La - Llars de l'Amistat Cheshire

Amistat N.
Fundació
vetllar per la pròpia salut
CUIDAR EL CUIDADOR
20
Abril 2010

sumari
La Fundació informa pàg. 3
Notícies
Racó d’opinió
Reportatge pàg. 10
Ciudar el cuidador
24 hores amb pàg. 12
Laura López
Entrevista pàg. 14
Francisco Martín Frías
Convivència pàg. 16
Carles Balanyà i Ana Mari Caparrós
Voluntaris pàg. 18
Rosa Mª Aleu i Mª Àngels Paris
el patronat
Presidenta d’Honor
S.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’Honor
Mariano Supervía, Inés Benedetti,
Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
Patronat
president: Xavier Matas
vicepresidenta: Mercè Escrigas
tresorer: Albert Trias
vocals: Rosa Sensat,
Lluís Ibáñez, Josep Navarro
secretari: Alfredo Briales
Edita
Fundació privada Llars de l’Amistat Cheshire
Director General: Dr. Josep M. Colon
C/ Benedetti, 60-62
08017 Barcelona (Espanya)
www.llarsamistat.org
fundacio@llarsamistat.org
Coordinadora: Montse Fita
editorial
Tots som diferents,
tots som iguals
L
’assoliment de la igualtat entre tots els ciutadans és un procés que es
desenvolupa des de fa segles, i continua avui en dia al voltant de les
reivindicacions de diversos col·lectius. Però en unes poques dècades ha
donat un important salt endavant de la mà de la globalització, que ens
ha portat a casa una gran diversitat de persones, cultures, races, hàbits,
capacitats, formes de pensar i de fer amb les quals dialoguem i convivim
cada dia. Aquesta diversitat ens ajuda a obrir la ment cap a les diferències
i alhora ens apropa cap a la igualtat.
Així, ens trobem sovint redescobrint valors com el respecte per l’altre,
que és diferent a nosaltres i al que estem acostumats, i defensant els
seus drets. Perquè reconèixer la diferència forma part de l’autèntica
apreciació de la vida. Però també és cert que ens hi veiem avesats per
la necessitat d’adaptar-nos i acceptar un entorn canviant, ple de moviments
migratoris i canvis irrefrenables.
La Fundació Llars de l’Amistat valora i treballa en dues direccions. En
l’àmbit del pensament, fomenta en totes les persones (discapacitats i
no discapacitats) la mentalitat de la integració, l’amistat i la igualtat; en
l’àmbit dels fets, converteix les Llars en un entorn social que permet a
usuaris i residents augmentar la seva qualitat de vida, la seva autonomia
i capacitat de conviure.
Tot reconeixent la feina que queda per fer, des de la Fundació celebrem
l’existència, en les societats, d’aquest procés d’acceptació d’una realitat
calidoscòpica, rica i diversa, i mirem amb optimisme cap al moment en
què per fi totes les persones siguin pensades i tractades com a iguals.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
Disseny i realització
BPMO Edigrup
C/ Guitard, 43, 1r - 08014 BCN
Tel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15
www.bpmo.es
Dipòsit legal
B-45328-2002

Nadal a les Llars
“El Nadal torna, torna sempre”, va dir Joan Maragall en el seu poema Nadal.
Així, a les nostres residències l’ambient nadalenc se sent arreu. Els residents,
el personal, els voluntaris i amics sempre estan rodejats de colors,
pessebres, llums i arbres per celebrar el Pare Noel, el Tió, el Nadal, Sant
Esteve, l’Any Nou i els Reis Mags en companyia de persones estimades.
Moltes gràcies a tots per aquests dies de pau i amor.
Escola del Treball
Com cada any, un grup
de la Llar Joan Trias va
col·laborar en les Jornades
Tècniques que
organitza l’Escola del
Treball de la Diputació
de Barcelona.
‘Entre Línies’, de TV3
El divendres dia 12 de març, el programa
Entre línies, de TV3, va gravar
una entrevista amb l’usuari de la Llar
Joan Trias, Carles Camps, per inclourela
en un reportatge sobre l’empresa B&J
Adaptacions. I és que en Carles utilitza
com a ajut tècnic per a la comunicació
un ordinador Asus amb el programa
B&J Hermes, proporcionat per aquesta
empresa.
Visita a Mont-roig
La Llar Sant Salvador va fer una
visita guiada al Centre Miró, situat a
Mont-roig. El centre és un lloc d’interpretació
de la figura del pintor
Joan Miró, on van poder gaudir
tant de la seva obra com de la vida
i anècdotes de l’artista.
Educació viària
Dues representants de la policia municipal de
Girona van acudir a la Llar Oxalis per fer una
sessió informativa sobre seguretat viària. Tenint
en compte que són moltes les ocasions en les
quals els residents es desplacen per la ciutat,
se li va donar molta importància a recordar-los
mesures de seguretat que s’han de prendre a
l’hora de circular pel carrer.
la fundació informa
Visita al Centre de
Cultura Contemporània
de Barcelona
El residents de Can Llovera van acudir a
l’exposició que mostra com s’ha desenvolupat
el Pla Cerdà al llarg dels darrers
150 anys. El residents van ressaltar “la
interessant experiència de veure tot Barcelona
en petit”.
3

