revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

Amistat Nº
NETEJA, CUINA I BUGADERIA
Al servei
dels residents
FUNDACIÓ
15
novembre 2007

sumari
• La fundació informa 3
• 24 hores amb 10
Ilde Ramírez
• Reportatge 12
Neteja, cuina i bugaderia
• Entrevista 14
Mariona Hellín
• Convivència 16
Aprenent a la Llar Oxalis
• Voluntaris 18
Sebastián González
el patronat
Presidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’Honor
Mariano Supervía, Inés Benedetti,
Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
Patronat
President: Albert Trias
Vicepresidenta: Mercè Escrigas
Tresorer: Jordi Segarra
Vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat,
Xavier Matas, Lluís Ibáñez
Secretari: Alfredo Briales
Edita
Fundació privada Llars de l’Amistat Cheshire
Director General: Dr. Josep M. Colon
C/ Benedetti, 60-62
08017 Barcelona (Espanya)
www.llarsamistat.org
fundacio@llarsamistat.org
Coordinadora: Montse Fita
editorial
La vida
La vida mai és com un s’imagina. Tots somiem i ens il·lusionem i ens
engresquem pensant com seran les coses en el futur. Com ens enamorarem
bojament, o com tindrem els fills més preciosos del món, o que
finalment aconseguirem allò que tant hem desitjat a la nostra carrera
professional. La vida és un mirar cap endavant i imaginar en positiu.
Però, sovint, la vida ens posa a prova i tot allò que havíem pensat que
seria perfecte no ho és tant. La vida ens sorprèn i ens desafia. La vida
ens fa lluitar per allò que realment volem. La vida és, també, esforç.
Hi ha casos en què la vida pot semblar molt dolorosa. Molts de vosaltres,
que residiu a les Llars de l’Amistat Cheshire o hi teniu familiars, ho sabeu
prou bé. Un dels moments més durs per a qualsevol persona és quan
ha d’afrontar la pèrdua sobtada de les seves capacitats físiques. Sobretot
si es tracta d’una persona jove que, en la seva plenitud vital, pateix un
accident que estronca totes les il·lusions de futur. La vida es parteix en
dos: hi ha un abans i un després. També la discapacitat que ve des del
naixement suposa un dolor per a l’entorn familiar i una nova situació que
suposarà un esforç continuat per tirar endavant.
Però la vida, malgrat tot, continua i reclama com a necessari un procés
d’adaptació a la nova situació, de replantejament de tots els esquemes
previs, de reenfocament de l’existència. Cal un temps per assumir que
la vida pot canviar sense haver-ho previst. Cal aprendre a viure de nou.
Aquest és un procés llarg en què el suport de l’entorn més proper i
dels professionals juguen un procés crucial. Entre tots, amb esforç, amor,
dedicació i esperances, es construeix una nova realitat.
I, a poc a poc, els somnis i les il·lusions de futur tornen a la vida.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
Disseny i realització
BPMO Edigrup
C/ Caballero, 79, 7è 08014 BCN
Tel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15
www.grupobpmo.com
Dipòsit legal
B-45328-2002

Benvingudes
Des de la revista, volem donar la benvinguda
a Mercedes Sánchez Colmenero,
que recentment s’ha incorporat a la Llar
Can Llovera.
El Trambaix a les portes
de Sant Feliu de Llobregat
Antoni Carrión, resident de la Llar Can
Llovera, ens informa que des del passat
21 d’abril, el Trambaix compta amb una
nova parada (Sant Feliu Consell Comarcal),
que connecta Sant Feliu amb la
plaça Francesc Macià. Per als residents
de Can Llovera es un mitjà de transport
adaptat ideal per anar a Barcelona en
tan sols 30 minuts.
Revetlla de Sant Joan
La revetlla de Sant Joan, la nit més
curta i més sorollosa de l’any, es
va celebrar a les Llars amb diverses
festes. A la Llar Terres de Ponent per
a aquest dia havien preparat jocs per
la tarda. Després, entrada la nit, la
música sonava i rialles i felicitat no
faltaven aquell vespre. Per Sant Joan
el més característic és el foc però,
com no gosaven fer una foguera, van
decidir demanar un desig que escriurien
en un full i posarien dins d’un
globus que després rebentarien per
tornar a recuperar el paper i cremarlo.
Amb l’esperança que els desitjos
es fessin realitat es van juntar tots a
taula i, seguint la tradició, van gaudir
Festa de les Famílies a Terres de Ponent
La Llar Terres de Ponent va celebrar la
Festa de les Famílies envoltats de les
decoratives fruites que els residents
–junt amb la monitora de tallers Dolors–
havien pintat. El Dr. Colon va donar la
benvinguda a tots els assistents com
cada any, i seguidament el Mac Reivax
va sorprendre l’auditori amb diversos
de la saborosa coca de recapte i la
coca de Sant Joan. Ben satisfets i amb
bon gust de boca van tirar algun que
altre petard per no perdre la tradició
de Sant Joan.
A la Llar Joan Trias la Comissió d’Activitats
va preparar una festa “canyera”
amb discoteca, a la qual van ser convidats
tots els usuaris, inclosos els del
centre de dia i les famílies. El resultat
va ser fantàstic, i la festa es va perllongar
fins a altes hores de la matinada.
A la Llar Emilio Benedetti, per altra
banda, van gaudir d’un bon àpat en
companyia de tots els residents i van
tenir l’oportunitat de participar en jocs
divertits.
la fundació informa
trucs de màgia. La festa va continuar
amb una missa i també es van projectar
fotografies de diferents activitats que
havien dut a terme els residents. Durant
el dinar feia goig veure tantes famílies
juntes. I per acabar una jornada rodona
el grup de música Euro Duet va amenitzar
el ball de tarda.
3

