revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

Amistat Nº
NOVES LLEIS, NOVES ESPERANCES
El món
al nostre abast
FUNDACIÓ
11
juliol 2006

sumari
• La fundació informa 3
• Vida a les Llars 10
Terres de Ponent,
quan treballar és bon humor
• Reportatge 12
Un dia a Port Aventura
• Entrevista 14
Federació ECOM
• Centres 16
Infermers, el repte del dia a dia
el patronat
Presidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’Honor
Mariano Supervía, Inés Benedetti,
Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
Patronat
President: Albert Trias
Vicepresidenta: Mercè Escrigas
Tresorer: Jordi Segarra
Vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat,
Xavier Matas
Secretari: Alfredo Briales
Edita
Fundació privada Llars de l’Amistat Cheshire
Director General: Dr. Josep Mª Colon
c/ Benedetti, 60-62
08017 Barcelona (Espanya)
www.llarsamistat.org
fundacio@llarsamistat.org
Coordinadora: Montse Fita
editorial
Un pas endavant
El passat mes d’abril, el Govern espanyol va aprovar la nova Llei de
Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a Persones en Situació de
Dependència. Aquesta és, sens dubte, una bona notícia, ja que posa les
bases per millorar les condicions de vida de més d’un milió de perso-
nes a tot l’Estat espanyol. La llei entrarà en vigor l’1 de gener de 2007,
s’aplicarà de forma progressiva durant vuit anys i es calcula que estarà
totalment implantada l’any 2015. L’Estat preveu una inversió total de
13.000 milions, als quals s’haurien de sumar els 13.000 milions d’euros
que haurien d’aportar les comunitats autònomes.
L’objectiu de la nova llei és ajudar totes les persones en situació de
dependència a dur una vida més autònoma en millors condicions i, per
això, s’han establert una sèrie de mesures. En primer lloc, la llei defineix
com a depenent tota aquella persona que necessita ajuda per realitzar
les tasques bàsiques en la seva vida quotidiana. Els discapacitats podran
rebre, en funció del grau de dependència, diferents modalitats de ser-
veis. També s’establiran diferents línies d’ajudes econòmiques.
Des de les Llars de l’Amistat Cheshire, celebrem que el Govern espanyol
hagi reconegut, per fi, a través d’aquesta nova llei, el dret de totes les
persones a desenvolupar una vida autònoma i digna. També aplaudim
el reconeixement a la tasca dels cuidadors, habitualment duta a terme
per dones que, durant anys, atenen els seus familiars i dediquen el seu
temps a fer més fàcil la vida dels altres.
La llei afectarà els residents de les nostres llars i les seves famílies; per
primera vegada, tindran el reconeixement i el suport de l’Estat. Les
expectatives són molt altes, ja que, durant molt de temps, el col·lectiu
de discapacitats ha estat esperant una legislació similar. Ara caldrà veure
quina serà l’aplicació real del text als problemes quotidians. El pas cap
endavant, almenys, ja està fet.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
Disseny i realització
BPMO Edigrup
c/ Caballero, 79, 7è - 08014 BCN
Tel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15
www.bpmo.es
Dipòsit legal
B-45328-2002

Benvingudes
En aquest número de la revista volem
donar la benvinguda a l’Antònia de la
Llar Emilio Benedetti, a en David de Can
Llovera i a la Ildefonsa de Terres de
Ponent. A tots ells, els desitgem una feliç
estada a les seves noves cases.
La Fundació Cheshire
Visita de Ruth Grice
Hem rebut la visita de Ruth Grice i el
seu marit, provinents d’Internacional
Leonard Chesihire, que es van desplaçar
fins al nostre país des d’Anglaterra
per tal d’enfortir els lligams entre les
llars Cheshire d’arreu del món. Durant la
seva estada van visitar les llars de Sant
Salvador, Can Llovera, Emilio Benedetti
i Joan Trias, on tots els residents es
van mostrar d’allò més contents amb
la presència de la Ruth, que va estar
acompanyada en tot moment per la
Pepi Rodríguez i en Jacques Baurier.
Dotació
d’ordinadors
Des de Llars de l’Amistat volem agrair
al Gremi d’Arts Gràfiques, a Cap
Gemini, a Isocat i a Gaudium Serhs, la
cessió d’equips informàtics a la fundació
per al desenvolupament dels tallers
d’informàtica que es porten a terme a
les diverses llars. Els ordinadors, que
tot i ser de segona mà es troben en
molt bon estat, serviran per renovar
o millorar els equips existents per a
aquestes activitats.
Reunió Global Alliance
El passat dia 3 de maig, va tenir lloc
a Londres la reunió de presidents de
les regions que formen Internacional
Leonard Cheshire. En aquesta trobada,
denominada Global Alliance, ens va
representar la Dra. Amparo Ferrando de
Fabra, membre del Patronat d’Honor
de la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire,
i presidenta de la regió europea. Aquestes
reunions amb Internacional Leonard
Cheshire es celebren periòdicament, i en
aquesta ocasió, es va treballar per tal de
portar a terme les modificacions necessàries
en l’estatut de l’organització.
La consellera ens visita
El passat 12 d’abril, la Llar Joan Trias va
rebre la visita de la que aleshores era
consellera de Benestar i Família de la
Generalitat, Anna Simó, que va voler
veure les obres de millora que es van
portar a terme a la llar, així com seguir de
prop els diferents tallers que s’hi realitzen.
Els residents van agrair poder parlar directament
amb la consellera.
la fundació informa
El bisbe de
Sant Feliu a Can Llovera
Mons. Agustí Cortés Soriano, bisbe de
la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, va
visitar la Llar Can Llovera el passat 25
d’abril, on va ser rebut pels residents
de la llar, pel personal i pel patronat de
la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire.
Agraïm molt la visita del màxim representant
de la nova diòcesi, que va ser
creada per la Santa Seu el 15 de juny
de l’any 2004. Al llarg de la visita, els
residents li van comentar l’existència
de barreres arquitectòniques en l’accés
a la catedral de Sant Feliu de Llobregat.
Monsenyor en va prendre bona nota
per estudiar-ne l’eliminació. La visita va
finalitzar amb un berenar conjunt amb
el patronat i els residents.
Visita de la
Fundació FC Barcelona
En Jordi Penas, director general de la
Fundació FC Barcelona, i l’exjugador
d’handbol del FC Barcelona i de la
selecció espanyola, Enric Masip, actual
responsable de promoció de la Fundació
FC Barcelona, van visitar la Llar Joan Trias
el passat 23 de març, on els residents
van preparar una representació dels
diferents tallers que s’hi fan. En contrapartida
van rebre tota una sèrie de regals
del Barça que els van fer molta il·lusió.
3

