revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

Amistat
FUNDACIÓ
Nº 0
Octubre 2002
Més de 35 anys
de dedicació

sumari
• la fundació 3
Llars de l’Amistat Cheshire,
més de 35 anys de dedicació
• vida a les llars 6
Javier Mucharan,
somrient a l’adversitat
• centres 8
Els nostres centres
• entrevista 14
Dr. Supervía i Mercè Escrigas,
la primera pedra
el patronat
Presidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena
Patronat
President: Albert Trias
Vicepresidenta: Mercè Escrigas
Tresorer: Jordi Segarra
Vocals: Lourdes Canet, Josep Prat, Rosa Sensat,
Salvador Torrens
Secretari: Alfredo Briales
Patronat d’Honor
Mariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando,
Carmen Gil de Biedma
staff
Edita
Fundació privada Llars de l’Amistat Cheshire
c/ Enric Granados, 87
08008 Barcelona (Espanya)
www.llarsamistat.org
fundacio@llarsamistat.org
Coordinadora: Montse Fita
editorial
Carta del President
En els inicis de les Llars de l’Amistat Cheshire, l’acolliment al centre de
què disposava la Fundació volia evitar el llarg internament que algunes
persones passaven en institucions hospitalàries com el Guttmann. Tre-
ballàvem per adaptar-los a la discapacitat que patien i perquè amb el
temps poguessin independitzar-se i tornar a integrar-se a la societat i al
món laboral. Els exemples de les moltes persones que han passat per
les nostres Llars i que avui viuen totalment independents és altament
gratificant.
Afortunadament, la integració en la societat i en la vida quotidiana dels
discapacitats ha avançat molt aquests 35 anys. No obstant això, encara
són moltes les persones que necessiten la nostra atenció. Per aquest
motiu el model reduït i d’atenció en els set centres de la Fundació, que
és la Llar de les persones que hi conviuen, és absolutament vàlid i molt
necessari. Entre ells es crea un entorn familiar, on cadascú pot sentir-se
realitzat en funció de les seves pròpies limitacions.
Però a més de la tasca diària a cada llar per poder mantenir arrels amb
la societat que ens envolta, és bàsic relacionar-se amb persones de fora
del centre. Per això és molt necessari, a més de la relació amb la pròpia
família, el contacte amb el VOLUNTARIAT.
Els voluntaris dediquen part del seu temps a un col·lectiu de persones
que pateixen alguna limitació: acompanyant-los en les sortides, fent-los
companyia quan estan allitats, comentant els esdeveniments socials que
es produeixen, compartint amb ells moments de joia i de tristesa, però,
sobretot, oferint AMISTAT.
Per acabar, amb aquesta primera editorial de la nostra revista voldria que
tots reflexionéssim sobre les necessitats que precisa aquest col·lectiu i
l’obligació moral que tota la societat ha d’assumir.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
Disseny i realització
BPMO Edigrup
c/ Caballero, 79, 7º - 08014 BCN
Tel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15
www.bpmo.es
Albert Trias
President Patronat de la Fundació
Dipòsit legal
B-45328-2002