la fundació informa
Port Aventura
Com cada any segueixen tenint lloc
les excursions dels usuaris de totes les
Llars a Port Aventura convidats per La
Caixa. Aquesta és, any rere any, una
jornada que resulta d’allò més entretinguda,
ja que poden gaudir dels espectacles
i les atraccions del parc temàtic.
Aprofitem aquestes pàgines per agrair
l’atent servei que els residents reben
per part dels professionals del parc, la
col·laboració dels quals fa possible que
puguin pujar a les atraccions.
4
Dia festiu al monestir de Montserrat
El passat 13 de juliol, els usuaris i famílies
de la Llar Joan Trias van anar a
Montserrat, on van assistir a l’eucaristia,
cant del virolai i a un dinar, durant el
qual els usuaris van lliurar un ram de
flors a la Sra. Maria Vidal de Llobatera,
voluntària pionera de la Llar Joan Trias.
Al llarg del dia, els usuaris també van
tenir l’oportunitat de conèixer la coral
Música Europa, amb Ia qual van parlar
de la possibilitat d’organitzar una propera
actuació a la Llar.
Espot televisiu
Fira d’intercanvi d’objectes
El mes de setembre, la Llar Oxalis va
organitzar una fira d’intercanvi d’objectes
com a cloenda dels tallers i activitats realitzats
durant els mesos de juliol i agost.
Aquesta va ser una activitat oberta a tots
els residents de la Llar amb la finalitat
d’intercanviar objectes sense transaccions
El passat dia 6 de setembre, alguns
residents de la Llar Sant Salvador van
participar en l’espot que la televió de
Tarragona va rodar per anunciar Santa
Tecla 2007, Festa per a tothom, i en el
qual el Carles Balañá, resident de la Llar,
s’adreçava als tarragonins per animarlos
a participar en aquestes festes.
econòmiques pel mig. Es tractava de
samarretes, penjolls, peluixos, braçalets...
que per a l’antic propietari ja no tenien
un ús/valor, però que per a una altra persona
sí podien tenir-ne. D’aquesta forma
es va donar sortida a objectes que probablement
haurien acabat a les deixalleries.

Festa d’estiu a Joan Trias
Amb motiu de la celebració de la festa
d’estiu, la Llar Joan Trias va rebre la
visita del exjugador i actual director
esportiu del FC Barcelona, Txiqui Beriguistain.
En Txiqui va participar de la
festa i va saludar, un a un, tots els usuaris
de la Llar. Finalment va signar en
el llibre d’honor.
Un dia amb el Dalai Lama
El passat dia 10 de setembre, usuaris de
les Llars Joan Trias, Sant Salvador, Can Llovera,
La Gavina i Oxalis van participar dels
actes de presentació del Dalai Lama del
Tibet a la ciutat de Barcelona. Els residents
que hi van assistir van gaudir molt especialment
el moment en què van poder saludar
personalment el Dalai Lama.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania visita Oxalis
El passat dia 7 de setembre la Llar
Oxalis de Girona va rebre la visita de
la consellera d’Acció Social i Ciutadania,
Carme Capdevila, acompanyada
del director de Serveis Territorials de
Girona, Josep Viñas.
Per part de la Fundació, el seu president,
Albert Trias, i membres del Patro-
nat li van donar la benvinguda i li van
agrair la visita.
Al llarg del recorregut la directora del
centre, Sílvia Fàbrega, va tenir oportunitat
d’explicar a la consellera les diferents
activitats i tallers que s’hi realitzen, així
com d’anar-li presentant els residents i
treballadors de la Llar.
la fundació informa
Ja tenim subcampió!
Des d’aquestes pàgines, volem fer-vos a
tots partícips d’una gran notícia: en Benito
Sánchez, de la Llar Joan Trias, es va proclamar
subcampió de boccia als campionats
d’Espanya. Enhorabona campió!
Trobada de residents
Com des de fa tres anys, les Llars Joan
Trias, La Gavina i Oxalis van organitzar una
excursió i dinar al restaurant Can Salvi de
Gualba, amb la participació d’usuaris,
familiars i personal. D’aquesta forma, es
va propiciar un dia de germanor entre
les tres Llars de paràlisi cerebral.
5