la fundació informa
Festes de Primavera
La Llar Joan Trias ha celebrat l’arribada
de la primavera amb entusiasme. Després
del carnestoltes, es va fer el tradicional
enterrament de la sardina per
donar pas a la Setmana Cultural sobre
el còmic del 18 al 21 d’abril. Durant
aquests dies, els residents van realitzar
diferents activitats relacionades amb el
món del còmic, com una filmoteca i
una gimcana. Després, coincidint amb
el 23 d’abril, també es va representar la
llegenda de Sant Jordi i es va fer l’entrega
dels premis dels Jocs Florals.
Més endavant, el 5 de maig es va organitzar
la Feria de Abril, amb un concurs
de sevillanes i un dinar molt especial,
amb la presència de tots els residents
i professionals que hi treballen, vestits
amb referències andaluses.
Sant Jordi a les llars
La diada de Sant Jordi també va
ser especial a les Llars de l’Amistat.
Aquesta festa cultural s’ha convertit en
una jornada molt popular en la qual
les parelles s’intercanvien una rosa i
un llibre, amb gran ressò internacional,
i les llars no se’n podien quedar
al marge. També a diversos centres
es van repartir entre el personal i els
residents una rosa i llibres, així com
diferentes manualitats realitzades pels
usuaris als tallers. Fins i tot alguns centres
van vendre les seves creacions en
parades dirigides al públic.
4
Dinar de germanor a Castelldefels
El passat dissabte dia 20 de maig la
família Pregel va convidar, una vegada
més, els residents de la Llar Can Llovera
a un dinar. La trobada va tenir lloc
al seu domicili familiar de Castelldefels.
Aquest dia, tots els residents van poder
gaudir d’una passejada per la platja i
d’un fantàstic aperitiu. Cadascú d’ells es
va emportar un obsequi (samarretes,
joiers...) i, per descomptat, l’experiència
viscuda d’una gran vetllada. Agraïm una
vegada més a la família Pregel l’esforç en
l’organització de la jornada i l’acollida tan
cordial que van dispensar als residents de
Can Llovera.
Club esportiu
Atletisme
En el Campionat de Catalunya d’Atletisme,
disputat el dissabte 13 de maig,
els nostres atletes van obtenir uns
excel.lents resultats. Així, Ana Valverde
i Toni Santcliment han estat seleccionats
per participar en els Campionats
d’Espanya que es portaran a terme a
Huelva durant el mes de juliol.
Boccia
Així mateix, la nostra participació en el
Campionat de Catalunya de Boccia, el
passat 6 de maig, també va ser desta-
cable. 23 atletes del nostre club esportiu
van superar les diferents eliminatòries
de les 8 jornades de la lliga de Boccia. P.

Capdevila, B. Sánchez, J. Macià, M. Said,
S. García, J. Solé, J. Dam, Toni Santcliment
i David Subirats participaren en els Campionats
d’Espanya a Granada durant el
mes de juny.
Servei porta a porta
Antoni Carrión, president de l’Associació
de Discapacitats Físics de Sant Feliu
de Llobregat, i resident de la Llar Can
Llovera, ens informa que els usuaris del
centre poden gaudir d’un servei gratuït
porta a porta, per anar i tornar amb un
horari més flexible i realitzar les sortides
als punts d’esbarjo, comprar i fer altres
activitats sense cap pressa. Aquesta és
una molt bona notícia, que esperem
s’ampliï a d’altres municipis.
Carnestoltes a les llars
Durant el mes de febrer, totes les Llars
de l’Amistat van celebrar les tradicionals
festes de carnestoltes, dies d’esbarjo,
balls i gatzara, abans d’entrar en les
diades de la Quaresma. En aquesta
ocasió, i com és habitual, els residents
van confeccionar les seves pròpies disfresses
durant les activitats dels tallers.
Dijous Gras
També per aquestes dates, concretament
el 23 de febrer, la Llar Oxalis de Girona
va celebrar aquesta data tan assenyalada
amb una sortida a la Draga de Banyoles.
El grup es va asseure en un prat vora
de l’estany, on va organitzar un partit de
futbol amb cadires de rodes. Tot jugant,
va arribar l’hora de dinar un bon entrepà
de truita, com és típic d’aquest dia, i
finalment varen tornar a casa, després
d’un esplèndid dia fora de la llar.
Nous Genis
El dia 11 de maig va tenir lloc al Palau de
Mar de Barcelona l’entrega de premis del
concurs de dibuix i pintura Nous Genis per
a persones amb discapacitats, organitzat
pel Departament de Benestar i Família,
i patrocinat per la Caja de Ahorros del
Mediterráneo. Són molts els residents de
les llars que hi van participar aportant obres
de molta creativitat. Entre els premiats hi va
haver Jordi Sánchez d’Oxalis, Ramon Oller
de Sant Salvador, i Esther Jardon de Terres
de Ponent. Dins la categoria de Premis a
Entitats també la Fundació Llars de l’Amistat
Cheshire va obtenir el primer premi compartit
amb altres associacions. Des d’aquestes
pàgines volem agrair a les entitats
organitzadores la seva sensibilitat amb el
treball de les persones amb discapacitats.
la fundació informa
Trobada de
Centres de Paràlisi Cerebral
El passat 26 de maig vam realitzar una
trobada a Maçanet de la Selva, entre
els tres centres de paràlisi cerebral de
la fundació, en la qual van participar
usuaris, pares i professionals de La
Gavina, Joan Trias i Oxalis. El motiu
de la trobada era compartir una jornada
lúdica, amb dinar i ball. Va ser
una llàstima que l’empresa d’autocars
RAVIGO no pogués donar a última
hora el servei que, amb molta antelació,
s’havia acordat. Motiu pel qual
no van poder assistir a l’acte familiars,
col·laboradors i alguns residents de
les llars esmentades. Malgrat això, va
ser una festa molt maca i profitosa.
Aniversari a Sant Salvador
La Llar Sant Salvador ha celebrat el seu
19è aniversari amb una emotiva festa
on van participar tots els residents del
centre. A la imatge podem veure l’Antonyita,
que és una de les més veteranes
de la casa, tallant l’espectacular pastís
d’aniversari, que tots van compartir amb
il.lusió. Moltes felicitats!
5

