronàutica, etc.
HISTÒRIA INS Serra de Marina
13

5.6 Hisenda, banca i diners
• A El 1845 es va impulsar una reforma fiscal amb
impostos directes sobre la base de la igualtat, però
limitada a efectes recaptatoris perquè no afectava les
rendes personals. La Hisenda va patir un dèficit crònic.
• L’Estat va haver de finançar-se amb crèdits exteriors,
concessions i, sobre tot, amb l’emissió de deute públic.
En ocasions, l’impossibilitat de tornar els diners l’obligà a
declarar-se en fallida, perpetuant el problema financer.
• El sistema financer espanyol es va consolidar al segle
XIX a l’entorn de diverses entitats privades, bancs i
societats creditícies que, en algun cas, han subsistit fins
els nostres dies. Tot i així, no eren prou poderoses per
poder finançar la modernització que necessitava el país.
També es van afermar les borses de Madrid i Barcelona.
HISTÒRIA INS Serra de Marina 14

HISTÒRIA INS Serra de Marina 15