la fundació informa
Visita a l’Aquàrium
Aquest hivern dos grups de residents de la Llar La Gavina, un de Pla d’en Boet i un de Can Llovera van visitar l’Aquàrium de Barcelona
i van gaudir de les explicacions dels guies i dels posteriors dinars.
L’enterrament de la sardina
La Casa del Sol
El principal objectiu de la Casa del Sol
és l’ecologia i la protecció del medi
ambient. Els residents de Can Llovera
van anar-hi per tal d’aprendre què són
les energies renovables. Tot i que feia
una mica de fred va ser una sortida
molt profitosa.
4
El dia 17 de febrer els residents i usuaris
del centre de dia de la Llar Oxalis van fer
l’enterrament de la sardina. Mentre un grup
s’ocupava del dibuix i la decoració, l’altre en
feia el forat. Una vegada la sardina va estar
enterrada tots van gaudir d’un berenar.
Els residents de la Llar del Pla d’en Boet
també van celebrar el Dimecres de Cendra.
Van fer una missa on es van entristir força
però de seguida van canviar d’ànims fent
un bon àpat.
Equinoteràpia
La Llar La Gavina continua amb les pràctiques d’equinoteràpia al Picadero Don Caballo
situat a Vallromanes. Cada vegada més els usuaris s’atreveixen a muntar. Aquesta
experiència augmenta la seva autoestima, els dóna més seguretat en si mateixos i els
ofereix un punt de vista diferent.
Així mateix, un grup de 6 residents de la Llar Oxalis de Girona, acompanyats per les
dues fisioterapeutes, van anar a Mas Alba a participar en una sessió d’hipoteràpia. A
més de muntar a cavall, també li van poder donar de menjar, raspallar-lo, posar-li la
sella, etc. Tots es van sentir molt a gust interaccionant amb l’animal i van sortir contents
de la sessió.

La Llar Oxalis presenta la
seva obra teatral
Un grup de 15 joves del projecte Groc
de la Parròquia de Sant Josep de Girona
van venir al centre per veure la representació
de l’obra La Ciutat dels diferents,
que els va presentar el grup de teatre de
la Llar Oxalis.
Els mons de l’islam
Un grup de residents de la Llar La Gavina
van visitar la exposició de Els mons de l’islam
al CaixaForum. Val a dir que el tema
cada vegada interessa més als residents,
perquè estan en contacte amb persones i
tenen companys que practiquen aquesta
religió. De fet el Grup de Cultura ja treballa
el tema a través d’Internet.
Concurs de pintura ‘Nous
genis 2010’
Durant la primavera, la Generalitat de
Catalunya, la Caja de Ahorros del Mediterráneo
i Cocarmi organitzen el concurs
de pintura Nous genis.
Aquest any ja és la 7a edició, i els centres
de les Llars de l’Amistat Cheshire ja estan
preparant les obres per al concurs.
Carnestoltes a les Llars
El dimarts 9 de febrer va ser un dia de molt moviment a
les Llars, ja que tots volien celebrar el Carnestoltes 2010.
Durant setmanes, els residents s’havien preparat per a la
ocasió fent les disfresses i els complements. Arribat el dia
tocava vestir-se i passar per les sessions de maquillatge
per ser els reis i reines de la festa. Com es veu a les imatges,
van passar una jornada molt divertida on van riure
molt.
Club esportiu
Volem celebrar la participació dels atletes
del Club Esportiu Llars de l’Amistat
a la Lliga de Boccia. Els resultats van ser
molt bons, com no podia ser d’una altra
manera!
Els esportistes del club també van anar
a una escola de Badalona a fer una
exhibició de les seves habilitats. Els
estudiants van gaudir de l’exhibició dels
esports adaptats amb molta atenció i,
per als nostres atletes, aquestes experiències
són molt gratificants.
la fundació informa
Nevada espectacular
El passat dia 8 de març, arreu de Catalunya es van patir els inconvenients d’una
gran nevada. Però també hem vist la part bonica i les Llars ens la fan arribar a través
d’aquestes fotos.
5

