revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

More documents

Recommendations

Info

entrevista La primera pedra Com van conèixer Leonard Cheshire? Mercè Escrigas: Amb una amiga, la Margarita Valls, vam anar a Lourdes, i allà vam conèixer el capità Cheshire. El capità ens va explicar que creava les Cheshire Homes per a persones amb malalties en fase terminal, per a les quals als hospitals no podien fer res més, i ens va proposar de fer aquesta tasca al nostre país. Aleshores vam conèixer el Dr. Supervía, que va simpatitzar amb la nostra idea, i amb ell i més gent vam formar el primer patronat. Mariano Supervía: Es tractava d’un problema que coneixia molt de prop, ja que aleshores era Subdirector de l’Institut Guttmann (de lesions medul·lars). Les persones que patien aquesta lesió les curaven a l’hospital, però quan tornaven a casa sempre sorgien complicacions (llagues, infeccions, etc.). Vaig pensar que aquella proposta pal·liaria aquesta situació, i així vam embarcar-nos en aquest assumpte. Amb quins problemes es van trobar, a l’hora de tirar endavant aquesta tasca? M.S.: Eren dificultats de tota mena, però principalment econòmiques. La primera llar que vam tenir l’havíem de mantenir nosaltres, els del patronat, amb unes quotes que pagàvem cada mes. M.E.: En aquella època no hi havia cap tipus de subvenció del govern, a més que no hi havia gaire interès per aquest problema. Com van aconseguir crear la primera llar? M.S.: La primera casa, la de Les Planes, ens la va cedir l’any 1968 un senyor per tal que hi cuidéssim la seva mare, alhora que ens autoritzava per tenir cura d’altres malalts. Així, hi podíem acollir quatre o cinc disminuïts físics. Vam haver de deixar-la quan va morir la senyora que cuidàvem i ens vam traslladar a uns baixos que ens van donar al carrer Sugranyes, al barri de Sants. 14 El 27 de maig de 1969 La Vanguardia publicava la notícia de la creació de la primera Llar de l’Amistat, que és com s’anomenen aquí les Llars Cheshire, a Les Planes (Barcelona). El Dr. Mariano Supervía, avui Patró d’Honor de la Fundació, i Mercè Escrigas, Secretària de l’entitat, van ser dos dels protagonistes de l’esdeveniment, ja que, juntament amb altres persones, van fer possible l’existència d’aquesta primera casa gràcies a una voluntat d’ajudar els discapacitats que es va sobreposar a les dificultats econòmiques. I després de Les Planes? M.S.: El 1970 va venir la llar del Masnou, que tenia capacitat per a cinc residents, que es van independitzar creant un taller de reparació de cadira de rodes. Després van estar-hi cinc noies que van aconseguir feina i gràcies a això es van poder independitzar. Durant aquests anys, la Rosa Sensat va realitzar una gran tasca com a Directora d’aquesta Llar. De fet, la seva col·laboració actual com a voluntària continua sent molt important. L’any 1976 vam heretar la casa Benedetti, on vam poder acollir nou residents. Més endavant vam comprar la casa adjacent i així vam poder ampliar a 20 el nombre de residents. En aquell moment, la idea era que fossin pocs residents a cada llar, i mixtos, per tal de poder crear una ambient familiar. M.E.: Totes les llars que vam obrir, incloent-hi també la de València i la de Madrid, eren així i funcionaven molt bé.
Com va evolucionar la Fundació a partir de la creació d’aquestes primeres llars? M.E.: El Dr. Supervía va deixar el càrrec de la presidència de la Fundació el 1981 i el va substituir Ramon Rodón, que eventualment va acceptar el càrrec. Després de contactar amb en Joan Trias el vam poder convèncer i l’any següent el vam nomenar President. En Joan Trias va aconseguir donar un impuls molt important a l’entitat, ja que va procurar una seguretat econòmica. Quan va morir el Sr. Trias, l’any 1994, es va nomenar per unanimitat el seu fill, Albert Trias, que ha demostrat la mateixa empenta que el seu pare. M.S.: Es pot dir que la primera fase va ser d’inici i consolidació, i la segona, a mans d’en Joan Trias, d’estabilització i Les persones en fases agudes o en rehabilitació les tractaven a l’hospital, però quan tornaven a casa seva sempre sorgien complicacions extensió. A mi, personalment, d’aquella etapa com a President m’ha quedat la satisfacció d’haver iniciat aquesta tasca, amb l’ajuda d’altres persones. Quin tracte intenten dispensar als residents? M.E.: El mateix que donaríem a qualsevol persona, amb respecte i llibertat d’opinions. De vegades es creen vincles d’amistat o, com ja ha passat en algunes ocasions, s’han format matrimonis entre els residents. Com se’ls ajuda a independitzar-se? M.E.: Alguns, depenent del grau de disminució, poden treballar i independitzar-se, i altres, més afectats físicament, gaudeixen de les ajudes tècniques que hi ha a les residències, que els ajuda a sentir-se millor. M.S.: Els que es volen independitzar ja saben que si mai tenen cap problema des de la Fundació els podem ajudar. Com ha canviat, avui, la Fundació? M.S.: Han canviat les condicions per ingressar-hi, entre altres aspectes. Abans era per a persones de 18 a 45 anys que tinguessin les facultats mentals conservades. Avui, en canvi, també atenem els que han patit seqüeles psíquiques, produïdes per traumatismes cranoencefàlics o paràlisis cerebrals, ja que actualment són molt més freqüents, a diferència d’aquella època, quan el que més hi havia eren lesionats medul·lars. Necessitaríem més espai per donar una visió completa del funcionament de les Llars, així com pels objectius pels quals lluitàvem. entrevista 15
Page 1 and 2: Amistat FUNDACIÓ Nº 0 Octubre 200
Page 3 and 4: L eonard Cheshire era un capità pi
Page 5 and 6: 2 tallers contribueix notablement a
Page 7 and 8: va acabar organitzant un trasllat a
Page 9 and 10: LLAR JOAN TRIAS A Barcelona trobem
Page 11 and 12: LLAR LA GAVINA La Llar La Gavina es
Page 13: LLAR TERRES DE PONENT La residènci

revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?