L
eonard Cheshire era un capità pilot de la RAF
que va quedar impressionat davant del dantesc
espectacle que va provocar el llançament de la
bomba atòmica sobre Nagasaki, del qual ell actuava com a
observador. Arran d’aquest episodi i després de cuidar un amic
seu pilot que va quedar paralític en acció de guerra, va decidir
dedicar-se a les persones discapacitades.
L’Associació Llars de l’Amistat va néixer a Catalunya arran de
la trobada a Lourdes (França) del capità Cheshire amb Mercedes
Escrigas i Margarita Valls. Un cop a Barcelona, van comptar
amb la important col·laboració, per endegar el projecte, del
Dr. Mariano Supervía.
La primera Llar a Catalunya es va obrir a la població de Les
Planes, propera a Barcelona, el 1968, en una petita casa molt
deteriorada. Només va acollir quatre usuaris, que patien una
disminució física greu. Era el punt de partida del que ha estat
un treball constant per consolidar les tasques de la Fundació.
El 20 de maig de 1973 l’Associació va adoptar la forma jurídica
de Fundació (acollida a la Llei catalana de fundacions) i el
15 de febrer de 1974 se’n van aprovar els estatuts. Encara que
és independent, tant econòmicament com operativament,
pel que fa al seu funcionament està agermanada amb les
Cheshire Homes d’Anglaterra, amb les quals comparteix els
objectius i manté contactes continus de col·laboració.
la fundació
Llars de l’Amistat Cheshire,
més de 35 anys de dedicació
La Fundació Llars de l’Amistat Cheshire emprèn amb la revista Amistat un nou repte amb
el qual vol proporcionar un vincle d’unió i comunicació entre totes les persones que formen
l’entorn de les Llars. En aquest número 0, fem un repàs del que han estat els 35 anys
de treball i de com funciona la Fundació actualment.
Totes les activitats tenen caràcter convivencial
i fomenten la participació activa dels familiars
3

la fundació
La Fundació ara
Les persones afectades de greus disminucions físiques necessiten
atenció i ajuda continuades que l’entorn familiar no sempre
pot proporcionar. Per cobrir aquesta mancança, la Fundació
gestiona set centres arreu de Catalunya tot fomentant la convivència
i la participació en tasques quotidianes dels 249 residents
que atén.
Un total de 176 persones conformen la plantilla de professionals
de les Llars, amb seu social al carrer Enric Granados, 87, de
Barcelona. Es tracta d’un personal altament qualificat i professional.
A més, el voluntariat que de manera constant col·labora
amb les Llars constitueix una ajuda molt important.
La primera llar a Catalunya es va obrir a Les Planes
(Barcelona) el 1968, en una petita casa molt deteriorada
4
De manera altruista i sota les instruccions dels directors, més de
200 voluntaris fan que els residents trobin un punt de connexió
amb l’exterior, i en moltes ocasions una ferma amistat, i puntualment
els acompanyen en les diferents activitats diàries a les Llars.
Però l’equip directiu i el personal de cadascuna de les residències
és el motor que fa que a les Llars es potenciï al màxim el desenvolupament
de cada resident, alhora que tenen cura que tot el
col·lectiu visqui una convivència familiar i d’ajuda mútua.
Activitats, serveis i tallers
Partint del respecte a la intimitat del resident, totes les activitats
tenen caràcter convivencial i fomenten la participació activa dels
familiars. Les activitats engloben celebracions de tota mena (familiars,
educatives, tradicionals), sortides tant per a les compres
personals com per fer excursions, visites lúdiques, competicions
esportives o jornades culturals. La convocatòria de reunions per
tractar temes d’interès comú també són fonamentals.
1
Oferir la màxima qualitat de vida és el que es proposa la Fundació.
Així, a més de proporcionar assistència bàsica, d’allotjament,
atenció mèdica i assistència social tot l’any, la Fundació pretén
ajudar els residents a integrar-se dins la societat, a saber conviure
amb la seva discapacitat, a potenciar l’autoestima i a motivar-los
per afrontar els reptes amb entusiasme.
En aquest sentit, al centre ocupacional s’elaboren plans individuals
de rehabilitació en els quals es potencien les aptituds de
cadascu, amb el servei de cultura (neolectors, lectoescriptura i
introducció a l’ús de l’ordinador com a alternativa de comunicació
i per disseny assistit), manteniment físic i relaxació, fisioteràpia,
ioga, esports adaptats i musicoteràpia. La participació als