la fundació informa
Trobada de totes les Llars a Os de Balaguer
Com s’ha fet altres anys, la Fundació ha convidat tots els participants del concurs Nous
genis 2009 a un dinar. En aquesta ocasió ens vam reunir 180 persones, entre usuaris,
acompanyants i membres del Patronat. La visita es va fer al Monestir de Santa Maria
de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer.
Excursió a Ullastret
6
Un grup de residents de la Llar Oxalis van visitar
el poble d’Ullastret aprofitant que s’hi celebrava
un mercat de productes ecològics. Després de
la ruta turística pel poble es van passejar per
totes les parades del mercat. Tot i que feia una
mica de fred, el sol els va acompanyar durant
tot el dia.
Al Futbol Club Barcelona
Com en anys anteriors, el Futbol Club
Barcelona va convidar els residents de les
Llars per participar en la jornada de portes
obertes que va tenir lloc al miniestadi
durant l’entrenament del dia de Reis.
Tots els residents que van poder participar
en aquest acte van estar ubicats en un
espai privilegiat, ja que estaven damunt de
la gespa del camp, molt a prop dels jugadors,
que van anar a saludar els residents.
Els van felicitar les festes Pep Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Bojan, Piqué, Enric,
Pedro, Valdés, Pinto, Ibra, Márquez, Dani, Keita, Busquets, Milito... Estava tota la plantilla.
Tots van estar molt afectuosos, es van fer fotos amb tots ells i van firmar autògrafs.
Darwin al CosmoCaixa
El Museu de la Ciència de Barcelona
va rebre la visita d’un grup de residents
de la Llar Pla d’en Boet. Durant la visita
guiada, el residents van aprendre la
teoria de l’evolució de Charles Darwin.
Va ser un dia molt interessant, que es va
aprofitar per dinar en el mateix museu.
Excursió a Masia Salat
Els residents de la Llar de Sant Salvador
van visitar el Molí d’Oli del Parc Temàtic
Masia Salat. Aquest parc ofereix un
viatge a través de la cultura i la història
de l’oli. Cal destacar el paradís d’oliveres
mil·lenàries i el tast de pa amb oli i arbequines,
que estava molt bo.
La Festa dels Globus
Mollerussa celebra
cada any la
Festa dels Globus
aerostàtics. El cel
s’omple de colors
i des del terrat de
la Llar tenim la sort
de poder observar
amb molta claredat
aquesta festa
aèria.

Celebrem l’aniversari dels nostres residents
Fer anys implica tantes emocions, tantes
vivències i sobretot tants records que
l’espai més propici per poder albergarlos
és compartint-los amb els companys,
familiars i amics.
A la Llar Can Llovera intentem donar als
nostres residents aquest espai on poder
gaudir de moments especials, divertits
i en bona companyia. Per això aquesta
vegada amb motiu de l’aniversari de
quatre dels nostres residents, Jaume Mitjans, Agapito Martínez, Francesc del Rio i
José Antonio Arias, nascuts entre els mesos de gener i febrer, van rebre la visita del
pallasso Koko. Entre rialles i bona companyia vam acabar tots amb el nas pintat i
gaudint d’un bon berenar.
Gaudim de les millors vistes a l’Hotel W
Les Llars Can Llovera, Emilio Benedetti, Sant Salvador I
Pla d’en Boet van tenir l’oportunitat de visitar l’Hotel W,
situat en el front marítim de Barcelona. Els residents van
poder veure totes les
instal·lacions de les
quals disposa aquest
hotel de luxe, més
conegut com l’Hotel
Vela, però sobretot
van gaudir de les
vistes impressionants
que ofereix.
Càritas a la Llar Terres de Ponent
Un grup de voluntaris de
Càritas ve periòdicament a
la Llar a passar una estona
amb nosaltres. Aquest cop
l’activitat era participar en
jocs sensorials, per això a la
fotografia ens podeu veure
menjant xocolata a cegues.
la fundació informa
A la discoteca!
Un grup de residents
y voluntaris de la Llar
del Pla d’en Boet van
anar a la discoteca. Va
ser una experiència
inoblidable ja que per
a molts d’ells era la
primera vegada que hi
anaven. Durant las tres
hores que va durar
la gresca, van ballar,
van fer amics nous i
sobretot van passar
una bona estona.
Aprenem a Roca Gallery
Els residents de la Llar Can Llovera van
visitar la Roca Gallery, un edifici creat
a Barcelona que pretén ser de referència
mundial per a les activitats socials,
culturals i expositives de la marca
Roca. En un primer moment els residents
van pensar que aquesta galeria
era una mica estranya, però durant la
visita ens van explicar molt bé en què
consisteix i és realment sorprenent com
han evolucionat els aparells que usem
per a la nostra higiene. Va ser un lloc
realment divertit que va arrencar més
d’una rialla.
7

la fundació informa
racó d’opinió
Discapacidad, envejecimiento
y generatividad
Tiene que haber una razón para hacerse mayor. Por ejemplo, para sentirse mejor consigo
mismo, para rememorar toda una vida que ha ido pasando bajo nuestra atenta mirada;
para recoger los frutos que hemos ido sembrando a lo largo de los años… En definitiva,
debemos buscar esa razón para seguir viviendo, para seguir envejeciendo.
8
Una humorista argentina,
Gabriela Archer decía que
“nadie me ve más vieja de
lo que yo me veo”. Podríamos pensar
que entonces envejecer es algo sujetivo
–cómo me siento y me veo– y objetivo
–las personas a partir de una determinada
edad comienzan a perder fuerza,
energía, la memoria, el cansancio se hace
más notorio, los huesos se hacen notar
y los músculos no responden–. Este es
el momento que Erikson (1985), en sus
estudios sobre el ciclo vital, relaciona con
“identidad vs. desesperación”, durante
la cual, la generatividad representaría la
señal de madurez psicosocial de los años
más adultos y que consiste en “establecer
y guiar a la nueva generación”.
cada persona es única
Nuestra reflexión se interesa ante todo por la situación de las
personas discapacitadas y su transición de la vida adulta a la
vejez. Aquí la situación cambia totalmente; las personas discapacitadas
son únicas, es decir, cada una de ellas evoluciona a
partir de sus características especiales referidas a su discapacidad,
a sus habilidades, oportunidades, y también tiene que ver
con su situación de institucionalización y las posibilidades de
establecer redes sociales desde su estatus particular.
En la medida en que una persona discapacitada desarrolla sus
habilidades de la manera más óptima posible, su avance en el
ciclo vital será más positivo. Si esta persona aprende a aceptar,
afrontar, incluso a rebelarse, y a partir de esta lucha contra
los elementos descubre nuevas maneras de afrontar su discapacidad
convirtiéndola en capacidad, podremos decir que
esta persona asumirá de forma más adecuada la siguiente fase
de vida, pues no podemos ignorar que si partimos de menos
capacidades el deterioro también llegará antes y será mayor. Si,