la fundació informa
Activitats complementàries
Mai no és tard per aprendre a nedar
La resident de Can Llovera Paquita Ros
assisteix de forma setmanal a la piscina
municipal coberta de Sant Feliu de
Llobregat. Acompanyada per una monitora
de suport, la Paquita explica que ha
millorat el seu equilibri i que l’ajuda a
reforçar i millorar la mobilitat de les extremitats
superiors. Sense cap mena de
dubte, és tracta d’una experiència molt
positiva i recomanable per a tothom.
Puntes de coixí
La Roser Cetrà, de la Llar Pla d’en Boet,
va associar-se a l’Espai Laietana (casal
de gent gran) amb l’objectiu de gaudir
d’algunes activitats, com ara les puntes
de coixí, una manualitat que li feia molta
il·lusió. Però, en intentar-ho, va quedar
una mica decebuda, ja que tot i trobar-se
6
molt acollida en el grup no va poder subjectar
el coixí i fer treballar les mans amb
harmonia alhora. Afortunadament, alguns
membres del casal van posar molt interès
en el seu cas i van crear un sistema
que subjecta la labor per tal que la Roser
pogués portar a terme aquesta activitat.
Trofeo Conde de Godó 2006
Dins del programa d’activitats lúdicoculturals
de la Llar Emilio Benedetti,
els residents de la Llar Can Llovera han
tingut el plaer de gaudir de l’oportunitat
d’assistir al torneig de tenis Trofeo
Conde de Godó 2006 a Barcelona,
gràcies a la invitació que novament ens
ha fet la Sra. Anna Vergés, coordinadora
del torneig. En nom de tots, li agraïm
la seva invitació i col·laboració, que ha
fet possible, de forma positiva, la participació
dels nostres residents en un
acte d’alt nivell esportiu, cosa que els
va complaure enormement.
Visita dels
Laboratoris Esteve
El dia 30 de maig, Sílvia Gil-Vernet,
Carles Metge i David Guerra, de Laboratoris
Esteve, van visitar la Llar Joan Trias,
interessant-se per les diferents activitats
que es porten a terme als tallers ocupacionals.
Des d’aquí volem agrair l’interès
en la visita i l’habitual col·laboració dels
Laboratoris Esteve.
La revista es finança íntegrament amb donatius. Si hi vol col·laborar, pot fer-ho al
núm. de compte 2100 0555 34 0201381965
Festes d’estiu:
-Llar La Gavina: 10 de juny
-Llar Can Llovera: 22 de juny
-Llar Oxalis: 16 de juny
-Llar Joan Trias: 7 de juliol
-Llar Emilio Benedetti: juny
Festes de les Famílies:
-Llar Terres de Ponent: 3 de juny
-Llar Sant Salvador: 23 de juny
-Llar Pla d’en Boet: setembre

Carta a Teresa
El grup de voluntaris de la Parròquia d’Alella ha
volgut donar l’últim adéu a la Teresa Codina,
resident de la Llar La Gavina.
A
vui hem pregat per la
Teresa, la Teresa de
Torelló. Feia anys que
vivia a La Gavina, feia anys que cada
diumenge participava en l’eucaristia
parroquial de les dotze. Sí que sabeu
qui era: era la noia asseguda en cadira
de rodes, situada sempre davant l’orgue.
Era el seu lloc.
Quan sentia tocar sardanes a la plaça
—tenia l’oïda fina— feia gestos d’alegria;
quan nosaltres som a missa i les sentim,
continuem seriosos, com si sentíssim
ploure; ella no, ella tenia alegria i la
manifestava, jo pensava que ho entenia
més bé que nosaltres, entenia què era
fer festa.
No sabia llegir, però, de tant en tant,
em demanava el cançoner, tant li era
del dret com del revés, una pàgina o
una altra; li agradava afegir-se als cants
de la comunitat, i a fe que es feia notar
quan se sumava al cor. Jo havia pensat
tantes vegades que el bon Pare Déu
devia estar més complagut en les seves
desafinades voluntarioses que en tota la
vanitat dels que creiem que cantem bé;
si els seus sons de fagot em feien somriure
a mi, més el devien fer somriure
a Ell, que és tot amor. Ella em mirava
de reüll i somreia beatífica, com si em
digués “mira, jo també canto”.
Va morir dolçament, sense adonar-se’n.
Després d’uns dies de restar com adormida,
va deixar el cos feixuc i va volar
a l’encontre del Senyor ressuscitat; ha
fet Pasqua al bell mig de la Quaresma;
la fundació informa
racó d’opinió
Quaresma i Pasqua devien ser el mateix per a ella. Fàcilment
passava de la joia al plor i del plor a la joia. Feia festa fàcilment
i s’enutjava fàcilment, com ho fan les ànimes de cristall, cuiten
a dringar i cuiten a trencar-se.
Qui me’n farà memòria amb signes inequívocs, no fos cas que
pogués oblidar el barret a l’estiu o la gorra a l’hivern, al primer
banc de l’església? Qui em demanarà que li buidi l’aigua de
l’ampolla de plàstic per omplir-la amb refresc? Qui voldrà
estar-se al sol, perenne fredolica, encara que faci una calor
que estavelli les pedres? Li agradava el sol; jo li deia que era
una heliòfila —una animadora del sol—, havia inventat aquest
mot per a ella. Ara ja sap que, des de Zacaries ençà, el sol és
un símbol del Messies, veritable Sol de Justícia, Crist Senyor
Nostre, que ens il·lumina des de dalt.
Quan el rebia en l’eucaristia, sempre somreia; allò que nosaltres
no sabrem fer mai: acollir Jesús amb un somriure; és que
ella era senzilla i nosaltres som solemnes.
Teresa humil, encomana’ns a Déu ara que esteu tan junts en la
conversa que no s’acabarà mai.
7