2
tallers contribueix notablement al creixement
personal, perquè potencien la creativitat
de l’individu i proporcionen més
protecció social a les seves capacitats.
L’esport és una de les activitats més
importants per als residents, per aquest
motiu, el setembre de 1996 es va constituir
el Club Esportiu Llars de l’Amistat
Cheshire. Integrat a la Federació Catalana
d’Esports per a Persones Afectades
de Paràlisi Cerebral, l’objectiu del club és
fomentar la pràctica d’esports adaptats
als afectats. Està format per 70 atletes
que pertanyen majoritàriament a la Llar
Joan Trias i a la Llar La Gavina. S’hi practiquen
esports com la boxa, l’atletisme,
l’eslàlom i el ciclisme. El club participa
en campionats catalans i espanyols.
3
la fundació
1. Membres de l’actual
Comissió Executiva de la
Fundació
2. Inauguració de la Llar
Sant Salvador amb
l’assistència del President
de la Generalitat, Jordi
Pujol, i el President de
la Fundació en aquell
moment, Joan Trias
3. Visita del capità
Leonard Cheshire a una
de les nostres Llars
El patronat
El patronat s’encarrega d’administrar i representar la Fundació i
actualment està format per set membres. Les seves responsabilitats
es poden resumir en:
• Tenir cura de la conservació del patrimoni de la Fundació i determinar
l’aplicació dels ingressos i les rendes que té per tal d’aconseguir
el màxim profit possible en benefici dels residents.
• Discernir quines són les persones més adients per atendre les residències.
• Analitzar les ajudes i les subvencions que pot rebre la Fundació.
La comissió executiva, sorgida del patronat, s’encarrega dels
assumptes quotidians i de l’administració ordinària, mentre que el
ple del patronat aprova els programes periòdics d’actuació i els
pressupostos generals, a més de ratificar les gestions que duu a
terme la comissió executiva.
En definitiva, el patronat vetlla pel compliment dels objectius fundacionals
i administra els béns que integren el patrimoni de la Fundació.
5

vida a les llars
JAVIER MUCHARAN
Somrient a
Javier Mucharan no ha tingut una vida
precisament fàcil, però seguint un savi consell
matern ha sabut plantar cara als desafiaments
que li han anat sortint pel camí.
Tot i les malalties, la mort dels pares i els canvis
nombrosos de residència, la seva fe i inesgotables
ànims de superació personal l’han ajudat a anar
pel món amb un somriure. A més, confessa
haver tingut en les Llars de l’Amistat un aliat
fidel quan més ho necessitava.
Explica’ns la teva història i situació personal.
Com va ser la teva infantesa?
Quan tenia un any vaig patir la poliomielitis, en un poblat de la
selva índia anomenat Anmantia, on no hi ha havia mitjans per
combatre la malaltia. Quan van morir els meus pares, possiblement
de còlera, vaig anar a viure al poble de la meva àvia. Allà
jo era l’únic cas de poliomielitis i existia la creença que estava
maleït, per la qual cosa ningú no em volia tenir a prop. Per
sort, vaig conèixer unes missioneres del Sagrat Cor que es van
ocupar de portar-me a Bombai, on em van operar tres o quatre
vegades, però no va servir de res, perquè no tenien la tecnologia
suficient. Després, les monges em van dur a un orfenat
i d’allà em van traslladar a una residència per a gent gran, la
Fundació Cheshire, però m’havia d’amagar dels inspectors, que
hi venien sovint, perquè no era lloc per a un nen. Al cap de dos
anys vaig obtenir el permís per sortir de l’Índia i ser atès clínicament
a Espanya, però em faltaven els diners per pagar el viatge
i les despeses mèdiques. Afortunadament, les missioneres van
explicar el meu cas en un programa radiofònic, i així és com va
sortir una família que em va acollir, a Madrid, els sis anys que
va durar el tractament mèdic.
6
l’adversitat
En quin moment entra Llars de l’Amistat a la teva vida?
Entre 1973 i 1993 vaig residir amb cinc persones més a la Llar
de l’Amistat inaugurada a Madrid a imatge de la seu de Barcelona.
Tots els companys de pis es van anar col·locant, i mentrestant
jo estudiava FP Electrònica a l’espera que em sortís
feina. Em va faltar només un any per obtenir el títol de tècnic
de comunicació, però la falta d’ofertes laborals em tenia desesperat
i la directora de la Llar de Madrid, Maribel Zuazo, em