por el contrario, la persona aprende a desarrollar habilidades
de tipo social, comunicativo, creativo, creemos que podríamos
cambiar el panorama de desolador a creador, de disminución a
mejora, de pasividad a creatividad.
Cuando el envejecimiento va unido a la discapacidad, se debe
hacer hincapié en factores como el riesgo coronario a partir del
control de la tensión arterial y el fomento del ejercicio físico
para prevenir el sobrepeso; reducir la adicción al tabaco, prevenir
lesiones en la piel por incontinencia e inmovilidad, fomentar
una alimentación sana y equilibrada, mantener una correcta
hidratación, controlar la disfagia neurógena; que no falte la
terapia física y las sesiones de estimulación multisensorial en
las que se trabaja la memoria y se potencia la imaginación,
además de la atención psicológica y el seguimiento psiquiátrico.
Estas son algunas de las estrategias que los profesionales
de la Llar tenemos en marcha, con el objetivo de fomentar en
los usuarios hábitos de salud que retrasen las complicaciones
propias de la discapacidad y del envejecimiento.
En la medida en que una persona
discapacitada desarrolla sus habilidades
de la manera más óptima posible, su
avance en el ciclo vital será más positivo
Por otra parte, se fomenta la autonomía, evitando que los
usuarios se conviertan en sujetos pasivos y consiguiendo que
tengan la oportunidad de desarrollar una visión positiva y útil
de sí mismos. Así, la generatividad implica sentirse necesitado
por alguien y poder compartir algo de lo que has aprendido, de
lo que eres y de lo que tienes, con otras personas más jóvenes.
Por ello, nos invitamos a reflexionar más a fondo sobre ¿qué
han aprendido las personas discapacitadas y qué pueden enseñar
a otros?, ¿qué son, qué pueden compartir con los demás?,
¿qué tienen y qué pueden dar?
Planteamos a nivel profesional un análisis inmediato de la
situación de los mayores discapacitados, observar qué podemos
hacer para colaborar en la búsqueda de una nueva forma
de asunción de la vejez en los que van llegando al umbral de
la adultez y cómo podemos hacer para que ellos comiencen
lo antes posible a aprender a cuidar y no sólo aceptar pasivamente
ser cuidados.
FRanciScO dEnia ViLLaJOS
Resident de la Llar Sant Salvador
POEMAS:
la fundació informa
racó d’opinió
Refleja la libertad
Los pies y las manos son las alas de los humanos.
Refleja la vida
Verde como hierba verde el agua en su corriente se pierde.
Como una eterna melodía
Eres como un lago de aguas cristalinas
como rayos de sol que destellan tu alegría
eres dulce como una eterna melodía
y te sigo como ciego en tus noches y tus días.
Encanto brujo
El encanto brujo del bosque
donde el tiempo no existe
y su tiempo va despacio con el brillo de un anillo
y su piedra es un topacio.
Es por ello, que la Llar Joan Trias desarrollan
y aplica planes de formación continua para
el personal de atención directa, con el objetivo
de mejorar las herramientas de trabajo
y unificar criterios de actuación. El trabajo
cotidiano es todo un reto para los profesionales
responsables de la salud y bienestar
de las personas mayores y discapacitadas.
Por Lorena Farinango, enfermera,
y cristina Ramírez-Roa, psicóloga
Llar Joan Trias
9

eportatge
Cuidar el cuidador
Moltes vegades, darrere d’una persona amb una pèrdua de facultats hi ha un cuidador.
Una figura que, sovint absorbida en la seva funció d’ajuda, no acostuma a vetllar per la
seva pròpia salut. Un bon motiu per dedicar un reportatge a tots aquests cuidadors que
també han de tenir cura d’ells mateixos.
10
La tasca de cuidar una altra
persona implica una dedicació
física i psicològica que
pot arribar a ser molt absorbent. Tant, que
moltes vegades el cuidador s’oblida de la
seva pròpia vida, si bé continua amb les
mateixes necessitats que abans, només
que més desateses. Així doncs, el primer
pas per aconseguir una vida més saludable
és que el cuidador deixi, encara que
sigui durant uns pocs minuts al dia, de
pensar només en la persona que ha de
cuidar, en benefici de la seva pròpia salut.
Per aconseguir estar en les millors condicions
físiques i psicològiques per cuidar
d’ells mateixos i del seu familiar o pacient,
els cuidadors han de tenir clara la impor-
tància de dormir bé. Un son reparador és la millor arma per combatre
la falta d’atenció o fins i tot la probabilitat de patir accidents,
per exemple, per quedar-se adormits. Així mateix, és aconsellable
fer exercici amb regularitat, com una manera efectiva d’evitar la
depressió i la tensió emocional que s’acumula al llarg del dia.
Un exercici que no ha d’implicar necessàriament anar al gimnàs,
és caminar una estona a bon ritme quan se surt al carrer per fer
gestions o bé pedalejar uns minuts amb una bicicleta estàtica,
sobretot aquelles persones que passen molt temps a casa.
Des del punt de vista psicològic, els cuidadors han de tenir
present la importància de no aïllar-se. En la mesura que sigui
possible cal buscar temps lliure per realitzar activitats que agradin,
com ara mantenir una afició o estar simplement amb més
persones per compartir una estona de tertúlia.
En tot cas, els cuidadors han de saber que la clau de l’èxit
radica a compatibilitzar la feina i l’oci, és a dir, en una correcta
organització del temps.

