Versió pdf - Consorci Sanitari Integral

SALUTALBARRI
LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT
SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL
RECURSOS
SOCIOSANITARIS
EL PROCÉS DE DOL
HIGIENE PERSONAL
etapa 1 | número 7 | febrer 2006

higiene personal
LES CONDICIONS I TAMBÉ ELS FACTORS PERSONALS I AMBIENTALS INFLUEIXEN EN LA HIGIENE
PERSONAL.
CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
DEL CONSORCI
TERESA ROIGÉ
INFERMERA. ABS GAUDÍ
SALUTALBARRI
La higiene és un concepte que va més enllà
del fet de netejar. Comprèn un seguit
d’aspectes com l’exercici físic, l’alimentació,
la son, etc. La higiene personal i de l’entorn
són bàsiques per prevenir malalties i millorar
la salut. Els factors d’higiene ambientals també
influeixen en la salut.
Malgrat que els consells d’higiene personal
són coneguts, cal fer un recordatori, especialment
perquè els més petits els incorporin en
la rutina diària.
Higiene personal
La higiene personal és la que realitza l’individu
en benefici propi, amb l’objectiu de millorar i
conservar la seva salut i, indirectament, no
afectar el benestar dels altres.
La pell és la primera barrera que ens defensa
de l’entorn i cal saber com dur a terme
la seva higiene. La pell realitza tres funcions
bàsiques: protegeix l’organisme, el relaciona
amb el món exterior i en regula el funcionament.
Cal mantenir-la bé per tal que pugui
realitzar correctament les seves funcions.
Netejar la pell
Per mantenir la pell en bon estat és recomanable
fer una dutxa diària o tres cops per setmana,
usar sabons amb pH neutre per evitar
Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral
DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ | COORDINACIÓ PERIO-
DÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CON-
SORCI SANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ:
MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBER-
NI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ,
CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO,
TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES | HAN
COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARTA PAYTUBI,
SANDRA ALONSO, MONTSERRAT ANDRÉS, BEGOÑA
RIBAS, LOURDES SANS, MERCÈ VILALTA, RAQUEL
ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍNEZ, SÍLVIA SIMÓ. |
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMA-
LITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’HOSPITALET DE LLOBRE-
GAT | DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA
DE COMUNICACIÓ GRÀFICA | IMPRESSIÓ: OFFSET
COLOR.
que es modifiqui el pH propi i utilitzar esponges
naturals que en facilitin la descamació.
També cal hidratar-la diàriament amb cremes
o olis per evitar-ne la deshidratació i la pèrdua
d’elasticitat. No està recomanat l’ús indiscriminat
de sabons i desodorants germicides, ja
que alteren l’equilibri propi de la pell.
Les mans
Les mans s’han de rentar abans de cuinar,
menjar i alimentar un infant. També s’han de
rentar després d’anar al bany, de tocar escombraries,
de tossir o esternudar, de canviar
bolquers, de fer la neteja o quan arribem
a casa.
Hem de tenir cura de les ungles i de la pell
de les mans i els peus. És important recordar
hidratar-la per evitar fisures.
Higiene bucal
Per tal de prevenir l’aparició de malalties
bucals és imprescindible tenir en compte
les següents normes d’higiene: cal raspallar-se
les dents durant aproximadament
dos minuts després de menjar, utilitzant
pastes fluorades que no siguin abrasives;
a més, cal utilitzar fil de seda per tal de
netejar els espais interdentals. També és
recomanable no ingerir sucres refinats en
excés per evitar l’aparició de càries.
SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels
centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb
l’objectiu de promoure els hàbits saludables de la població.
Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar
per telèfon, al 93 507 25 89, o per correu electrònic a la
següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

PASSIR
Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
EL SERVEI, QUE DEPÈN DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, ESTÀ A CÀRREC D’UN EQUIP MULTIDIS-
CIPLINAR FORMAT PER UNA GINECÒLOGA I DUES LLEVADORES, AMB EL SUPORT D’UNA AUXILIAR
D’INFERMERIA I D’UNA ADMINISTRATIVA.
ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA
TERESA ROIGÉ
ADJUNTA A DIRECCIÓ
DR. CARLOS ROMERO
DIRECTOR ABS GAUDÍ
El Centre d’Atenció Primària (CAP)
Sagrada Família ha posat en marxa,
des del passat novembre, el Programa
d’atenció a la salut sexual i reproductiva
(PASSIR). A partir d’aquesta data les
persones usuàries de les àrees bàsiques
de salut de Sagrada Família i Gaudí poden
gaudir de les prestacions d’aquest
servei que fins al moment oferia el CAP
Manso, al barri de Sant Antoni.
L’atenció que ofereix el
PASSIR va dirigida a totes
les persones que necessitin
atenció relacionada
amb els àmbits de la salut
sexual i reproductiva. Els
serveis que inclou el programa
són:
- Planificació familiar: informació,
educació sanitària
i assessorament sobre
sexualitat i contracepció;
orientació en l’expressió de
la sexualitat i atenció a les
disfuncions sexuals; establiment,
seguiment i control
de mètodes anticonceptius
i acollida a la demanda d’esterilitat quirúrgica;
assessorament sobre la interrupció
voluntària de l’embaràs, segons els supòsits
legals, i sobre l’adopció en embarassos
no desitjats; atenció preconcepcional
(desig d’embaràs, valoració i derivació
per estudis d’esterilitat/infertilitat, consell
genètic).
PODEU ACCEDIR
AL PASSIR PER
CONCERTAR UNA
VISITA ADREÇANT-
VOS PERSONALMENT
AL CAP SAGRADA
FAMÍLIA O TRUCANT
AL TELÈFON
93 507 25 80
- Atenció maternoinfantil: control i seguiment
de l’embaràs, informació i consell
educatiu a les futures mares (educació
maternal, atenció al puerperi, recuperació
pospart).
- Atenció a la menopausa: informació i
educació sanitària sobre la menopausa i
el climateri.
- Prevenció del càncer de coll uterí. Les
activitats inclouen prevenció
en dones des de l’inici
de les relacions sexuals
fins als 65 anys.
- Prevenció secundària del
càncer de mama: informació
i educació sanitària sobre
la prevenció del càncer
de mama.
- Informació i educació sanitària
sobre la prevenció
de les infeccions de transmissió
sexual (ITS), diagnòstic
i tractament de les
ITS.
- Atenció a les malalties ginecològiques:
exploració ginecològica, informació i educació
sanitària adreçada a la malaltia o
alteració que presenta la dona.
- Atenció especial als joves: informació,
educació sanitària i assessorament sobre
sexualitat i anticoncepció, ITS i sida.

CÀNCER DE MAMA
un diagnòstic a temps pot salvar vides
UN DIAGNÒSTIC DE CÀNCER DE MAMA IMPLICA UN PROCÉS DE MALALTIA LLARG, SOVINT AMB UN
PRONÒSTIC INCERT, AMB UN TRACTAMENT LLARG, FEIXUC I EN MOLTES OCASIONS AMB IMPOR-
TANTS EFECTES SECUNDARIS FÍSICS I PSICOLÒGICS.
PROGRAMA DE DETECCIÓ PRECOÇ
DEL CÀNCER DE MAMA
AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA
DE BARCELONA
Què podem fer per lluitar contra el càncer
de mama i les seves conseqüències?
Tenint en compte que avui dia la
prevenció no és possible, la detecció
precoç es presenta com una eina imprescindible
per diagnosticar-lo abans
de tenir-ne els símptomes i possibilitar
la curació. A més, s’ha de tenir en
compte que una finalitat molt important
de la detecció precoç és millorar la qualitat
de vida de la dona diagnosticada
d’un càncer de mama, i que el procés
que hagi de seguir sigui menys agressiu,
com per exemple fer d’una extirpació
del tumor en lloc d’extirpar tota la
mama (cirurgia conservadora).