la fundació informa
Anem al zoo
Els usuaris de la Llar Emilio Benedetti
van anar al zoo de Barcelona, una visita
que es feia per primera vegada des del
centre. Un cop al parc, el grup va gaudir
d’una bona passejada i de l’espectacle
de dofins.
Festa de portes obertes
Com cada any, la festa de portes obertes
va tenir lloc a la Llar La Gavina amb la
presència de gairebé totes les famílies i
amics, l’alcalde d’Alella i una nombrosa
representació del patronat de la Fundació.
Però aquest any cal destacar també
la presència de veïns i gent que va voler
6
Programa INTERLLARS 2007
Com altres anys, durant el mes d’agost, la
Llar Emilio Benedetti va acollir residents
d’altres Llars per passar unes petites
vacances a Barcelona i gaudir del gran
ventall d’activitats que ofereix. Acompanyats
per la Pepi Rodríguez i en Jacques
Baurier, bons coneixedors de la ciutat, tots
els dies els visitants tenien organitzades
sortides, visites culturals, passejades per
parcs i jardins, participació en les festes
populars dels barris i tast de la gastronomia
local. Enguany hi van participar en
Carles i l’Ana Mari de la Llar Sant Salvador,
la Margarita i la Paqui de la Llar Pla d’en
Boet, i el Santiago i la Puri de la Llar Terres
conèixer-nos. Aquest any, va actuar la
companyia Sense Paraules amb la seva
obra Operación Marbella. Cal dir que
l’activitat teatral comporta un gran esforç
perquè cada vegada els reptes són mes
alts. Des de setembre de l’any anterior
els nois portaven treballant en l’obra,
discutint la idea que volien plasmar, preparant
els diàlegs, llibrets, construint els
decorats i el vestuari, etc. A més a més, a
la tómbola popular feta amb ajut de les
famílies es van lliurar mes de 400 lots, i
a la botiga, aquest any plena d’objectes
fets pels nois, la gent va comprar d’allò
més. Des d’aquí volem donar les gràcies
a tots, residents, famílies, personal i
aquells que han vingut a gaudir d’aquest
dia amb nosaltres.
de Ponent. A tots ells els desitgem que
hagin passat unes bones vacances, gaudint
de la ciutat i fet bons amics a la Llar
Emilio Benedetti.
Dinar al pati
Com l’any passat a la Llar Emilio Benedetti
es va realitzar un dinar-vermut en
el qual van participar tots els residents.
Amb l’ajuda dels voluntaris i cuidadors
es va gaudir d’una bonica festa al pati i
d’un temps magnífic.

Can Coll, masia catalana
a la serra de Collserola
Un grup d’usuaris de les Llars La Gavina
d’Alella i Joan Trias de Barcelona van
visitar Can Coll, una masia museu sobre
la vida rural a la serra de Collserola. Un
dels avantatges d’aquest museu és el
seu elevat grau de accessibilitat. Cal dir,
a més, que la persona que ens va guiar
i donar totes les explicacions ho va fer
molt interessant per a tothom.
Festa dels ‘exgavineros’
Així es com anomenem a la Llar La
Gavina la trobada que fem amb totes
aquelles persones que en un moment
o altre de la seva vida han passat pel
centre i, per tant, porten en el seu cor
La Gavina. Enguany vam rebre amb un
cartell de benvinguda unes 10 persones,
alguns residents traslladats actualment a
la Llar Joan Trias. Després vam celebrar
Passeig per la platja
Aprofitant el final de l’estiu, els residents
de la Llar Emilio Benedetti es
van desplaçar fins a la Vila Olímpica
la fundació informa
una barbacoa, el lliurament de diplomes
commemoratius de l’acte i un ball.
Aquesta és una trobada molt emotiva
en la qual vells amics aprofiten per explicar-se
les coses que han passat durant
l’any. Des d’aquestes línies volem recordar-vos
que ser gavinero és alguna cosa
més que haver estat a la Llar i que, com
tots sabeu, sempre sereu benvinguts.
per fer una passejada a prop de les
platges de Barcelona i gaudir d’un bon
dia de sol.
7

la fundació informa
racó d’opinió
Per molts
anys Paquita!!
Perquè no nomès de pa viu l’home, a la Llar Pla d’en
Boet vam preparar l’aniversari de la Paquita amb
il·lusió. La idea va sorgir dels treballadors, moguts pel
sentiment de simpatia cap a la Paquita. Fer 75 anys
és un triomf a la vida que s’ha de celebrar.
El dia 21 d’agost tots es van apuntar a preparar la festa
sorpresa: residents, treballadors, família i voluntaris.
8
Carta de la família
“75 anys de la Paquita”
El dia 21 d´agost la nostra estimada Paquita va fer una quantitat
d’anys envoltada dels seus companys, cuidadores, voluntaris
i de la seva família.
L’alegria que la caracteritza va ser superada com mai des del
primer moment que ens va veure a tots reunits per donar-li
la sorpresa.
Nosaltres, la família que ha viscut a prop d’ella fi ns abans d’entrar
a formar part de la família de la LLar Pla d’en Boet, ens vam
emocionar de la mateixa manera amb ella i mai podrem agrair
l’amor, interès i dedicació que tots demostreu cap a la nostra
germana i tieta.
Les mancances físiques que ella presenta es veuen superades
per aquesta família que formeu, on us compreneu i gaudiu
de moltes activitats lúdiques i culturals que us uneixen i us
fan créixer.
Gràcies per ajudar perquè la Paquita visqui envoltada de
la seva segona família que tant l’estima. De ben segur que
aquestes són les seves paraules, les que li surten del seu cor.
Montse Sordé Mentruit i família
Sistemes de
comunicació
Els dies 11, 12 i 13 de juliol es va celebrar
a València el I Congrés Nacional de
Sistemes Augmentatius i Alternatius de
Comunicació (ESAAC) i les III Jornades
d’Estiu de Tecnologia d’Ajuda, als quals van
assistir les pedagogues Esther Pla de la Llar
La Gavina i Marta Lafarga de la Llar Joan
Trias en representació de la Fundació Llars
de l’Amistat Cheshire.
L
a participació en aquestes jornades els va
servir per obtenir informació sobre els avenços
en l’aplicació dels sistemes augmentatius
i alternatius de comunicació i poder-los aplicar als usuaris
de paràlisi cerebral que hi ha a les Llars. La idea principal
que es va poder treure de les diferents ponències, taules
rodones i tallers que es van dur a terme és que totes les
persones es comuniquen. Per tant, la comunicació és un
dret humà bàsic i el mitjà pel qual tots els altres drets es
porten a terme.
L’ús dels sistemes augmentatius i alternatius de comunicació
ha suposat una oportunitat essencial per al desenvolupament
de la qualitat de vida en nombroses persones, ja
que són un grup d’eines i metodologies que permeten la
comunicació a aquelles persones que, per diferents motius,
no poden utilitzar el codi oral –verbal– i lingüístic.
Més informació sobre les jornades:
http://acceso.uv.es/jornadas 2007.