demanar ajuda
En aquest sentit, cal tenir clar que demanar
ajuda a familiars i amics pot contribuir
de forma important a fer més agradable
la funció que estan fent i afrontar amb
més energies una tasca que sovint no
resulta fàcil. I és que aquesta ajuda
implica compartir amb altres persones
no només les tensions acumulades, sinó
també recarregar piles.
Però l’ajuda no sols ens la poden proporcionar
familiars i amics, sinó que
els professionals també poden ajudar
a alleugerir la feina dels cuidadors, per
exemple oferint-los eines per afrontar
situacions difícils. Per tot això, és molt
aconsellable deixar-se assessorar per
metges, psicòlegs, personal d’infermeria
o treballadors socials, entre d’altres.
I sobretot realitzar aquest pas abans
que la situació sigui desesperada, ja que
demanar ajuda a temps pot ajudar a
evitar problemes més grans.
Per la seva banda, el personal que es
dedica a cuidar malalts o persones amb
alguna discapacitat també ha de tenir
present la importància de demanar
ajuda als seus familiars i/o companys
sempre que ho necessiti.
Senyals d’alerta
l Quins senyals d’alerta han de fer veure als cuidadors
la necessitat de cuidar-se més?
l Pèrdua d’energia i fatiga crònica.
l Problemes físics com tremolor de mans o palpitacions.
l Problemes de memòria i de concentració.
l Canvis freqüents d’humor o de l’estat d’ànim.
l Enfadar-se habitualment.
l Menys interès per activitats que abans en tenien.
reportatge
Els cuidadors han de saber que la clau de l’èxit radica
a compatibilitzar la feina i l’oci, és a dir, en una correcta
organització del temps
11

24 hores amb
Laura López
10.00 h 12.00 h
10 h Avui celebrem Dijous Gras a la Llar Oxalis,
i entre tots hem preparat la tradicional coca de
llardons. La Laura participa preparant la massa.
13.00 h
13 h A l’hora de dinar, comparteix taula i bromes amb alguns amics del centre i els
cuidadors. Té molt bona relació amb tothom.
12
La Laura és d’Olot, on va estudiar fins a tercer d’ESO. Als 19 anys va venir
a la Llar Oxalis com a usuària del centre de dia i a partir del 2006 n’és
resident. És una noia alegre, afectuosa i respectuosa amb qui compartim
una jornada completa a Girona, en companyia de l’Esther,
la psicopedagoga del centre, que és la seva tutora.
12 h L’activitat de piscina, a la mateixa Llar, és un dels
moments que més gaudeix. A l’aigua, la Laura se sent lliure
i riu tota l’estona. A l’estiu, li agrada molt anar a la platja i
ens explica que també fa equinoteràpia.
15.00 h
15 h Cada dia, entre les 14 h i 15 h, fa la
migdiada. La Laura comparteix habitació
amb l’Imma i la Maria.

16.00 h
16 h I ha arribat l’hora de menjar-se les fantàstiques coques que hem fet durant
el matí. El berenar es converteix en una improvisada festa on els cuidadors canten
cançons amb els residents.
17.00 h
17 h A la Laura li agrada participar en els tallers que es fan a la Llar.
I la boccia no se li dóna gens malament.
19.00 h
19 h A la nova sala de relaxació del centre, la Laura fa una sessió amb l’Esther per
treballar les sensacions i la respiració.
16.30 h
18.00 h
19.30 h
24 hores amb
16.30 h Durant el taller de llenguatge i comunicació, es comunica
mitjançant una PDA. Tot i que habitualment amb els companys ja es fa
entendre per ella mateixa.
18 h Cada dijous la Laura i el seu amic Javi surten a prendre alguna cosa al
Carrefour que hi ha darrere del centre. Aquesta activitat setmanal ha estat
tot un repte per als dos amics. La Laura, que utilitza una cadira elèctrica, és
autònoma en els seus desplaçaments.
19.30 h Als seus 25 anys, la Laura és una experta en Internet. Ens mostra la
seva pàgina a Facebook, que ella mateixa gestiona, i ens convida a veure
les fotos del seu perfil. Enhorabona!
13