Per fer la detecció precoç disposem d’una
tècnica diagnòstica adequada, la mamografia
o radiografia de les mames, que és
una prova a què les dones no han de tenir
por. Pot resultar molesta però no fa mal.
El programa
Tenint en compte tots aquests factors, el
Pla de Salut de Catalunya, va recomanar
l’organització i posada en marxa de programes
de detecció precoç de càncer de
mama en tot el territori català.
A Barcelona es va iniciar a finals del
any 1995 i es dirigeix a totes les dones
d’entre 50 i 69 anys residents a la ciutat.
Si bé el càncer de mama pot aparèixer en
qualsevol edat, és a partir dels 50 quan la
freqüència s’incrementa notablement. Si
una mama no té cap lesió ni trastorn que
la faci susceptible d’un seguiment més
proper, n’hi ha prou a fer una mamografia
cada dos anys .
Els hospitals públics de la ciutat són els
responsables de fer les mamografies
a les dones. Les dones que viuen a la
Dreta de l’Eixample són convocades per
l’Hospital de Sant Pau. Aquest any és la
tercera vegada que es convoquen. Al barri
Gaudí-Sagrada Família, durant el 2004
es va convidar 4.672 dones a fer-se una
mamografia i es va diagnosticar 13 càncers.
Atenció a la dona
En primer lloc el programa ofereix comoditat
i accessibilitat per a les dones i, sobretot,
flexibilitat horària.
D’altra banda, hi ha també una resposta
immediata en cas que faci falta alguna
altra prova diagnòstica, seguiments
avançats o tractament. Les dones que
tenen por, han de deixar de tenir-la perquè
els que treballem al programa volem
ajudar-les i proporcionar-los les cures
necessàries, si calen. Les usuàries que
diuen no tenir temps per fer-se la mamografía
han de saber que posem tots
els mitjans perquè puguin trobar aquest
temps. Si ja es controlen per altres vies,
les animem que coneguin el programa,
perquè ofereix la major qualitat de què el
sistema sanitari disposa.
El càncer de mama es pot curar si s’agafa
a temps. Vine! Per a qualsevol dubte,
pots trucar al telèfon 93 556 55 01.

PERIODONTITIS
Per què es perden les dents?
TENIR UNES BONES DENTS ÉS IMPORTANT PER PODER MENJAR CORRECTAMENT I EVITAR CERTES
MALALTIES. A MÉS, L’APARENÇA I ESTAT DE LA NOSTRA BOCA INFLUEIX EN MOLTS ALTRES ASPEC-
TES DE LA VIDA, DES DE LA PRÒPIA AUTOESTIMA FINS A LES RELACIONS AMB ELS ALTRES.
ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA
DRA. RAQUEL GARCÍA
ODONTÓLOGA. CAP SAGRADA FAMÍLIA
La creença que l’envelliment va acompanyat
inevitablement d’una pèrdua dentaria
és completament falsa. La principal
causa de pèrdua dentaria (encara més
que la càries) és la periodontitis, coneguda
popularment amb el nom de piorrea.
La periodontitis consisteix en una inflamació
dels teixits que envolten la dent i
que si no es tracta a temps provoca la
pèrdua dentaria.
LA MILLOR MANERA DE PREVENIR LA MALALTIA
PERIODONTAL I LA CÀRIES ÉS MANTENIR UNA
BONA HIGIENE ORAL
La responsable principal de la malaltia
periodontal i la càries és l’acumulació de
placa bacteriana i la formació de càlcul a
causa d’una manca d’higiene oral. La placa
bacteriana és la capa de bacteris que
es forma contínuament entre les dents.
El càlcul, que es forma per l’enduriment
d’aquesta capa, es diposita a les superfícies
de la dent, genives i pròtesis i provoca,
quan es té periodontitis, inflamació
i destrucció de l’os.
