revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

entrevista
La primera pedra
Com van conèixer Leonard Cheshire?
Mercè Escrigas: Amb una amiga, la Margarita Valls, vam anar
a Lourdes, i allà vam conèixer el capità Cheshire. El capità ens
va explicar que creava les Cheshire Homes per a persones
amb malalties en fase terminal, per a les quals als hospitals
no podien fer res més, i ens va proposar de fer aquesta tasca
al nostre país. Aleshores vam conèixer el Dr. Supervía, que va
simpatitzar amb la nostra idea, i amb ell i més gent vam formar
el primer patronat.
Mariano Supervía: Es tractava d’un problema que coneixia
molt de prop, ja que aleshores era Subdirector de l’Institut
Guttmann (de lesions medul·lars). Les persones que patien
aquesta lesió les curaven a l’hospital, però quan tornaven a
casa sempre sorgien complicacions (llagues, infeccions, etc.).
Vaig pensar que aquella proposta pal·liaria aquesta situació, i
així vam embarcar-nos en aquest assumpte.
Amb quins problemes es van trobar, a l’hora de tirar
endavant aquesta tasca?
M.S.: Eren dificultats de tota mena, però principalment econòmiques.
La primera llar que vam tenir l’havíem de mantenir
nosaltres, els del patronat, amb unes quotes que pagàvem
cada mes.
M.E.: En aquella època no hi havia cap tipus de subvenció
del govern, a més que no hi havia gaire interès per aquest
problema.
Com van aconseguir crear la primera llar?
M.S.: La primera casa, la de Les Planes, ens la va cedir l’any
1968 un senyor per tal que hi cuidéssim la seva mare, alhora
que ens autoritzava per tenir cura d’altres malalts. Així, hi podíem
acollir quatre o cinc disminuïts físics. Vam haver de deixar-la quan
va morir la senyora que cuidàvem i ens vam traslladar a uns baixos
que ens van donar al carrer Sugranyes, al barri de Sants.
14
El 27 de maig de 1969 La Vanguardia publicava la notícia de la creació de la primera
Llar de l’Amistat, que és com s’anomenen aquí les Llars Cheshire, a Les Planes
(Barcelona). El Dr. Mariano Supervía, avui Patró d’Honor de la Fundació, i Mercè Escrigas,
Secretària de l’entitat, van ser dos dels protagonistes de l’esdeveniment, ja que, juntament
amb altres persones, van fer possible l’existència d’aquesta primera casa gràcies a una
voluntat d’ajudar els discapacitats que es va sobreposar a les dificultats econòmiques.
I després de Les Planes?
M.S.: El 1970 va venir la llar del Masnou, que tenia capacitat
per a cinc residents, que es van independitzar creant un taller
de reparació de cadira de rodes. Després van estar-hi cinc
noies que van aconseguir feina i gràcies a això es van poder
independitzar. Durant aquests anys, la Rosa Sensat va realitzar
una gran tasca com a Directora d’aquesta Llar. De fet, la
seva col·laboració actual com a voluntària continua sent molt
important. L’any 1976 vam heretar la casa Benedetti, on vam
poder acollir nou residents. Més endavant vam comprar la casa
adjacent i així vam poder ampliar a 20 el nombre de residents.
En aquell moment, la idea era que fossin pocs residents a cada
llar, i mixtos, per tal de poder crear una ambient familiar.
M.E.: Totes les llars que vam obrir, incloent-hi també la de
València i la de Madrid, eren així i funcionaven molt bé.