va acabar organitzant un trasllat a Barcelona perquè canviés
d’aires. Des que vaig arribar les coses m’han anat perfectament,
ara estic en un moment fantàstic de la meva vida.
Com et vas sentir acollit a Barcelona?
Quan vaig arribar a la Llar de l’Amistat de Benedetti de Barcelona,
l’any 93, no hi havia lloc, de manera que em vaig instal·lar
en un pis de la Fundació al carrer Sugranyes que era per a
persones autònomes. Quan va quedar una plaça lliure em vaig
traslladar a la residència, on ajudava en el que podia i participava
en activitats dels tallers. Al cap d’un any vaig començar a
estudiar auxiliar administratiu i ofimàtica fins que vaig obtenir
el títol. Amb tot això, vaig conèixer una noia que venia a fer
tasques de voluntària a la residència, la Blanca, i vam començar
a sortir. També em van contractar com a recepcionista i telefonista
a la facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la
Universitat Blanquerna. La Blanca és un àngel que ha aparegut
al meu camí. Ens vam casar a la residència de Can Llovera
de Sant Feliu de Llobregat, perquè ells són la meva família i
volia que participessin del fet més important de la meva vida.
Llars de l’Amistat ha estat sempre al meu costat, fins al punt
d’haver-me donat tot el que tinc.
Llars de l’Amistat ha estat sempre
al meu costat, fins al punt d’haver-me
donat tot el que tinc
Com definiries la cultura Cheshire?
Hi ha poques residències que estableixin
una relació de familiaritat tan estreta
amb la gent que acull com de la que
fa gala Llars de l’Amistat. Mai no tens
la sensació que ets en una residència
sotmès a unes normes estrictes. Hi ha
normes per tal que hi hagi una bona
convivència, però la relació personal, el
servei i l’atenció són molt càlides.
Quina és la teva filosofia de vida?
Quan era molt petit la meva mare em va
donar un consell que sempre he seguit:
que, passés el que passés, fes el que
em diguessin i així tot aniria bé. Com
tothom, he patit problemes que m’han
costat de superar, però he tingut la sort
d’estar envoltat de persones que sempre
vida a les llars
m’han aconsellat bé. Moltes vegades penso que sóc un privilegiat
perquè, havent-hi tants nens envoltats de problemes, a
l’Índia, hagi estat jo l‘escollit per sortir-me’n.
Quines són les teves perspectives de futur?
Ja l’estic vivint, el futur, no puc demanar més coses. Mai a la vida
havia pensat que arribaria on sóc ara. Quan vaig tornar a l’Índia, el
1986, al poble no es creien que tingués feina. Ara ja saben que
m’he casat i que tinc una casa.
Com es superen les dificultats?
Jo sempre he pensat que s’han d’acceptar les coses tal com
vénen i sobretot acceptar-se un mateix.
A què ens podem aferrar en moments així?
Jo sempre he tingut fe i això m’ha ajudat molt. Al poble de la
meva àvia, quan era petit, resava el Parenostre cada nit. Moltes
vegades penso que potser vaig ser escoltat.
Parla’m de la importància de rebre suport en moments
difícils.
El suport que reps de la gent que t’envolta és vital. Sinó et sents
perdut.
Quins consells donaries a les persones que es troben en
situacions adverses?
No m’agrada donar consells, perquè cada persona és diferent
i el que pot ser bo per a uns pot ser dolent per a altres. Si hi
ha una sola cosa que jo hagi fet en aquesta vida és prendre
les coses tal com venien, tant si eren positives com negatives.
No hem d’oblidar mai les pròpies experiències, perquè en un
moment donat podem treure coses bones de les dolentes.
7