Excursió
amb la Fundació Suport
a Catalunya en miniatura
Gràcies als cursos que usuaris de la Llar Pla d’en Boet reben de la
Fundació Suport, Margarita Grau avui ja pot expressar-se per escrit
correctament, tal com veieu en l’article següent:
“E
l Jueves, día 24 de mayo, tuvimos la ocasión, después
de cuatro años de hacernos el mismo propósito,
de conseguir realizar esta excursión, ya que
en anteriores ocasiones la lluvia lo había impedido”.
“Catalunya en miniatura se encuentra en el municipio de Torrelles
de Llobregat y este día nos hizo una mañana espléndida. Esta
visita la hicimos todas las alumnas del Curs sobre Rodes que cada
año organiza la Fundació Suport de Mataró, acompañadas del
coordinador del curso y con el grupo de voluntarios y voluntarias
de la mencionada entidad, voluntarios que nos dan las clases
cada martes y jueves. También nos acompañaron la directora, la
trabajadora social y la educadora de la Llar Pla d’en Boet”.
“Hicimos el trayecto desde Mataró en autocar y al llegar a
este sitio quedamos admirados de este conjunto en donde
el público puede pasear y contemplar los edificios más bonitos
de las comarcas catalanas, las carreteras, los trenes y
muchas más cosas”.
“Catalunya en miniatura se inauguró el año 1983 para que los
turistas y estudiantes pudieran contemplar las cosas bellas que
hay en las comarcas catalanas: templos, edificios de Gaudí, el
campo de fútbol del Barça (donde escuchamos su himno), la
montaña de Montserrat con el canto del virolai, el puerto con
el sonido de los barcos que se mueven, el lago de Banyoles
con el croar de las ranas, etc. Es un recinto muy bien cuidado
donde aprendimos mucho”.
“Al mediodía nos sentamos en el restaurante del mismo lugar
donde nos sirvieron una buena fideuà y un pollo cocinado al
horno con verduritas y un postre de hojaldre con crema. No podía
faltar el café o el cortado. Volvimos a la residencia a media tarde
todos muy contentos. A todas nos gustó mucho esta salida”.
Margarita Grau
resident de Pla d’en Boet
la fundació informa
racó d’opinió
9

24 hores amb
10
Ilde Ramírez
09.00 h 10.00 h
09.00 h. L’Ilde s’aixeca cada dia a les 8 h i, com és
molt presumida, ens ensenya orgullosa la seva manicura,
amb les ungles com maduixetes. S’arregla amb
cura. La seva habitació és plena de fotografies que
l’acompanyen i és que l’Ilde no només té una mare
“molt marxosa”, ens explica, sinó que també compta
amb el suport dels seus 5 fills.
L’Ilde, que és burgalesa però catalana d’adopció, fa un any i
mig va decidir deixar casa seva a Alcarràs per venir a la Llar
Terres de Ponent de Mollerussa. Una decisió encertada, ja
que l’esclerosi múltiple que pateix no li impideix gaudir del
ritme actiu i la bona companyia que la casa li ofereix.
10.00 h. Aprofitem la tranquil·litat de primera hora per fer gestions. Avui toca desplaçar-se fins al centre per
anar a l’òptica. Per la Llar, l’Ilde es mou amb la cadira manual ja que així manté la mobilitat, però quan surt,
com que té molt poca força, ha d’agafar la cadira elèctrica.
11.00 h. Tots els matins
segueix les classes del taller
de manualitats que porta
la Dolors. Enguany el taller
d’estampació de samarretes
ha tingut un èxit
espectacular i les vendes
han estat molt engrescadores
per als “artistes”.
11.00 h