entrevista
FRanciScO MaRtín FRíaS, pRESidEnt dE MRW
“La societat ha de formar
treballadors conscienciats
a superar-se”
“Als onze anys vaig deixar d’estudiar; si
em demanen un currículum diré que
sóc fill d’un llaurador segovià, un llaurador
que en aquella època ja entenia la
crisi, perquè sabia que sempre s’havien
de guardar aliments per si les inclemències
del temps et feien malbé la
collita. Aquest ha estat el problema per
a moltes empreses que avui pateixen
la crisi, no haver guardat en el seu dia.
Martín Frías destaca per la seva humanitat
com a empresari i defensa que les
empreses haurien d’integrar les per-
14
sones amb discapacitats en les seves
plantilles, així com afavorir la igualtat.
No en va, Francisco Martín ha estat
guardonat amb nombrosos reconeixements
per la seva gestió i compromís
social, entre els quals destaquen les
medalles d’UNICEF.
El compromís social de l’empresa va
més enllà de múltiples campanyes i
plans específics. En què consisteixen?
Avui en dia, el que es porta és la gestió
de la diversitat, en la qual entren tots
els col·lectius, com les persones amb
Molts discapacitats amb formació
lamenten que no se’ls faciliti la integració
en la vida laboral, però algunes empreses
trenquen amb les barreres per donar
suport i treball a aquest col·lectiu. MRW
és una d’elles. El seu fundador, Francisco
Martín Frías, està molt conscienciat a crear
serveis a mida de les persones.
discapacitats, els immigrants, etc., i per
donar resposta a aquestes necessitats
especials oferim un servei estructurat
en 13 plans socials, uns gratuïts i altres
de pagament amb una quota molt
baixa. Per exemple, el Pla 2000, perquè
les persones amb alguna discapacitat
puguin disposar d’un enviament gratuït
al mes. El Pla Major és per fer enviaments
gratuïts a les persones grans en
residències geriàtriques. D’altra banda,
el Pla Amic és l’única xarxa habilitada
per transportar gratuïtament els gossos

guia, de rescat i, també, els d’adopció.
El Pla Nova Empresa són ajudes per
sufragar parcialment els enviaments de
les empreses de nova creació, ja que
creiem molt en l’emprenedor en un
país en el qual sobren aturats i falten
empresaris. O el Pla Intern d’Adopció,
que recull diverses subvencions econòmiques
per al personal de la empresa
que adopti.
“El que és important
és contractar gent feliç.
Aquesta és una màxima a
la meva companyia”
Què aporta la gestió de la diversitat
a la seva empresa?
Moltes coses. En principi, l’empresa ha
de ser una fidel imatge de la societat.
Si volem donar serveis a una societat
heterogènia, la plantilla de l’empresa ha
de ser exactament igual. L’any 1997 ens
vam integrar en el Programa Òptima per
a la igualació entre gèneres i equiparació
quant a salaris i proporció de la plantilla,
a nivell europeu. Cada dos o tres anys,
certifiquem que complim amb aquestes
condicions.
La seva plantilla compta amb diversos
treballadors amb discapacitats.
No puc parlar de discapacitat perquè
tenim persones amb hipercapacitat que
són molt productives i estan molt motivades.
El que és important és contractar
gent feliç. Aquesta és una màxima a la
meva companyia.
Què opina de les polítiques
d’ocupació de discapacitats?
Estic totalment en contra de les subvencions
per contractar discapacitats,
perquè les empreses s’haurien de
comprometre a donar feina a aquest
col·lectiu. El que és modern i actual és
la gestió de la diversitat. A la resta d’Europa,
qui no contracta persones amb
discapacitat està penalitzat. Aquí, es
beneficia l’empresa amb 3.000 euros
per contracte indefinit i paguen només
el 25% de la Seguretat Social de l’empleat
amb discapacitat. Això va en
contra del que penso que és la gestió
de la diversitat. Un procés que hauria
de ser més natural.
En el seu llibre El primer café
de la mañana comenta: “Hem
d’aprendre a canviar i a negociar
parts del nostre benestar”. Em
pregunto si estem preparats. Com
veu el futur?
La societat s’ha d’adaptar a la nova situació
econòmica que estem vivint i ha de
formar treballadors conscienciats a superar-se.
La societat en el seu conjunt és
bona, però té deficiències. Cal potenciar
la cultura de l’esforç, l’interès de superar-se
per sortir de les situacions de crisi.
entrevista
També penso que s’han de recuperar els
valors i les normes. I els governs haurien
d’afavorir l’augment de naixements amb
polítiques de conciliació i potenciació de
nous llocs de treball.
de tots els seus assoliments, de
quin se sent més orgullós?
Em sento orgullós que els meus fills vulguin
treballar amb mi. El desembre de
l’any 2008 vaig passar la Direcció General
als meus fills. Aquests anys són de
molta empenta i ells estan capacitats per
tirar endavant l’empresa.
Què és el que més l’il·lusiona fer en
aquests moments?
Ara m’ho passo molt bé fent anàlisi
social.
15