centres
Els nostres centres
8
Des que es va inaugurar la primera Llar de l’Amistat Cheshire a Catalunya, l’any
1968, a Les Planes, la Fundació ha recorregut un important camí de consolidació.
Actualment són set els centres que gestiona la Fundació Llars Cheshire, tres
en propietat, quatre de titularitat pública i dos d’inauguració imminent.
E
n aquest primer número d’Amistat volem donar a
conèixer les principals característiques dels centres
Cheshire. En funcionament hi ha sis residències
i un apartament al barri de Sants de Barcelona
per a discapacitats físics amb autonomia. Les residències
ofereixen els serveis bàsics de manutenció i allotjament,
a més d’una completa oferta d’activitats amb la finalitat
LLAR CAN LLOVERA
Situada a Sant Feliu de Llobregat, la Llar Can Llovera acull persones
afectades amb discapacitats físiques. La inauguració del
centre és una de les més recents, ja que es va obrir l’any
1999. Actualment dirigeix el centre Jaques Baurier i hi viuen 36
residents. L’equip multidisciplinari, format per 36 professionals,
ofereix als residents assistència social, atenció mèdica, gimnàs,
taller d’exercicis, activitats lúdiques i d’integració i normalització
a la comunitat. Naturalment també cal esmentar la important
tasca dels voluntaris.
El centre Can LLovera destaca per
estar ubicat en una antiga masia del
segle XVI, de la qual es conserva l’ermita
i la torrassa
Can Llovera
Pg. Els Pins
C/ Laureà Miró
C/ Constitució
Plaça de
l’Estació
d’aconseguir l’augment de la qualitat de vida dels residents,
mitjançant una atenció integral. No s’ha d’oblidar que, a
més de les sis residències en actiu, la Llar Benedetti de Barcelona
s’està rehabilitant per tornar a acollir residents en un
futur no gaire llunyà. I a la ciutat de Girona estan fent les
obres d’una nova construcció, que serà una residència per
a pacients amb paràlisi cerebral.
El centre Can LLovera destaca per estar ubicat en una antiga
masia del segle XVI, de la qual es conserva l’ermita i la torrassa.
Tota la resta es va reconstruir, pensant en les característiques
que necessiten els residents. Així, el centre té una infraestructura
moderna, tant per facilitar la feina dels treballadors com
perquè les persones ateses puguin gaudir al màxim del seu
temps. D’aquesta manera, els residents disposen, a més dels
dormitoris, d’una àrea de serveis comuns i una zona amb jardí
per fer-hi les activitats.

LLAR JOAN TRIAS
A Barcelona trobem la Llar Joan Trias, especialitzada en persones
afectades de paràlisi cerebral. Actualment acull 32 persones en
règim de residència i 37 més que assisteixen al centre ocupacional.
Aquesta doble vessant de la residència la diferencia de la
resta, ja que a més d’oferir una llar on viure també disposa
d’un servei ocupacional d’inserció en el món laboral per tal
d’afavorir la plena integració de les persones que s’hi adrecen.
Els 32 residents de la Llar Joan
Trias gaudeixen d’atenció mèdica,
assistència social, servei de fisioteràpia
i teràpia ocupacional
D’altra banda els 32 residents gaudeixen d’atenció mèdica, assistència
social, servei de fisioteràpia i teràpia ocupacional (com ara
manualitats, cultura, comunicació, informàtica i motricitat). Per
dur a terme aquesta tasca el centre compta amb un personal
multidisciplinari format per 35 professionals, a més de la important
col·laboració dels voluntaris.
La Llar Joan Trias es va obrir l’any 1995 i està dirigida per Imma
Cugat.
C/ Muntaner
C/ Londres
Avinguda Diagonal
C/ Aribau
C/ París
C/ Còrsega
C/ Rosselló
Llar
Joan
Trias
C/ Provença
C/ Enric Granados
C/ Balmes
centres
9