la fundació informa
racó d’opinió
Jornades Nacionals de
Sistemes Augmentatius
de Comunicació
L
a psicopedagoga i una educadora de la Llar Oxalis de Girona van
assistir els dies 24 i 25 de març de 2006 a les terceres Jornades Nacionals
de Sistemes Augmentatius de Comunicació que van tenir lloc a
Saragossa. En aquestes jornades, es van presentar tres ponències: La importància de
l’alfabetització emergent en persones amb necessitats especials de comunicació;
L’avaluació i la presa de decisions per a la intervenció, respecte als sistemes augmentatius
de comunicació; i Els sistemes alternatius de comunicació i qualitat de
vida. També es van presentar vint-i-vuit comunicacions que feien referència als nous
avenços, mètodes o programes per millorar la comunicació.
Un cop finalitzades aquestes jornades, hem comprovat que, de totes les dimensions
de qualitat de vida, l’autodeterminació (ser emergent en la construcció del propi destí)
8
L’autodeterminació
es considera per molts
la columna vertebral
per a la qualitat de vida
es considera per molts la columna vertebral
per a la qualitat de vida, i aquesta es
desenvolupa a través de la comunicació
verbal o alternativa.
N’hem vist la importància, així com també
les diferents experiències presentades
per diferents centres o entitats, amb l’objectiu
d’afavorir la qualitat de vida a través
del llenguatge i la comunicació.
Nuri Moret (educadora)
Natàlia Santamaria (psicopedagoga)
De la Llar Oxalis de Girona

T
uve la ocasión de asistir a un
acto social, al que llaman la
arrossada. Se celebraba en
el Casal de la Gent Gran, situado en el
parque central de nuestra coquetona
ciudad. Fuimos cuatro residentes, tres
mujeres y un hombre. Para mí fue
una gran sorpresa el poder asistir a ese
evento con una silla manual como la
mía, ya que las otras eran eléctricas, más
que nada por el hecho de necesitar una
persona para que me llevase.
Después de mucho buscar, pues me
hacía una ilusión enorme el poder estar
presente en tan importante evento, tuvimos
la gran suerte de encontrar a un
señor de avanzada edad, por cierto,
socio del casal, que estaba dispuesto a
llevarme: José.
Durante el trayecto, fuimos hablando de
varios temas. Uno de ellos fue la cantidad
de personas que vendrían a la comida
con 170 tiquets vendidos. A la hora pre-
la fundació informa
racó d’opinió
‘Arrossada’ y desfile
de vestidos de papel
vista por la organización, las 14.00 h, se sirvió la comida, y
como broche final, ofrecieron un desfile de vestidos confeccionados
con papel, semejantes a los que lucía la alta alcurnia en
tiempos de la emperatriz Sisí, con adornos, abanicos, bolsos y
sus pañuelos de puntilla, todo ello de papel.
Me gustó tanto, que tuve el atrevimiento de pedir una fotografía
con las seis modelos. Cada una tenía algo distinto y la
presidenta era la que lo iba explicando. Lo que nos dejó perplejos
es lo que nos contó del hilo, que lo hacían con papel
pinocho y lo cortaban a 1 cm y luego lo enrollaban muy bien;
finalmen-te, lo pasaban por una máquina para conseguir la
consistencia deseada y precisa.
Uno de los vestidos llevaba una chaquetilla hecha de
macramé y otro bordado a punto de cruz por la cintura y su
abanico a juego.
Qué suerte tener vista para disfrutar con esas piezas tan
bien hechas.
Espero encontrar más personas como José y poder seguir
disfrutando de todo lo bonito que hay en la vida.
Margarita Grau López
Resident de la Llar Pla d’en Boet
SXC.HU
9

vida a les llars
Llar Terres de Ponent
Quan treballar
és bon humor
10
El bon temps arriba a Mollerussa acompanyat d’una explosió de colors als jardins de
la Llar Terres de Ponent. Un esperit que també es respira en l’interior de les seves
parets, gràcies a la dedicació de les seves treballadores i al bon humor.
J a és primavera i, des de la
revista Amistat, ens desplacem
a Mollerussa per
conèixer un grup de treballadores de la
Llar Terres de Ponent. Als pocs minuts
de parlar amb elles, les anècdotes i els
somriures impregnen la conversa, i és
quan es nota que la feina es realitza
amb bon humor i aporta una satisfacció
darrere l’altra.
Dolors Mor porta deu anys a la llar, i
explica com hi va arribar: “jo havia treballat
en oficines des de joveneta. Ho vaig
deixar quan vaig tenir les meves nenes,
i em vaig trobar que, després de tota
una vida dedicada a la mateixa feina,
m’havia de reciclar moltíssim per tal de
poder reincorporar-me. Un amic em va
suggerir estudiar Auxiliar d’Infermeria,
i ara no ho canviaria pas per tornar a
una oficina. Als matins, quan marxo
de casa, els dic “apa, adéu, que me’n
vaig a treballar”. I quan arribo a la feina
desconnecto de tot”.
Una història semblant és la de Maria
Rosa Garreta. Quan els seus fills van
marxar de casa, va decidir entrar en el
món laboral. Ara, no s’imagina la seva
vida sense anar a la llar.