Altres factors que agreugen la malaltia
són el consum de tabac (el 90% de pacients
fumadors acaben desenvolupant
periodontitis), malalties com la diabetes
mellitus, l’administració d’alguns fàrmacs
i, fins i tot, factors genètics (en els casos
més agressius de la malaltia). La perio-
dontitis és freqüent també en dones embarassades.
El canvi hormonal propi de
l’embaràs pot provocar una inflamació
de les genives que pot desencadenar la
malaltia periodontal si no es tracta.
La periodontitis es desenvolupa moltes
vegades sense dolor, i per això no es
detecta fins que la malaltia no es troba
avançada.
Signes
El signes que ens ajuden a identificar
un problema a les nostres genives són:
sagnat espontani o quan ens raspallem
les dents, genives enrogides, aparició
d’abscessos a la genives supurants i
mal alè. Altres signes de la malaltia són
la sensibilitat al fred, la retracció de les
genives (que fa la sensació de tenir dents
més llargues i amb aparició d’espais entre
elles) i mobilitat de les dents.
La millor manera de prevenir la malaltia
periodontal i la càries és mantenir una
bona higiene oral. Cal utilitzar un raspall
adequat, fil de seda i raspalls interproximals
dos o tres vegades diàries. També
és convenient evitar la ingesta excessiva
de sucres i visitar regularment el dentista,
ja que si es detecta a temps es pot evitar
que la malaltia avanci.
És important tenir en compte que un cop
instaurada la periodontitis l’ha de tractar
un professional, que farà un manteniment
bucal per controlar-la.

febre en infants
LA FEBRE ÉS UN SIGNE QUE ACOMPANYA AMB MOLTA FREQÜÈNCIA LES MALALTIES I PROCESSOS
PROPIS DE L’EDAT PEDIÀTRICA. PER AQUEST MOTIU, LA SEVA APARICIÓ NO HA DE SER MOTIU IM-
MEDIAT DE GRAN ALARMA.
ABS SAGRADA FAMÍLIA I ABS GAUDÍ
SORAYA ARTIGAS
PEDIATRA. CAP SAGRADA FAMÍLIA
MERCÈ BLÁZQUEZ
INFERMERA. CAP SAGRADA FAMÍLIA
La febre és un mecanisme de defensa
de l’organisme que comunica que alguna
cosa “no funciona” del tot bé. Quan sospitem
que un infant té febre és convenient
prendre-li la temperatura amb aparells
adients per tal de tenir una dada mesurada
objectiva. No és suficient amb deixar-se
guiar per la sensació que el nen té febre.
En general, es recomana prendre la temperatura
a l’aixella.
En un infant es considera febre una
temperatura superior a 38 graus si es
pren la temperatura a l’aixella i superior
a 38,5 graus si es pren al recte, ja que
en aquesta zona la temperatura és 0,5
graus superior.
Tot i que la febre intraquil·litza sovint els
pares o responsables de l’infant, han
d’intentar mantenir la calma i valorar altres
aspectes o símptomes d’alarma. S’ha de
pensar que el més important és conèixer la
causa de la febre, no la temperatura en si.
D’altra banda, no sempre existeix una relació
sistemàtica entre la temperatura que
presenta el nen i la gravetat de la malaltia
que produeix la febre.
Com actuar
Els responsables de l’infant han
d’administrar antitèrmics (fàrmacs per
controlar la febre) quan la temperatura a
l’aixella sigui superior a 38 graus o en el
recte sigui superior a 38,5 graus, o bé si el
nen manifesta algun dolor o està irritable.
Si la febre és molt alta es poden aplicar
al nen mesures físiques per fer baixar
la temperatura com són treure-li la roba,
fer-li banys en aigua tèbia a 30-34 graus
durant uns 15-30 minuts, oferir-li líquids
o mantenir l’ambient fresc.
S’ha de portar l’infant amb febre al pediatra
quan:
- La febre és superior a 39-40 graus.
- La febre dura més de 48 hores.