12.00 h. Amb la Cris,
l’educadora social,
aprofiten el bon temps
de l’estiu per jugar a la
boccia al pati de la llar.
13.00 h
12.00 h
13.00 h. A l’hora del dinar, l’Ilde comparteix taula amb la Chus, el Pepe i la Rosa.
Avui hi ha espaguetis, un plat que sembla que satisfà tothom.
15.30 h
15.30 h. Els dimarts i dijous té lloc el taller de relaxació on els assistents aprenen
a respirar i meditar amb les indicacions de la Minerva i la recreació d’un ambient
adient amb encens, música i una il·luminació molt especial.
17.00 h. Cada tarda,
durant les sessions de
fisioteràpia amb la
Minerva, l’Ide fa exercicis
amb les mans per
aprendre a controlar-les.
17.00 h
18.00 h
18.00 h. Abans de sopar ens dedica una estona per ensenyar-nos la seva
primera pintura Agricultura ecològica, que va guanyar el 4t premi dels nous genis
d’enguany. Després es retira a fer el seu trencaclosques..
19.30 h
19.30 h. Com cada vespre, abans d’entrar a sopar, s’ajunta amb els companys
i la Cris per repassar l’actualitat a la premsa.
21.00 h. Just abans d’anar
a dormir fa uns mots
encreuats, una activitat
que la distreu, mentre
espera la trucada d’algun
dels seus 5 fills per explicar-li
i preguntar-li com ha
anat el dia. És un moment
molt familiar, que espera
amb il·lusió.
21.00 h
24 hores amb
11

eportatge
NETEJA, CUINA I BUGADERIA
Al servei dels residents
A part del personal especialitzat encarregat de l’atenció sanitària, psicològica, física
i social, a les Llars també hi trobem uns professionals que porten a terme una
tasca molt important: cuidar-se dels serveis de neteja, cuina i bugaderia.
12
S
i bé cada Llar manté la seva
pròpia organització i disposa
d’infraestructures diferents pel
que fa a serveis bàsics com ara la cuina,
la bugaderia i la neteja, el que sí és
cert és que en cada cas hi ha darrere
un equip de professionals abocats en
la seva feina diària. Molts d’ells ja són
autèntics veterans, com és el cas de la
Rosa Barreira, que porta dotze anys a la
Llar La Gavina d’Alella. Se n’ocupa de la
cuina i assegura que tracta els residents
“com si fossin els meus propis fills”. El
mateix li passa a la Maria Teresa Morcillo,
que es fa càrrec de la bugaderia. En els
seus vuit anys d’experiència entre la Llar
Emilio Benedetti i la Llar Joan Trias, sap
perfectament la importància que donen
els residents a la seva roba i per això “la
tracto com si fos la meva”. Vuit anys també d’experiència i la
mateixa satisfacció per treballar pels residents és la que aporta
la Montserrat Agustí a la Llar Terres de Ponent de Mollerussa.
Tot i que la seva funció principal és la de la neteja, també se
n’ocupa de tenir la roba a punt. “Per a mi és com treballar a
casa i em sento molt bé amb tota la gent de la Llar”. Davant de
la llarga trajectòria de la Rosa, la Maria Teresa i la Montserrat, la
Fatoumata Kruballx només fa un any que treballa a la Llar Pla
d’en Boet de Mataró realitzant tasques de neteja, si bé dóna un
cop de mà amb la bugaderia.
Una convivència estreta
Precisament, el contacte diari amb els residents ha generat un gran
nombre de vivències i de moments entranyables que totes elles
no obliden. Tot i que totes es mostren encantades pel tracte amb
els residents, el que sí és cert és que aquest contacte varia substancialment
en funció de les seves tasques diàries. En el cas de la
Rosa, tot i reconèixer que abans els deixaven venir molt més per la
cuina, comenta “que no tinc massa temps per relacionar-m’hi”.

Treball en equip
Aquest sentiment de companyia que caracteritza totes les Llars
és el resultat d’una intensa tasca de formació duta a terme entre
tots els professionals que formen part del seu equip humà. De
fet, la formació de treball en equip i de relacions humanes encapçala
les accions formatives. Immerses totalment en aquesta filosofia,
tant la Maria Teresa, com la Rosa, la Fatu i la Montserrat
ho tenen molt clar. “Som un equip i el més important és facilitar
la feina als altres i que ells també facin més fàcil la nostra”,
explica la representant de La Gavina. Es tracta de fomentar la
convivència de l’equip humà per tal que el treball conjunt surti
el millor possible, amb els residents com a primers beneficiats.
Per exemple, explica la Rosa, “a vegades tenim unes disputes
impressionants pel cafè, ja que a alguns d’ells no els convé gaire.
Però, per altra banda, en moltes ocasions t’acabes posant a la
seva pell i veus que cal entendre’ls. Ells mateixos viuen la seva
pròpia guerra i cal ajudar-los en el que sigui possible”. Potser per
això la Maria Teresa tampoc amaga que els dóna de tant en tant
“algun d’aquests capricis que em demanen”.
Les tasques de neteja, bugaderia
i el servei de cuina esdevenen fonamentals
per al dia a dia de les Llars
Sempre a punt
El treball en equip facilita les feines del dia a dia, si bé en alguns
casos com la cuina cal dedicar-hi una especial atenció, des de la
configuració del menú adequat per a cada resident per part d’un
equip de dietistes fins a l’elaboració i el procés d’emplatat. Per
exemple, de les cuines de les Llars surten des de plats triturats
fins a aquells sense sal o els destinats als residents que han de
seguir una dieta. “És fonamental estar molt alerta perquè cada
persona mengi allò que li toca”, comenta la cuinera de la Llar La
Gavina. Però més enllà de la necessitat de seguir al peu de la
lletra les instruccions de l’equip mèdic i que no falli res abans de
portar els plats a taula, la Maria Teresa apunta que la clau sempre
passa per “cuinar amb molt d’afecte”. De
fet, afegeix la Rosa, “jo cuino exactament
igual que ho faig a casa”.
Quant a la bugaderia, i malgrat l’exigència
que suposa tenir cura de la roba de tots
els residents, la feina a les Llars ha millorat
en els darrers anys en gran mesura gràcies
a la implantació de les últimes tecnologies
en aquest sector. Com explica la
Montserrat, “disposem de bones màquines
que ens faciliten la nostra feina”.
El problema continua sent, “la pèrdua de
roba i tenir organitzats els armaris” reconeix,
però, la Montserrat. No obstant això,
matisa la Maria Teresa, “la incorporació
de màquines com les que tenim ens ha
permès guanyar molt de temps i aprofitar-lo
per aconseguir tenir els armaris
molt més organitzats”.
Com passa amb la cuina i la bugaderia,
la neteja també resulta un servei molt
important per als residents. De fet, apunta
la Maria Teresa, “no existeixen gaires diferències
respecte de la neteja d’una casa,
tot i que en aquest cas és molt més gran.
Es tracta de desinfectar-ho tot molt bé,
sobretot els banys”.
reportatge
13

