revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

va acabar organitzant un trasllat a Barcelona perquè canviés
d’aires. Des que vaig arribar les coses m’han anat perfectament,
ara estic en un moment fantàstic de la meva vida.
Com et vas sentir acollit a Barcelona?
Quan vaig arribar a la Llar de l’Amistat de Benedetti de Barcelona,
l’any 93, no hi havia lloc, de manera que em vaig instal·lar
en un pis de la Fundació al carrer Sugranyes que era per a
persones autònomes. Quan va quedar una plaça lliure em vaig
traslladar a la residència, on ajudava en el que podia i participava
en activitats dels tallers. Al cap d’un any vaig començar a
estudiar auxiliar administratiu i ofimàtica fins que vaig obtenir
el títol. Amb tot això, vaig conèixer una noia que venia a fer
tasques de voluntària a la residència, la Blanca, i vam començar
a sortir. També em van contractar com a recepcionista i telefonista
a la facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la
Universitat Blanquerna. La Blanca és un àngel que ha aparegut
al meu camí. Ens vam casar a la residència de Can Llovera
de Sant Feliu de Llobregat, perquè ells són la meva família i
volia que participessin del fet més important de la meva vida.
Llars de l’Amistat ha estat sempre al meu costat, fins al punt
d’haver-me donat tot el que tinc.
Llars de l’Amistat ha estat sempre
al meu costat, fins al punt d’haver-me
donat tot el que tinc
Com definiries la cultura Cheshire?
Hi ha poques residències que estableixin
una relació de familiaritat tan estreta
amb la gent que acull com de la que
fa gala Llars de l’Amistat. Mai no tens
la sensació que ets en una residència
sotmès a unes normes estrictes. Hi ha
normes per tal que hi hagi una bona
convivència, però la relació personal, el
servei i l’atenció són molt càlides.
Quina és la teva filosofia de vida?
Quan era molt petit la meva mare em va
donar un consell que sempre he seguit:
que, passés el que passés, fes el que
em diguessin i així tot aniria bé. Com
tothom, he patit problemes que m’han
costat de superar, però he tingut la sort
d’estar envoltat de persones que sempre
vida a les llars
m’han aconsellat bé. Moltes vegades penso que sóc un privilegiat
perquè, havent-hi tants nens envoltats de problemes, a
l’Índia, hagi estat jo l‘escollit per sortir-me’n.
Quines són les teves perspectives de futur?
Ja l’estic vivint, el futur, no puc demanar més coses. Mai a la vida
havia pensat que arribaria on sóc ara. Quan vaig tornar a l’Índia, el
1986, al poble no es creien que tingués feina. Ara ja saben que
m’he casat i que tinc una casa.
Com es superen les dificultats?
Jo sempre he pensat que s’han d’acceptar les coses tal com
vénen i sobretot acceptar-se un mateix.
A què ens podem aferrar en moments així?
Jo sempre he tingut fe i això m’ha ajudat molt. Al poble de la
meva àvia, quan era petit, resava el Parenostre cada nit. Moltes
vegades penso que potser vaig ser escoltat.
Parla’m de la importància de rebre suport en moments
difícils.
El suport que reps de la gent que t’envolta és vital. Sinó et sents
perdut.
Quins consells donaries a les persones que es troben en
situacions adverses?
No m’agrada donar consells, perquè cada persona és diferent
i el que pot ser bo per a uns pot ser dolent per a altres. Si hi
ha una sola cosa que jo hagi fet en aquesta vida és prendre
les coses tal com venien, tant si eren positives com negatives.
No hem d’oblidar mai les pròpies experiències, perquè en un
moment donat podem treure coses bones de les dolentes.
7