- No reacciona quan s’administren els
antitèrmics.
- Supera els 38 graus en un infant lactant
menor de quatre mesos.
- Si el nen té alguns dels següents
símptomes, a part de la febre: taques a
la pell, dificultat per respirar, molèsties
per orinar, rebuig mantingut de l’aliment,
vòmits continus, convulsions (moviments
sobtats incontrolats de cames i/o braços
amb pèrdua de consciència), rigidesa de
clatell, sensació de malaltia greu (irritabilitat,
mal color o somnolència).
És convenient tenir clar que, en la majoria
dels casos, la malaltia que causa la
febre pot passar desapercebuda sense
donar més signes i no cal administrar
altres medicaments. Mai administreu un
tractament antibiòtic sense prescripció
mèdica.

RECURSOS SOCIOSANITARIS
Què són?
EN LA REVISTA NÚMERO 5 DE SALUT AL BARRI ES VA TRACTAR ELS DIFERENTS CENTRES DE TREBALL
I ELS PROFESSIONALS QUE S’INCLOUEN EN ELS RECURSOS SOCIOSANITARIS. AQUEST ARTICLE CON-
TINUA LA DEFINICIÓ DE RECURSOS RELACIONATS EN AQUEST ÀMBIT.
CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
DEL CONSORCI
SANDRA AGUILAR
RAQUEL ALONSO
M. ÀNGELS MARTÍNEZ
SÍLVIA SIMÓ
TREBALLADORES SOCIALS. ABS CONSORCI
Centres sociosanitaris
Els centres sociosanitaris són centres
d’institucionalització que poden tenir diverses
unitats d’hospitalització i atenció
diürna. Dins d’aquests centres podem
trobar els següents serveis o unitats:
- Llarga estada. Està destinada a
l’atenció continuada de persones amb
malalties o processos crònics i amb diferents
nivells de dependència, amb diversos
graus de complexitat clínica i que no
poden ser atesos momentàniament en el
seu domicili .
- Mitja estada - Convalescència. És la unitat
destinada a persones amb malalties que es
troben en fase de recuperació d’un procés
agut i amb pèrdua d’autonomia potencialment
recuperable o necessiten continuació
d’un tractament o supervisió clínica continuada
i que, a causa de la seva complexitat,
requereixen intensitat de cures.
- Mitja estada - Cures pal·liatives. És la
unitat destinada a pacients en situació de
malaltia avançada o terminal que necessitin
control de símptomes o tractaments
continuats en règim d’hospitalització.
El tipus de malaltia predominant és
l’oncològica.
- Mitja estada - Polivalent. És el servei
destinat a l’atenció de convalescència i
cures pal·liatives en unitats que, per la
seva dimensió i criteris de planificació,
no poden realitzar aquestes activitats
d’una manera específica.
- Hospital de dia. Dóna assistència predominantment
a persones grans malaltes,
pacients crònics que requereixen mesures
integrals de suport, rehabilitació, tractament
o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim
diürn ambulatori. Els objectius dels serveis
d’atenció de dia poden ser: l’avaluació
integral, la rehabilitació i l’atenció continuada
de manteniment.
La durada d’aquests recursos depèn de la
necessitat, no són definitius.
PADES
El PADES és el Programa d’Atenció Domiciliària
Equip de Suport de persones grans
amb malalties, de malalts crònics amb dependència
i de malalts terminals. Es tracta
d’equips especialitzats que donen suport a
l’atenció primària en l’àmbit de la geriatria i
ELS RECURSOS NO SÓN DEFINITUS, ESTAN
SOTMESOS A LA NECESSITAT
de les cures pal·liatives, a petició d’aquesta,
en aquelles situacions més complexes per
tal de beneficiar-se de la interdisciplinarietat
i l’especialització dels seus membres. Fonamentalment
atenen persones grans, pacients
crònics i pacients terminals.