entrevista
“L’esport m’ha ajudat
a superar-me”
14
Mariona Hellín (Cabrera de Mar,
1970) pateix espina bífida de
naixement. Durant anys, la seva
única activitat esportiva eren les
tasques de rehabilitació i natació
que afavorien el seu estat de
salut. Però la Mariona és avui
l’actual campiona d’Espanya
d’esgrima en cadira de rodes,
un títol que ja ha obtingut en
cinc ocasions. A més, el seu
currículum inclou títols com el
diploma olímpic guanyat en els
Jocs Paralímpics de Sydney 2000
en la competició de floret per
equips o l’or obtingut en la Copa
del Món a Pisa el mateix any
en espasa per equips. Aquesta
és la seva història de passió per
l’esport i superació quotidiana.
Com vas interessar-te per l’esgrima en cadira de rodes?
L’any 1992 vaig participar com a voluntària en els Jocs Paralímpics
de Barcelona, on vaig poder conèixer els diferents esports
que es practiquen, entre els quals l’esgrima en cadira de rodes.
De fet, va ser una noia que coneixia que em va animar a
provar-ho. A més, tinc la sort de tenir molt a prop de casa la
Sala d’Armes Montjuïc, l’única de Catalunya amb una secció
d’esgrima en cadira de rodes. De seguida, l’ambient de la sala
em va captivar i m’hi vaig sentir molt còmoda.
Quines diferències hi ha entre l’esgrima de peu
i l’esgrima de cadira de rodes?
En cadira de rodes, entren en joc bàsicament la tècnica de
l’arma, la rapidesa i tenir reflexes. Per això també agrada força
als tiradors que practiquen esgrima de peu. Cal dir que a la
sala competim tots contra tots: és a dir, que els esgrimistes de
peu també s’asseuen a la cadira de rodes per a competir amb
nosaltres. A nivell tècnic, la cadira de rodes està enganxada a
terra per unes fixacions i no es pot moure, el moviment per
tocar al contrari, es estirant el tronc i el braç. A l’hora de pun-

tuar, en la modalitat d’espasa només es pot tocar de cintura
cap amunt, portem un faldó per tapar les cames, i quan hi
toques no s’encén el llum. També hi ha la modalitat de floret
(on es puntua només quan es toca la jaqueta elèctrica) i la
modalitat de sabre, que pots tocar de punta com l’espasa i
el floret o de tall. En cadira de rodes tan sols ho practiquen
els nois.
I requereix molt entrenament?
Depèn de les èpoques. Ara només hi vaig un o dos dies a la
setmana a fer classe i els dijous faig competició, però quan ens
preparàvem per anar als Jocs de Sydney entrenàvem quatre
dies a la setmana, de vegades cinc. A més, jo he de compensar
l’esforç a l’hora de competir amb entrenaments de recuperació,
amb natació a l’aigua, per pal·liar els mals d’esquena.
Als Jocs Paralímpics de Sydney vas guanyar un diploma
olímpic en la competició de floret per equips. És la fita
de la qual et sents més orgullosa?
Evidentment, és la més significativa. Però també em va fer
molta il·lusió guanyar la plata en espasa per equips a la competició
europea de l’any 1995 a Blackpool, a Anglaterra, perquè
era tot just quan començava a competir a nivell internacional.
Per saber més sobre
l’esgrima en cadira de rodes
Actualment hi ha tres categories d’aquest esport (A, B i C) en què es
classifiquen els esgrimidors segons la discapacitat. Per conèixer més
a fons aquest esport i com practicar-lo:
• Federació internacional d’esgrima en cadira de rodes:
www.iwfencing.com
• Federació Espanyola d’Esports de Minusvàlids Físics:
http://www.fedmf.com/
• Federació Catalana d’Esports de Minusvàlids Físics:
www.fcemf.org
• Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc:
http://www.esgrimasam.org/
entrevista
Això et dóna motivació per seguir endavant, malgrat el mal
d’esquena i totes les dificultats.
Què t’ha aportat la pràctica de l’esport?
Et fa veure fins a on pots arribar, et fa conscient de les teves pròpies
limitacions i veus la quantitat de persones amb discapacitats
que hi ha. A mi m’ha ajudat, a part d’obrir-me més a la gent, a
superar-me una mica a mi mateixa, a tirar endavant, a espavilarme
sola i a posar-me a prova constantment. L’esport et dóna
molta satisfacció quan vas assolint objectius dia a dia. I, quan
competeixes i guanyes, és una sensació increïble.
A més, et dóna un marc de relació amb altres persones.
És cert. A mi, per exemple, m’agrada molt competir per equips,
perquè fas molta pinya i t’ajudes molt. Comparteixes moltes experiències
i vivències, tant al club com quan et desplaces per fer
competicions nacionals o internacionals. També el fet d’anar al
club et serveix per sortir de casa i a relacionar-te. És clar que és
més còmode quedar-se a casa veient la tele, però s’ha de sortir.
Només cal tenir ganes de tirar endavant i, si cal, demanar ajuda.
Practiques un esport minoritari i a més en cadira de
rodes. No deu ser fàcil trobar el suport adequat...
No, no ho és. A nivell institucional, caldria millorar les ajudes a
tots els esports, sobretot als minoritaris, que tenen molts pocs
recursos. I a nivell social i de mitjans de comunicació, tenir en
compte que no tot és futbol. Cal fer una tasca de divulgació.
Quin desig esportiu tens ara?
El meu desig seria que hi hagués molta gent amb discapacitat
que s’animés a provar un esport, i així intentar aconseguir un
objectiu. Cal tenir en compte que amb les adaptacions esportives
necessàries, una persona amb discapacitat és igual que
qualsevol altra. Però aquesta és la condició que s’ha d’acceptar.
jo ara tinc clar que s’ha de gaudir de la vida, de totes les oportunitats
que es presenten.
15

