La - Llars de l'Amistat Cheshire
La - Llars de l'Amistat Cheshire
La - Llars de l'Amistat Cheshire
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
convivència<br />
caRLES Ba<strong>La</strong>nyà i ana MaRi capaRRóS<br />
A la Llar, amb llibertat<br />
Parlant amb el Carles Balanyà i l’Ana Mari Caparrós un té la impressió que fa poques coses.<br />
Aquests dos resi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la Llar Sant Salvador <strong>de</strong> Tarragona ens donen la seva recepta màgica<br />
per conviure en harmonia: respectar tothom, gaudir <strong>de</strong> la teva intimitat i el teu espai, mantenir<br />
un esperit positiu i interès per la vida. <strong>La</strong> veritat és que ells prediquen amb l’exemple.<br />
E<br />
l Carles, resi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 5<br />
anys, no va voler <strong>de</strong>ixar passar<br />
l’oportunitat quan va quedar<br />
una plaça lliure a la Llar Sant Salvador:<br />
“Els meus pares van veure que jo volia<br />
venir. Ells mai no ho haguessin suggerit,<br />
però van estar tranquils en saber que<br />
la residència està tan bé (tot a peu pla,<br />
amb habitacions individuals i un bon<br />
servei) i jo era feliç. Jo hagués estat uns<br />
anys més a la casa <strong>de</strong> Reus, però era el<br />
moment d’aprofitar l’oportunitat”.<br />
L’Ana Mari Caparrós, resi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
1998, volia in<strong>de</strong>penditzar-se <strong>de</strong> la vida<br />
familiar: “Jo sempre estava amb la mare,<br />
com les folklòriques. Tinc 55 anys, <strong>de</strong><br />
manera que volia fer la meva vida, entrar<br />
i sortir sense permís. <strong>La</strong> meva mare no<br />
16<br />
s’ho va prendre bé perquè estava molt<br />
acostumada a <strong>de</strong>dicar-se a mi i em <strong>de</strong>ia<br />
que sola no me’n sortiria, però ara porto<br />
la vida que jo volia”.<br />
Parlem amb tots dos d’aquest moment<br />
en què els resi<strong>de</strong>nts ingressen a la Llar:<br />
“Els pares no veuen quan ja no po<strong>de</strong>n<br />
ocupar-se <strong>de</strong> tu. Nosaltres, que tenim<br />
coneixement, ens adonem que ja no<br />
po<strong>de</strong>m estar a casa, abans que no pas<br />
ells. Quan t’imposen una cosa tot és<br />
negatiu, però si ho esculls tu, és molt<br />
diferent”, explica l’Ana Mari.<br />
Sempre en marxa<br />
Ens expliquen el seu dia a dia, i ens<br />
adonem que passen més temps fora<br />
que dins la Llar. I és que si una cosa els<br />
uneix és la màxima <strong>de</strong> mantenir-se actius<br />
i potenciar la seva vida social. Les troba<strong>de</strong>s<br />
amb amics comuns, les excursions,<br />
les ana<strong>de</strong>s i vingu<strong>de</strong>s a Tarragona ciutat<br />
amb l’autobús adaptat, o a Barcelona en<br />
tren, formen part <strong>de</strong> la seva rutina.<br />
Pertanyen a un grup <strong>de</strong> discapacitats<br />
que assessora l’Ajuntament <strong>de</strong> Tarragona<br />
en qüestions d’accessibilitat “Tarragona<br />
sense barreres”, amb qui es<br />
reuneixen un parell <strong>de</strong> cops al mes i<br />
fan jorna<strong>de</strong>s <strong>de</strong> mentalització amb els<br />
tècnics municipals per tal <strong>de</strong> fer arribar<br />
la seva veu al consistori i les entitats<br />
implica<strong>de</strong>s.<br />
L’Ana Mari també va a classes d’adults<br />
al barri <strong>de</strong> Sant Salvador tres cops per<br />
setmana. És una forma <strong>de</strong> sortir i tractar