centres
LLAR SANT SALVADOR
La Llar Sant Salvador, a Tarragona, funciona
des de l’any 1987 i la dirigeix Georgina
Biosca. Aquest centre també està
gestionat per la Fundació Llars Cheshire
i cal destacar que el conjunt residencial
consta de cinc edificis especialment dissenyats
per acollir residents amb disminució
física. Actualment allotja 30 disminuïts
físics i 10 pacients de centre de dia.
Diàriament s’hi fan activitats manuals,
com dibuix i pintura, marqueteria, informàtica
i macramé, entre altres. Constantment
els residents estan assistits per un
equip de professionals que en té cura,
format per treballadors socials, educadors,
fisioterapeutes, metges, etc.
Actualment la Llar Sant Salvador
allotja 30 disminuïts físics i 10 pacients
de centre de dia
10
A Lleida i Valls
Sortida 33
Direcció Valls
Camp de Tir
Urbanització
Sant Salvador
Avda. Pallaresos
Autopista Mediterranea A-7
A Tarragona
Avda. del Pins
Residència
Sant Salvador

LLAR LA GAVINA
La Llar La Gavina es va inaugurar ara
fa 25 anys, el 1976, i està situada a
Alella. Es tracta d’un centre de titularitat
pública gestionat per la Fundació Llars
de l’Amistat Cheshire des de 1990. Per
al responsable del centre, Toni Rodríguez,
les diverses activitats que es duen
a terme ajuden els residents a desenvolupar-se
i els doten de les eines
necessàries per relacionar-se amb el seu
entorn. I és que els 35 residents i 15
usuaris del centre de dia (CAE) gaudeixen
de tallers de fusteria, manualitats,
creativitat, ioga-relaxació, cultura, informàtica,
disseny per ordinador, fisioteràpia,
esports, jardineria, etc. per donar via
lliure a la seva imaginació, intel·lecte i
destresa. Per aquest motiu, el personal
de la Llar La Gavina és molt complet:
35 professionals, entre auxiliars de clínica,
mestres, diplomats en treball social,
pedagogs, ATS, metges, psicòlegs, etc. A
més a més, el centre disposa de dormitoris,
àrea de serveis comuns i una zona
per a les activitats ocupacionals, jardí i
fins i tot piscina.
Els residents gaudeixen de tallers de fusteria, manualitats,
creativitat, ioga-relaxació, cultura, informàtica, disseny per
ordinador, fisioteràpia, esports, jardineria, etc.
Alella
Peatge
Riera d’Alella
Autopista Barcelona-Mataró
centres
Carretera Alella-Masnou
Llar
La Gavina
Sortida Alella
Avda. dels Rosers
Carrer Acàcies
11

centres
LLAR PLA D’EN BOET
La Llar Pla d’en Boet és una residència especialitzada en persones
afectades d’una gran discapacitat física, el Centre és
de titularitat pública i està gestionat per la Fundació Llars de
l’Amistat Cheshire. Aquesta Llar, ubicada al barri del Pla d’en
Boet de Mataró, es distingeix perquè, a més d’atendre les
necessitats bàsiques de la vida diària dels residents, treballa
perquè adquireixin autonomia personal i hàbits de comportament
i aptituds socials per tal de potenciar el seu creixement
personal.
Les 23 persones que hi viuen compten amb una gamma de
serveis que comprèn des d’assistència social i atenció mèdica
fins a gimnàs, tallers, activitats lúdiques i d’integració i normalització
a la comunitat.
Carmen Masriera és al capdavant d’aquesta residència, inaugurada
l’any 1990, on el treball diari es basa a potenciar aspectes
com les relacions familiars, l’autonomia personal i social, i
a fomentar la creació i la realització de projectes de futur individuals.
Tot això amb l’ajuda d’un equip multidisplicinari i la
col·laboració del voluntariat.
Es distingeix perquè, a més d’atendre
les necessitats bàsiques de la vida diària
dels residents, treballa perquè adquireixin
autonomia personal
12
Residència
Pla d’En Boet
Desviament
Crta. Nacional
a Girona
c/ Sant Valentí
A-19 Mataró Rondes
N-2
Hotel
Ciutat Mataró
Platja
Cami Real
Gasolinera