convivència
caRLES BaLanyà i ana MaRi capaRRóS
A la Llar, amb llibertat
Parlant amb el Carles Balanyà i l’Ana Mari Caparrós un té la impressió que fa poques coses.
Aquests dos residents de la Llar Sant Salvador de Tarragona ens donen la seva recepta màgica
per conviure en harmonia: respectar tothom, gaudir de la teva intimitat i el teu espai, mantenir
un esperit positiu i interès per la vida. La veritat és que ells prediquen amb l’exemple.
E
l Carles, resident des de fa 5
anys, no va voler deixar passar
l’oportunitat quan va quedar
una plaça lliure a la Llar Sant Salvador:
“Els meus pares van veure que jo volia
venir. Ells mai no ho haguessin suggerit,
però van estar tranquils en saber que
la residència està tan bé (tot a peu pla,
amb habitacions individuals i un bon
servei) i jo era feliç. Jo hagués estat uns
anys més a la casa de Reus, però era el
moment d’aprofitar l’oportunitat”.
L’Ana Mari Caparrós, resident des del
1998, volia independitzar-se de la vida
familiar: “Jo sempre estava amb la mare,
com les folklòriques. Tinc 55 anys, de
manera que volia fer la meva vida, entrar
i sortir sense permís. La meva mare no
16
s’ho va prendre bé perquè estava molt
acostumada a dedicar-se a mi i em deia
que sola no me’n sortiria, però ara porto
la vida que jo volia”.
Parlem amb tots dos d’aquest moment
en què els residents ingressen a la Llar:
“Els pares no veuen quan ja no poden
ocupar-se de tu. Nosaltres, que tenim
coneixement, ens adonem que ja no
podem estar a casa, abans que no pas
ells. Quan t’imposen una cosa tot és
negatiu, però si ho esculls tu, és molt
diferent”, explica l’Ana Mari.
Sempre en marxa
Ens expliquen el seu dia a dia, i ens
adonem que passen més temps fora
que dins la Llar. I és que si una cosa els
uneix és la màxima de mantenir-se actius
i potenciar la seva vida social. Les trobades
amb amics comuns, les excursions,
les anades i vingudes a Tarragona ciutat
amb l’autobús adaptat, o a Barcelona en
tren, formen part de la seva rutina.
Pertanyen a un grup de discapacitats
que assessora l’Ajuntament de Tarragona
en qüestions d’accessibilitat “Tarragona
sense barreres”, amb qui es
reuneixen un parell de cops al mes i
fan jornades de mentalització amb els
tècnics municipals per tal de fer arribar
la seva veu al consistori i les entitats
implicades.
L’Ana Mari també va a classes d’adults
al barri de Sant Salvador tres cops per
setmana. És una forma de sortir i tractar

amb gent molt agradable, amb la qual
s’ho passa bé i queda per fer sortides
i dinars.
Quan els preguntem a l’un per l’altre,
tenen les coses clares: “L’Ana Mari és molt
activa i molt positiva. Fa cursos de català,
macramé, punta de boixets… Ha après
informàtica pel seu compte i es comunica
amb tothom per la xarxa. Té moltes ganes
de fer coses”, diu el Carles. “Ell és divertit,
alegre, molt bromista. Es posa molt, molt
seriós i resulta que t’està prenent el pèl”,
diu l’Ana Mari d’en Carles.
“De vegades discutim. Li pregunto amb
qui ha estat i faig que em poso gelosa per
fer una mica de broma”, confessa l’Ana
Mari. “Sí, ella també té molts amics…”, li
respon el Carles seguint el joc.
La vida a la Llar
Quan els preguntem per la vida a la Llar,
ens diuen que conviure 30 persones
amb discapacitats diferents crea alguns
problemes. “La zona comú del menjador
resulta una mica petita quan ens
hi reunim tots, perquè quan un salta
sempre hi van més darrere. Per sort,
això passa només els dies de fred i pluja, perquè quan fa sol
tots estem al jardí. Els conflictes vénen sempre donats per la
mateixa gent. Fem una reunió cada mes però hi ha coses que
no es poden comentar i sempre acabem parlant del menjar.
Però tenir una habitació individual fa que no hi hagi els problemes
de convivència que poden haver-hi a d’altres Llars”,
diu el Carles.
Per l’Ana Mari, el problema va més enllà: “Algunes de les meves
amigues s’han anat fent grans i ja no puc comptar amb elles
per sortir, i quan parlem de les nostres coses es nota la diferència
d’edat i es creen malentesos”.
Ella pensa que si vas per la vida amb un somriure, la gent et
respon de la mateixa manera. La teva actitud té molt a veure
amb l’actitud dels altres. És per això que cal estar de bon humor i
potenciar el bon rotllo si volem l’amistat i comprensió dels altres.
I és així com aquesta dona es guanya l’estima de tothom.
I què diuen els companys del centre de tanta activitat? “Que
som uns privilegiats perquè gaudim de totes les activitats.
Pensen que ens organitzen les sortides, però ho fem nosaltres
mateixos”, diu l’Ana Mari. Però la Mercedes Escrigues, de la
Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, que és present en aquell
moment, ens diu que tothom se’ls estima d’allò més.
convivència
Si una cosa els uneix és la màxima de mantenir-se actius
i potenciar la seva vida social
17