Lligams estrets
Esther Armengol, d’altra banda, ens comenta com el treball a
la llar l’ha ajudat a acceptar la realitat amb normalitat: “abans,
quan veia una cadira de rodes pel carrer, m’impactava molt,
però ara ja no; entenc que forma part de la vida, del dia a dia.
Tots els residents són com de la família per a mi”.
Així mateix, l’Esther Armengol confessa que, quan va perdre la
seva mare, la feina la va ajudar molt a superar-ho: “aquí t’oblides
dels teus problemes, perquè veus que no ets l’únic que
Són precisament la complicitat i
els lligams que s’estableixen entre
residents i treballadors els que fan la
feina més agradable.
en té. Et canvia la manera de veure la vida”. També és el cas
de la Carmina Gómez: “quan vaig entrar a Terres de Ponent,
feia un mes que el meu marit havia mort, i ser aquí és el millor
que em podia arribar a passar, perquè vaig deixar tots els meus
problemes fora i no he trobat més que satisfaccions”.
Són precisament aquesta complicitat i els lligams entre residents
i treballadors els que fan que el centre tiri endavant, remarca la
directora Anna Peiró. I, de fet, totes coincideixen que la satisfacció
més gran és arrencar-los un somriure. “T’ho passes molt bé,
rius tota l’estona i quan arribes a casa, estàs content i de bon
humor. Nosaltres treballem amb persones, i els fem bromes,
estem alegres perquè volem veure’ls contents i ajudar-los a
pensar en positiu. Però també ens podem permetre un mal dia,
perquè ells ho entenen. ‘Què et passa avui? No et trobes bé?
Estàs molt seriosa…’ et diuen”, afegeix la Magda Minguet.
El que més els agrada compartir amb
nosaltres són les anècdotes del dia a dia,
que faciliten la convivència. Així, la Laura
Aluja en recorda una de molt divertida
que li ha passat aquest mateix matí:
“una resident em diu: ‘com que avui
teniu una entrevista important, aquí tens
coloret i pintallavis. Posa’t ben guapa per
a les fotos i després m’ho tornes, eh?’”.
I la Dolors afegeix: “és que ho saben tot i
estan en tot. Teníem un usuari que només
amb les petjades ja sabia qui eres. La
IIde, per exemple, amb la porta de la
seva habitació tancada, em crida quan
passo pel passadis”. Saben els dies que
et toca venir i quan tens festa, i sempre et
pregunten quan tornes. És una mostra
d’interès que fa il·lusió.
Una vegada, estàvem banyant un resident
i jo tinc el costum de cantar, llavors
ell em va dir: ‘mira Dolors, hi ha una
cosa que fas molt malament, però no
t’ho puc dir perquè t’enfadaràs’. Com
que jo vaig insistir perquè m’ho expliqués,
em va contestar: ‘cantar’!”.
vida a les llars
11

eportatge
12
Un dia a Port Aventura
El 9 de maig, vàrem anar d’excursió a Port Aventura amb un grup de residents de la Llar Can
Llovera, de Sant Feliu de Llobregat; una sortida realitzada gràcies a la col·laboració de “la Caixa”, que
inclou l’entrada al parc temàtic i el dinar per a cada un dels residents de la fundació. Port Aventura
hi col·labora facilitant entrada gratuïta a tots els acompanyants del grup.
L
a revista Amistat es desplaça fins a Salou per
seguir dos autocars amb 10 residents, acompanyats
de la directora de Can Llovera, Mireia
Soler, diverses cuidadores, voluntaris i en Pedro, el xofer, per gaudir
d’un dia especial i diferent a Port Aventura. Les sortides es
fan en grups petits, per tal de facilitar la mobilitat dels residents
pel parc, amb tots els acompanyants necessaris, els dies que els
responsables estimin més oportuns.
A més, un cop allà, ens adonem com els treballadors del parc
estan molt receptius i alerta per facilitar-nos l’estada.
Tot i que la majoria ja coneixia el parc, el grup està encantat de
passar-hi el dia. El Florentino, per exemple, hi havia estat quan el
van inaugurar, llavors podia caminar, i ens explica que tenia moltes
ganes de tornar perquè hi ha un munt de coses noves.
Per als qui que no heu visitat Port Aventura,
us direm que es tracta de viatjar
per diferents terres exòtiques i llunyanes.
Comencem la nostra expedició pel
Far West, que també serà el territori de
la nostra última activitat amb l’espectacle
Fort Frenzee, on ens ho passem d’allò
més bé amb les aventures i l’acció trepidant
del fortí més boig de l’oest, amb un
grup d’especialistes.
És, precisament, en terra de cowboys on
el Guillermo s’anima a disparar amb les
pistoles d’aigua que hi ha als miradors
als grups més agosarats que baixen amb