LLAR TERRES DE PONENT
La residència de Terres de Ponent, localitzada a Mollerussa
(Lleida), es va inaugurar l’any 1995 com un centre de titularitat
pública gestionat per la Fundació Llars de l’Amistat
Cheshire. Actualment acull 30 persones amb disminucions físiques.
Aquests residents gaudeixen d’una gamma de serveis
molt variats, com ara assistència social i atenció mèdica, i per
tal de desenvolupar les seves necessitats d’esbarjo compten
amb un gimnàs, un taller de manualitats, activitats lúdiques
programades i activitats d’integració i normalització a la comunitat.
La seva assistència està garantida per un equip multidisciplinari
format per 27 professionals, a més de la important
col·laboració dels voluntaris. A més a més, el centre disposa de
tres plantes amb dormitoris, una planta de serveis comuns, una
zona per a les activitats dels residents i una zona amb jardí per
gaudir de l’aire fresc.
Els residents gaudeixen d’una gamma de
serveis molt variats, com ara assistència
social i atenció mèdica
La Llar Terres de Ponent, dirigida per Anna Peiró, destaca pel
seu treball diari en la consecució de l’objectiu de reduir la incidència
de la disminució per tal de facilitar la participació en el
grup d’iguals o bé en activitats en la comunitat.
CENTRE SANTS
c/ Josep Lluc
c/ Mossèn Cirera
c/ Pompeu Fabra
c/ Xavier Montseny
c/ Canàries c/ Galicia
c/ Noguera Pallaressa
Avinguda Jaume l
c/ JJoan Maragall
Llar
Terres de
Ponent
Llar per disminuïts físics autònoms amb una capacitat de tres places,
situada al barri de Sants de Barcelona
centres
13

entrevista
La primera pedra
Com van conèixer Leonard Cheshire?
Mercè Escrigas: Amb una amiga, la Margarita Valls, vam anar
a Lourdes, i allà vam conèixer el capità Cheshire. El capità ens
va explicar que creava les Cheshire Homes per a persones
amb malalties en fase terminal, per a les quals als hospitals
no podien fer res més, i ens va proposar de fer aquesta tasca
al nostre país. Aleshores vam conèixer el Dr. Supervía, que va
simpatitzar amb la nostra idea, i amb ell i més gent vam formar
el primer patronat.
Mariano Supervía: Es tractava d’un problema que coneixia
molt de prop, ja que aleshores era Subdirector de l’Institut
Guttmann (de lesions medul·lars). Les persones que patien
aquesta lesió les curaven a l’hospital, però quan tornaven a
casa sempre sorgien complicacions (llagues, infeccions, etc.).
Vaig pensar que aquella proposta pal·liaria aquesta situació, i
així vam embarcar-nos en aquest assumpte.
Amb quins problemes es van trobar, a l’hora de tirar
endavant aquesta tasca?
M.S.: Eren dificultats de tota mena, però principalment econòmiques.
La primera llar que vam tenir l’havíem de mantenir
nosaltres, els del patronat, amb unes quotes que pagàvem
cada mes.
M.E.: En aquella època no hi havia cap tipus de subvenció
del govern, a més que no hi havia gaire interès per aquest
problema.
Com van aconseguir crear la primera llar?
M.S.: La primera casa, la de Les Planes, ens la va cedir l’any
1968 un senyor per tal que hi cuidéssim la seva mare, alhora
que ens autoritzava per tenir cura d’altres malalts. Així, hi podíem
acollir quatre o cinc disminuïts físics. Vam haver de deixar-la quan
va morir la senyora que cuidàvem i ens vam traslladar a uns baixos
que ens van donar al carrer Sugranyes, al barri de Sants.
14
El 27 de maig de 1969 La Vanguardia publicava la notícia de la creació de la primera
Llar de l’Amistat, que és com s’anomenen aquí les Llars Cheshire, a Les Planes
(Barcelona). El Dr. Mariano Supervía, avui Patró d’Honor de la Fundació, i Mercè Escrigas,
Secretària de l’entitat, van ser dos dels protagonistes de l’esdeveniment, ja que, juntament
amb altres persones, van fer possible l’existència d’aquesta primera casa gràcies a una
voluntat d’ajudar els discapacitats que es va sobreposar a les dificultats econòmiques.
I després de Les Planes?
M.S.: El 1970 va venir la llar del Masnou, que tenia capacitat
per a cinc residents, que es van independitzar creant un taller
de reparació de cadira de rodes. Després van estar-hi cinc
noies que van aconseguir feina i gràcies a això es van poder
independitzar. Durant aquests anys, la Rosa Sensat va realitzar
una gran tasca com a Directora d’aquesta Llar. De fet, la
seva col·laboració actual com a voluntària continua sent molt
important. L’any 1976 vam heretar la casa Benedetti, on vam
poder acollir nou residents. Més endavant vam comprar la casa
adjacent i així vam poder ampliar a 20 el nombre de residents.
En aquell moment, la idea era que fossin pocs residents a cada
llar, i mixtos, per tal de poder crear una ambient familiar.
M.E.: Totes les llars que vam obrir, incloent-hi també la de
València i la de Madrid, eren així i funcionaven molt bé.