voluntaris
ROSa Mª aLEu i Mª àngELS paRiS
Fent un pas més
Ara ja fa un any, la Llar Terres de Ponent de
Mollerussa va tenir la iniciativa d’organitzar les
visites dels voluntaris en activitats. D’aquesta
manera, es va proposar a cada un dels
voluntaris portar a terme un taller que s’ajustés
al seu caràcter i als seus interessos. Parlem
amb la Rosa Mª Aleu i la Mª Àngels Paris de la
seva experiència.
La Llar Terres de Ponent de Mollerussa compta amb
21 voluntaris que de forma regular i compromesa
visiten els residents del centre. Molts d’ells formen
part d’un grup de Càritas Diocesana que va iniciar els seus
contactes amb la Llar per venir els diumenges a acompanyar
els residents a missa. Amb els temps, les relacions es van
anar estrenyent i més voluntaris van decidir venir més dies.
La Rosa Mª Aleu i la Mª Àngels Paris són dues voluntàries que
van saber de l’existència de la Llar pel grup de Càritas ara fa
uns 5 anys.
“El primer dia em va impactar moltíssim, però després m’hi he
trobat tan bé que per poc que pugui vinc cada setmana i això
que estic molt atabalada a casa. Aquestes persones tan agradables
i tan plenes de vida em van atraure molt. Vinc amb la
idea de compartir el que jo pugui donar i agafar el que ells em
donen. Perquè quan els dónes conversa, es revifen, tenen una
actitud molt positiva davant la vida”, afirma la Rosa Mª.
I, si està tan enfeinada, quan pot venir? “Vinc una hora a la
setmana a fer el taller de català, que es converteixen en dues,
perquè no hi ha manera de marxar. Xerres, et saluden... De
vegades hi ha algú que després de la classe es vol quedar
perquè et vol dir que el fill no està bé, per exemple. Necessita
parlar amb tu”, explica la Rosa.
Ens organitzem
Per l’Anna Peiró, la directora de la Llar, és important no distorsionar
la dinàmica de la residència i perquè l’activitat del
voluntari adopti un sentit ple i motivi els voluntaris. Es tracta
d’anar un pas més enllà en la tasca del voluntari, que segueix
acompanyant però amb una motivació i una organització al
18
darrere. Així, una voluntària ve a pintar
les ungles a les residents que ho desitgin,
una altra els dóna nocions de
música, o sessions de Reiki... “És una
forma d’acompanyar i passar l’estona i
no prens la feina a ningú perquè dónes
la voluntat, no som professionals”, diu
la Mª Àngels.
No obstant això, la Rosa Mª ens vol fer
una puntualització: “El voluntariat és
una feina de companyia, i hi ha alguns
voluntaris que no es troben bé fent una
altra cosa”.

català i memòria
La Mª Àngels fa el taller de memòria,
mitjançat jocs i temàtiques per reforçar
la memòria, una activitat que ja feia
per al grup de gent gran de l’Ajuntament
de Mollerussa: “L’Anna Peiró ho
sabia i em va proposar d’aplicar-ho
aquí, i em va semblar fantàstic. En el
meu grup hi ha molt bon rotllo, són
només 3 alumnes, de manera que les
classes són d’allò més íntimes. Son
molt càlids i receptius, i hi connecto
molt bé. Ara em sento més realitzada
perquè hi ha molta confiança i m’expliquen
les coses amb molta franquesa,
i després de fer els deures parlem, els
porto bombons i juguem al dòmino.
Estic ben enganxada, si pogués vindria
cada dia. Però és que al centre hi ha
molt bon clima, començant per l’Anna,
que té molt clares les línies que s’han
de seguir”.
Per la Rosa, les classes de català han
vingut més de rebot, ja que ella se
sentia més a gust amb les manualitats,
on veia les capacitats de cada resident,
la seva actitud i capacitat de treball en
equip. De totes formes, va començar el
taller amb 5 alumnes i ara ja en té 9.
Tot un èxit.
voluntaris
Ser voluntari
Però si bé és cert que Terres de Ponent rep la visita de molts
voluntaris, n’hi ha que no repeteixen després d’un parell de
cops. Per què passa? Ho preguntem a la Mª Àngels i a la Rosa.
“Cal ser una persona oberta, acollidora, que sàpiga estimar,
a qui agradi la gent, amb facilitat per donar-se i polivalent
per donar resposta a les necessitats que puguin sorgir. Que
entengui la problemàtica que s’està vivint i es comprometi a
venir, a preparar les classes…”, diu la Rosa.
“El voluntari ha de ser una persona
oberta, acollidora, que sàpiga estimar,
amb facilitat per donar-se i polivalent”
“Ens estan esperant amb candeletes, de forma que cal avisar
si no pots venir. Ells volen que estiguis per ells. Que els preguntis
per les seves coses, perquè tots es comuniquen a la
seva manera. Els agrada que els toquis, els acariciïs, i t’ho
demostren amb una rialla o amb un gest que tu ja saps reconèixer”,
afegeix la Mª Àngels.
La part més difícil de la seva tasca és veure com alguns residents
fan davallades, i compartir els moments difícils. No obstant
això, aquestes dues voluntàries només tenen paraules
d’agraïment: “El Francesc no s’aixecava del llit però ens coneixia
per la colònia i per la veu. Era curiós com omplia les hores,
com gaudia de la llum que entrava per la finestra, i quan ens
parlava de música… Tinc la sensació que rebo més del que
dono”, conclou la Mª Àngels.
19