El tràmit per poder accedir als centres sociosanitaris
i a l’equip PADES ha de ser valorat
i derivat per part de l’equip d’atenció
primària (metge de família, infermer i treballador
social). L’accés a aquests serveis depèn
de la valoració última dels professionals
dels propis centres.

EL PROCÉS DE DOL
EL DOL ÉS UNA REACCIÓ EMOCIONAL QUE TOTES LES PERSONES EXPERIMENTEN EN ALGUN MO-
MENT DE LA VIDA. ÉS UNA MANERA D’EXPRESSAR ELS SENTIMENTS DAVANT UNA PÈRDUA.
CONSELLS PER AFRONTAR
EL PROCÉS DE DOL
- Hem de donar-nos permís per
trobar-nos malament, per expressar
els nostres sentiments,
per poder sentir el dolor i poder
superar i recuperar-nos de la
pèrdua.
- Hem de tenir paciència amb
nosaltres mateixos i amb els
que ens envolten.
- No hem de descuidar la salut i
no hem d’automedicar-nos.
CENTRES D’ATENCIÓ
PRIMÀRIA DEL CONSORCI
PRÁXEDES GIL, M. JOSÉ GONZALEZ
INFERMERES. ABS COLLBLANC
SANDRA AGUILAR
TREBALLADORA SOCIAL. ABS COLLBLANC
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
Tel. 93 507 25 80
La societat actual viu cada vegada més
d’esquena al procés de la mort. S’incita les
persones a oblidar, a no sentir, a no expressar
les emocions, etc. Tot això fa que moltes persones
tinguin dificultats per poder superar de
forma natural la mort d’un ésser estimat.
El dol és una reacció emocional que experimenten
les persones durant la vida. Hi ha diferents
tipus de pèrdues: pèrdua d’un ser estimat,
pèrdua davant una discapacitat, pèrdua
d’objectius, pèrdua d’ideals, pèrdua d’il·lusions,
etc.
El procés de dol pot arribar a durar entre un i
tres anys i la intensitat i la duració amb què es
viu depèn de molts factors:
- Del tipus de mort (esperada o sobtada, en el
domicili o a l’hospital...)
- De la intensitat i la duració de la relació amb
la persona morta.
- De l’edat.
Cada persona requereix un període determinat
per poder superar la pèrdua, no hi ha dreceres.
Tipus
El procés de dol pot tenir un caràcter o un altre
depenent de com es produeix el procés:
- Dol anticipat: ajuda a prendre consciència de
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
Tel. 93 507 25 80
què està succeint i d’allò que és inevitable i
expressa els estats d’ànim.
- Dol retardat: no hi ha signes aparents de sofriment,
però poden aparèixer més endavant.
- Dol crònic: els “records” són constants i la
persona no és capaç de seguir amb la seva
vida quotidiana.
Hi ha una sèrie de reaccions habituals posteriors
a la mort de una persona:
- Sentiments de negació, insensibilitat, empipament,
tristesa, frustració, por, culpa, soledat,
alleugeriment, ambivalència.
-Sensacions corporals: nàusees, palpitacions,
nus a l’estómac, mal de cap, pèrdua de la
gana, insomni, fatiga, sensació de falta d’aire,
mal d’esquena, tremolors, hipersensibilitat al
soroll, sensació de calor, etc.
- Comportaments: plorar, sospirar, cridar i
parlar a la persona morta, evitar la gent,
dormir poc o en excés, distraccions, malsons,
falta d’interès pel sexe, hiperactivitat
o apatia.
Es pot considerar superat el dol quan som capaços
de recordar i parlar de la persona morta
sense plorar ni desconcertar-nos, quan hem
après a viure sense la persona, quan deixem
de viure en el passat i podem establir noves relacions
i acceptar nous reptes en la vida.
c/ Creu Roja, 18
08904 L’Hospitalet de Llobr.
Tel. 93 447.07.80
Rda. la Torrassa, 151
08903 L’Hospitalet de Llobr.
Tel. 93 447 07 20