inflables pel riu. Un dels nois que mulla li crida divertit “em
quedo amb la teva cara!”, cosa que fa riure molt en Willy, com
li diuen els amics.
No pugem a les atraccions. Per a la Mireia els motius són molt
clars: “és una qüestió de seguretat, si fossin més suaus sí, però
aquestes centrifugades podrien ser fatals per a la gent amb
problemes musculars de cervicals i d’esquena”. La Paqui, per la
seva banda, hi està d’acord: “a mi, aquestes atraccions que fan
tantes voltes em maregen d’allò més”, comenta mentre passem
pels Crazy Barrels (un conjunt de barrils que giren a gran
velocitat). I això que la Paqui és d’allò més activa i fa poc, fins i
tot, va viatjar fins a Florència tota sola, ens explica.
Gràcies a ”la Caixa”
La visita dels residents de Llars de l’Amistat a Port Aventura
és possible gràcies a la col·laboració de ”la Caixa”. Josep M.
Mauri, director de l’oficina Central-Diagonal, ens explica que
la relació entre la fundació i aquesta sucursal ve de lluny i, a
partir de la seva visita a la Llar Joan Trias, es varen establir les
bases de la participació, independentment dels projectes que
s’han portat a terme amb la Fundació ”la Caixa”.
“El nostre objectiu era poder gaudir d’un parc d’oci com és Port
Aventura, on ”la Caixa” té una participació important, donant
suport, alhora, al projecte de Llars de l’Amistat Cheshire”.
La col·laboració es va iniciar l’any 2005, amb la visita de 80 persones
al parc, i enguany hi ha una planificació de 20 sortides amb
180 persones.
“Des d’oficines, tenim una visió més financera, i quan et trobes amb
iniciatives com aquesta i veus que hi pots col·laborar directament, és
quan t’adones d’aquesta ànima que té “la Caixa” i que posa tots els
seus mitjans a disposició de les necessitats socials. No som un banc
amb dividends a final d’any. Si treballem més de 25.000 persones
en l’entitat és per facilitar projectes socials, aquests són els nostres
dividends”, comenta Josep M. Mauri.
Aquest marc de col·laboració està en línia amb l’accent social de
proximitat que vol donar ”la Caixa” a través de la seva fundació,
amb un pressupost de 303 milions d’euros per a l’any 2006.
Espectacles d’arreu
Tot i així, la nostra activitat és frenètica.
Ens desplacem amb agilitat entre
les runes asteques i travessem la Gran
Muralla Xinesa, tot per no perdre’ns res.
I és que els espectacles són únics a Port
Aventura, i revelen sorprenents històries
del món, ambientades en les cinc àrees
temàtiques del parc (Far West, Mèxic,
Xina, Polinèsia i Mediterrània). Així és
com ens contagiem dels ritmes més
sensuals de la Polinèsia, durant l’espec-
reportatge
Ens desplacem amb agilitat entre les
runes asteques i travessem la Gran
Muralla Xinesa, tot per no perdre’ns res.
tacle dels Pareos de Bora-Bora, on els
natius ens mostren com posar-nos un
pareo de mil formes diferents, mentre
gaudim de la música en directe. També
explorem el Mèxic colonial, dinant en
una cantina on disfrutem de l’actuació
dels mariachis i les danses mexicanes.
Són cançons que tots coneixem, com La
Cucaracha o una que, segons el Javi, és
de la seva època, i això que només té 23
anys! Fins i tot, la Pepi, responsable de
les activitats de tallers a la Llar Can Llovera,
s’anima a ballar amb un mariachi!
Tampoc no ens volem perdre l’Orient i
China Town, una gran ciutat envoltada
dels números acrobàtics més espectaculars,
sense oblidar els balls de La Perla
del Dragón, on ens fem fotos amb els
dracs xinesos.
A l’hora de marxar, el grup em pregunta
si m’ho he passat bé. I tant! I vosaltres?
Ells hi estan tots d’acord, ha estat un dia
complet i ens emportem a casa un munt
de records.
13

entrevista
Desenvolupar
l’autonomia personal
La Federació ECOM aglutina i potencia l’avenç de les associacions que la formen, entre elles, la
Fundació Llars de l’Amistat Cheshire. L’objectiu és clar: aconseguir que les persones afectades per
una discapacitat física puguin participar, lliurement, en totes les activitats socials. Parlem amb Roser
Fernández, gerent d’ECOM, i Mª José Vázquez, presidenta d’ECOM Barcelona, sobre la nova Llei de
Promoció de l’Autonomia Personal i l’Atenció a Persones en Situació de Dependència.
14
Roser Fernández
Mª José Vázquez
La federació porta més de 30 anys lluitant per la
integració de les persones amb discapacitats.
Des d’aquesta perspectiva, quina importància concediu
a aquesta nova llei?
R.F.: Aquesta llei ha estat una de les gran ambicions de la federació
des de sempre, per tal que es reconeguessin els drets de
les persones amb discapacitats. Per una banda, ens alegrem
de la iniciativa, però també som crítics, perquè han estat molts
anys d’espera amb molt d’esforç invertit, i el resultat no respon
a les expectatives que ens havíem creat.
M.J.V.: El primer document de la llei era pensat per a la gent
gran, cosa que, per nosaltres, ja era un handicap important. Era
una llei de la dependència, mentre que pensàvem que havia
de ser per a l’autonomia personal, d’aquí el canvi de nom.