Com va evolucionar la Fundació a partir de la creació
d’aquestes primeres llars?
M.E.: El Dr. Supervía va deixar el càrrec de la presidència
de la Fundació el 1981 i el va substituir Ramon Rodón, que
eventualment va acceptar el càrrec. Després de contactar
amb en Joan Trias el vam poder convèncer i l’any següent el
vam nomenar President. En Joan Trias va aconseguir donar
un impuls molt important a l’entitat, ja que va procurar una
seguretat econòmica. Quan va morir el Sr. Trias, l’any 1994,
es va nomenar per unanimitat el seu fill, Albert Trias, que ha
demostrat la mateixa empenta que el seu pare.
M.S.: Es pot dir que la primera fase va ser d’inici i consolidació,
i la segona, a mans d’en Joan Trias, d’estabilització i
Les persones en fases agudes o en rehabilitació
les tractaven a l’hospital, però quan tornaven a casa seva
sempre sorgien complicacions
extensió. A mi, personalment, d’aquella etapa com a President
m’ha quedat la satisfacció d’haver iniciat aquesta tasca,
amb l’ajuda d’altres persones.
Quin tracte intenten dispensar als residents?
M.E.: El mateix que donaríem a qualsevol persona, amb
respecte i llibertat d’opinions. De vegades es creen vincles
d’amistat o, com ja ha passat en algunes ocasions, s’han format
matrimonis entre els residents.
Com se’ls ajuda a independitzar-se?
M.E.: Alguns, depenent del grau de disminució, poden treballar
i independitzar-se, i altres, més afectats físicament, gaudeixen
de les ajudes tècniques que hi ha a les residències, que els
ajuda a sentir-se millor.
M.S.: Els que es volen independitzar ja saben que si mai tenen
cap problema des de la Fundació els podem ajudar.
Com ha canviat, avui, la Fundació?
M.S.: Han canviat les condicions per ingressar-hi, entre altres
aspectes. Abans era per a persones de 18 a 45 anys que
tinguessin les facultats mentals conservades. Avui, en canvi,
també atenem els que han patit seqüeles psíquiques, produïdes
per traumatismes cranoencefàlics o paràlisis cerebrals, ja
que actualment són molt més freqüents, a diferència d’aquella
època, quan el que més hi havia eren lesionats medul·lars.
Necessitaríem més espai per donar una visió completa del funcionament
de les Llars, així com pels objectius pels quals lluitàvem.
entrevista
15