La - Llars de l'Amistat Cheshire

voluntaris
ROSa Mª aLEu i Mª àngELS paRiS
Fent un pas més
Ara ja fa un any, la Llar Terres de Ponent de
Mollerussa va tenir la iniciativa d’organitzar les
visites dels voluntaris en activitats. D’aquesta
manera, es va proposar a cada un dels
voluntaris portar a terme un taller que s’ajustés
al seu caràcter i als seus interessos. Parlem
amb la Rosa Mª Aleu i la Mª Àngels Paris de la
seva experiència.
La Llar Terres de Ponent de Mollerussa compta amb
21 voluntaris que de forma regular i compromesa
visiten els residents del centre. Molts d’ells formen
part d’un grup de Càritas Diocesana que va iniciar els seus
contactes amb la Llar per venir els diumenges a acompanyar
els residents a missa. Amb els temps, les relacions es van
anar estrenyent i més voluntaris van decidir venir més dies.
La Rosa Mª Aleu i la Mª Àngels Paris són dues voluntàries que
van saber de l’existència de la Llar pel grup de Càritas ara fa
uns 5 anys.
“El primer dia em va impactar moltíssim, però després m’hi he
trobat tan bé que per poc que pugui vinc cada setmana i això
que estic molt atabalada a casa. Aquestes persones tan agradables
i tan plenes de vida em van atraure molt. Vinc amb la
idea de compartir el que jo pugui donar i agafar el que ells em
donen. Perquè quan els dónes conversa, es revifen, tenen una
actitud molt positiva davant la vida”, afirma la Rosa Mª.
I, si està tan enfeinada, quan pot venir? “Vinc una hora a la
setmana a fer el taller de català, que es converteixen en dues,
perquè no hi ha manera de marxar. Xerres, et saluden... De
vegades hi ha algú que després de la classe es vol quedar
perquè et vol dir que el fill no està bé, per exemple. Necessita
parlar amb tu”, explica la Rosa.
Ens organitzem
Per l’Anna Peiró, la directora de la Llar, és important no distorsionar
la dinàmica de la residència i perquè l’activitat del
voluntari adopti un sentit ple i motivi els voluntaris. Es tracta
d’anar un pas més enllà en la tasca del voluntari, que segueix
acompanyant però amb una motivació i una organització al
18
darrere. Així, una voluntària ve a pintar
les ungles a les residents que ho desitgin,
una altra els dóna nocions de
música, o sessions de Reiki... “És una
forma d’acompanyar i passar l’estona i
no prens la feina a ningú perquè dónes
la voluntat, no som professionals”, diu
la Mª Àngels.
No obstant això, la Rosa Mª ens vol fer
una puntualització: “El voluntariat és
una feina de companyia, i hi ha alguns
voluntaris que no es troben bé fent una
altra cosa”.