Què aporta la seva aprovació?
R.F.: Pal·lia certes necessitats de les persones amb discapacitats
i dependència. Reconeix el sector de la societat en aquesta
situació i el dèficit en la prestació de serveis socials. Però
els serveis socials havien de ser el quart pilar de l’Estat del
Benestar, com són la sanitat i l’educació, i en el text es diu que
l’usuari haurà de participar-hi econòmicament, cosa que no
passa en altres àmbits. Això fa que surti coixa.
I quines són les reclamacions que queden al descobert?
M.J.V.: La llei no surt amb un finançament clar. Admetent la
necessitat del copagament, no es té en compte com n’és
de cara la vida d’una persona amb discapacitat. La gent que
necessita per a qualsevol activitat un assistent que els faci
suport, amb cinc hores setmanals, com s’especifica en la cartera
de serveis, no en té prou. També s’estableix un calendari i
un programa d’aplicació, que per nosaltres és insuficient i llarg
per a una necessitat que ha estat molt reclamada.
R.F.: Si bé és cert que es defineixen tímidament els serveis que
han d’estar coberts, no s’especifica quins ni com. S’institueix la
figura de l’assistent personal, sense detallar tampoc a qui es destinarà
ni com es portarà a terme. Són moltes les incògnites.
Algunes veus consideren que el col·lectiu de
discapacitats no s’ha tingut massa en compte en
aquesta llei. Què n’opineu?
R.F.: Una llei com aquesta hauria d’haver suscitat molt més
debat social, i de fet, al carrer, el tema no hi és. Hauria de ser el
revulsiu d’aquesta legislatura per tot el que pot significar per al
benestar de la ciutadania, i no ho és. Penso que, finalment, tindrem
les mateixes aportacions, però amb més complicacions,
“Hi ha molt poca presència de les
organitzacions sense ànim de lucre en el
text, que són, finalment, qui desenvolupa
aquesta classe de serveis”
ja que ara s’haurà de valorar el grau de dependència i temem
que serà molt exigent. Així mateix, hi ha molt poca presència
de les organitzacions sense ànim de lucre en el text, que són,
finalment, qui desenvolupa aquesta classe de serveis. Més
professionals en el sector, més ajuda a domicili, més places
de residència, etc. Com ho tenen plantejat això? Perquè a
nosaltres no ens ho han preguntat.
M.J.F.: El moviment associatiu hauria de ser més exigent a
l’hora de reclamar els nostres drets.
entrevista
La Llei de Dependència coincideix amb la nova llei
catalana de Serveis Socials. A la pràctica, quines
conseqüències creu que tindran ambdues normes en el
nostre entorn més immediat?
M.J.F.: El Parlament de Catalunya té les competències exclusives
en aquest tema, però plantegen el mateix problema de
financiació, cosa que deriva en les mateixes deficiències. Jo
valoraria positivament que, per a l’any 2007, les persones amb
grans discapacitats tinguessin cobertes les 24 hores. Com és
possible que es plantegin a baixar els impostos i fer una llei de
la dependència?, em pregunto.
La llei fa la seva pròpia definició de dependència.
Què és exactament, la dependència?
R.F.: En el nostre sector, independentment de l’edat, hi ha
gent que necessita una assistència per portar a terme el seu
projecte de vida. De vegades, es pal·lia amb l’ajuda d’una
persona, i d’altres, amb ajudes tècniques i accessibilitat en
l’entorn, com l’eliminació de barreres arquitectòniques.
És per això, trobo, que la llei no promociona l’autonomia
personal. Si no inverteixes en programes d’atenció integral,
fas que l’usuari es torni dependent de l’assistent personal.
Calen programes d’atenció a les famílies amb nadons amb
algun problema, com grups d’ajuda mútua, atenció psicològica,
etc., que vagin a parar a famílies menys temeroses i
dependents de la discapacitat.
M.J.V.: La llei no preveu que les persones amb discapacitats
puguin ser autònomes, i això ens disgusta. Hi ha persones a
qui, si apliquem les tècniques existents, els augmentaran les
quotes d’autonomia personal.
15

centres
16
El repte del dia a dia
Donar qualitat de vida és un
dels principals objectius de
l’equip de professionals
de les Llars de l’Amistat
Cheshire, entre els quals
figuren els/les infermers/es.
Més enllà de tenir cura dels
aspectes sanitaris, el tracte
humà és una de les raons de
ser de la seva feina diària.
Tot i que la realitat, de vegades,
s’imposa, l’afecte dels residents
és la seva millor recompensa.
P
er tal de conèixer més de
prop la seva feina i les principals
satisfaccions que els
reporta, vàrem tenir l’oportunitat de conversar
amb part de l’equip d’infermers/
es de la Fundació Llars de l’Amistat
Cheshire, en concret, Oriol Daroca (Llar
Sant Salvador, Tarragona), Daira Linares
(Llar La Gavina, Alella), Luz María Urruchi
(Llar Emilio Benedetti, Barcelona), Sílvia
López (Llar Pla d’en Boet, Mataró) i
María José Martínez (Llar Terres de
Ponent, Mollerussa).
Si bé les tasques que desenvolupen tots
ells són força similars, sí que existeixen
diferències en funció de si es tracta d’un
centre per a grans disminuïts físics o
residents amb paràlisi cerebral. En tot

cas, i com acorden, la seva és una feina multidisciplinària que,
com explica la Luz María, “no és tancada, sinó que va en funció
del dia a dia”.
Entre les funcions higienicosanitàries pròpies de la infermeria,
s’inclouen fer les cures, el control de visites mèdiques i la
supervisió de la medicació, sempre procurant que es compleixin
els estàndards de qualitat establerts. Tot això, sota el lema
que “la feina estigui ben feta”, apunta l’Oriol.
Més enllà de posar una injecció o fer una cura, qualsevol
ocasió és bona per apropar-se als residents, ja sigui per intentar
animar qui està trist i fer-li costat en un moment difícil, o
per compartir les bones notícies o els progressos que hagi fet
des de la seva entrada a la llar. Per tant, i a més de l’atenció
sanitària, la feina d’aquest col·lectiu d’autèntics professionals
pluridisciplinaris implica també un vessant
de caràcter psicològic.
El saber escoltar, d’aquesta manera,
es converteix en una de les facetes més
desenvolupades per part dels infermers
i, en especial, en el cas dels grans disminuïts
físics. “Molts d’ells, abans, portaven
una vida autònoma i, a causa d’un
accident o d’algun altre motiu, tot els ha
canviat d’un dia per l’altre. No és només
el fet d’assistir-los, sinó també d’entendre’ls”,
explica Luz María, de la Llar Emilio
Benedetti. Seguint amb aquesta reflexió,
la Daira, de La Gavina, comenta que
“tan important és alleugerir-los físicament
com escoltar-los per reduir-los les
angoixes”. Per tant, la nostra feina no es
pot veure només des del punt de vista
físic, sinó que va molt més enllà”.
Per sobre de tot, “el principal missatge
que es desprèn de tots ells és la satisfacció
per una feina que t’omple com a
persona”, explica la Luz María. Per la seva
centres
La confiança entre resident i
infermer es presenta com un ingredient
imprescindible per aconseguir
els millors resultats
banda, la Sílvia comenta la capacitat que tenen els residents
“de convertir un mal dia en un bon dia només pel fet d’entrar a
la llar”, mentre que la Daira té clar que “nosaltres donem, però
alhora també rebem d’ells”.
Treball en equip
A més de reconèixer que la rutina no té cabuda dins de la
seva professió, els infermers/es de la Fundació també tenen
clar que cal seguir treballant per millorar la qualitat de vida dels
residents, aspecte en el qual la Luz María destaca la necessitat
“de continuar reforçant la feina d’equip que es fa a cadascuna
de les llars”.
17