convivència
La convivència
també s’aprèn
La fisioterapeuta, Ana Rosa Jiménez, la monitora del taller, Esther
Geli, la cuidadora, Lucía Simón, i les residents Imma i Gemma
de la Llar Oxalis de Girona es reuneixen per parlar i reflexionar
sobre quins són els avantatges i els inconvenients de conviure i
compartir. Les conclusions són moltes: algunes crítiques i també
propostes positives van sortir d’aquesta trobada.
16
Amistat: Què implica la vida al centre?
Gemma: Per a mi, venir a viure a la
residència va significar assolir la meva
independència. A casa els pares et protegeixen
molt i, en canvi, aquí no t’ho
donen tot mastegat, t’has d’espavilar i
buscar recursos. És una cosa que tots
els residents hauríem de tenir present.
Aprendre a pensar que no es tracta
només de tu, sinó d’un grup de persones
i cal fer el millor per a tots, no per
a un mateix. Aquí puc viure la meva
vida, tinc més temps per organitzar-me
i fer les coses que m’agraden.
Imma: A mi em va passar una mica el
mateix. A casa em sentia molt lligada i
controlada, i ara puc fer la meva respectant
els companys i treballadores.
Esther: Aquí he madurat professionalment
i he après a treballar en equip, a dur
a terme iniciatives. Recordo que quan
vam començar érem pocs i ara que
el centre està ple la convivència
costa molt més. L’ideal seria treballar
amb grups petits, per poder
mantenir l’ambient familiar.
Amistat: I quines són les claus
per a una bona convivència?
Imma: És important posar de la
nostra part, ser tolerant, pacient i
també guardar les formes. Recordar
que no estem sols.
Lucía: Intentem que hi hagi
un odre, una bona organització
i una bona comunicació
entre tots i, si hi ha algun problema,
poder tractar-lo. El respecte
és el més important.
Esther: El problema és que molts
vénen de casa, on són el centre d’aten-

ció, i no saben esperar el seu torn, ni compartir. Dues actituds
bàsiques per conviure. A això s’hi afegeix una falta d’iniciativa
per a la gestió del temps de lleure. De vegades ens trobem
que els residents no saben què fer quan s’acaben els tallers,
ni sols ni en grup.
Lucía: És per això que quan tenim temps procurem xerrar o ferlos
participar de les nostres activitas, com anar a buscar bolquers
perquè es mantinguin actius.
Imma: “A conviure també s’aprèn i mai no
acabes de saber-ne del tot. És saber estar
pels altres. Saber donar i rebre alhora”
Amistat: Però teniu costum de parlar dels problemes que
sorgeixen?
Lucía: La veritat és que no us comuniqueu gaire entre vosaltres.
A partir de les 17 h cadascú va al seu aire. Podríeu fer
més coses junts perquè mira que n’hi ha que tindríeu afinitats!
Nosaltres intentem potenciar les relacions i xerrar amb tots.
Ana Rosa: Però també heu d’aprendre a escoltar-vos els uns
als atres quan parleu, perquè moltes vegades no ho feu, parleu
tots alhora.
Gemma: Quan veus que no t’escolten, perds l’interès i llavors
ja no ho intentes més.
Esther: Doncs es tracta de respectar els torns de paraula, demanar
que t’escoltin, treballar-ho amb grups petits afins els uns amb
els altres. Aprendre a conversar.
Amistat: I què heu après?
Gemma: Al principi d’entrar al centre tenia una mica de por pel
que em podia trobar. He vist que tinc companys que necessiten
més ajuda que jo i que la convivència serveix perquè ens ajudem
els uns als altres, ens interessem els uns
pels altres.
Imma: És saber estar pels altres. Saber
donar i rebre alhora.
Ana Rosa: Sí, perquè n’hi ha que sempre
donen i d’altres que sempre reben i això
no pot ser. Els que treballem aquí cal que
fomentem aquestes actituds i donar consells
perquè a ells els fa falta.
Lucía: Els cuidadors estem per ajudar
als resients, per a tot el que necessitin.
Però per fer de cuidadora t’ha d’agradar
molt la teva feina perquè, si no, es nota
i l’ambient se’n ressent. Les coses s’han
de fer de cor.
Imma: Els residents som persones
que ens costa parlar i moure’ns, però
persones, amb tots els sentiments que
això comporta…
Gemma: I si necessites alguna cosa i
veus que passen pel teu costat fent com
que no et veuen fa molt de mal. Nosaltres
també hem de tenir un xic més de paciència
amb el personal del centre, saber
que si no vénen és perquè estan enfeinades
i quan puguin t’atendran. Però hi ha
dies que t’aixeques del llit i penses que
ho engegaries tot a rodar. Ja se sap: hi ha
dies bons i dolents per a tothom.
Imma: Per sort, a conviure també
s’aprèn, tot i que mai no acabes de
saber-ne del tot.
convivència
19 17