centres
18
La relació amb el resident, per tant, no és l’única important
per als infermers/es, també és fonamental el treball en equip
amb la resta de professionals de cada centre. I és que la collaboració
entre les tasques realitzades per part d’infermers/es,
cuidadors/es, metges, fisioterapeutes, treballadors/es socials i
la direcció del centre és un autèntic engranatge, que assegurarà
els millors resultats. D’aquesta manera, també és més fàcil fer
front a les noves necessitats que van sorgint en el dia a dia.
Lliçó de vida
Ja sigui amb una experiència de tres anys i mig, com la Sílvia,
o de només tres mesos, com és el cas de l’Oriol, cap dels
components del grup pot deixar d’explicar alguna lliçó que
hagi rebut dels residents de les llars. La Daira, que treballa
a la Llar La Gavina des de fa tres anys, comenta que una de
les coses més sorprenents “és l’alegria que et transmeten els
residents, tot i les seves discapacitats”, i destaca també que
“amb poques coses en tenen prou per somriure”. Seguint amb
Més enllà de l’atenció sanitària, la feina dels infermers
implica també un vessant de caràcter psicològic
aquesta mateixa línia, la Sílvia recull les impressions dels seus
companys amb una sola, però explícita, frase: “m’aporten una
lliçó de vida”.
Precisament, aquesta afirmació ens porta a parlar de les petites
coses que omplen el dia a dia de les Llars de l’Amistat. Per exem

ple, l’Oriol, de la Llar Sant Salvador, recorda
que “hem aixecat una resident després
d’estar set mesos al llit a causa d’una nafra,
i tothom ho celebra i la felicita”. Per la seva
banda, la María José destaca “l’entusiasme
amb el qual tots els membres del centre
viuen petites coses com les celebracions
de les festes tradicionals, mentre que
la cosa que més reconforta a la Daira
és el fet “d’estar allà per ajudar-los, que
valorin allò que estàs fent i l’alegria que
demostren en veure’t”.
centres
Tot i començar a treballar a la Llar Emilio Benedetti a finals de
gener, la Luz María ja ha tingut temps de descobrir que “és
una feina que et dóna un altre tipus de sensibilitat, una nova
manera de veure les coses”. Aquest dia a dia és el que fa més
especial la relació entre els infermers/es i els usuaris de les
llars, que tenen l’oportunitat d’anar-se coneixent a poc a poc.
Precisament, aquest és un dels aspectes que destaca la María
José, que combina la seva feina a la Llar Terres de Ponent
amb la d’infermera en un hospital d’aguts. “A l’hospital potser
veig una persona aquesta nit i l’endemà ja no hi serà. No li
agafes tant d’afecte com a la llar, on estàs amb els mateixos
residents a diari”.
Una relació estreta
La confiança entre resident i infermer/a es presenta com
un ingredient imprescindible per assolir els millors resultats.
Aconseguir-la, però, és el fruit d’una feina constant
i que, a vegades, no és fàcil. “Al principi, ets una persona
nova i, com que no et coneixen, estan a la defensiva.
Amb el temps, això canvia i s’obren”, diu l’Oriol. La millor
manera d’escurçar distàncies, explica per la seva banda la
Sílvia, “és donant afecte” i, a partir d’aquí, la relació passa
a convertir-se en amistat. Com apunta la Luz María, “el
mateix intercanvi d’experiències fa que s’estableixi una
relació molt bonica entre nosaltres i, cada dia, ens estem
fent més amics”.
L’apunt simpàtic el posa la María José, recordant “com al principi,
en veure que era joveneta, alguns residents intentaven
prendre’m el pèl. Ara que ja hi porto uns mesos i els conec, la
cosa ja és diferent”. “Això ho fan amb tothom!”, afegeix la Sílvia,
“proven fins a on poden arribar”.
Tot i els resultats aconseguits en el dia a dia de les Llars de
l’Amistat, tots ells afirmen que cal seguir treballant de cara al
futur. Un futur en el qual estrènyer els llaços amb els residents,
escoltar-los quan ho necessitin o compartir amb ells el dia
a dia continuaran sent els millors complements de la tasca
higienicosanitària que els infermers realitzen a les Llars de
l’Amistat Cheshire.
Posats a pensar en noves propostes, l’Oriol apunta que podria
ser interessant “treballar més amb la comunitat i organitzar
més activitats al centre”, mentre que la Luz María incideix en
la necessitat de “reforçar els vincles entre els professionals de
cada llar”. Esperant la consolidació d’aquests i d’altres projectes
que ajudin a millorar la qualitat de vida dels residents de
les Llars de l’Amistat, d’il·lusió i de ganes de seguir progressant
no en falten entre els components de l’equip d’infermers
de la Fundació.
19