voluntaris
SEBASTIÁN GONZÁLEZ
Un exemple a seguir
18
El dia a dia a les Llars resulta
molt més alegre amb
l’arribada dels voluntaris. En
el cas de Can Llovera, el que
hi porta col·laborant més
temps, des del 1999, és
en Sebastián González, un
andalús que es caracteritza
pel seu bon humor i que s’ha
convertit en un membre més
de la Llar de Sant Feliu.
D
iu que té 76 anys, però la seva vitalitat i esperit
positiu n’hi resten uns quants. Segurament aquestes
qualitats i l’optimisme que respira fan que quan
Sebastián arriba a la Llar, els residents l’envoltin de seguida.
I és que ell ja s’ha convertit en un membre més d’aquesta
família. De fet, el seu vincle amb Can Llovera s’inicia amb l’arribada
dels primers residents: “Vaig oferir-me per si de cas
necessitaven alguna cosa i des d’aleshores no he faltat ni un
dia”, explica.
Actualment, visita la Llar tots els migdies per donar un cop de
mà amb els dinars, si bé fa uns anys ajudava també amb els
sopars. És per això que tothom a la Llar el cataloga com a
“voluntari exemplar”, en gran mesura per la seva capacitat d’haver-se
adaptat al seu dia a dia. Precisament, aquesta ràpida
adaptació l’ha portat, comenta, “a fer per ells el que no vaig fer
mai pels meus fills, fins i tot massatges a la cara”. En tot cas,
conclou, “el que realment importa és que ells estiguin bé”.
Per a ell és una gran satisfacció ajudar els residents i reconeix
que se sent “molt ben acollit tant per part de la direcció com

per part de la resta del personal de la Llar”. Potser per aquest
motiu no entén “que no hi hagi més voluntaris” i reconeix que
“molts vénen uns dies i es cansen aviat”. Tot i això, anima que
altres persones segueixin els seus passos “perquè tots ells s’ho
mereixen i qualsevol cosa que els dónes te l’agraeixen molt”.
De moment, i malgrat que en Sebastián amenaça de jubilarse,
ben aviat explica que ja es veu arribant a la Llar amb el seu
propi bastó per continuar ajudant els que s’han convertit en
una part més de la seva família. Fins i tot els residents mateixos,
comenta, “se’n riuen de mi quan els dic que em retiraré
com a voluntari... No s’ho creuen”.
“Fins i tot els residents mateixos
se’n riuen de mi quan els dic que em
jubilaré com a voluntari... No s’ho creuen”
Mil i un records
Més enllà dels dinars i sopars, Sebastián ha participat durant
aquests anys en tota mena d’activitats que s’han organitzat a
la Llar: “Abans ens disfressàvem per Carnestoltes i sortíem al
carrer”. Confessa que seria bo tornar a implantar aquesta festa
tan divertida i encara riu quan parla de les dues vegades “que
em vaig disfressar de dona i ningú em va conèixer, o també
de pallasso o El Zorro”. I és que més de vuit anys a la Llar han
donat per a moltes anècdotes. Per exemple, Sebastián també
recorda l’actuació d’un mag que “encara em pregunto com feia
aquells trucs” o les sortides que ha fet acompanyant els residents,
per exemple, fa uns mesos a Vic.
Parlant de la seva trajectòria a la Llar,
tampoc pot evitar recordar-se d’aquells
residents que ja han mort i explica com
una d’elles, la Begoña, li havia comentat
que s’assemblava molt al seu pare
i que era molt bo amb ella. “Crec que
mai he plorat tant com quan va morir”,
comenta.
Aclareix que no cal “tenir cap experiència
ni habilitat en concret” per donar un cop
de mà com a voluntari i anima les persones
a apropar-se a la Llar i a ajudar com fa
ell. “Per a tots ells –mirant els residents–
és molt important que gent de fora els
aporti una mica d’alegria”, explica.
voluntaris
19

Llars de l’Amistat
Un lloc on créixer junts
Un lloc on compartir nous reptes,
on viure il·lusions, on construir un demà...